Digues

Imatge presa de la xarxa

Què et suggereix aquesta imatge?

Llegir o rellegir posts

Aquí teniu una selecció d'alguns posts perquè els llegiu o rellegiu:


Microconte: Sentits

La biografia: Stepthen Sondheim

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

Itieraris brossians

Poesia visual: Oda al formatge

Imatge presa de la xarxa

Signat pel ratolí Pérez.

Digues

Imatge presa de la xarxa

quina és aquella cançó que t'emociona més?

100 ANYS ROSA LEVERONI: Descobrint Rosa Leveroni

Logo extret de Blocs de lletres

Qui era Rosa Leveroni? Què escrivia? Aquestes són algunes de les qüestions que em volten pel cap, ara que es compleixen cent anys del naixement d'aquesta escriptora tan desconeguda per a mi. Durant els anys de carrera em van esmentar molts noms i moltes obres, però en cap moment no vaig sentir el nom de Rosa Leveroni. De vegades, hi ha molts autors i autores que queden en l'oblit, com per exemple, Vicent Andrés Estellés, Montserrat Roig, Salvador Espriu i un llarg etcètera de persones que van deixar la seva obra literària i que tot just estem començant a descobrir i llegir. El que he pogut esbrinar d'aquesta barcelonina és que conreava tant la poesia com la narrativa, i que tenia com a mestre en Carles Riba. Va publicar alguns dels seus poemes a la revista El Patufet. I va editar obres Epigrames i cançons, Presència i Record. Va col·laborar en les revistes Ariel i Poesia. I en la dècada dels 80 va sortir a la llum un recull de tots els seus poemes sota el títol Poesia. Crec doncs que és una autora amb una biografia intensa pel que fa a la seva participació en activitats literàries, i pel fet que es va relacionar amb escriptors com Carles Riba, Salvador Espriu o Maria Aurèlia Capmany. Celebro que s'organitzin aquests cententaris a escriptors/res perquè es realitzen activitats entorn a la figura i l'obra de Rosa Leveroni, una autora per a descobrir, sens dubte. Per concloure aquest apunt homenatgístic us reprodueixo un poema de Leveroni del llibre Epigrames i cançons:

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

Alguns camins cibernètics porten al blog Antaviana

És curiós descobrir quins són alguns dels camins de la xarxa que porten als internautes a visitar casualment aquest blog:

1. antaviana blog de roser caño
2. antaviana
3. marius torres
4. quan es va inventar la impremta
5. kafkià
6. bloc antaviana.com
7. conte de nadal charles dickens
8. contes breus
9. contes escrits estrelles de mar
10. fotos màrius torres

Conte per fascicles: L'Arracada extraviada V

Foto presa de la xarxa


FASCICLE I:

Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu:
-Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada.

FASCICLE II:

L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir.

FASCICLE III:

Caminava i de sobte sentia una cremor als peus, l'Olga es va adonar que caminava descalça. "-On són les meves sandàlies?". "-Estic somniant?" Es va pessigar el braç i es va sentir un ai!. No, no estava pas somniant, caminava sense sandàlies pels carrers de la ciutat comtal. Aleshores com si una veu misteriosa l'empenyés va arribar fins a una bústia, on va trobar una nota amb el nom d'una destinatària: Olga.

FASCICLE IV:

Va llegir la nota en veu alta: has d'anar a una botiga de màgia, allà et deixaran unes sabatilles. Després has d'anar al port, i allà t'espera una barca i un barquer. L'Olga es va encaminar i
va trobar la botiga. El botiguer la va anomenar pel nom, i li va donar les sabatilles. -Gràcies- Li va dir l'Olga- -De res, que tinguis sort! Ella va marxar i caminant, caminant va arribar al port, allà l'esperava un home vell, prim, amb cabells blancs amb una barca.


