"Necessitem desesperadament que ens expliquin històries. Tant com el menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminin el caos de les nostres vides."
Paul Auster.
divendres, 24 de setembre del 2010
A reveure
Imatge presa de la xarxa
Sota les fulles daurades s'amaguen les passes dels dies d'estiu que són com orenetes.
Un dia em vaig perdre per un bosc semblant i, de cop i volta, els arbres em parlàvem en una llengua arcana. I el més estrany de tot és que els entenia, jo formava part d'aquella sensació secreta i ancestral. Aquesta fotografia m'hi ha fet pensar. M.Pilar
4 comentaris:
També em sento tardoral...i enyoro ja l'estiu que tot just deixem...
Un dia em vaig perdre per un bosc semblant i, de cop i volta, els arbres em parlàvem en una llengua arcana. I el més estrany de tot és que els entenia, jo formava part d'aquella sensació secreta i ancestral. Aquesta fotografia m'hi ha fet pensar.
M.Pilar
Les orenetes no saben si marxar o esperar-se uns dies per no perdre's aquest espectacle.
Hola Zel! La tardor ja ens transmet aquest sentiment d'enyorança de l'estiu!
M. Pilar, què bonic entendre la llengua dels arbres.
Rafel, tens raó les orenetes no volen perdre's l'espectacle!
Gràcies a tots i totes!
Publica un comentari a l'entrada