Cercant camins d'esperança
Foto presa de la xarxa
Obro els ulls i dins meu rellisquen llàgrimes. Infinitat de gotes s'emporten cases, cotxes, records i ànimes. Veig en els seus rostres un plany amarg sense consol, i jo passejo a la deriva cercant camins d'esperança.
Diuen que qui ho busca ho acaba trobant. Persistència, i el camí arribarà. Segur.
ResponElimina*Sànset*
Gràcies Sànset!
ResponEliminaCercar és grat i vell dol.
ResponEliminaPortem els camins al cap
i l'esperança cau al cor.
Aclarir el que ja saps
és adormir el bell vol.
Moltes gràcies pel poema, Vicicle!
ResponElimina