Un dia em vaig perdre per un bosc semblant i, de cop i volta, els arbres em parlàvem en una llengua arcana. I el més estrany de tot és que els entenia, jo formava part d'aquella sensació secreta i ancestral. Aquesta fotografia m'hi ha fet pensar. M.Pilar
També em sento tardoral...i enyoro ja l'estiu que tot just deixem...
ResponEliminaUn dia em vaig perdre per un bosc semblant i, de cop i volta, els arbres em parlàvem en una llengua arcana. I el més estrany de tot és que els entenia, jo formava part d'aquella sensació secreta i ancestral. Aquesta fotografia m'hi ha fet pensar.
ResponEliminaM.Pilar
Les orenetes no saben si marxar o esperar-se uns dies per no perdre's aquest espectacle.
ResponEliminaHola Zel! La tardor ja ens transmet aquest sentiment d'enyorança de l'estiu!
ResponEliminaM. Pilar, què bonic entendre la llengua dels arbres.
Rafel, tens raó les orenetes no volen perdre's l'espectacle!
Gràcies a tots i totes!