El crític teatral

Encetem aquesta nova secció amb la següent qüestió:

Quin creieu que ha estat la millor obra de teatre del 2008?

Balanç del 2008

Ara fa un any i tres mesos un bon dia vaig decidir crear l'Antaviana. La veritat és que fou una iniciativa espontània, arran d'una conversa amb el Llunàtic on em parlava dels blocs/blogs.
Cada dia s'acosten més lectors i lectores a tafanejar les pàgines que escric, i fins i tot participen en els jocs que proposo i que us fan ballar el cap una miqueta. Arran del bloc, he participat a les primeres Jornades de la Catosfera, d'on va sorgir la publicació del primer llibre de blogs en català, del qual n'he format part. I vaig assistir a dues de les presentacions de l'esmentat llibre. Així com també he col·laborat en l'homenatge dedicat a en Joan Brossa. No puc oblidar les dues vegades que he col·laborat en els jocs literaris de'n Jesús M. Tibau. Tampoc pub bandejar el passeig per milers de blocs/blogs a través dels quals he après coses sobre llibres, obres, etc. Així doncs aquest fill cibernètic m'ha dut a camins insospitats, que espero que continuiïn al llarg del 2009.

Homenatge a JoAn BrossA

Avui fA deu Anys de la mort de'n JoAn BrossA. Aquest és el meu pArticulAr homenAtge Al poetA.

ArTlequí

FRAGMENTS DE LA CORRESPONDÈNCIA DE JOAN OLIVER AMB XAVIER BENGUEREL

«Estimat JOAN: Fa molt de temps que no ens veiem... Ens ve de lluny enfadar-nos, reconciliar-nos, tornar a renyir i tornar a fer les paus... Abans, com ara de vells, no ens durava. Parlo del temps remot en què més d'una vegada vam partir-nos el pa
com a Bons geRmans. I hO érem, no éS cert? EnS conec, JoAn.
Sospito que hauria bastat un dia com avui perquè, en retrobar-nos cara a cara, ens haguéssim adonat, simplement en mirar-nos, que, a despit de tot, seguíem vivint junts.» (BENGUEREL, juliol 1984: última carta).

El penjat Especial de Nadal: més pistes

Aquí teniu el penjat Especial de Nadal, on heu d'esbrinar:

1) el nom d'un personatge literari,
2) el nom i cognom del seu creador,
3) i l'obra on surt.

1)
EBENEZER S-------

2)
CHARLES DICKENS

3)
C--- D- -A-A-

En Sadurní Vergés ja ha endevinat el penjat 2: Charles Dickens. Moltes felicitats!

L'equip A(bloccedari): Arriba el dia J hora B (Brossa, Joan Brossa)

Distingides brossianes,

Estimats brossianencs,

Brossaires tots,

Arriba el dia J hora B (Brossa, Joan Brossa). Ja ho tenim tot a punt? A tots els qui participeu el dia 30 us volem demanar encara (a banda que publiqueu l'entrada ben d'horeta al matí) un parell de cosetes (que un cop numerades surten en 4 punts):

1. Comproveu si apareixeu correctament censats a l'Abloccedari. Qui no, que piuli o xiuli. Feu-nos saber qualsevol esmena que haguem d'introduir al correu brossa (abloccedari@gmail.com) sense fer spam, però.

2. Per facilitar la tasca de reproduir a l'Abloccedari totes les vostres aportacions ens aniria molt bé que ens enviéssiu al correu brossa (abloccedari@gmail.com) el codi HTML de la vostra entrada. És molt fàcil. Quan sou a la pàgina d'edició de l'escrit, hi ha una pestanya que us mostra el codi html en lloc de la visualització del missatge formatat. Copieu tot el text (això és, el codi) i ens l'envieu per correu. Així ens serà molt més senzill poder editar-ne amb rigor totes les imatges, textos, grandàries, colors, matisos, etc.

