Digues: Què et suggereix...?







aquesta imatge....


Comentaris

  1. Molt bonic, Helena! Moltes gràcies! Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Desplegades les veles,
    els límits van ser estrets.
    La tempesta bullia a l'interior
    d'un mar massa tancat,
    i feia naufragar vaixells presoners
    en el meu món tan trencadís.
    Beu-me, sense més espera,
    beu-me, en rajolins de maregassa
    o pel broc gros de la calma.

    ResponElimina
  3. M'encanten aquests versos Carme Rosanas! Moltes gràcies per regalar-nos la teva creativitat! Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Aquest article mostra una col·lisió d'interessos en un dia com el d'avui.
    https://rcasas22.wordpress.com/2017/03/17/el-porro-dantaviana/

    ResponElimina
  5. Molt bonic, Rafael! Moltes gràcies! Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"