Desplegades les veles, els límits van ser estrets. La tempesta bullia a l'interior d'un mar massa tancat, i feia naufragar vaixells presoners en el meu món tan trencadís. Beu-me, sense més espera, beu-me, en rajolins de maregassa o pel broc gros de la calma.
6 comentaris:
Aquí tens la meva proposta.
Molt bonic, Helena! Moltes gràcies! Una abraçada!
Desplegades les veles,
els límits van ser estrets.
La tempesta bullia a l'interior
d'un mar massa tancat,
i feia naufragar vaixells presoners
en el meu món tan trencadís.
Beu-me, sense més espera,
beu-me, en rajolins de maregassa
o pel broc gros de la calma.
M'encanten aquests versos Carme Rosanas! Moltes gràcies per regalar-nos la teva creativitat! Una abraçada!
Aquest article mostra una col·lisió d'interessos en un dia com el d'avui.
https://rcasas22.wordpress.com/2017/03/17/el-porro-dantaviana/
Molt bonic, Rafael! Moltes gràcies! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada