Cercant camins d'esperança

el dia























Foto presa de la xarxa

Obro els ulls i dins meu rellisquen llàgrimes. Infinitat de gotes s'emporten cases, cotxes, records i ànimes. Veig en els seus rostres un plany amarg sense consol, i jo passejo a la deriva cercant camins d'esperança.

Comentaris

  1. sànset i utnoa19 d’agost del 2010, a les 9:38

    Diuen que qui ho busca ho acaba trobant. Persistència, i el camí arribarà. Segur.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls19 d’agost del 2010, a les 10:29

    Gràcies Sànset!

    ResponElimina
  3. Vicicle19 d’agost del 2010, a les 14:10

    Cercar és grat i vell dol.
    Portem els camins al cap
    i l'esperança cau al cor.
    Aclarir el que ja saps
    és adormir el bell vol.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls19 d’agost del 2010, a les 17:07

    Moltes gràcies pel poema, Vicicle!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada