dissabte, 21 d’agost del 2010

Reflexions en veu alta: Gènere o gèneres literaris II
















Foto presa de la xarxa


Fa un cert temps vaig escriure aquest post: Gènere o gèneres literaris? en el qual afirmava precipitadament que temptejo només un gènere: el conte. Certament, hi ha un refrany que diu: "D'aquesta aigua no en beuré", i és que els camins literaris ens porten cap a indrets insospitats. I és així que tot i que no bandejo les narracions, estic intentant escriure textos poètics. La idea neix, i després es converteix en text amb una forma concreta. Darrerament m'he convertit en lectora de poesia, actualment, llegeixo Poesies de Màrius Torres, les lectures i el meu entorn vital m'han empès a fer exercicis literaris sota el llenguatge poètic. Els escriptors/res al llarg del nostre trajecte literari fem parades, i ens aventurem
a llocs misteriosos i desconeguts, cercant la nostra veu.

7 comentaris:

Gabriel ha dit...

Els escriptors necessitem sovint cercar nous camins.
De fet la creació no deixa de ser això: una cerca que no s'acaba mai i que algunes vegades dóna bons fruits.
Com a persona que escriu i estima la poesia, espero que el teu camí poètic dongui aviat bons fruits.

Roser Caño Valls ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules Gabriel. De moment els fruits hauran d'esperar, perquè com que estic començant amb el gènere m'ho prenc amb calma, llegeixo poesia i vaig fent.

ricard99 ha dit...

És preciós que t'aventuris per nous camins expressius, la poesia et permetrà de dir les coses essencials i apuntar noves il·lusions. A reveure!

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Ricard! Gràcies pel suport i els consells. A reveure!

Nat ha dit...

Fas molt bé d'aventurar-te a nous camins, segur que te'n en sortiràs i aprndràs un altre forma d'expressar-te, el meu salt va ser a l'inrevés de la poesia als contes jeje :)

Nat ha dit...

Segur que te'n ensurts molt bé!!! Jo vaig fer el camí de l'inrevés i trobo que totes les formes expressió aporten quelcom de diferent i particular..
:)

Roser Caño Valls ha dit...

Doblement gràcies Natàlia! Com diu el Gabriel els escriptors estem cercant sempre camins de creació nous :)