En l'any de la Paraula Viva, l'IEC i Víctor Pàmies ens convoquen perquè participem en la iniciativa d'apadrinar una paraula de la nostra llengua. Jo he apadrinat la paraula Esperança. L'Esperança és un mot que sempre ens deixa una porta oberta, encara que ens envolti la foscor, els dubtes o un període de tristesa. L'Esperança d'un món, una educació i una sanitat, i també d'una Catalunya millor. Per això apadrino la paraula que mai hem d'oblidar ni perdre, perquè l'Esperança és l'últim que és perd perquè és com la primavera que ens aporta nous somnis i nous projectes per fer realitat. L'Esperança ens uneix cap a un present i un futur millors.
10 comentaris:
dons si..molt ben escullida
es positiva i encoretjadora
a mi tambe m'agrada!
Una paraula molt optimista i tens raó que això és el què més ens convé ara. Molt bona tria!
ja ho diuen que l’últim que hem de perdre és l'esperança. Bonica paraula.
Un gran mot, sens dubte. Pel significat tan profund i l'optimisme que desprèn en ser llegida!
Un mot que ens pertany a tots, en el més íntim. Un gran encert! :)
Amb el teu permís, l'aparello amb la meva...
Un mot optismista, ple de vida! Una de les paraules més necessaries a la nostra vida :)
Una paraula que ens dóna oxigen.
Esperança és una bonica paraula, però més bonic encara és el significat que transmet
Una paraula per no perdre-la mai.
Publica un comentari a l'entrada