Ves al contingut principal

Filosofant una mica: D'equivocar-se així























Imatge presa de la xarxa

Des dels primers grecs fins a l'actualitat, molts filòsofs han intenat trobar respostes a moltes preguntes de l'existència i condició humanes, així com del per què de l'origen del món i de la vida. Quan un individu s'equivoca sembla com hi hagués un gran daltabaix. Ben cert és que tots anhelem fer nostra la perfecció, però això és com dir que ·"La bella dama del tramvia" de Josep Carner és una noia ideal. D'equivocar-se així és el títol d'un poemari del poeta català Enric Casassas, i és una oració que mai ningú pronuncia perquè som capaços d'errar però no d'acceptar que hem errat o d'entendre que l'error forma part de l'aprenentatge i de l'experiència vitals. Albert Einestein es devia equivocar moltíssimes vegades abans de cercar la fòrmula de la relativitat. Així mateix molts escriptors/res han hagut d'escriure peces il·legibles per trobar el camí per crear obres literàries universals. Així doncs el primer pas que cal fer és reconèixer d'equivocar-se així, i reflexionar per què ens equivoquem i com podem tornar a fer tal acció fins aconseguir no podem dir a la perfecció però si a un cert apropament que ens permeti créixer com a persones. Per tant, filosofant una mica he arribat a la conclusió que d'equivocar-nos així hem arribat a construir moltes coses bones, com va fer en Casassas en el seu moment a través del seu poemari, valgui aquesta darrera citació com una llicència literària.

Comentaris

Clidice ha dit…
Tinc un apunt programat sobre els errors i els rubors, els propis, és clar, que cadascú anem fent com podem. Costa molt fer-ho positiu, però és que hi ha pocs camins a triar, val més triar el que ens faci créixer, oi? :)
Arlequí ha dit…
Sí Clidice millor triar el camí que ens fa créixer :)
Carme ha dit…
Aprenem sempre de tots els errors, però només si volem acceptar-los. Si fem l'orni, ens quedem amb una pretesa raó que no porta enlloc.
Arlequí ha dit…
Molt bona reflexió, Carme! Estic d'acord amb tu. Gràcies per passejar-te per l'Antaviana!
Josep de Vic. ha dit…
ens costa molt aceptar que ens hem equivocat, peró sempre he sentit a dir que rectificar es de savis.