Aparaula'm: Esperança

-












En l'any de la Paraula Viva, l'IEC i Víctor Pàmies ens convoquen perquè participem en la iniciativa d'apadrinar una paraula de la nostra llengua. Jo he apadrinat la paraula Esperança. L'Esperança és un mot que sempre ens deixa una porta oberta, encara que ens envolti la foscor, els dubtes o un període de tristesa. L'Esperança d'un món, una educació i una sanitat, i també d'una Catalunya millor. Per això apadrino la paraula que mai hem d'oblidar ni perdre, perquè l'Esperança és l'últim que és perd perquè és com la primavera que ens aporta nous somnis i nous projectes per fer realitat. L'Esperança ens uneix cap a un present i un futur millors.

Comentaris

  1. sargantana9 de maig del 2012, a les 8:16

    dons si..molt ben escullida
    es positiva i encoretjadora
    a mi tambe m'agrada!

    ResponElimina
  2. McAbeu9 de maig del 2012, a les 8:26

    Una paraula molt optimista i tens raó que això és el què més ens convé ara. Molt bona tria!

    ResponElimina
  3. Quadern de mots9 de maig del 2012, a les 8:31

    ja ho diuen que l’últim que hem de perdre és l'esperança. Bonica paraula.

    ResponElimina
  4. Anònim9 de maig del 2012, a les 9:27

    Un gran mot, sens dubte. Pel significat tan profund i l'optimisme que desprèn en ser llegida!

    ResponElimina
  5. Clidice9 de maig del 2012, a les 9:29

    Un mot que ens pertany a tots, en el més íntim. Un gran encert! :)

    ResponElimina
  6. zel9 de maig del 2012, a les 14:47

    Amb el teu permís, l'aparello amb la meva...

    ResponElimina
  7. Rosa9 de maig del 2012, a les 16:19

    Un mot optismista, ple de vida! Una de les paraules més necessaries a la nostra vida :)

    ResponElimina
  8. montse9 de maig del 2012, a les 20:30

    Una paraula que ens dóna oxigen.

    ResponElimina
  9. Enric Senabre9 de maig del 2012, a les 23:21

    Esperança és una bonica paraula, però més bonic encara és el significat que transmet

    ResponElimina
  10. Rafel10 de maig del 2012, a les 21:53

    Una paraula per no perdre-la mai.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació