divendres, 31 de desembre de 2010

Balanç del 2010














Imatge presa de la xarxa



Si hagués de fer un balanç del 2010, començaria pel fet que he donat a llum la meva primera criatura literària en paper, que fins a data d'avui encara m'aporta molts bons fruits: lectors i lectores, crítiques constructives, entrevistes a diferents mitjans de comunicació i un objectiu: afany de millora per als futurs projectes. Si hagués de continuar aquesta valoració del darrer dia de l'any, diria que és l'any en què m'he llençat a la piscina, aconsellada per en Víctor Pàmies, he participat activament des d'aquest blog en la iniciativa d'homenatjar els 25 anys d'absència de Salvador Espriu, que per sorpresa dels promotors (en Víctor i jo) vam tenir una quantitat de blocaires (més de tres-cents) que ens van fer recordar la figura i l'obra d'aquest escriptor de Santa Coloma de Farners. També el 2010 és l'any que hem recordat a la blogosfera a Rosa Leveroni, Màrius Torres, Joan Maragall. Precisament, el passat 16 de desembre vaig participar
en un acte dins l'Any Maragall recitant els poemes "Nodreix l'amor" i "La ginesta" al Centre Excursionista Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.


I sobretot, valoro positivament que aquest blog creixi gràcies a vosaltres, als lectors "veterans" i als nouvinguts, i per això l'Arlequí continua també creixent, alimentat pels vostres comentaris. Moltes gràcies, i molt bon any a tots i totes els antavianencs/antavienques.

dijous, 30 de desembre de 2010

dimecres, 29 de desembre de 2010

Reflexions en veu alta: La difícil tasca d'escriure
























Imatge presa de la xarxa



La "vox populi literària" diu que l'autor de la novel·la Madame Bovary es passava tot un dia per a escriure una sola pàgina. Això indica que aquest escriptor es prenia seriosament la tasca d'escriure, i com ell, ben segur que hi ha molts casos de detalls que ens demostren que la majoria d'autors/autores no escriuen "a raig" encara que Maragall tingués aquesta idea amb ressons romàntics i modernistes. El cert és que escriure és una tasca ben complexa, ja que és una tasca que implica traslladar una idea, un pensament en un paper o en forma de post, i aconseguir que allò que s'ha volgut transmetre sigui comprès pels lectors i lectores. Hi ha casos d'autors i autores que s'asseuen i escriuen a diari, i hi ha exemples de gent ben prolífica, com per exemple, un dels blocaires més actius de la xarxa, en Jesús M. Tibau, que sovint ens demostra que l'ofici d'escriptor és molt més que escriure un simple post, és seduir als lectors i lectores amb les paraules, i el llenguatge connotatiu.Així doncs, escriure no és simplement publicar i mostrar els nostres escrits (actualment en blogs) per tal d'alimentar el nostre ego. La tasca d'escriure implica trobar coses per dir, així com també la nostra manera de dir-les. Si a més, parlem de l'ofici d'emprar el llenguatge literari per a escriure, aleshores la tasca és doblement complexa.

És per això, que es recomana: provar diversitat d'exercicis d'estil abans de donar un text per acabat. Amb l'exercici d'escriure també hi ha tres tasques que esdevenen tres dels ingredients principals per a confeccionar un text literari: llegir, viure intensament i ser autocrític/a. El primer és el que ens configura un pòsit cultural que sempre s'enriqueix amb el pas dels anys. El segon és simplement deixar que les coses s'esdevinguin però vivint intensament i activa i no com a simple espectadors. I el tercer es tracta d'aprendre a descobrir perquè un text literari no està acabat i no ens enamora com autors/res ni com a lectors/res. En conclusió, cal aprendre dels i de les grans mestres de la tradició literària universal i cercar el nostre camí en la difícil tasca d'escriure literatura.

dimarts, 28 de desembre de 2010

Dia de bromes: Un conte per riure





















Imatge presa de la xarxa


Per a celebrar el dia de les bromes, us poso un conte breu del mestre de la ironia, Pere Calders. Gaudiu del bon humor avui i sempre que pugueu:

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

diumenge, 26 de desembre de 2010

dissabte, 25 de desembre de 2010

Esperant la nit de nadal
























Imatge presa de la xarxa


Aquest microconte està dedicat a la meva neboda Ariadna.

