Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2012

L'Article: El conte és un gènere menor?

Imatge presa de la xarxa

Ahir arran d'una conversa, on parlava amb un conegut sobre el meu llibre de relats, l'interlocutor em deia que és difícil difondre el conte perquè no hi ha mitjans que el potenciïn, i em deia, inclús que havia d'escriure una novel·la. I això em fa venir una qüestió: el conte és un gènere menor? En principi, és ben cert, que les obres que han tingut més difusió, només cal veure el llistat de les més venudes aquest darrer Sant Jordi, són novel·les. Però en la història de la literatura catalana, des de l'edat mitjana que escrivien els anomenats "lais", fins arribar a Josep Carner, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, i una llarga llista més, van ser també conreadors d'aquest gènere, fins i tot, fou un gènere que esdevingué important en el període en què la novel·la va entrar en declivi a Catalunya. Així, que realment el conte és un gènere menor?. No sé on vaig sentir algú que deia que escriure un conte era una tasca complexa…

40 anys sense Gabriel Ferrater: El mite de Gabriel Ferrater

L'any 1972 la literatura catalana ens va deixar Gabriel Ferrater. Reusenc de naixement, es dedicà a la literatura, així com a la lingüística. Quan un poeta mor tant jove, es crea d'una banda un buit en la cultura, i de l'altra pot esdevenir un mite. És el que ha esdevingut amb Ferrater, després d'haver publicat tres llibres de poesia: Da nuces pueris, Teoria dels cossos Menja't una cama i Les dones i els dies. Aquest poeta i lingüista va construir un estil poètic propi, amb una poesia, unes imatges, i un llenguatge ben acurats, de manera que qualsevol que la llegeixi i la descobreixi per primera o segona vegada, no queda indiferent. I tot i que ens va deixar una obra breu però intensa, s'ha convertit en un mite, perquè tothom queda eclipsat per les paraules harmonioses que ens va deixar. I per concloure aquest 40è aniversari sense Gabriel Ferrater, aquí us poso el poema Cambra de Tardor, visqui sempre Gabriel Ferrater en la nostra memòria:

CAMBRA DE LA TARDOR

La…

Reflexions en veu alta: Els llibres més venuts

Imatge presa de la xarxa

Sant Jordi és la festa del llibre i de la rosa. Cada any, els telediaris ens mostren com totes les ciutats catalanes s'omplen de gent que compren llibres i roses. Bé, entre les anècdotes dels lectors/lectores enamorats d'aquest dia, hi ha també el llistat dels llibres més venuts que són facilitats pels periodistes. I jo em pregunto: Els llibres més venuts són els millors? Sant Jordi és i esdevé cada vegada més una mera festa comercial, on els llibreters, les editorials i els autors/autores volen vendre més que els altres. Això vol dir, que hem arribat a un extrem que fins i tot la cultura és quelcom que es pot vendre, i com més es vengui millor, i d'aquí ve el sentit dels llistats dels llibres més venuts. Crec que aquests rànquings s'alimenten d'escriptors/escriptores més mediàtics, o simplement pel fet que els seus llibres han tingut més publicitat i per tant la gent els ha comprat. No estic dient que els autors/autores no tinguin benefic…

Diada de Sant Jordi 2012: La rosa vermella

Imatge presa de la xarxa


Us desitjo a tots i totes els blocaires que us apropeu, tant els silenciosos, com els que no calleu, i també aquells que teniu coses a dir sota l'anonimat un dia de Sant Jordi ple de literatura, roses i que tingueu molta felicitat. I com a regalet, aquí teniu un relat que he presentat al concurs de relats TMB, modalitat lliure:

M’havia assegut al primer seient de tots. Aquella nit de divendres el metro estava prou ple. Jo llegia un llibre "La rosa vermella", que m’havien regalat. Aquella nit m’havia posat un vestit de color pastel per a la cita, si és que es podia dir així. Mai no m’havia passat pel cap quedar amb algú per internet. Però aquí estava jo, esperant. Eren dos quarts de dotze, i jo estava asseguda al primer seient del primer vagó, tal i com ell m’havia dit per trobar-nos. Vaig estar esperant, i esperant... i m’apareixien imatges, intentant endevinar com era ell. No en sabia res d’ell, només que li agradava molt llegir, i recit…

El punt de vista: participacions

Imatge presa de la xarxa

Participacions al joc especial Sant Jordi 2012 El punt de vista:

Blog La Cerdanya des de Can Fanga: El drac truca a la porta.

