El que m'ha vingut al cap al veure-la és que, moltes vegades, quan donem la nostra opinió sobre les coses l'únic que fem és repetir, com un lloro, l'opinió d'uns altres.
Jo també hi pense. Moltíssimes vegades l'home esdevé un simple maniquí dels altres i repeteix com un lloro tot allò que li han dit (premsa) que és la veritat. És una imatge que sintetitza molt bé com som de foradades les persones quan obrim la boca. Salut i Terra
Ja ho han dit una mica tot :) la premsa, els medis, tot allò que se li relaciona, només és una carcassa, buida de pensament i contingut. Un bla bla bla sense pòsit :) Un poema visual excel·lent, d'altra banda
4 comentaris:
El que m'ha vingut al cap al veure-la és que, moltes vegades, quan donem la nostra opinió sobre les coses l'únic que fem és repetir, com un lloro, l'opinió d'uns altres.
Un maniquí només pot parlar com un lloro, sense saber el que es diu, com quan utilitzem malament un diari, sense llegir entre línies.
Jo també hi pense. Moltíssimes vegades l'home esdevé un simple maniquí dels altres i repeteix com un lloro tot allò que li han dit (premsa) que és la veritat. És una imatge que sintetitza molt bé com som de foradades les persones quan obrim la boca.
Salut i Terra
Ja ho han dit una mica tot :) la premsa, els medis, tot allò que se li relaciona, només és una carcassa, buida de pensament i contingut. Un bla bla bla sense pòsit :) Un poema visual excel·lent, d'altra banda
Publica un comentari a l'entrada