3. En el mateix correu feu-nos arribar també l'enllaç a l'entrada sobre Brossa del vostre bloc. No volem l'enllaç general del vostre bloc, que ja el tenim, sinó concretament el de l'escrit del dia 30, perquè l'enllaçarem des del Bloc de Brossa. Ja sabeu que podeu copiar l'enllaç posant-vos sobre el títol de l'escrit ja publicat, clicar el botó dret i triar "copia l'enllaç".

4. Tingueu paciència si durant el mateix dia 30 no podem donar l'abast a reproduir tots els missatges al blog: som gairebé 200 i ho anirem incorporant de seguida que puguem.

I posats a repetir verbs, l'equip de l'Abloccedari us agraïm la bona acollida i la ràpida i eficient difusió que heu fet d'aquesta iniciativa. Potser us recordem algú innombrable si us diem que ens omple d'orgull i satisfacció tenir-vos amb nosaltres i que la vostra reacció ha superat qualsevol expectativa, que sou fanàtics i fantàstics, que etc., etc., etc.

En fi, molta brossa (que no pas merda) i fins el 30!

L'equip A(bloccedari)

El penjat Especial de Nadal: algunes pistes

Aquí teniu el penjat Especial de Nadal, on heu d'esbrinar:

1) el nom d'un personatge literari,
2) el nom i cognom del seu creador,
3) i l'obra on surt.

1)
E----Z-R S-------

2)
--A---S ------S

3)
---- D- -A-A-

El penjat Especial de Nadal

Aquí teniu el penjat Especial de Nadal, on heu d'esbrinar:

1) el nom d'un personatge literari,
2) el nom i cognom del seu creador,
3) i l'obra on surt.

1)
-------- --------

2)
--A---- -------

3)
---- -- -A-A-

BONES FESTES

DESITJO QUE MAI DEIXEM DE SOMNIAR, DESITJAR, SENTIR, RIURE, LLEGIR, IMAGINAR...

BONES FESTES I FELIÇ ANY 2009!

Llegim amb Jesús M. Tibau

1. Quin fou el teu primer llibre?
Segurament algun de Els cinc, d'Enid Blyton.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?
Ara mateix m'estic rellegint Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies.

3. Quin és el teu racó preferit per llegir?
No en tinc cap de concret; qualsevol on pugui concentrar-me.

4. Digues un llibre que no hagis llegit.
Un dels molts que tinc a la llista de pendents és Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, per exemple.

5. Una lectura inoblidable…
Moltes. Per exemple, Incerta glòria, de Joan Sales

Fòrum literari: desembre del 2008

Per què creieu que les TV emeten els programes culturals tan tard? Creieu que la cultura a la TV no té audiència? Què en penseu?


L'hora del Lector.
Emès pel Canal 33, dijous a les 22:40 h.
Anar-hi.

"Qwerty", amb Joan Barril.
Emès per Barcelonatv dimecres a les 22:30 h. Redifusió: dimecres a les 2:00 h. i dissabte a les 12:30h.
Anar-hi.


"Paraules al Vent", Canal 33
Diumenge entre 0:00 i 1:00. Emès als Canals de la Xarxa de Televisions Locals.

Digue'm

què llegeixes aquest mes.

La notícia literària destacada: Enciclopèdia publica el 'Diccionari de la literatura catalana'

L'Enciclopèdia catalana ha publicat el Diccionari de la literatura catalana. Aquest nou diccionari ha estat confeccionat per Àlex Broch, conjuntament amb un centenar d'estudiosos de la literatura com Jaume Aulet, Joaquim Molas, Ramon Pla, Carme Arnau, Enric Cassany i Anton M. Espadaler. El projecte vol ser una obra de referència del món de les lletres catalanes.


Així aquesta obra que ha estat una tasca de vuit anys, s'estructura en un volum de més de mil pàgines, on hi apareixen referenciades unes 425 obres tant de literatura contemporània, com de la literatura dels segles XVII-XVIII, la literatura de la Renaixença literària, i el Romanticisme de finals del segle XIX. També hi apareixen autors de l'actualitat com: Francesc Serés, Sebastià Alzamora i Albert Sánchez Piñol. Així doncs aquesta obra és un recull d'entrades d'autors, obres, personatges literaris, crítics i traductors de la literatura catalana.