Feia dies que cuidava el tió amb dolcesa. Primer li va posar una manta perquè no tingués fred. Li va deixar uns bons àpats per alimentar-lo bé. La vigília de Nadal no podia ni dormir de l'emoció, i només pensava a cantar la cançó: Tió, tió... picar amb el bastó i descobrir els regals que li cagava el simpàtic trosset de tronc. Quan va obrir els regals, la seva cara es va il·luminar amb un somriure ple d'il·lusió.

Creació literària: Uns altres ulls


















Imatge presa de la xarxa




He mirat enrere amb uns altres ulls,
he vist un camí ple d'instants viscuts
que esdevenen bells records.
Els he dibuixat un per un
i ha nascut un somriure dels meus llavis.

divendres, 24 de desembre de 2010

Joan Brossa: Felicitació de Nadal Brossiana

Creació literària: A cau d'orella

















Imatge presa de la xarxa


Sento el xiuxiueig
de la brisa
a cau d'orella.

Un rostre desdibuixat
pronuncia el meu nom
sense timidesa.

Un pessigolleig entra
pel timpà
i recorre tot el meu ésser.

Algun dia,
dibuixaré les línies
del teu rostre.

dijous, 23 de desembre de 2010

Una mica de música: White Christmas

Aquí teniu una versió de la cançó White Christmas del grup The Drifters per a desitjar-vos a tots i totes una feliç vetllada nadalenca:


Creació literària: L'arc de sant martí

















Imatge presa de la xarxa



Ja no em pregunto
el perquè de tots aquells
dies amargs.
Els dies de primavera
han esborrat les meves tristeses.

He tancat amb clau
la porta d'aquell infern.
Ara miro l'arc de sant
martí de l'altra banda del mirall.

diumenge, 19 de desembre de 2010

Creació literària: Pètals de neu

















Imatge presa de la xarxa



He deixat anar milers de pètals de neu per enviar-te un missatge.

Creació literària: Regeneració de la pell















Imatges preses de la xarxa


He mudat el meu vestit, i s'ha esborrat la cicatriu.

L'entrevista blocaire: El Cafè d'en Litus












1. Quin any vas crear el teu primer bloc?

Corren per la blogosfera diferents versions del “Cafè d’en Litus”, la primera la vaig crear l’any 2004. La motivació principal va ser la de tenir un espai on incloure-hi els escrits que feia per al setmanari del poble, La Forja, però aviat es va convertir en un espai on tothom hi deia la seva, un espai de trobada -llavors érem pocs- , ben bé un cafè digital.


2. Bloc o blog?

No fa massa l’Albert Pla, autor del llibre “Això del català...”, defensava l’opció de “blog”. Jo sóc del mateix parer. L’Albert deia que la creació de “blog” no era artificial, que de fet la terminació en “g” era correcta i gens forçada en català. Per altra banda penso –i aquest és el principal argument- que bloc ja té prou accepcions, afegir-n’hi una altra no té massa sentit i es presta a confusió. Un blog, tot i que serveixi de bloc de notes, em sembla una eina molt més àmplia i, per tant, no l’anomenaria igual. Blog amb “g”, doncs.


3. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat?

Depèn del blog i de cada autor. El Cafè s’alimenta de vivències personals, lectures, punts de vista, converses de carrer...ara bé, sempre s’agraeixen els comentaris constructius que ajuden a polir cada escrit, des de punts de vista diferents fins a qüestions d’ortografia. També és cert que hi ha alguns blogs els autors dels quals sembla que busquin el que jo en dic “la carícia emocional”, suposo que per a ells els comentaris poden arribar a tenir molta importància. Els que tenim un blog de llarg recorregut també hem hagut de patir algun comentari poca-solta. En general és bo veure el blog com una extensió de la pròpia realitat i comportar-se a la blogosfera tal i com ho faríem a fora.



4. Què t'ha aportat el bloc?

De tot! Des de millorar la meva ortografia (a vegades torno a incloure escrits antics als quals hi veig errades que m’havien passat per alt en el seu moment) fins a fer noves coneixences. He fet bones sobretaules amb blogaires, persones amb les quals hem compartit escrits, llibres, música, i en alguns casos fins i tot vivències uns quants anys.


5. Cita un bloc i digues per què.

Productes de neteja (http://www.productesdeneteja.com/blog/), per exemple, crec que és un bon blog: té un disseny atractiu, un punt de vista en els seus escrits força original, un estil desenfadat i amb sentit de l’humor (a vegades els blogaires tendim a ser melics: internet magnifica moltes coses, en especial els egos), i una llista d’enllaços que porta a d’altres blogs també molt interessants.



dissabte, 18 de desembre de 2010

Bones Festes




















Imatge presa de la xarxa


L'Arlequí us destija unes bones festes a tots i totes els blocaires.

Creació literària: He deixat una porta oberta...


















Imatge presa de la xarxa

He obert una porta que romania sempre tancada, i l'he deixat oberta per si algun dia et ve de gust entrar-hi.

divendres, 17 de desembre de 2010

Digues













Imatges preses de la xarxa


què et suggereix aquesta imatge?

Reflexions en veu alta: L'amor.























Imatge presa de la xarxa


En la història de la literatura hi ha un grapat de temes que des dels grecs fins als autors i autores més actuals han esdevingut protagonistes d'històries, de versos, d'obres de teatre, de reflexions, d'obres filosòfiques, etc. Un dels temes més universal és l'amor. Sí, certament, en l'època dels grecollatins tenim els tractats d'amor que va deixar escrits Ovidi sota el títol L'Art d'estimar. Després van arribar els trobadors que sota l'amor cortès cantaven i versaven a les seves dames amb el suport musical d'un llaüt, demanant la seva mercè. A continuació autors com Dant i Boccaccio, Petrarca, en el Renaixement italià, van canviar la idea de dona creada en el període precedent, per perseguir a una dona l'amor de la qual és inassolible. Al segle XIX, els Romàntics dedicaven llurs obres a la lluna, com el símbol de l'amor ideal. En la literatura catalana, Ausiàs March va crear una immensa obra poètica, en la qual trobem cinc parts dedicaves aquest tema universal: Els cants d'amor, Plena de seny, Llir entre Cards, Amor, Amor, Mon darrer bé i Oh foll amor. Dins del context del Modernisme, Joan Maragall va escriure, entre moltes altres peces poètiques, "Nodreix l'amor", en el qual un jo poètic aconsella a un tu anònim que alimenti l'amor perquè així naixerà "una flor meravellosa". Un altre autor, Josep Carner també va dedicar un poemari a l'amor dins del Noucentisme: La paraula en el vent, una obra en què el poeta tracta l'amor prenent la tradició literària clàssica del tema. I és que l'amor és quelcom misteriós que ningú sap d'on ve ni cap on va, però a tots ens captiva. Qui no s'ha deixat encisar per la idea de creure que aquells ulls, que no tenen nom, ens diuen paraules belles plenes de tendresa.

dijous, 16 de desembre de 2010

Any Maragall: 18a Vetllada Nadalenca




















Dos contes de Pere Calders i poesies de Joan Maragall (en els 150 anys del seu naixement).

Centre Excursionista Puigcastellar.
Carrer Sant Josep, 20.
16 de desembre de 2010
a les 20:30 hores.
Santa Coloma de Gramenet.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Una mica de música: Anything goes

Cole Porter fou un compositor que ha deixat en la nostra discografia particular grans peces musicals, com Anything goes. Aquesta cançó combina la melodia i la lletra amb un missatge: encara que no hi hagi res perfecte, cal prendre's les coses amb filosofia i amb humor:

dissabte, 11 de desembre de 2010

Any Maragall: Assaig general





















Imatge presa de la xarxa

Ahir vam fer l'assaig general de l'espectacle que es farà el proper dijous 16 a
Santa Coloma per celebrar el 150è aniversari del naixament de Joan Maragall.

L'espectacle s'estructura en una dotzena de diferents textos intercalats,i un personatge que es posa en la pell de l'escriptor barceloní. Va ser bonic escoltant-nos recitant poemes com La vaca cega, o textos assagístics com
L'Elogi de la poesia
, entre moltíssims d'altres. Maragall ens transportava a una altra dimensió, a la dimensió del Modernisme, amb pinzellades goethianes en alguns casos, i amb la seva particular visió i concepció de la poesia i la literatura en si. Joan Maragall fou un d'aquells intel·lectuals que va escriure i participar en el context històricocultural en el qual va néixer, clar la seva condició burgesa li va permetre dedicar-se a les arts. Però cada text, cada paraula ens transmeten idees, emocions i ens fan pensar en allò que ell volgué transmetre i que ara és part de la tradició literària catalana. Enguany l'Any Maragall és una excusa per retrobar el vitalisme, la idea d'escriure a raig, i infinitat de característiques que sempre podem descobrir amb la relectura de les seves obres.

dimecres, 8 de desembre de 2010

30 anys sense John Lennon: Stand By Me

Avui es compleixen trenta anys de l'assassinat de John Lennon. Fou una gran pèrdua no només per la seva música sinó pel que va transmetre a través de les seves cançons. Des d'aquest blog li fem un petit homenatge amb una versió de la cançó Stand by me:

El lector respon



















Imatge presa de la xarxa


Per què creus que en aquesta societat és tan difícil publica un llibre de poesia?

dimarts, 7 de desembre de 2010

Creació literària: Senyals de fum

















Imatge presa de la xarxa

Somnio senyals de fum,
que em portin
fins a tu.

Somnio que algun dia
faràs el camí de retorn,
i compartirem nous silencis
plens de complicitats.

Reflexions en veu alta: Retroalimentació blocaire/bloguera

















Imatge presa de la xarxa


En la blogosfera hi ha un esdeveniment màgic que és la Retroalimentació. En què consisteix? us preguntareu. Doncs, es tracta del fet que si hom/don deixa un comentari en un blog perquè l'autor/a ha escrit un post genial, al cap de poc, aquell blocaire passa per l'Antaviana i deixa el seu comentari en algun dels meus posts. Això demostra que la blogosfera és realment una eina no només per a escriure allò que ens passa pel cap, sinó també que et permet comunicar i comunicar-te, i crear aquest efecte de Retroalimentació o Feedback que es diria en anglès. És per aquesta raó que m'omple tant dedicar estones del meu temps lliure al blog perquè hi ha una comunicació bilateral. Jo et llegeixo, tu em llegeixes, ell o ella em llegeix, nosaltres ens llegim, vosaltres us llegiu i ells o elles ens llegeixen. Tots i totes ens llegim.

Digues




















Imatge presa de la xarxa

què et suggereix aquesta imatge?

dilluns, 6 de desembre de 2010

La cita filosòfica: Aristòtil

























Imatge presa de la xarxa

Inauguro la secció La cita filosòfica de la mà d'Aristòtil:

"La saviesa és un ornament en la prosperitat i un refugi en l'adversitat".

