Ves al contingut principal

Poesia visual: Oda a l'esperança



















Imatge presa de la xarxa

Comentaris

Pilar ha dit…
Té un verd preciós!
Arlequí ha dit…
Sí que és preciós, Pilar! Gràcies!
Rafel ha dit…
Tots el colors del verd
sota un cel gris
que el sol vol trencar.
Arlequí ha dit…
Oh! Rafel quin poema més bonic!
Rafel ha dit…
Gràcies, escric uns quants poemes ( bonics? tant de bo ) Però una bona part del mèrit li hauries d'atribuir al cantant Raimon que ho va escriure.
La imatge que has posat m'ho ha fet venir al cap.

Una abraçada i a reveure
Arlequí ha dit…
Bé, és bo que algunes imatges facin recordar poemes que han cantat Raimon, i d'altres recitadors.

Una abraçada i a reveure.
Mercè ha dit…
Ja rompen els primers gestos del verd / encara sòlid entre la tremor / de la terra i de l’aire irrespirable. / Mireu a l’orient, mireu tots com / una sendera de corsers blanquins / es deslliga de l’oceà i aixeca / darrere del seu trot una polseguera / de colors, encara sense cap forma.

Inevitable. M'ha vingut al cap els versos del pare.
Una imatge molt maca!
Una abraçada
Arlequí ha dit…
Gràcies per compartir els versos del teu pare amb nosaltres!
Gràcies per la teva amabilitat, maca!

Una abraçada.
nickmazziu ha dit…
Sempre que veig el verd a la Natura em transmet Oxigen, respiració i esperança. Has encertat amb aquest poema visual.