Creació literària: He deixat una porta oberta...
Imatge presa de la xarxa
He obert una porta que romania sempre tancada, i l'he deixat oberta per si algun dia et ve de gust entrar-hi.
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Bona senyal!!! significa que estàs receptiva, i això és ben POSITIU
ResponEliminaOh benvinguts passeu, passeu...
ResponEliminaMireia, gràcies! Rafel, passeu, passeu...
ResponEliminaSempre esteu pensant el mateix...
ResponEliminaHola Jesús! Aquest text literari no té un sentit eròtic, té un sentit que es relaciona amb l'afectivitat i el fet de relacionar-se amb els altres. De tota si tu hi veus aquesta interpretació ets ben lliure de tenir-la.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Dona... la porta té un sentit amatori en la simbologia poètica tadicional. Ja vaig comentar una vegada un poemeta mossàrab però més a prop de nosaltres estan les "paraules d'amor" de Serrat quan diu "plegats van travessar/una porta tancada" Em quede amb la significació eròtico-amatòria... allò altre sembla un curset de recursos humans.
ResponEliminaEstic una mica cabró hui...
:-))
El text no és cap curset de recursos humans, i sí té un cert sentit amatori en la simbologia poètica tradicional.
ResponEliminaÉs un tema apassionant aquest de la porta. En literatura catalana no estac massa posat, però en la literatura castellana és per a no parar... A veure que et sembla aquest fragment del "Romance del enamorado y la muerte":
ResponElimina"-Ábreme la puerta blanca
ábreme la puerta niña.
-Cómo te podré yo abrir
si la ocasión no es venida:
mi padre no fue al palacio,
mi madre no está dormida.
-Si no me abres esta noche
ya no me abrirás, querida:
la muerte me está buscando
junto a ti vida seríua."
Xuli, eh?
Sí, és xuli. Si no recordo malament a la Bíblia, dins del Càntic dels Càntics també es fa referència al tema de la porta.
ResponEliminaVoila!
ResponElimina"Jo dormia, però el meu cor vetllava...
Una remor! El meu estimat que truca:
«Obre'm, germana meva, amiga meva,
coloma meva, perfecta meva;
que el meu cap és ple de rosada,
i els meus rulls, de la serena de la nit».
«M'he tret la túnica,
com me la posaria?
M'he rentat els peus,
com me'ls embrutaria?»
L'estimat passa la mà pel forat de la porta,
i les entranyes se'm commovien per ell.
M'alço per obrir al meu estimat,
i les meves mans regalimaven mirra,
mirra exquisida els meus dits,
sobre l'agafador del forrellat.
Obro al meu estimat,
però el meu estimat se n'havia tornat i ja era fora.
L'alè m'ha faltat en adonar-me de la seva partença.
L'he cercat i no l'he trobat;
l'he cridat, i no m'ha respost. "
Gràcies, Jesús! Precisament a la universitat vaig recitar poemes de Càntics dels càntics al teatre de la UAB!
ResponElimina