L'ull crític de l'Arlequí: La publicitat i Sant Jordi

Imatge presa de la xarxa

Avui estreno una secció titulada L'ull crític de l'Arlequí. Començaré parlant d'un anunci, això sí sense esmentar l'empresa, perquè no m'interessa fer publicitat de ningú aquí, per fer un article crític sobre el missatge que fa aquesta empresa a propòsit de la llegenda de Sant Jordi.

Resulta que fa uns dies sortia del metro, i als passadissos de l'estació hi havia un anunci d'una coneguda marca de telefonia mòbil, amb un slògan protagonitzat un nen d'uns set anys, amb una espasa i que venia a dir que aquell nen seria qui mataria el drac. Clar d'una banda penses, no passa res només és un slògan que vol aprofitar la diada de Sant Jordi per vendre més mòbils.
Ara bé, la llegenda de Sant Jordi és una història, una història que parla d'un cavaller, d'un drac, d'una rosa i una princesa. Per tant, crec que no és gens adequat que uns publicistes utiliztin la imatge d'un nen, amb una arma, i defensant indirectament l'…

Especial Sant Jordi 2012: Digues

Imatge presa de la xarxa

quin/s llibre/s recomanaries per aquest Sant Jordi 2012 i digues per què.

Sentits: vista, olfacte i gust

Imatge presa de la xarxa

La teva vermelló barrejada amb la blancor m'han fet caure en la teva temptació.
L'harmonia de les olors m'han embriagat i he perdut el món de vista.
Quan t'he tastat, he ofegat un petit xiscle.
Quan ens tornarem a trobar?

Exercici literari: El pou

Imatge presa de la xarxa


La caiguda

Caminava amb un somriure als llavis.
El meu cos va caure per un indret
fosc, solitari i silenciós.

Creació poètica: Cercant l'harmonia de les paraules

Imatge presa de la xarxa


Camino cercant paraules,
mots que s'encadenin
els uns amb els altres.

Passejo a la deriva,
somniant i dibuixant
l'harmonia de les paraules.

Què et suggereix aquesta imatge?

Imatge presa de la xarxa

Paisatges literaris: bella solitud

Fotografia extreta del blog Subjectes.

Quina meravella! En aquest carrer  s'ha aturat el món. I jo passejo en la bella solitud sense recança, fotografiant l'instant per al meu àlbum de fotografies secret.

13a Ateneuesfera

El passat 14 d'abril , en Guillem Carbonell ens va reunir a l'Ateneu, per celebrar la tretzena Ateneuesfera. El 13, diuen és el número de la malastrugança, però nosaltres vam trencar tots els mites. Aquí teniu a llista dels participants de la tretzena Ateneuesfera:
Aitor Aretxaga: http://cosesdebarcelona.blogspot.com.es/ convidat per Guillem Carbonell Josep Manel Vidal, del blog Filantprim http://filantprim-josepmanel.blogspot.com.es/Blog convidat per Montserrat Vilardosa: Isabel Aparici = caligrafiasurbanas.blogspot.com Marta Millaret = http://volardenit.wordpress.com/ Xavier Caballé = http://caballe.cat/wp/ Mercè Piqueras = http://lectoracorrent.blogspot.com/ Pere Andreu Jariod = http://elquaderndelapuntador.wordpress.com Marco Giralucci = http://spaghettibcn.com/ Fabio Pitrola = http://spaghettibcn.com/ Albert Ullibarri = allausz.blogspot.com Joan Puigmalet = http://lexicografia.blogspot.com Miquel Saumell = http://elradardesarria.blogspot.com Galderich = http://piscolabislibrorum.blo…

Joc literari especial Sant Jordi 2012: El punt de vista

S'apropa Sant Jordi 2012, la diada més esperada de l'any pels llibreters/res, pels lectors/res i també pels qui estan enamorats/ades. Avui us proposo un joc literari especial, es tracta que expliqueu la llegenda de Sant Jordi des del punt de vista: de la princesa, del drac, del rei o d'algú del poble. Així que deixeu escapar les muses, i ja podeu anar escrivint als vostres blogs la vostra versió de la història del famós cavaller, m'ho apunteu en un comentari amb l'enllaç perquè jo els pugui anar posant aquí. Espero i agraeixo la vostra participació.

Reflexions en veu alta: Viatge cap Ítaca

Imatge extreta de la Vikipèdia. Illa d'Ítaca vista des del satèl·lit.

