Cercant camins d'esperança

el dia























Foto presa de la xarxa

Obro els ulls i dins meu rellisquen llàgrimes. Infinitat de gotes s'emporten cases, cotxes, records i ànimes. Veig en els seus rostres un plany amarg sense consol, i jo passejo a la deriva cercant camins d'esperança.

Comentaris

sànset i utnoa ha dit…
Diuen que qui ho busca ho acaba trobant. Persistència, i el camí arribarà. Segur.

*Sànset*
19 d’agost del 2010, a les 9:38
Vicicle ha dit…
Cercar és grat i vell dol.
Portem els camins al cap
i l'esperança cau al cor.
Aclarir el que ja saps
és adormir el bell vol.
19 d’agost del 2010, a les 14:10
Roser Caño Valls ha dit…
Moltes gràcies pel poema, Vicicle!
19 d’agost del 2010, a les 17:07
Publica un comentari a l'entrada