Poesia visual: El bes de la balena

















Imatge presa de la xarxa

divendres, 3 de desembre de 2010

Joc literari: Troba les paraules... La solució






















Imatge presa de la xarxa




1. Títol de l'obra i nom d'un filòsof grec:


POÈTICA D'ARISTÒTIL


2. Nom d'un gènere de la poesia medieval:

CANÇÓ DE GESTA


3. Títol i autor d'una obra del Renaixement:


UTOPIA DE THOMAS MORO



4. Nom i cognom d'un compositor musical del Barroc:

JOHANN SEBASTIAN BACH



5. Nom i cognom d'un científic del període de la Il·lustració:


ISAAC NEWTON



6. Nom i cognom d'un poeta del Romanticisme.


GIACOMO LEOPARDI



7. Nom i cognom d'un modernista de les Illes Balears.


GABRIEL ALOMAR



8. Nom d'un “isme” i cognom de pintor d'aquest “isme”.


IMPRESSIONISME MONET



9. Nom i cognom d'un noucentista català.

GUERAU DE LIOST


10. Nom i cognom d'una escriptora de la narrativa contemporània europea.

VIRGINIA WOOLF

dijous, 2 de desembre de 2010

El Qüestionari: Ramon Dachs










1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Versión celeste, de Juan Larrea

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Escrivint els poemes que suscità aquesta lectura

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Picasso deia també: “jo no busco, trobo”. Les dues dites es complementen bé.


4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?


Marcel Proust


5. Digues una cita literària

Mattina

M’illumino
d’immenso

Giuseppe Ungaretti


Llegim amb Mercè Ibarz












1. Quin fou el teu primer llibre? Recordo sobretot Alícia al país de les meravelles, un llibre sorprenent que em va deixar perplexa, l’he rellegit tant que se’m confonen les traduccions i les edicions. Llegia fins aleshores tebeos, novel·les de lladres i serenos, novel·les d’aventures en edicions abreujades i il·lustrades, i aquell llibre i els seus dibuixos van ser un revulsiu enorme. Vaig anar per primer cop al cine abans de saber llegir (tinc records boirosos d’una pantalla), però de ben segur que Alícia em va impressionar igual de fort, és una lectura total.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Ara mateix Una història avorrida, de Txèkhov, que acaba de publicar Minúscula, un conte deliciós que convida a ser rellegit. Abans de dormir m’agrada rellegir, no treu la son i l’endemà m’ajuda a escriure. Llibres curts: contes, cròniques, viatges, com ara les cròniques urbanes de Joseph Roth o els contes de Cortázar. O poesia: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal, Bob Dylan, Wislawa Szymborska sobretot.

3. Quin és el teu racó preferit per llegir? A la butaca de la galeria de casa, amb les cames ben estirades al reposapeus.

4. Digues un llibre que no hagis llegit. No he llegit mai res de Ken Follett ni cap Harry Potter. Ni unes quantes obres mestres que encara m’esperen, com ara el Quixot sencer.

5. Una lectura inoblidable… D’amor, poemes de Robert Graves en edició bilingüe, sobretot el poema “Botí”, en l’original i en la versió extraordinària de Josep Maria Jaumà. Versos d’una gran força, directes i ressonants com cançons, capaços de fer reviure coses que semblen perdudes.

diumenge, 28 de novembre de 2010

dissabte, 27 de novembre de 2010

Joc literari: Troba les paraules... Més pistes






















Imatge presa de la xarxa




1. Títol de l'obra i nom d'un filòsof grec:


POÈTICA D'ARISTÒTIL


2. Nom d'un gènere de la poesia medieval:

CANÇÓ DE GESTA


3. Títol i autor d'una obra del Renaixement:


_ _ _ P _ _ DE _ _ _ _ _ _ _ _ R _



4. Nom i cognom d'un compositor musical del Barroc:

JOHANN SEBASTIAN BACH



5. Nom i cognom d'un científic del període de la Il·lustració:


ISAAC NEWTON



6. Nom i cognom d'un poeta del Romanticisme.


G_ _ _ _ _ _ _ _ OP_ _ _ _



7. Nom i cognom d'un modernista de les Illes Balears.


GABRIEL ALOMAR



8. Nom d'un “isme” i cognom de pintor d'aquest “isme”.


I_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ M_ _ _ _



9. Nom i cognom d'un noucentista català.

G_ _ _ _ _ _ _ _ L_ _ _ _ _


10. Nom i cognom d'una escriptora de la narrativa contemporània europea.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ F

Digues



















Imatge presa de la xarxa


què et suggereix aquesta imatge?

