Un vespre, aquell vespre de lluna plena, el Llibreter anava a tancar la llibreria com de costum, però abans va voler donar-hi una darrera ullada, perquè tenia un neguit.
A mi m'agrada que avances que el llibreter tenia un neguit. Ens posa a l'aguait i aquesta és una bona actitud envers una lectura. Ja tinc ganes del segon fragment!!
3 comentaris:
De moment, el conte ja comença en un lloc idoni: una llibreria.
Doncs sí, no hi ha lloc més màgic, misteriós i acollidor alhora que una llibreria per a una història de ficció. Gràcies per la teva aportació.
A mi m'agrada que avances que el llibreter tenia un neguit. Ens posa a l'aguait i aquesta és una bona actitud envers una lectura. Ja tinc ganes del segon fragment!!
Publica un comentari a l'entrada