Des de sempre les lletres del nostre país han patit entrebancs ideològics i polítics al llarg dels segles. Aquest diccionari atorga a la nostra literatura el caràcter d'universal.

El testimoni de la lluna

Jo era davant teu, i el meu dimoniet em va fer avançar cap a tu. Ens vam intercanviar poques paraules, el silenci parlava per nosaltres. El rellotge de sorra es va aturar. Ens vam regalar dues besades a les galtes. I ella fou testimoni del nostre instant eternament fugaç.

El Qüestionari: Òscar Palazón

1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?

Qualsevol d'Agatha Christie o Stephen King. Crec que aquestes lectures d'adolescència han marcat molt la meva manera d'escriure.

2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?

No hi ha un moment determinat. M'agradava escriure abans d'escriure.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: la inspiració es troba treballant?

La inspiració (és a dir, aquesta idea que apareix de sobte) no serveix de res si no dediques hores per desenvolupar-la fins que es converteix en una història o un poema.

4. Qui autor de la literatura clàssica t'ha marcat més?

Segons va dir Sergi Pàmies fa temps, els clàssics s'han de llegir a partir dels 40, i a mi encara em falta un any. De totes maneres, tinc molt bons records de Mort a Venècia, de Thomas Mann.

5. Digues una cita literària.

"Quan un autor aconsegueix explicar una veritat, encara que sigui d'aparença obscena, nítidament i sense complexos, en aquell moment es produeix el miracle narratiu per excel·lència". Albert Sánchez Piñol.

Curiositats: L'egocentrisme

Ahir al vespre, en David Madueño m'havia convidat a l'entrega dels premis de l'associació Foment Martinenc, ja que ell era un dels guardonats en l'apartat de poesia. Així que em vaig encaminar cap a la línia cinc del metro, fins al carrer Provença 591. Em vaig asseure darrere de tot, al costat d'una parella. La meva sorpresa fou que durant tot l'acte, que comptava amb recitals, música i el repartiment i lectura dels premis, que aquesta parella del costat, sobretot el noi no paraven de xerrar i xerrar. I aleshores se'm va acudir que potser era un dels guardonats. Un d'aquells que ve a recollir el premi i prou. I efectivament, els meus pronòstics es van complir. No només era un dels guardonats en l'apartat de prosa, sinó que la lectura del propi text fou realment avorrida, i el text en si no tenia cap interès, girava al voltant d'un argument molt reiteratiu i poc interessant. I és que en el món de les arts, sempre hi ha aquells que escriuen pensant que han nascut sent escriptors, i que tothom els ha d'aclamar i riure els acudits. Perquè a més quan els altres premiats llegien els seus textos, des de l'escenari estant se li veia un somriure maliciós i sorneguer. Crec que aquest no és el que defineix un escriptor com a tal. Recordem per exemple la figura de Pere Calders, un home menut, que quan l'entrevistaven semblava que era un ingenu, però en el fons era un home de lletres brillant. I podria citar molts més exemples. Així doncs podríem dir que l'egocentrisme és un pecat d'alguns autors, un pecat que els pot abocar a un laberint sense sortida, perquè al cap i a la fi, són els lectors qui decideixen si una obra té èxit o cau en l'oblit.

