Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Té un verd preciós!
ResponEliminaSí que és preciós, Pilar! Gràcies!
ResponEliminaTots el colors del verd
ResponEliminasota un cel gris
que el sol vol trencar.
Oh! Rafel quin poema més bonic!
ResponEliminaGràcies, escric uns quants poemes ( bonics? tant de bo ) Però una bona part del mèrit li hauries d'atribuir al cantant Raimon que ho va escriure.
ResponEliminaLa imatge que has posat m'ho ha fet venir al cap.
Una abraçada i a reveure
Bé, és bo que algunes imatges facin recordar poemes que han cantat Raimon, i d'altres recitadors.
ResponEliminaUna abraçada i a reveure.
Ja rompen els primers gestos del verd / encara sòlid entre la tremor / de la terra i de l’aire irrespirable. / Mireu a l’orient, mireu tots com / una sendera de corsers blanquins / es deslliga de l’oceà i aixeca / darrere del seu trot una polseguera / de colors, encara sense cap forma.
ResponEliminaInevitable. M'ha vingut al cap els versos del pare.
Una imatge molt maca!
Una abraçada
Gràcies per compartir els versos del teu pare amb nosaltres!
ResponEliminaGràcies per la teva amabilitat, maca!
Una abraçada.
Sempre que veig el verd a la Natura em transmet Oxigen, respiració i esperança. Has encertat amb aquest poema visual.
ResponEliminaGràcies, Nico!
ResponElimina