Joan Brossa: Què et suggereix...



















aquest poema visual?

Comentaris

McAbeu ha dit…
El que m'ha vingut al cap al veure-la és que, moltes vegades, quan donem la nostra opinió sobre les coses l'únic que fem és repetir, com un lloro, l'opinió d'uns altres.
Helena Bonals ha dit…
Un maniquí només pot parlar com un lloro, sense saber el que es diu, com quan utilitzem malament un diari, sense llegir entre línies.
Francesc Mompó ha dit…
Jo també hi pense. Moltíssimes vegades l'home esdevé un simple maniquí dels altres i repeteix com un lloro tot allò que li han dit (premsa) que és la veritat. És una imatge que sintetitza molt bé com som de foradades les persones quan obrim la boca.
Salut i Terra
Clidice ha dit…
Ja ho han dit una mica tot :) la premsa, els medis, tot allò que se li relaciona, només és una carcassa, buida de pensament i contingut. Un bla bla bla sense pòsit :) Un poema visual excel·lent, d'altra banda

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies