Creació literària: He deixat una porta oberta...


















Imatge presa de la xarxa

He obert una porta que romania sempre tancada, i l'he deixat oberta per si algun dia et ve de gust entrar-hi.

Comentaris

Mireia ha dit…
Bona senyal!!! significa que estàs receptiva, i això és ben POSITIU
Rafel ha dit…
Oh benvinguts passeu, passeu...
Arlequí ha dit…
Mireia, gràcies! Rafel, passeu, passeu...
Jesús Párraga ha dit…
Sempre esteu pensant el mateix...
Arlequí ha dit…
Hola Jesús! Aquest text literari no té un sentit eròtic, té un sentit que es relaciona amb l'afectivitat i el fet de relacionar-se amb els altres. De tota si tu hi veus aquesta interpretació ets ben lliure de tenir-la.

Salutacions cordials.
Jesús Párraga ha dit…
Dona... la porta té un sentit amatori en la simbologia poètica tadicional. Ja vaig comentar una vegada un poemeta mossàrab però més a prop de nosaltres estan les "paraules d'amor" de Serrat quan diu "plegats van travessar/una porta tancada" Em quede amb la significació eròtico-amatòria... allò altre sembla un curset de recursos humans.
Estic una mica cabró hui...
:-))
Arlequí ha dit…
El text no és cap curset de recursos humans, i sí té un cert sentit amatori en la simbologia poètica tradicional.
Jesús Párraga ha dit…
És un tema apassionant aquest de la porta. En literatura catalana no estac massa posat, però en la literatura castellana és per a no parar... A veure que et sembla aquest fragment del "Romance del enamorado y la muerte":
"-Ábreme la puerta blanca
ábreme la puerta niña.
-Cómo te podré yo abrir
si la ocasión no es venida:
mi padre no fue al palacio,
mi madre no está dormida.
-Si no me abres esta noche
ya no me abrirás, querida:
la muerte me está buscando
junto a ti vida seríua."

Xuli, eh?
Arlequí ha dit…
Sí, és xuli. Si no recordo malament a la Bíblia, dins del Càntic dels Càntics també es fa referència al tema de la porta.
Jesús Párraga ha dit…
Voila!

"Jo dormia, però el meu cor vetllava...
Una remor! El meu estimat que truca:
«Obre'm, germana meva, amiga meva,
coloma meva, perfecta meva;
que el meu cap és ple de rosada,
i els meus rulls, de la serena de la nit».
«M'he tret la túnica,
com me la posaria?
M'he rentat els peus,
com me'ls embrutaria?»
L'estimat passa la mà pel forat de la porta,
i les entranyes se'm commovien per ell.
M'alço per obrir al meu estimat,
i les meves mans regalimaven mirra,
mirra exquisida els meus dits,
sobre l'agafador del forrellat.
Obro al meu estimat,
però el meu estimat se n'havia tornat i ja era fora.
L'alè m'ha faltat en adonar-me de la seva partença.
L'he cercat i no l'he trobat;
l'he cridat, i no m'ha respost. "
Arlequí ha dit…
Gràcies, Jesús! Precisament a la universitat vaig recitar poemes de Càntics dels càntics al teatre de la UAB!

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies