Hola Jesús! Aquest text literari no té un sentit eròtic, té un sentit que es relaciona amb l'afectivitat i el fet de relacionar-se amb els altres. De tota si tu hi veus aquesta interpretació ets ben lliure de tenir-la.
Dona... la porta té un sentit amatori en la simbologia poètica tadicional. Ja vaig comentar una vegada un poemeta mossàrab però més a prop de nosaltres estan les "paraules d'amor" de Serrat quan diu "plegats van travessar/una porta tancada" Em quede amb la significació eròtico-amatòria... allò altre sembla un curset de recursos humans. Estic una mica cabró hui... :-))
És un tema apassionant aquest de la porta. En literatura catalana no estac massa posat, però en la literatura castellana és per a no parar... A veure que et sembla aquest fragment del "Romance del enamorado y la muerte": "-Ábreme la puerta blanca ábreme la puerta niña. -Cómo te podré yo abrir si la ocasión no es venida: mi padre no fue al palacio, mi madre no está dormida. -Si no me abres esta noche ya no me abrirás, querida: la muerte me está buscando junto a ti vida seríua."
"Jo dormia, però el meu cor vetllava... Una remor! El meu estimat que truca: «Obre'm, germana meva, amiga meva, coloma meva, perfecta meva; que el meu cap és ple de rosada, i els meus rulls, de la serena de la nit». «M'he tret la túnica, com me la posaria? M'he rentat els peus, com me'ls embrutaria?» L'estimat passa la mà pel forat de la porta, i les entranyes se'm commovien per ell. M'alço per obrir al meu estimat, i les meves mans regalimaven mirra, mirra exquisida els meus dits, sobre l'agafador del forrellat. Obro al meu estimat, però el meu estimat se n'havia tornat i ja era fora. L'alè m'ha faltat en adonar-me de la seva partença. L'he cercat i no l'he trobat; l'he cridat, i no m'ha respost. "
11 comentaris:
Bona senyal!!! significa que estàs receptiva, i això és ben POSITIU
Oh benvinguts passeu, passeu...
Mireia, gràcies! Rafel, passeu, passeu...
Sempre esteu pensant el mateix...
Hola Jesús! Aquest text literari no té un sentit eròtic, té un sentit que es relaciona amb l'afectivitat i el fet de relacionar-se amb els altres. De tota si tu hi veus aquesta interpretació ets ben lliure de tenir-la.
Salutacions cordials.
Dona... la porta té un sentit amatori en la simbologia poètica tadicional. Ja vaig comentar una vegada un poemeta mossàrab però més a prop de nosaltres estan les "paraules d'amor" de Serrat quan diu "plegats van travessar/una porta tancada" Em quede amb la significació eròtico-amatòria... allò altre sembla un curset de recursos humans.
Estic una mica cabró hui...
:-))
El text no és cap curset de recursos humans, i sí té un cert sentit amatori en la simbologia poètica tradicional.
És un tema apassionant aquest de la porta. En literatura catalana no estac massa posat, però en la literatura castellana és per a no parar... A veure que et sembla aquest fragment del "Romance del enamorado y la muerte":
"-Ábreme la puerta blanca
ábreme la puerta niña.
-Cómo te podré yo abrir
si la ocasión no es venida:
mi padre no fue al palacio,
mi madre no está dormida.
-Si no me abres esta noche
ya no me abrirás, querida:
la muerte me está buscando
junto a ti vida seríua."
Xuli, eh?
Sí, és xuli. Si no recordo malament a la Bíblia, dins del Càntic dels Càntics també es fa referència al tema de la porta.
Voila!
"Jo dormia, però el meu cor vetllava...
Una remor! El meu estimat que truca:
«Obre'm, germana meva, amiga meva,
coloma meva, perfecta meva;
que el meu cap és ple de rosada,
i els meus rulls, de la serena de la nit».
«M'he tret la túnica,
com me la posaria?
M'he rentat els peus,
com me'ls embrutaria?»
L'estimat passa la mà pel forat de la porta,
i les entranyes se'm commovien per ell.
M'alço per obrir al meu estimat,
i les meves mans regalimaven mirra,
mirra exquisida els meus dits,
sobre l'agafador del forrellat.
Obro al meu estimat,
però el meu estimat se n'havia tornat i ja era fora.
L'alè m'ha faltat en adonar-me de la seva partença.
L'he cercat i no l'he trobat;
l'he cridat, i no m'ha respost. "
Gràcies, Jesús! Precisament a la universitat vaig recitar poemes de Càntics dels càntics al teatre de la UAB!
Publica un comentari a l'entrada