Joan Brossa: Què et suggereix...
aquest poema visual?
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
El que m'ha vingut al cap al veure-la és que, moltes vegades, quan donem la nostra opinió sobre les coses l'únic que fem és repetir, com un lloro, l'opinió d'uns altres.
ResponEliminaUn maniquí només pot parlar com un lloro, sense saber el que es diu, com quan utilitzem malament un diari, sense llegir entre línies.
ResponEliminaJo també hi pense. Moltíssimes vegades l'home esdevé un simple maniquí dels altres i repeteix com un lloro tot allò que li han dit (premsa) que és la veritat. És una imatge que sintetitza molt bé com som de foradades les persones quan obrim la boca.
ResponEliminaSalut i Terra
Ja ho han dit una mica tot :) la premsa, els medis, tot allò que se li relaciona, només és una carcassa, buida de pensament i contingut. Un bla bla bla sense pòsit :) Un poema visual excel·lent, d'altra banda
ResponElimina