L'ofici d'escriure és un ofici dels més complexos. Des de sempre, he anat escrivint contes breus, i gràcies al bloc de tant en tant, escric una mica de tot, com bé ja sabeu els que us apropeu aquí i em llegiu. Ara bé, "la vox populi", els crítics literaris, les revistes culturals i d'altres mitjans de comunicació associen el fet d'escriure amb el fet d'escriure i publicar, sobretot publicar, un llibre. Cada dia, llegeixo titulars de diferents mitjans de novel·les que van sorgint, tant d'autors foranis com d'autors de les nostres terres amb llengua pròpia i amb història. Jo de moment he publicat dos llibres, i he participat en un parell de publicacions conjuntes. Tot i que tinc alguns projectes al calaix, fa poc he recuperat el costum d'escriure contes breus, contes inèdits i que més aviat, són exercicis literaris per perfilar la meva veu narrativa, i obrir-me a nous horit…

Jocs literaris: La nova incògnita

Cal renovar les seccions, i alguns jocs literaris. Aquest és el cas de La incògnita que es converteix en La nova incògnita. Us posaré una cita, frase, fragment d'un llibre d'un autor/a i us aniré posant pistes perquè l'endevineu.

La cita:
estás trist/a? busca a una altra persona trista i consòla-la: trobaràs l'alegria.

La primera pista:
És un autor nascut a Calcuta, l'any 1861. L'any 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

Una mica de música: Cuando suba la marea

Aquí teniu la cançó Cuando suba la marea del nou disc Hacia lo Salvaje del grup Amaral:

L'Article: Els i les lectors/res són autors/res d'aquest bloc

Imatge presa de la xarxa

Ja sabeu que l'any 2007 vaig donar a llum aquest bloc, i des de llavors molts i moltes us heu acostat a llegir els posts, i fins i tot heu participat en seccions de jocs literaris. Ara bé, quan penjo posts de creació literària de l'Arlequí, o la secció on poso una imatge i cadascú deixa escrita la seva visió d'aquella imatge, vosaltres amb els vostres comentaris creatius, poètics, suggerents us convertiu també en autors/autores. A partir d'aquí neix una interacció birideccional, ja que jo comunico idees amb allò que penjo, i vosaltres ho completeu amb les vostres paraules. És un fet plenament satisfactori i que dóna sentit i dóna vida a aquest bloc. Perquè jo mai no he volgut ser una aparenent d'escriptora que vol penjar escrits propis perquè vosaltres els aplaudiu, la literatura de creació pren vida quan els i les lectors/res escriviu els vostres textos, ampliant, modificant, completant... els de l'Arlequí. Això és el millor premi que…

Paisatges literaris: Mirall o reflex?

Imatges preses de la xarxa


Qui és el mirall. Qui és el reflex?

Dia internacional de la literatura infantil i juvenil: He crescut llegint

Imatge presa de la xarxa

Des que era ben petita, a casa sempre hi havien llibres de tota mena. Un dels primers llibres infantils que recordo és la col·lecció Enid Blyton, amb històries d'aventures de nois i noies de deu anys.Vaig continuar el meu camí de petita lectora amb el llibre Utinghami, el rei de la boira de Mercè Canela, un llibre ple d'emoció i d'una història ben interessant. Aleshores, ja tenia dins meu l'hàbit d'agafar un llibre i llegir, un compendi d'emocions i d'aventures que em cridaven perquè entrés en el seu món. També vaig llegir molts d'aquests llibres d'Andersen, Grimm o Perrault, on trobava diferents versions dels contes populars que tots i totes coneixem: la caputxeta vermella, l'aneguet lleig, i moltíssims t'altres. Ara bé, el llibre dels llibres dels infants i joves: El petit príncep. No va ser fins que ja era adulta i entrava en la trentena que em vaig decidir a llegir-lo. I des de la primer pàgina em vaig enamorar de…

Concurs de relats TMB: El somni recurrent

He decidit presentar un segon relat, aquest cop en la categoria Dadaísta Barcelona. Podeu llegir el somni recurrent, i si us agrada el podeu votar.

Nou disseny blocaire

Lectors i lectores, aquest bloc ja fa cinc anys que vagareja per la xarxa, intentant que sigui un espai de i sobre literatura en llengua catalana per a tots els i les lectors/res que vulguin entra-hi.
De tant en tant, vaig renovant el format, així és que avui he triat aquest nou disseny, que espero que us agradi.