Walt Whitman:
OH VIURE SEMPRE, SEMPRE MORIR!
Oh viure sempre, sempre morir!
Oh els meus enterraments passats i presents!
Oh jo mentre camino enllà, material, visible, imperiós com sempre!
Oh jo, allò que vaig ésser durant anys i ara és mort (No em queixo, ans estic content)
Oh desprendre’m d’aquests cadàvers de mi, que giro i contemplo en el lloc on els llanço,
per a seguir la meva via (oh viure sempre, sempre morir!), deixant enrera els cadàvers!
(Trad. Agustí Bartra)
Oh viure sempre, sempre morir!
Oh els meus enterraments passats i presents!
Oh jo mentre camino enllà, material, visible, imperiós com sempre!
Oh jo, allò que vaig ésser durant anys i ara és mort (No em queixo, ans estic content)
Oh desprendre’m d’aquests cadàvers de mi, que giro i contemplo en el lloc on els llanço,
per a seguir la meva via (oh viure sempre, sempre morir!), deixant enrera els cadàvers!
(Trad. Agustí Bartra)
Emily Dickinson:
SOLS VAIG BEURE UN GLOP DE VIDA...
Sols vaig beure un glop de vida,
et diré el que m'ha costat:
tota la meva existència...
Ell digué: "El preu de mercat."
I tota ma pols pesaren,
varen mirar cada tel
per comptar el que jo valia-
un sol rajolí de cel.
(Trad. Agustí Bartra)
Sols vaig beure un glop de vida,
et diré el que m'ha costat:
tota la meva existència...
Ell digué: "El preu de mercat."
I tota ma pols pesaren,
varen mirar cada tel
per comptar el que jo valia-
un sol rajolí de cel.
(Trad. Agustí Bartra)
2 comentaris:
Whitman forever! :) em fascina aquest poeta.
Per fi, una veu es deixa sentir en aquest bloc. Celebro que t'agradi en Whitman Clidice.
Publica un comentari a l'entrada