Antaviana 6.0

Un estiu marxa, i una tardor encara tímida sembla que vol obrir-se pas. Enguany com cada més de setembre, conflueixen dues iniciatives culturals que ja formen part de la nostra agenda tardorenca. D'una banda, des del 7 de setembre i durant tota una setmana, podeu apropar-vos a la 36a edició Setmana del Llibre en català , amb un munt d'activitats per a tots i totes els qui sigueu lletraferits/des.  Enguany amb algunes novetats com la nova novel·la El fil invisible de Gemma Lienas, o el nou poemari de Joan Margarit Per tenir casa cal guanyar una guerra,com també el llibre Lectura en paper pantalla  de Gemma Lluch on parla de la lectura en paper i la lectura digital. D'altra banda, per als qui a més de llegir, us apassiona veure art al carrer, fins al 9 de setembre podeu anar a la Fira de Tàrrega,   per veure espectacles teatrals de tota mena. Lectura i teatre per a tothom i totdon.

Hem arribat al post 1651. Sí, lectors i lectores així és. Avui dia les xifres semblen importants, a les xarxes tenir molts seguirdors/res, amics/gues o "likes" sembla que és estar a la cresta de dalt de tot. Des del 2007, quan l'Arlequí va néixer i va començar l'aventura d'aquest blog, hi hagut èpoques de molta i poca activitat. Sóc conscient que no l'actualitzo tant com al principi, a causa de la feina, d'estudis que he realitzat, d'iniciar nous projectes literaris, i en fi, de viure la vida també fora de les xarxes. També sé que avui dia Instagram, Twitter, Facebook i Whatsapp ha bandejat una mica els blocs/blogs, no obstant, sempre he donat la meva opinió del tema dient que es mantenen malgrat tot, i que avui dia encara hi ha molts espais de tota mena i en diferents idiomes per a tots els gustos. Arribar aquesta xifra no hagués estat possible sense tots i totes els qui us apropeu, llegiu els posts, i inclús deixeu la vostra veu. 1651 gràcies per l

Aquest juliol passat vaig gaudir de sis intensius dies en un curs d'iniciació a l'escriptura teatral a l'Obrador de la Sala Beckett, a càrrec de l'escriptora Victòria Szpunberg. Cada dia ens posava "deures", exericis per a treballar diferents aspectes de la dramatúrgia. Arran d'això em va ballar pel cap una pregunta, la pregunta del milió: Llegir i/o veure teatre? És clar que hom pot dir que totes dues poden transmetre una catarsi en el lector/a o espectador/a. Però ja se sap que per una banda hi ha l'obra escrita, i després l'adaptació que fa el director/a per a la representació davant d'un públic.  Quan llegim una història, descobrim les acotacions i ens situem en l'espai i entrem en les accions i emocions dels personatges. Quan som asseguts a la butaca, els personatges esdevenen de "carn i óssos" i formem part de la seva història des que s'aixeca el teló, encara que no ens agradi. Penso que ambudes opcions són comple

Els dies i nits estiuencs ens regalen temps lliure per recuperar vells amors: llegir llibres en paper. Arran d'una recomanació a twitter de l'obra Cims Borrascosos d'Emily Brönte, i després d'haver llegit una biografia de les germanes Brönte, al passar per la Casa del Llibre em vaig comprar el llibre de butxaca. Vaig començar a llegir-lo i no vaig poder parar, i si no m'erro me'l vaig llegir en dues setmanes aproximadament. No sé si s'ha valorat prou aquesta obra del Romanticisme anglès. D'entrada, hi ha una perfecta barreja de veus narratives des del primer fins al darrer capítol. I encara que hom pugui endevinar des del principi que hi haurà tragèdies, donat el caràcter romàntic de la novel·la, el fet és que la trama, la narració, els personatges tot hipnotitza al lector/a des de la primera línia. Tot i que un dels protagonistes és titllat de "dimoni" per les seves accions, la manera de construir el personatge fa que el lector/a tingui e

Una illa deserta. Hi ha arbres, flors, i ocells estranys volant per la zona. A prop de la ribera, hi ha un home d’una cinquantena d’anys, amb els cabells i la barba llargs, de color marró amb tons griosos. Mira el mar contínuament en silenci, un mar immens,solitari, aspre, té una mirada trista, els ulls blaus ploren, i pel seu rostre una mica demacrat, li regalimen algunes llàgrimes. Vesteix amb una túnica blanca vella i arrugada, camina descalç. A: Fa tant de temps que sóc fora del meu món. Ja no recordo com era jo allà d’on vinc.   Ella, la més poderosa de tots, m’ha dut per terres inhòspites i amb gent hostil, però en cap d’aquests indrets no hi erets tu. Tu que m’has vist créixer, riure i sanglotar...   Ara ets tan lluny de mi. Et somnio, i dibuixo el teu rostre: els teus ulls verds, la teva pàl.lida cara, els teus cabells d’or i el teu somriure inabastable.   Ai, de mi, no sóc qui tu creies, no sóc l’home de qui et vas enamorar. (Silenci). No recordo quan va

Aquesta imatge?

Per segon any consecutiu, la Biblioteca Central de Santa Coloma, ha organitzat un taller de Lectura de Teatre, amb l'Andreu Banús com a conductor de les tertúlies. Des de l'octubre fins al juny, hem llegit un total de 8 obres dels autors: Eugène O'Neill, Lope de Vega, Josep Maria Benet i Jornet, Gabriel Calderón, Òscar Wilde o Yasmina Reza. El cert és que a través, de diferents autors/res i compartint opinions o interpretacions de les obres amb els altres lectors i lectores hem après a llegir més enllà de les línies. També hem anat a veure algunes obres, una d'elles La importància de ser Frank, dirigida per David Selvas amb una adptació òptima, com també va ser molt bona, la posada en escena de l'obra Arte de Yasmina Reza al teatre de la Colmena de la ciutat. Llegir i veure teatre és tota una experiència enriquidora.

La setmana passada, vaig cursar un intensiu titulat "Quines són les veritables normes?", a l'Obrador de la Sala Beckett, i conduït per la dramaturga i autora Victòria Szpunberg. I a partir d'aquí, podem preguntar-nos: es pot ensenyar a escriure teatre? El cert és que aquests sis dies tan intensos, la professora ens va explicar les diferències entre autor i dramaturg, entre escena i extraescena... I mitjançant diferents exercicis d'escriure escenes, acotacions, monòlegs, soliloquis, cada dia els aprenents llegíem els textos, i tant la mestra com els i les companys i companyes ens oferien consells per millorar-los Ensenyar a tenir un estil potser no, però ensenyar les eines perquè cada creador/a faci un camí per cercar una manera pròpia d'escriure teatre sí que és possible. I ja se sap que la millor manera d'aprendre a escriure és llegir llegir autors clàssics i contemporanis. I de fet, a mesura que avançava el curs, quan anava pel carrer o pel metro

Els dies 18 i 23 d'aquest mes d'abril, el llibre A través del riu ha sortit al carrer per donar-se a conèixer. El dimecres 18/04 a dos quarts de vuit de la tarda, en una sala de Can Cisteré de la meva ciutat Santa Coloma de Gramenet, acompanyada per l'escriptor colomenc Rodolfo Del Hoyo, vaig presentar el meu nou llibre. Rodolfo va fer una destacable i bonica introducció que em va emocionar de dalt a baix. En un princpi, semblava que vindria poca gent, però a poc a poc, la sala es va omplir fins que èrem 19 persones. De vegades, quan sents que quelcom que ha sortit de dins teu és el motiu de presència dels oients i futurs lectors/lectores, només això ja és un triomf. Un cop acabats els parlaments de'n Rodolfo i del meu alter ego, es van apropar unes vuit persones que van endur-se el llibre  a casa.  Així mateix, el dia de Sant Jordi, 23 d'abril, tenia una cita a les set hores del vespre, l'Avinguda Gaudí de la Sagrada Família, amb la Llibreria La Ploma p

Enguany torna a ser primavera, i també torna Paraula de Santa Coloma, amb un munt d'activitats culturals i literàries per a totes les edats, i tots els gustos. Cada any, diferents es programen diferents iniciatives per fomentar la cultura i també per què no, donar a conèixer autors i autores colomencs. Aquesta primavera 2018, el meu alter ego presenta un nou llibre A través del riu. Sé que alguns i algunes de vosaltres pensareu en aquell llibre A l'altra banda del riu. Podria dir que es tracta d'una nova edició, amb una editorial amb més seriositat, i compromís amb els autors/autores, però per a mi, és molt més. He estat treballant en aquesta obra durant molt de temps, corregint, esborrant, afegint... I ara l'editorial Lakibuks m'ha donat l'oportunitat de començar de nou.  Aquest dimecres vinent, presentaré aquest llibre a la meva ciutat, que m'ha vist créixer des que era una nena, passant per l'adolescència i fins avui a l'edat adulta. Benvinguda si

Avui en dia, gràcies als més menuts descobrim meravelles de la Literatura Infantil i Juvenil que es poden trobar a les biblioteques. Els meus nebots de 4 i 6, em van portar el conte Crea la teva aventura... amb Carbasseta la bruixa de l'autora Marie Money. Es tracta d'un conte que està dividit en pestanyes separadores que contenen dibuixets. Des de la primera pàgina, quan la narradora explica l'aventura de la Carbasseta, la bruixa, el lector o lectora pot triar dues opcions per continuar la història, i de fet es poden arribar a llegir 14 històries diferents. Trobo que és un llibre increïble perquè els lectors i lectores més menuts poden decidir com serà la història, i després en poden fer una altra triant un altre camí i així successivament. Penso que llibres com aquest desenvolupen la curiositat i també l'enginy dels petits lectors i lectores, ja que volen saber com continuarà la seva història a partir de la seva tria. Recomano doncs a tots els nens i nenes d'e

Durant molt de temps, m'he plantejat si havia de continuar amb aquest blog/bloc o no. Després de rumiar-ho detingudament, després de quasi més d'una dècada, seria molt trist esborrar-lo, al menys per a mi, l'alter ego de l'Arlequí. Sé que actualment, xarxes socials com facebook, twitter o Instagram han tret protagonisme dels blogs/blocs. De tota manera, em resisteixo a rendir-me, ja que encara no tingueu temps per escriure comentaris, sé que molts u moltes d'arreu del món llegiu aquestes pàgines i així feu créixer a l'Arlequí. Així que en comptes de donar aquest espai per mort, l'he rebatejat amb el nom d'Antaviana 2.0. Sigueu novament, benvinguts i benvingudes al nou Antaviana 2.0.

Tothom qui vulgui pot compartir en aquest espai versos, poemes d'autors de qualsevol indret per a celebrar el Dia de la poesia catalana a internet d'enguany. Començo compartint el poema "Podries" de Joana Raspall, recitat per l'actriu Sílvia Bel.

Sovint com a professora de Llengua i Literatura a Secundària, i explico el gènere literari de la poesia, començo amb la qüestió: Què és la poesia? Alguns responen: versos i estrofes, d'altres un text que rima, i altres un text que expressa sentiments. Bé, a simple vista sembla fàcil respondre a aquesta qüestió, però si ens parem a reflexionar trobar una única resposta no és senzill. Podem donar per bones les definicions dels diccionaris, malgrat tot, opino que cada lector de poesia pot haver-se creat una idea. Molts filòsofs sempre han dit que quan veiem una taula, o una finestra, no és tal el que veiem, sinó que podem anar més enllà; penso que amb la poesia passa el mateix, cada persona ha descobert uns autors i autores, ha llegit uns versos o uns altres, i a partir d'aquí cada "lectorpoetaferit" es construeix la poesia. De tota manera, des dels poetes grecs com Homer, Horaci, fins a poetes contemporanis com la Montserrat Abelló, o poetes universals com Baudelaire

Lectors i lectores, us avanço que ja podreu trobar en algunes llibreries de Tarragona, Lleida, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet el nou llibre de Roser Caño Valls A través del riu . Us comparteixo un booktrailer fet per l'escriptor Rubén García Cebollero.  

L'any 1943 Antoine Saint Èxupery va propiciar la trobada entre un nen d'un altre planeta i un aviador. Qui havia que aquesta novel·la avui seria un referent de la Literatura Infantil i Juvenil universal. l'Arlequí vaig llegir aquesta història quan ja era adulta i em vaig enamorar del nen, de l'aviador, de la rosa i dels baobabs. L'autor crea una personatges i un cosmos que un cop hi entres, ja no en vols sortir mai. L'obra mostra com un nen és capaç de fer preguntes curioses, insòlites i filosòfiques, ens mostra l'interior d'un infant davant d'un adult que aprèn coses que ni s'havia imaginat que poguessin ser com el petit príncep les explicava. El viatge del petit príncep a d'altres planetes, el seu amor per una flor efímera però bonica. Tot forma part d'una gran obra que avui celebra 75 anys. I que per molts anys, nens,joves i adults poguem celebrar-ho.

Fa unes setmanes, a Twitter va sorgir un debat entre alguns lectors/escriptors/res com Gemma Lienas arran de la Literatura Catalana Infantil i Juvenil. Penso que aquesta literatura avui dia no rep el ressó i la valoració que es mereixen.  Els nens/nes i els adolescents són el públic lector més exigent de tots. Això vol dir, que quan un escriptor o escriptora decideix escriure per aquest públic, no té una tasca gens fàcil. Tampoc podem oblidar, que els germans Grimm, Hans Christian Andersen i Charles Perrault, entre d'altres, van recopilar moltíssims contes infantils que avui dia tots hem escoltat, llegit o vist al cinema. Ells van fer la tasca de recollir un material literari destinat als més menuts.  Jo mateixa he crescut llegint llibres quan era infant, quan era adolescent i fins avui. Precisament, la revista Cavall Fort   des del 1961 ha creat un espai per als contes, còmics, entrevistes a autors i autores, és a dir, que és una plataforma que ha difós la literatura intantil

Gaudir instants de felicitat...

Deixo petjades humides que persegueixen les inassolibles onades, abans que ningú elles s'enduen el meu rastre com si res ni ningú hagués estat allí. Però el meu bagul dels records ja ha inclòs la darrera fotografia.  Les inassolibles onades no poden esborrar els segons viscuts intensament. 

Quin és l'últim llibre que has llegit?

Vull el teu somriure, la teva força, desitjo que et banyis dins meu.