
En l'any de la Paraula Viva, l'IEC i Víctor Pàmies ens convoquen perquè participem en la iniciativa d'apadrinar una paraula de la nostra llengua. Jo he apadrinat la paraula Esperança. L'Esperança és un mot que sempre ens deixa una porta oberta, encara que ens envolti la foscor, els dubtes o un període de tristesa. L'Esperança d'un món, una educació i una sanitat, i també d'una Catalunya millor. Per això apadrino la paraula que mai hem d'oblidar ni perdre, perquè l'Esperança és l'últim que és perd perquè és com la primavera que ens aporta nous somnis i nous projectes per fer realitat. L'Esperança ens uneix cap a un present i un futur millors.
Comentaris
es positiva i encoretjadora
a mi tambe m'agrada!