diumenge, 9 de setembre de 2018

Tardor cultural 2019: Setmana del Llibre en català i la Fira de Tàrrega






Un estiu marxa, i una tardor encara tímida sembla que vol obrir-se pas. Enguany com cada més de setembre, conflueixen dues iniciatives culturals que ja formen part de la nostra agenda tardorenca. D'una banda, des del 7 de setembre i durant tota una setmana, podeu apropar-vos a la 36a edició Setmana del Llibre en català, amb un munt d'activitats per a tots i totes els qui sigueu lletraferits/des.  Enguany amb algunes novetats com la nova novel·la El fil invisible de Gemma Lienas, o el nou poemari de Joan Margarit Per tenir casa cal guanyar una guerra,com també el llibre Lectura en paper pantalla de Gemma Lluch on parla de la lectura en paper i la lectura digital. D'altra banda, per als qui a més de llegir, us apassiona veure art al carrer, fins al 9 de setembre podeu anar a la Fira de Tàrrega, per veure espectacles teatrals de tota mena. Lectura i teatre per a tothom i totdon.

dimecres, 22 d’agost de 2018

Post 1651

Hem arribat al post 1651. Sí, lectors i lectores així és. Avui dia les xifres semblen importants, a les xarxes tenir molts seguirdors/res, amics/gues o "likes" sembla que és estar a la cresta de dalt de tot. Des del 2007, quan l'Arlequí va néixer i va començar l'aventura d'aquest blog, hi hagut èpoques de molta i poca activitat. Sóc conscient que no l'actualitzo tant com al principi, a causa de la feina, d'estudis que he realitzat, d'iniciar nous projectes literaris, i en fi, de viure la vida també fora de les xarxes. També sé que avui dia Instagram, Twitter, Facebook i Whatsapp ha bandejat una mica els blocs/blogs, no obstant, sempre he donat la meva opinió del tema dient que es mantenen malgrat tot, i que avui dia encara hi ha molts espais de tota mena i en diferents idiomes per a tots els gustos. Arribar aquesta xifra no hagués estat possible sense tots i totes els qui us apropeu, llegiu els posts, i inclús deixeu la vostra veu. 1651 gràcies per la vostra constància.

Què en penses: Llegir i/o veure teatre?






Aquest juliol passat vaig gaudir de sis intensius dies en un curs d'iniciació a l'escriptura teatral a l'Obrador de la Sala Beckett, a càrrec de l'escriptora Victòria Szpunberg. Cada dia ens posava "deures", exericis per a treballar diferents aspectes de la dramatúrgia. Arran d'això em va ballar pel cap una pregunta, la pregunta del milió: Llegir i/o veure teatre? És clar que hom pot dir que totes dues poden transmetre una catarsi en el lector/a o espectador/a. Però ja se sap que per una banda hi ha l'obra escrita, i després l'adaptació que fa el director/a per a la representació davant d'un públic.  Quan llegim una història, descobrim les acotacions i ens situem en l'espai i entrem en les accions i emocions dels personatges. Quan som asseguts a la butaca, els personatges esdevenen de "carn i óssos" i formem part de la seva història des que s'aixeca el teló, encara que no ens agradi. Penso que ambudes opcions són complementàries, primer es pot llegir l'obra i després veure-la o a l'inrevés i gaudir doblement de l'art de la dramatúrgia.

Lectures compartides: Cims Borrascosos



Els dies i nits estiuencs ens regalen temps lliure per recuperar vells amors: llegir llibres en paper. Arran d'una recomanació a twitter de l'obra Cims Borrascosos d'Emily Brönte, i després d'haver llegit una biografia de les germanes Brönte, al passar per la Casa del Llibre em vaig comprar el llibre de butxaca. Vaig començar a llegir-lo i no vaig poder parar, i si no m'erro me'l vaig llegir en dues setmanes aproximadament. No sé si s'ha valorat prou aquesta obra del Romanticisme anglès. D'entrada, hi ha una perfecta barreja de veus narratives des del primer fins al darrer capítol. I encara que hom pugui endevinar des del principi que hi haurà tragèdies, donat el caràcter romàntic de la novel·la, el fet és que la trama, la narració, els personatges tot hipnotitza al lector/a des de la primera línia. Tot i que un dels protagonistes és titllat de "dimoni" per les seves accions, la manera de construir el personatge fa que el lector/a tingui el cor dividit. L'entramat de relacions fraternals, i amoroses entre els diferents protagonistes és teixida amb una bella harmonia. Res no és gratuït, ni res no hi sobra. La descripció dels paisatges dels Cims Borrascosos et fa sentir que tu ets allà, i que ets part de la història, l'ambient solitari i misteriós que traspua entre els diferents personatges protagonistes, antagonistes i secundaris et trasllada al Romanticisme del segle XIX. Realment, Emily Brönte va escriure una obra mestra que recomano llegir.

divendres, 20 de juliol de 2018

Curs d'iniciació a escriure teatre: El Monòleg








Una illa deserta. Hi ha arbres, flors, i ocells estranys volant per la zona. A prop de la ribera, hi ha un home d’una cinquantena d’anys, amb els cabells i la barba llargs, de color marró amb tons griosos. Mira el mar contínuament en silenci, un mar immens,solitari, aspre, té una mirada trista, els ulls blaus ploren, i pel seu rostre una mica demacrat, li regalimen algunes llàgrimes. Vesteix amb una túnica blanca vella i arrugada, camina descalç.


A: Fa tant de temps que sóc fora del meu món. Ja no recordo com era jo allà d’on vinc.  Ella, la més poderosa de tots, m’ha dut per terres inhòspites i amb gent hostil, però en cap d’aquests indrets no hi erets tu. Tu que m’has vist créixer, riure i sanglotar...  Ara ets tan lluny de mi. Et somnio, i dibuixo el teu rostre: els teus ulls verds, la teva pàl.lida cara, els teus cabells d’or i el teu somriure inabastable.  Ai, de mi, no sóc qui tu creies, no sóc l’home de qui et vas enamorar. (Silenci). No recordo quan va ser,però en un dels viatges, vaig anar a parar a una altra illa, immensa, deserta... i allà estava ella. No sé si era presoner d’ella per algun beuratge màgic, o va ser la dolçor i vitalitat d’ella.  Aquella nit em vaig convertir en un home menyspreable i odiós. Sí, odiós. No mereixo la teva compassió...  I el nostre fill. Recordo que abans d’anar-me’n tot just donava les seves primeres passes, vacil.lant i caient una vegada i una altra. Han passat vint anys. Com és ara? Segur que tu li ho has ensenyat tot, i jo m’ho perdut tot; ho he perdut tot. Ho sé, qualsevol paraula pot semblar una banalitat, una falsa excusa per no reconèixer la meva falta de responsabilitat.   Les primeres nits en què tu i jo ens estimàvem, el desig ens embolcallava,  només hi érem tu i jo. I ara sóc en aquesta illa solitària i plena de perills. Encara no sé si tornaré viu, no sé si podré tornar a besar els teus llavis,  molsuts, de color carmesí, que em tornen boig.  Sí, sí, em diràs que no pots creure en les meves paraules quan t’he traït amb ella. Em vaig deixar portar sense pensar, i aquella nit vaig somniar-te i em vaig sentir una rata. (Silenci).  Vull sortir d’aquí, vull tornar amb tu i suplicar el teu perdó. Sé que sona miserable, miserable. Tu mai no ho hauries fet. L’home que vas conèixer ha envellit, i ha deixat una part teva en el cos d’aquella nimfa. Una part de mi era teva,  encara és teva. Els segons són eterns, i sento que et perdo, cada dia que passa et perdo una mica més. (Silenci) La penitència del meu error ja l’estic pagant ara que no et tinc al meu abast. No sé encara com ho faré, però tornaré. Espera’m una mica més, si us plau, Penèlope, espera’m.

dilluns, 16 de juliol de 2018

Què et suggereix...?


Aquesta imatge?

2n any Llegir el Teatre a Santa Coloma de Gramenet








Per segon any consecutiu, la Biblioteca Central de Santa Coloma, ha organitzat un taller de Lectura de Teatre, amb l'Andreu Banús com a conductor de les tertúlies. Des de l'octubre fins al juny, hem llegit un total de 8 obres dels autors: Eugène O'Neill, Lope de Vega, Josep Maria Benet i Jornet, Gabriel Calderón, Òscar Wilde o Yasmina Reza. El cert és que a través, de diferents autors/res i compartint opinions o interpretacions de les obres amb els altres lectors i lectores hem après a llegir més enllà de les línies. També hem anat a veure algunes obres, una d'elles La importància de ser Frank, dirigida per David Selvas amb una adptació òptima, com també va ser molt bona, la posada en escena de l'obra Arte de Yasmina Reza al teatre de la Colmena de la ciutat. Llegir i veure teatre és tota una experiència enriquidora.

Article: Es pot ensenyar a escriure teatre?




La setmana passada, vaig cursar un intensiu titulat "Quines són les veritables normes?", a l'Obrador de la Sala Beckett, i conduït per la dramaturga i autora Victòria Szpunberg. I a partir d'aquí, podem preguntar-nos: es pot ensenyar a escriure teatre? El cert és que aquests sis dies tan intensos, la professora ens va explicar les diferències entre autor i dramaturg, entre escena i extraescena... I mitjançant diferents exercicis d'escriure escenes, acotacions, monòlegs, soliloquis, cada dia els aprenents llegíem els textos, i tant la mestra com els i les companys i companyes ens oferien consells per millorar-los Ensenyar a tenir un estil potser no, però ensenyar les eines perquè cada creador/a faci un camí per cercar una manera pròpia d'escriure teatre sí que és possible. I ja se sap que la millor manera d'aprendre a escriure és llegir llegir autors clàssics i contemporanis. I de fet, a mesura que avançava el curs, quan anava pel carrer o pel metro em mirava les persones com a possibles subjectes d'una escena, d'una acotació, d'un diàleg, etc. Ah! i també vaig aprendre a llegir textos dels companys/yes interpretant. És clar que la complexitat del text teatral és que el que hom escriu cal situar-lo dalt d'un escenari i pensar en què hi ha un públic que pot voler o no veure la dramatúrgia d'aquell text.  Per tant, potser no hi ha una resposta clara a la qüestió inicial, però podem pensar que sí podem aprendre quins són els secrets del teatre tant com autors/res com a actors/actrius i com no, com a espectadors/res.

dilluns, 30 d’abril de 2018

Benvinguda Primavera: A través del riu 18/04, 23/04 i trobada d'autors/res a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet






Els dies 18 i 23 d'aquest mes d'abril, el llibre A través del riu ha sortit al carrer per donar-se a conèixer. El dimecres 18/04 a dos quarts de vuit de la tarda, en una sala de Can Cisteré de la meva ciutat Santa Coloma de Gramenet, acompanyada per l'escriptor colomenc Rodolfo Del Hoyo, vaig presentar el meu nou llibre. Rodolfo va fer una destacable i bonica introducció que em va emocionar de dalt a baix. En un princpi, semblava que vindria poca gent, però a poc a poc, la sala es va omplir fins que èrem 19 persones. De vegades, quan sents que quelcom que ha sortit de dins teu és el motiu de presència dels oients i futurs lectors/lectores, només això ja és un triomf. Un cop acabats els parlaments de'n Rodolfo i del meu alter ego, es van apropar unes vuit persones que van endur-se el llibre  a casa.  Així mateix, el dia de Sant Jordi, 23 d'abril, tenia una cita a les set hores del vespre, l'Avinguda Gaudí de la Sagrada Família, amb la Llibreria La Ploma per signar llibres. Al meu costat, hi havia el qui havia estat el llibreter de la llibreria, que tot i que físicament no hi veia, sí que veia a través de les paraules. Unes quantes persones, homes i dones, van tocar les cobertes, van fullejar les pàgines, semblava que ningú tenia intenció de fer-me treure la ploma, però al final, un senyor em va comprar el llibre per a regalar a un amic. Ja sé que un llibre no és gaire, i que hi ha escriptors que poden dir que han signat tants exemplars que s'han exhaurit, però jo, que tot just estic començant a endinsar-me en el món literari a nivell comercial, encara recordo amb il.lusió com aquell lector es va endur content el meu llibre dedicat deixant-me una fotografia visual que ja no s'esborrarà de la meva ment, i que fa que aquest Sant Jordi sigui més especial. Finalment, en una mena de "sprint", tenia cita a dos quarts de nou, a l'Ajuntament de Santa Coloma, juntament amb altres autors i autores, l'alcadelssa, Núria Parlon, i la regidora de cultura Petry Jiménez. Allà vam brindar per tercer any consecutiu un Sant Jordi més, i finalment, ens van fer la fotografia per commemorar aquesta trobada. Un abril ple d'actes culturals.

diumenge, 15 d’abril de 2018

Benvinguda primavera: Paraula de Santa Coloma 2018

Enguany torna a ser primavera, i també torna Paraula de Santa Coloma, amb un munt d'activitats culturals i literàries per a totes les edats, i tots els gustos. Cada any, diferents es programen diferents iniciatives per fomentar la cultura i també per què no, donar a conèixer autors i autores colomencs. Aquesta primavera 2018, el meu alter ego presenta un nou llibre A través del riu. Sé que alguns i algunes de vosaltres pensareu en aquell llibre A l'altra banda del riu. Podria dir que es tracta d'una nova edició, amb una editorial amb més seriositat, i compromís amb els autors/autores, però per a mi, és molt més. He estat treballant en aquesta obra durant molt de temps, corregint, esborrant, afegint... I ara l'editorial Lakibuks m'ha donat l'oportunitat de començar de nou.  Aquest dimecres vinent, presentaré aquest llibre a la meva ciutat, que m'ha vist créixer des que era una nena, passant per l'adolescència i fins avui a l'edat adulta. Benvinguda siguis primavera, ja sigui a Santa Coloma o a qualsevol ciutat o poble on la cultura formi part de tothom.



diumenge, 25 de març de 2018

Els baobabs: Crea la teva aventura... amb La Carbasseta, la bruixa de Marie Money



Avui en dia, gràcies als més menuts descobrim meravelles de la Literatura Infantil i Juvenil que es poden trobar a les biblioteques. Els meus nebots de 4 i 6, em van portar el conte Crea la teva aventura... amb Carbasseta la bruixa de l'autora Marie Money. Es tracta d'un conte que està dividit en pestanyes separadores que contenen dibuixets. Des de la primera pàgina, quan la narradora explica l'aventura de la Carbasseta, la bruixa, el lector o lectora pot triar dues opcions per continuar la història, i de fet es poden arribar a llegir 14 històries diferents. Trobo que és un llibre increïble perquè els lectors i lectores més menuts poden decidir com serà la història, i després en poden fer una altra triant un altre camí i així successivament. Penso que llibres com aquest desenvolupen la curiositat i també l'enginy dels petits lectors i lectores, ja que volen saber com continuarà la seva història a partir de la seva tria. Recomano doncs a tots els nens i nenes d'entre 4, i 6 anys aquesta meravella de llibre.

dimecres, 21 de març de 2018

Antaviana 2.0:Renovar-se o morir





Durant molt de temps, m'he plantejat si havia de continuar amb aquest blog/bloc o no. Després de rumiar-ho detingudament, després de quasi més d'una dècada, seria molt trist esborrar-lo, al menys per a mi, l'alter ego de l'Arlequí. Sé que actualment, xarxes socials com facebook, twitter o Instagram han tret protagonisme dels blogs/blocs. De tota manera, em resisteixo a rendir-me, ja que encara no tingueu temps per escriure comentaris, sé que molts u moltes d'arreu del món llegiu aquestes pàgines i així feu créixer a l'Arlequí. Així que en comptes de donar aquest espai per mort, l'he rebatejat amb el nom d'Antaviana 2.0. Sigueu novament, benvinguts i benvingudes al nou Antaviana 2.0.

dissabte, 17 de març de 2018

Dia de la poesia catalana a internet 2018: Comparteix versos, comparteix poesia

Tothom qui vulgui pot compartir en aquest espai versos, poemes d'autors de qualsevol indret per a celebrar el Dia de la poesia catalana a internet d'enguany. Començo compartint el poema "Podries" de Joana Raspall, recitat per l'actriu Sílvia Bel.







Dia de la poesia catalana a internet 2018: Què és poesia?

Sovint com a professora de Llengua i Literatura a Secundària, i explico el gènere literari de la poesia, començo amb la qüestió: Què és la poesia? Alguns responen: versos i estrofes, d'altres un text que rima, i altres un text que expressa sentiments. Bé, a simple vista sembla fàcil respondre a aquesta qüestió, però si ens parem a reflexionar trobar una única resposta no és senzill. Podem donar per bones les definicions dels diccionaris, malgrat tot, opino que cada lector de poesia pot haver-se creat una idea. Molts filòsofs sempre han dit que quan veiem una taula, o una finestra, no és tal el que veiem, sinó que podem anar més enllà; penso que amb la poesia passa el mateix, cada persona ha descobert uns autors i autores, ha llegit uns versos o uns altres, i a partir d'aquí cada "lectorpoetaferit" es construeix la poesia. De tota manera, des dels poetes grecs com Homer, Horaci, fins a poetes contemporanis com la Montserrat Abelló, o poetes universals com Baudelaire ens han ajudat força a construir-nos una aproximació de la resposta a la pregunta "Què és la poesia?" I què dir d'un poeta com Joan Brossa, qui ens va donar a conèixer els poemes objectes i la poesia visual. Així que sigui quina sigui, la vostra idea de la poesia, celebreu avui, demà i cada dia el dia de la poesia catalana a internet.

diumenge, 25 de febrer de 2018

Novetat: Nou llibre "A través del riu"

Lectors i lectores, us avanço que ja podreu trobar en algunes llibreries de Tarragona, Lleida, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet el nou llibre de Roser Caño Valls A través del riu. Us comparteixo un booktrailer fet per l'escriptor Rubén García Cebollero.
 

dissabte, 24 de febrer de 2018

Els baobabs: 75 anys "El petit príncep"





L'any 1943 Antoine Saint Èxupery va propiciar la trobada entre un nen d'un altre planeta i un aviador. Qui havia que aquesta novel·la avui seria un referent de la Literatura Infantil i Juvenil universal. l'Arlequí vaig llegir aquesta història quan ja era adulta i em vaig enamorar del nen, de l'aviador, de la rosa i dels baobabs. L'autor crea una personatges i un cosmos que un cop hi entres, ja no en vols sortir mai. L'obra mostra com un nen és capaç de fer preguntes curioses, insòlites i filosòfiques, ens mostra l'interior d'un infant davant d'un adult que aprèn coses que ni s'havia imaginat que poguessin ser com el petit príncep les explicava. El viatge del petit príncep a d'altres planetes, el seu amor per una flor efímera però bonica. Tot forma part d'una gran obra que avui celebra 75 anys. I que per molts anys, nens,joves i adults poguem celebrar-ho.

diumenge, 18 de febrer de 2018

L'article: els baobabs



Fa unes setmanes, a Twitter va sorgir un debat entre alguns lectors/escriptors/res com Gemma Lienas arran de la Literatura Catalana Infantil i Juvenil. Penso que aquesta literatura avui dia no rep el ressó i la valoració que es mereixen.  Els nens/nes i els adolescents són el públic lector més exigent de tots. Això vol dir, que quan un escriptor o escriptora decideix escriure per aquest públic, no té una tasca gens fàcil. Tampoc podem oblidar, que els germans Grimm, Hans Christian Andersen i Charles Perrault, entre d'altres, van recopilar moltíssims contes infantils que avui dia tots hem escoltat, llegit o vist al cinema. Ells van fer la tasca de recollir un material literari destinat als més menuts.  Jo mateixa he crescut llegint llibres quan era infant, quan era adolescent i fins avui. Precisament, la revista Cavall Fort  des del 1961 ha creat un espai per als contes, còmics, entrevistes a autors i autores, és a dir, que és una plataforma que ha difós la literatura intantil i juvenil, catalana i també la universal, i fins i tot, ha traduiït i adaptat obres de la literatura universal al català.  I és que aquest tipus de literatura, a més de tenir una qualitat dins les arts, també té uns valors, uns valors que es llegeixen a través de les pàgines, en el dibuix imaginari dels personatges... Sí, podem pensar que contes com  La Ventafocs o La Blancaneus són històries que avui dia potser han creat uns personatges femenins estereotipats, dones joves que acaben essent rescatades per un príncep; però també es pot llegir un altre missatge, en la primera per exemple, de vegades, una dona es pot veure infravalorada i maltractada pels qui té més a prop; i en el segon conte la protagonista és víctima de l'enveja de la reina.  Una altra obra plena de missatges és El Petit Príncep.  Aquesta és l'obra en què un nen, d'un altre planeta, enamorat d'una rosa, que descobreix diferents móns, entre ells, la Terra,on fa amistat amb un adult;  i gràcies a ell i al seu autor descobrim els baobabs. Això vol dir  que la perspectiva dels adults és diferent de la dels nens i nenes, però totes dues es retroalimenten. És per això, que aquest bloc crearà un nou espai, o secció titulada els baobabs dedicada a parlar de la literatura dels més menuts i dels que són una mica més ganàpies.

dilluns, 29 de gener de 2018

Inassolibles

Deixo petjades humides que persegueixen les inassolibles onades, abans que ningú elles s'enduen el meu rastre com si res ni ningú hagués estat allí. Però el meu bagul dels records ja ha inclòs la darrera fotografia.  Les inassolibles onades no poden esborrar els segons viscuts intensament.