FASCICLE V:

Em vaig despertar, i una veu em va dir: Ja hem arribat. Era el barquer que m'havia dut pel mar, fins a un bosc. On sóc? Li vaig preguntar. Som al bosc, i a dalt de la muntanya hi ha la cabana, allà trobaràs la persona que té allò que has perdut.- No comprenia res del que em deia aquell home vell de cabells blancs, però li vaig donar les gràcies i vaig començar a caminar cap a la muntanya. Finalment, vaig arribar a una cabana, la porta era oberta i una veu d'home em va dir: -Passa, passa t'estava esperant.

A reveure

Imatge presa de la xarxa


Sota les fulles daurades s'amaguen les passes dels dies d'estiu que són com orenetes.

Troba les paraules... Especial dones escriptores. Les solucions

Foto presa de la xarxa

Aquí teniu les solucions de les deu paraules. Moltes gràcies a tots per la vostra participació.

1. Nom de la revista on va col·laborar Rosa Leveroni:

POESIA


2. Títol d'una obra de Montserrat Roig:

ELS CATALANS ALS CAMPS NAZIS


3. Nom i cognom d'una escriptora nord-americana que fou contista, autora dramàtica, guionista i humorista:

DOROTHY PARKER


4. Nom d'una escriptora i il·lustradora anglesa que ser duta al cinema:

BEATRIX POTTER



5. Nom de la poetessa catalana dona de Carles Riba:


CLEMENTINA

6. Títol d'una obra de Virgínia Woolf:

MRS. DALLOWAY


7. Títol d'una obra de Mercè Rodoreda:

SEMBLAVA DE SEDA I ALTRES CONTES


8. Nom de pil·la de la trobadora Beatriu de Dia:

COMTESSA DE DIA


9. Nom d'una escriptora de novel·la negra de la ficció:

JESSICA FLETCHER

10. Títol d'un dels relats d'A l'altra banda del riu:

MIRALLS

Dues versions: That's life

Frank Sinatra:



Frank Sinatra i Michael Bublé:

Digues què et suggereix aquesta imatge?

Imatge presa de la xarxa

Troba les paraules... Especial dones escriptores Algunes Pistes

Foto presa de la xarxa

Aquí teniu un Troba les paraules dedicat a dones escriptores:
L'Elvira FR ha encertat la paraula número 5, i en Francesc Mompó Valls, la 8 i la 10. Moltes felicitats. Fanal Blau ha encertat els números 1, 2,3,6 i 7. Enhorabona! Encara queden algunes paraules amagades... Fanal Blau està encertat totes les paraules, moltes felicitats!

1. Nom de la revista on va col·laborar Rosa Leveroni:

POESIA


2. Títol d'una obra de Montserrat Roig:

ELS CATALANS ALS CAMPS NAZIS


3. Nom i cognom d'una escriptora nord-americana que fou contista, autora dramàtica, guionista i humorista:

DOROTHY PARKER


4. Nom d'una escriptora i il·lustradora anglesa que ser duta al cinema:

B_ _ _ _ _ _ _ _ TT _ _



5. Nom de la poetessa catalana dona de Carles Riba:


CLEMENTINA

6. Títol d'una obra de Virgínia Woolf:

MRS. DALLOWAY


7. Títol d'una obra de Mercè Rodoreda:

SEMBLAVA DE SEDA I ALTRES CONTES


8. Nom de pil·la de la trobadora Beatriu de Dia:

COMTESSA DE DIA


9. Nom d'una escriptora de novel·la negra de la ficció:

_ _ _ _ _ _ _ _ F _ _ _ _ _ _

10. Títol d'un dels relats d'A l'altra banda del riu:

MIRALLS

Troba les paraules... Especial dones escriptores

Foto presa de la xarxa

Aquí teniu un Troba les paraules dedicat a dones escriptores:


1. Nom de la revista on va col·laborar Rosa Leveroni:

_ _ _ _ _ _ _


2. Títol d'una obra de Montserrat Roig:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _




3. Nom i cognom d'una escriptora nord-americana que fou contista, autora dramàtica, guionista i humorista:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


4. Nom d'una escriptora i il·lustradora anglesa que ser duta al cinema:

B_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



5. Nom de la poetessa catalana dona de Carles Riba:


CLEMENTINA

6. Títol d'una obra de Virgínia Woolf:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


7. Títol d'una obra de Mercè Rodoreda:


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


8. Nom de pil·la de la trobadora Beatriu de Dia:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


9. Nom d'una escriptora de novel·la negra de la ficció:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

10. Títol d'un dels relats d'A l'altra banda del riu:

_ _ _ _ _ _ _

Pausa

Fitxa treta de la xarxa

Darrerament tinc el blog una mica abandonat, perquè la tornada a la tasca laboral em treu el temps i l'espai que voldria i necessitaria per penjar textos. Sóc una persona una mica polida en referència a crear, escriure, no vull penjar qualsevol escrit sinó m'agrada, sinó el considero bo o interessant. Per això us demano una mica de paciència, perquè ara mateix les muses necessiten descansar perquè quan es desvetllin pugui tornar a emprendre la tasca d'escriure per a vosaltres, els lectors i les lectores.

Joan Brossa: Què et suggereix...

aquest poema visual?

Digues

Foto presa de la xarxa




què et suggereix aquesta imatge?

Naixement del dia

Apol·lo tenyeix d'aquarel·les vermelles i ataronjades el cel que s'emmiralla dins l'oceà. Només els ulls són capaços de presenciar aquest esclat de bellesa impossible de captar amb cap pinzell.

La incògnita: Qui és? Solució i guanyadora

Foto presa de la xarxa

Solució i guanyadora:

La incògnita és La Bella durment i el guanyador fanal blau. Gràcies a tots i totes per la vostra participació!

La incògnita: Qui és? Tercera pista

Foto presa de la xarxa

Aquí teniu la tercera pista:

-Txaikovski va composar una melodia que ha esdevingut un dels ballets més universals.

El blog A l'altra banda del riu compleix un any

Fa un any vaig publicar la meva primera criatura literària A l'altra banda del riu, en format paper i en format digital. Després del pas d'editar, vaig descobrir que en Tibau, tenia i té un bloc del seu darrer llibre de relats Una sortida digna, i em vaig decidir a encetar-ne un per a parlar del meu primer llibre. No és, certament, un espai gaire freqüentat ni tampoc té gaires comentaris, però hi ha diferents posts que parlen de com vaig iniciar el llibre, de qui em va fer el pròleg, la portada i a la columna de la dreta apareixen els llistats de les diferents llibreries on es poden trobar exemplars en qualsevol dels dos formats. El que més il·lusió em fa és descobrir com el meu llibre va entrant progressivament a llibreries de Catalunya, Balears i València, i llavors m'agrada imaginar-me com la gent d'arreu s'acosta a mirar la portada, a tafanejar-ne l'interior, i potser algú se l'ha llegit. Celebro amb vosaltres el primer any de vida del llibre i del blog.

La incògnita: Qui és? Segona pista

Foto presa de la xarxa

Aquí teniu la segona pista:

-És el personatge d'un conte popular.

La incògnita: Qui és? La primera pista

Foto presa de la xarxa


Aquí teniu La incògnita del mes de setembre i la primera pista:

a) És un personatge femení.

Teatre: Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom al Teatre Sagarra

Foto presa de la xarxa

El passat divendres 3 de setembre dins del programa de la Festa Major de Santa Coloma de Gramenet, Dagoll Dagom ens va portar al teatre Sagarra La nit de Sant Joan, una obra que fa trenta anys es va representar per primera vegada, i que ara torna als escenaris amb la graella d'actors i actrius renovada. La nit de Sant Joan té una banda sonora d'un dels més grans intèrprets de la música catalana: Jaume Sisa. Sisa posa veu i melodia a una obra que se situa el 23 de juny a la nit, en què diferents personatges viuen una nit de Sant Joan màgica, cadascú a la seva manera: hi ha la nena petita de nou anys que vol ser gran per poder anar a la festa, i quan és gran s'adona que prefereix continuar essent una nena, hi ha el germà de la nena, que escriu i és tímid i pensa que no és capaç de viure la nit de Sant Joan i una mena de fada, l'acompanyarà en un viatge d'aprenentatge nocturn, fins que ell aprèn a ballar i aprèn a gaudir de la nit del 23 de juny. Hi ha la senyora que és soltera i té més de 40 anys, i un follet l'envia en un planeta, també hi ha el jove que vesteix com en John Travolta i a la festa espera lligar, etc. Tots aquests personatges viuen una nit màgica, envoltats del foc i dels follets i fades que els acompanyen en el viatge nocturn, de la nit més curta que és l'inici del solstici d'hivern. Una obra que combina el diàleg dels personatges amb diverses cançons que donen vida a l'argument. En l'obra sorgeixen molts símbols interessants: el foc, els follets i les fades, flaixbacs en el futur d'alguns dels personatges, etc. És doncs una obra que està ben travada i que mostra la màgia d'una nit de Sant Joan, viscuda amb diferents perspectives per cadascun dels personatges.