L'Article: un any i 3 mesos d'Antaviana

El mes de novembre aquest bloc o blog de literatura ha complert 15 mesos. Com un nadó que neix, i un dia obre els ulls per veure el món que l'envolta, i que a poc a poquet va aprenent a comunicar-se amb sorolls, així com també aprèn a gatejar, ensopegant amb els obstacles, aquest espai ha anat creixent dia a dia, gràcies a vosaltres, els lectors. Perquè ben cert és que un/a escriptor/a, si em permeteu que modestament m'anomeni així, no escriu per si mateix, perquè aleshores allò que escriu no té cap sentit, ni raó de ser. Perquè són els lectors i els crítics els que donen vida a la literatura, amb les opinions, ja siguin favorables o desfavorables, i això és el que a mi em motiva a exigir-me escriure millor cada dia. Recordo que sempre havia sentit el xafardeig popular que Flaubert s'estava tot un dia per escriure una pàgina, i d'això en van sorgir obres canòniques. No sóc Flaubert ni ho pretenc, jo sóc la Roser Caño Valls, i és amb aquest nom amb el què escric. En la meva època universitària, gràcies a uns crítics excessivament constructius vaig estar a un peu, de deixar d'escriure. Però això ho porto a la sang, constantment tot allò que veig, que sento, que llegeixo i en definitiva que visc és material que utilitzo per escriure. I clar que em queda molt camí per aprendre i madurar, però gràcies aquest bloc he bandejat l'abandó d'allò que em pertany i que forma part de mi. Gràcies a tots vosaltres aquest espai s'ha convertit en un indret on puc deixar anar pensaments, jocs, articles, contes, perquè sé que a l'altra banda, molts de vosaltres participeu llegint-ho o dient-hi la vostra. Això és el que em converteix mica en mica en escriptora. I espero poder continuar aquest trajecte, amb el bloc, i amb tots vosaltres.

Jocs literaris: Mots encreuats literaris: La solució

AaA

aQ

1. Figura retòrica que expressa dues realitats contràries.
2. Recurs narratiu.
3. Art total.
4. Cognom del creador de l’òpera moderna.
5. Obra poètica italitana del segle XVI.
6. Cognom de l’autor de l’obra poètica italiana.

1	P	A	R	A	D	O	X	A
2	F	L	A	S	H	B	A	C	K
3	A	R	T	P	E	R	A	R	T
4	W	A	G	N	E	R
5	C	A	N	Ç	O	N	E	R
6	P	E	T	R	A	R	C	A

Diccionari afectiu

Aquesta és la meva aportació al Diccionari afectiu:
Lluna plena: s'abraça al mar sense tocar-ne cap engruna.

L'Article: La literatura catalana al món

Des fa uns quants anys, la literatura catalana ha deixat de ser únicament l'estudi i l'admiració de i en terres catalanes. Per començar la Fira de Frankfurt és una plataforma consolidada que s'encarrega de difondre els autors catalans en terres alemanyes. La difusió internacional no s'acaba aquí. L'any 2010 la nostra literatura serà la convidada d'honor al Festival de Poesia, i l'obra i la difusió de la Mercè Rodoreda hi tindrà un paper important.

Si mirem enrere, la llengua i la literatura catalanes han patit persecucions i han estat prohibides per factors políticosocials: la monarquia castellana durant els segles de l'anomenada Decadència, i posteriorment, les dues dictadures (Primo de Rivera, i Francisco Franco). Així i tot, alguns autors es van resistir a aquestes prohibicions de la llengua i amb dificultats van contruibuir a configurar la tradició literària catalana. Ara em vénen a la memòria noms com Pere Serafí, Joan Timoneda, el Rector de Vallfogona, etc.

Actualment hi ha institucions com: l'Institut Ramon Llull, la Institució de les lletres catalanes o la Fundació Joan Brossa que es dediquen a exportar, al món, els autors i les obres d'aquesta tradició. En una xerrrada a la Universitat de Bellaterra, Enric Cassassas va definir la literatura catalana com minoritària, però no menor, i per tant podia adquirir el caràcter d'universal. I és clar que tenim tota una tradició literària en llengua catalana, el nostre llegat, que vam conèixer quan érem estudiants, i aquell que avui ensenyem a les aules als lectors novells. Ben cert és que una literatura no es mesura per la seva quantitat d'obres, sinó per la seva qualitat i riquesa literàries. I tal com deia Carles Riba,: un escriptor està lligat a la llengua pròpia, perquè pensament i llengua és un tot. Així doncs, la tradició i la llengua han teixit un bagatge cultural propi i universal.

Jocs literaris: Mots encreuats literaris

Aquí teniu un nou joc literari. Molta sort.

1. Figura retòrica que expressa dues realitats contràries.

2. Recurs narratiu.

3. Art total.

4. Cognom del creador de l’òpera moderna.

5. Obra poètica italitana del segle XVI.

6. l’autor de l’obra poètica italiana.

1
2
3
4
5
6