dimecres, 18 d’agost del 2010

Cercant camins d'esperança
























Foto presa de la xarxa

Obro els ulls i dins meu rellisquen llàgrimes. Infinitat de gotes s'emporten cases, cotxes, records i ànimes. Veig en els seus rostres un plany amarg sense consol, i jo passejo a la deriva cercant camins d'esperança.

4 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Diuen que qui ho busca ho acaba trobant. Persistència, i el camí arribarà. Segur.

*Sànset*

Roser Caño Valls ha dit...

Gràcies Sànset!

Vicicle ha dit...

Cercar és grat i vell dol.
Portem els camins al cap
i l'esperança cau al cor.
Aclarir el que ja saps
és adormir el bell vol.

Roser Caño Valls ha dit...

Moltes gràcies pel poema, Vicicle!