El conte per fascicles: I




Un vespre, aquell vespre de lluna plena, el Llibreter anava a tancar la llibreria com de costum, però abans va voler donar-hi una darrera ullada, perquè tenia un neguit.

Comentaris

  1. De moment, el conte ja comença en un lloc idoni: una llibreria.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, no hi ha lloc més màgic, misteriós i acollidor alhora que una llibreria per a una història de ficció. Gràcies per la teva aportació.

    ResponElimina
  3. A mi m'agrada que avances que el llibreter tenia un neguit. Ens posa a l'aguait i aquesta és una bona actitud envers una lectura. Ja tinc ganes del segon fragment!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"