Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2016

L'Editorial: Agost-Setembre 2016

Imatge
Un any més, ens trobem a les acaballes de les vacances i de l'estiu. Malgrat que encara fa molta calor, i les platges estan plenes de banyistes, ja es poden veure algunes petjades de la tardor, com les fulles seques dels arbres, i els dies que es van fent més curts.  Només començar el mes de setembre tenim dues opcions culturals que ja fa temps que formen part d'aquest inici d'una nova estació. D'una banda, aviat començarà la Setmana del Llibre en Català, on podreu triar i remenar llibres de col·leccionista per continuar ampliant la vostra biblioteca. D'altra banda, i simultàniament, torna la Fira de Tàrrega, que ben segur ens oferirà un munt de propostes teatrals als carrers de Tàrrega. I per si amb això no en teniu prou, Dagoll Dagom estrenarà el seu nou musical Scaramouche.  Així, que no us deixeu captivar molt per la nostàlgia, ens espera un més ple d'iniciatives culturals per a tots i totes.

Conclusions

Imatge
5. Conclusions
Després d’analitzar els dos casos i comparar-los, crec que hi ha una coincidència en l’autenticitat d’ambdós grups. [3]
Lorca siempre ha sido uno de nuestros autores de cabecera. El mundo de Lorca es color, imagen y ritmo. Amor por la palabra y la metáfora. Implicación en su momento social. Crítica audaz, y definitiva de su tiempo, misterio y exuberancia. ¿Alguien puede resistirse a esa pasión por la poesía y el teatro?
Un cop feta l’anàlisi, s’ha observat que ambdues experiències pertanyen més a “la cultura comuna”, que defineix Paul Willis, que no pas a “l’alta cultura”. Hem vist una similitud en ambdós casos, i és que en cap dels dos casos no s’exclou l’art concebut com a “alta cultura”.[4]
Los artistas han de tener la oportunidad de plantear, experimentar y exponer sus proyectos, los espectadores han de tener más protagonismo, mejor precio para acceder a los espectáculos y valores añadidos que  enriquezcan e incentiven la inquietud y la participación en el teatro de l…

L’autenticitat moderna de Lorca i l’autenticitat postmoderna en l’actualitat.

Imatge
4. L’autenticitat moderna de Lorca i l’autenticitat postmoderna en l’actualitat.
Actualment, autors com Potter (2010)[1] neguen que estiguem renunciant a la cerca de l’autenticitat, argumentant que ha esdevingut una obsessió perillosa perquè ens aboca a una actitud antisocial, anti conformista i competitiva, que privilegia l’autorealització i l’autodescobriment, per sobre de qualsevol compromís col·lectiu.
En cap dels dos casos, ni el grup La Barraca  de Lorca ni el grup de Santa Coloma, Lauta, fomenten actituds antisocials, i competitives.[2]
Detrás de La Barraca está el ministerio de Instrucción Pública de la II república, a cuyo frente está Giner de los Ríos. El proyecto se crea en 1931. Su objetivo fue llevar el teatro clásico español a zonas con poca actividad cultural en la península. Fue una extraordinaria iniciativa en la que se unieron la administración de la república e intelectuales y artistas. Desde luego, el espíritu de la Barraca influyó, de alguna manera, en los grupos d…

Diferències i similituds entre el grup La Barraca de Lorca, i el grup Lauta Teatre de Santa Coloma de Gramenet

Imatge
3.1 Diferències i similituds entre el grup La Barraca de Lorca, i el grup Lauta Teatre de Santa Coloma de Gramenet.
Tot i que el segon grup reprèn la idea de fer teatre no comercial i per al poble del grup La Barraca de Lorca, existeixen una sèrie de diferències entre ambdós grups teatrals que a continuació s’explicaran. La primera diferència és el tipus d’obres que es representaven en un i l’altre grup. En el cas de La Barraca,  Lorca va optar per el teatre del Siglo de Oro, mentre que el grup Lauta va representar poesia, i autors contemporanis del segle XX com Miguel Hernández, o el mateix Federico García Lorca.[1] Siempre hemos sido fieles al teatro de texto, desde nuestros primeros montajes –Sartre, Arrabal, Sastre- hasta los últimos, cada vez más estilizados y poéticos, de Cernuda, Gil de Biedma, etc.…Como en la buena poesía, nuestro objetivo ha sido siempre aunar emoción y reflexión, aunque cuando miras alrededor y ves cómo está nuestro tiempo, que intereses tienen las gentes, q…

El llegat del teatre La Barraca pel grup de Teatro independiente Lauta

Imatge
3. El llegat del teatre La Barraca pel grup de Teatro independiente Lauta
Així com La Barraca va prendre el nom amb el que es definien les construccions de fusta fàcilment desmuntables, on es feien espectacles a les fires- inclòs el teatre de titelles- el grup Lauta deu el seu nom a l’idioma universal esperanto, amb el significat “en veu alta”. Aquest grup de teatre de Santa Coloma de Gramenet reprèn la idea de La Barraca de representar teatre no comercial i per a la gent del poble. Sobretot es dediquen a la poesia, i a poetes concrets com Miguel Hernández, Federico García Lorca.[1]

De Federico García Lorca hemos montado diversas   adaptaciones de La casa de Bernarda Alba, Doña Rosita la Soltera, Mariana Pineda, Bodas de Sangre, El Romancero, Llanto por Ignacio Sánchez Mejías....

Un montaje nuestro titulado “Hace tanto tiempo que duerme” basado en Poeta en Nueva York y Romancero Gitano. Hemos colaborado en muchas ocasiones con la historiadora Antonina Rodrigo en diferentes ciclos de con…

"La universalitat i l'autenticitat de l'obra de Federico García Lorca, un cant a la llibertat": El grup "La Barraca"

Imatge
Federico García Lorca va estar a la Universitat de Columbia de Nova York, entre 1929 i 1930. Precisament, justament després d’haver-se produït “el crack del 29”. Això va inspirar la seva obra Poeta en Nueva York, escrita entre el 1929-30. A continuació, va fer un viatge a Cuba, on va viure durant tres mesos. La llavor de la seva dedicació a La Barraca  també la podem trobar en aquests fets, allà va descobrir la cultura dels negres i dels marginats: gitanos, jueus, etc. El poeta Pablo Neruda va dedicar unes paraules a Lorca en un homenatge després de la seva mort, que fan referència a La Barraca, definint-la així[1]:
Por el medio de la tremenda fantástica pobreza del campesino espanyol que aún yo he visto vivir en cavernas y alimentarse de hierbas y reptiles, pasaba este torbellino mágico de poesia llevando entre los sueños de los viejos poetas los granos de pólvora en insatisfacción de la cultura.
Segons Collin Campbell, també trobem la definició de màgia en alguns moviments contemporan…

"La universalitat i l'autenticitat de l'obra de Federico García Lorca, un cant a la llibertat": Introducció i primera part del grup "La Barraca"

Imatge
Aquest és la primera part d'un treball final de l'assignatura "Cultura i mercat" dins del Màster d'Arts i Humanitats de la UOC. Es tracta d'una investigació sobre l'autenticitat i font de creativitat i llibertat de l'obra de Federico García Lorca, per demostrar que hi ha persones dedicades a la cultura que no busquen mercantilitzar la seva obra.

1) Introducció cas, justificació tria Lorca, la Barraca i el grup Lauta (Santa Coloma)
Per a desenvolupar aquest treball de recerca, he triat dos casos que són d’una banda, el grup de teatre La Barraca, fundat i dirigit per Federico García Lorca, i de l’altra, el grup de teatre  Lauta, sorgit a Santa Coloma de Gramenet, ja que han representat obres de teatre de Lorca. El punt en comú de tots dos casos és la investigació sobre l’autenticitat de l’obra de Federico García Lorca, com a font de creativitat i llibertat. Lorca en la seva vida i obra cercava la llibertat, sentir-se lliure, però no li van deixar ser-ho…

El personatge literari del mes: Què has llegit de Sherlock Holmes?

Imatge
Què has llegit de Sherlock Holmes? Quin/a conte o novel·la t'ha agradat o t'ha impactat més?

El personatge literari del mes: Sherlock Holmes

Imatge
Sherlock Holmes va ser creat per sir Arthur Conan Doyle l'any l'any 1887. Un detectiu privat d'origen anglès del tombant de segle XIX, que va néixer i formar part de diversos relats i novel·les de l'autor escocès, on Holmes, juntament amb el seu amic el Doctor Watson, van protagonitzar diferents històries de misteris. Sherlock provenia d'una família de pintors francesos, la seva gran capacitat deductiva per a ell era com un joc. El seu gran i més etern enemic és el professor Moriarty.  Era un home alt, prim, de rostre i faccions molt definides, vestia amb un barret i una gavardina molt característics d'aquella època.  Un personatge que gairebé podria ser humà i real.


Font: Vikipèdia

Recomanació; Si voleu veure una exposició gratuïta d'aquest personatge podeu anar a la Biblioteca Arús (Passeig Sant Joan, 26).

El personatge literari del mes: Qui és?

Imatge
Avui neix una nova secció, El personatge literari del mes. Primer hi haurà una endevinalla amb unes pistes i haureu d'esbrinar qui és. Un cop, l'haureu esbrinat, faré una mica d'història del personatge. 
Aquesta fotografia pertany a un personatge masculí, que té una gran capacitat observadora i una ment molt racional.

La Resposta: és Sherlock Holmes i l'encertant ha estat Carme Rosanas. Moltes gràcies a les dues participants.

Properament, farem la part històrica del personatge.

L'article: Joan Salvat-Papasseit, l'autodidacta

Imatge
El 7 d'agost de 1924 ens va deixar en Joan Salvat-Papasseit.  Des de ben petit, Joan va haver de patir la pèrdua d'un familiar proper, el pare. A partir d'aquest moment, ell es va haver de posar a treballar en diferents oficis, i va conèixer gent de lletres que el van ensenyar a llegir bona literatura. Així, doncs Joan Salvat-Papasseit, a diferència de molts escriptors/res, es va convertir en el seu propi mestre. El barceloní va néixer i créixer en el període d'entreguerres, i també en el de les Avantguardes. Salvat-Papasseit va manllevar elements del futurisme i també elements de la tradició literària catalana, i popular. El poeta va crear un estil propi, i genuí a través de cadascun dels seus poemaris:
Poemes en ondes hertzianes (1919)L'irradiador del Port i les gavines (1921)Les conspiracions (1922)La gesta dels estels (1922)El poema de La rosa als llavis (1923)La meva amiga com un vaixell blanc (1924)Óssa Menor (1925, edició pòstuma)
En cada poema, Joan Salvat-Pa…