Reflexions en veu alta: El moviment 2.0/ Homenatges blogosfèrics

Des de fa un temps, la blogosfera s'ha convertit en una immens espai virtual en què un grup de blocaires s'uneix en una data determinada per homenatjar diferents efemèrides catalanes, vam començar amb Joan Brossa, vam continuar amb Carles Riba, Joan Amades, Salvador Espriu,
Màrius Torres i Vicent Andrès Estellés fins al dia d'avui. Així doncs sembla evident que els blogs encara són vius, i que a més de servir perquè cadascú construeixi les seves seccions pròpies, també serveix per crear esdeveniments homenatgístics, que tenen un puntal que és en Víctor Pàmies, perquè sempre fa els llistats de tots i totes els que hi participem perquè en quedi constància. Així, em queda fer una petita crítica ja que l'única dona que també havia de ser homenatjada, Rosa Leveroni no va tenir gaire repercussió a la xarxa, però sí que es van fer moltes activitats en homenatge. Em pregunto si és que no vam saber fer prou difusió del dia d'homenatge, o si estem tant acostumats a recordar escriptors, que quan hem de recordar a una autora el ressó no és gaire significatiu. En tot cas, aquí queda aquesta reflexió a l'aire.

En conclusió, el moviment 2.0 no és un moviment passiu sinó que esdevé un grup heterogeni de blocaires amb diferents enfocaments però que tenen un punt en comú recordar la tradició literària catalana precedent, que forma part del nostre bagatge cultural, i que per molt que volguéssim no podríem negar, no com a lectors/res ni com aprenents d'escriptors/res.

Diada Vicent Andrés Estellés: Coral Romput interpretat per Ovidi Montllor

Avui és la Diada de Vicent Andrés Estellés, m'afegeixo a la celebració amb el poema "Coralromput" recitat per Ovidi Montllor:

Llegim amb Rodolfo Del Hoyo

1. Quin fou el teu primer llibre? Una versió juvenil del Quixot als 14 anys. I als setze vaig llegir Crim i Càstig, de Dostoievski. Des d’aleshores sóc un lector gairebé compulsiu.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? En aquests moments llegeixo “Principiants” de Raymong Carver i un llibre de poemes, “Memòria de tu i de mi”, de Montserrat Abelló.

3. Quin és el teu racó preferit per llegir? Una butaca al menjador de casa i també el llit.

4. Digues un llibre que no hagis llegit. Ulisses, de James Joyce; i un que segurament llegiré “L’home sense atributs”, de Robert Musil.

5. Una lectura inoblidable… Mirall trencat, de Mercè Rodoreda; i potser també, Camí de Sirga, de Jesús Moncada.

El Qüestionari: Rodolfo Del Hoyo

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? El meu primer llibre es titula “De miradas imprecisas” (Barcelona, Sueba edicions, febrer de 1994). És un poemari en castellà. Vaig escriure els dos primers llibres en castellà, que és la llengua dels pares. Tots els altres els he fet en català. Quan el vaig publicar em va fer molta il·lusió. Ara veig que és un llibre innocent, fluix, tot i que té punts bons. Vull dir que potser apunta maneres, però no gaire cosa més. Avui no el publicaria, segur, però gràcies a ell vaig entrar en el món de la literatura. Li dec molt.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure? Als dotze anys. M’agradava molt explicar als amics i les amigues els contes que escoltava a la ràdio. A la meva època d’infant pocs nens tenien televisor. Modificava moltes coses, treia el que no m’agradava, substituïa situacions, ampliava el que m’agradava... En fi, que un dia vaig pensar que si modificava tantes coses, també podria escriure un conte i vaig fer-ho i va agradar els amics i les amigues. I des d’aleshores no he parat d’escriure.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? Sí i no. Generalment m’inspiro quan tinc un projecte entre mans i hi treballo. Però també de vegades llegint relaxadament a la nit, o passejant, o després d’una conversa interessant, he sentit el desig irrefrenable d’escriure alguna cosa que m’havia vingut al cap.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més? És difícil de dir, llegeixo i trobo coses molt interessants en molt autors. Podríem dir que m’han interessat Narcís Oller, Mercè Rodoreda o Josep Maria de Sagarra. Però els autors que més m’han interessat són contemporanis. Sens dubte Jesús Moncada i també Jaume Cabré. En poesia llegeixo sovint grans dames de la literatura como ara Rosa Leveroni, Quima Jaume o Montserrat Abelló. Pel que fa a la literatura infantil i juvenil hi ha grans autors clàssics com ara Michel Ende, Roal Dahl o Àstrid Lindgren, i a casa nostra una autora molt, molt contemporània, L’Eulàlia Canal.

5. Digues una cita literària. Un aforisme del Tao te Ching: No hi ha res al món tan suau i tan dòcil com l’aigua, però és l’aigua qui pot arrodonir les pedres.

L'entrevista blocaire: Franscesc Mompó Valls

1. Quin any vas crear el teu primer bloc?En tinc un parell del blogs,el primer,francescmompovalls@msn.com el vaig fer pel setembre de 2005, ara farà cinc anys. El vaig crear per a donar un referent de la meva bibliografia que anava publicant, del centres on anava a fer xarrades literàries i també perquè els lectors pogueren dir la seva sobre alguna de les obres que tinc publicades.

Després vaig crear el blog www.1en2.blogspot.com a Cap d’any de 2009 per fer una cosa més variada, on barrejara literatura, esdeveniments literaris, sociolingüística, política i qualsevol altre desfici que se m’acudira.

2. Bloc o blog?

Tot i que els meus coneixements d’anglés i d’informàtica siguen molt limitats –per no dir-ne escassos o nuls–, travesse per l’original blog (web log) i no per bloc, per molt homòfon que resulte comparant-lo amb una llibreteta (tot i que també s’utilitze per a escriure-hi coses). Així és que dic blog i blogaire.

3. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat?

Home, els comentaris dels lectors són molt importants, però tampoc no ens hem d’obsessionar-hi. La gent passa per casa i si li ve de gust dir alguna cosa ho fa, i si no, no. Jo ja em conforme amb les visites.

4. Què t'ha aportat el bloc?

És una eina-entreteniment que li cal dedicar molt de temps. Has de controlar-lo perquè si no et menjarà d’altres activitats. Ara bé, dit això, tots som fills del nostre temps i les noves tecnologies ens obren uns camps desconeguts fins ara. I pel que fa a la pregunta concreta, m’ha proporcionat conèixer d’altres sensibilitats i pensaments que m’enriqueixen contínuament. Ah, també m’ha proporcionat el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià (ex aequo amb Mercè Climent).

5. Cita un bloc i digues per què.

Caldria citar un bon grapat de blogs interessantíssims tots, el teu, el Tibau, el Carme Rosanas, el de Manel Alonso, el de Mercè Climent, el d’Helena Bonals, el del poeta Pere Bessó i un llarg etcètera, però si n’he de dir un només el del magnífic escriptor Toni Cucarella. És un blog polièdric on té entrades literàries i d’altres polítiques amb una capacitat analítica supradotada; i sempre en defensa de la catalanitat dels valencians i de la unitat d’interessos de tots els catalans front al continuat intent de fagocitar-nos la nació espanyola i el de l'amic Manel Alonso "Els papers de can Perla”.

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/5724

Digue'm

què llegeixes aquest mes?