Digues què et suggereix aquest poema de Josep Carner?

















Imatge presa de la xarxa

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

dijous, 25 de novembre de 2010

Microconte Joc de Nadal: Granets de sorra

















Imatge presa de la xarxa

Joc de Nadal! TU MATEIX LLIBRES.


Un home passejava per la platja. L'escriptor es va despertar damunt de l'escriptori amb un full en blanc, i el bolígraf al costat. Va obrir la mà i allà tenia un munt de granets de sorra.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Curiositats literàries: Mites de la poesia a 350 pessetes
























Imatge presa de la xarxa


Avui he trobat en un dels prestatges de l'escriptori una curiositat literària. Es tracta d'una col·lecció en llengua castellana anomenada Mitos Poesía 350 ptas. de l'editorial Mondadori. El llibre de l'esmentada col·lecció és el conegut poemari Les flors del mal de Charles Baudelaire. Aquest és un exemple de llibre de butxaca en aquest cas de poesia, perquè no es digui que els llibres són cars i no podem llegir llibres com el de Baudelaire. Entre els diferents poemes de l'antologia es troben "Al lector","La bellesa" o el famossíssim poema "L'albatros". Aquesta col·lecció també té d'altres autors com Neruda, Pessoa, Bukowski, Cernuda, Whitman, i Kavafis. És interessant com l'editorial Mondadori es va empescar aquesta idea per fer arribar autors de la poesia universal a preus de butxaca. I no s'acaba aquí, sinó que al final del llibre hi ha una mena d'enquesta que demana als lectors/lectores qüestions com les següents: quants llibres compren a l'any?, Com han conegut aquesta col·lecció?, quins factors han els han influït per comprar el llibre?, sí ets home o dona?, a quina franja d'edat pertanys) o quins estudis tens?. Així que l'exemplar a més de ser de butxaca, i apropar un autor de la poesia del simbolisme francès als lectors i lectores, també cerca consolidar aquests mitjançant una enquesta engrescadora i un llistat de poetes que podem llegir per 350 pessetes. Tal i com estan els llibres avui dia val la pena pensar-s'ho.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Joc literari Troba les paraules... Algunes pistes






















Imatge presa de la xarxa




1. Títol de l'obra i nom d'un filòsof grec:


POÈTICA D'ARISTÒTIL


2. Nom d'un gènere de la poesia medieval:

CANÇÓ DE GESTA


3. Títol i autor d'una obra del Renaixement:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



4. Nom i cognom d'un compositor musical del Barroc:

JOHANN SEBASTIAN BACH



5. Nom i cognom d'un científic del període de la Il·lustració:


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ N



6. Nom i cognom d'un poeta del Romanticisme.


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



7. Nom i cognom d'un modernista de les Illes Balears.


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



8. Nom d'un “isme” i cognom de pintor d'aquest “isme”.


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



9. Nom i cognom d'un noucentista català.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


10. Nom i cognom d'una escriptora de la narrativa contemporània europea.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

diumenge, 21 de novembre de 2010

Hi havia una vegada una nena...
























Des del blog In varietate concordia ens proposen que pengem una fotografia dels blocaires o blogaires de quan érem petits/petites. Aquesta és una foto de quan tenia 2 anyets, i estava bevent un refresc amb un got d'una coneguda marca de cervesa. Cal dir que faltaria posar una foto del meu germà bessó Carles que no poso perquè en aquest blog només penjo imatges d'una servidora.

dissabte, 20 de novembre de 2010

Joc literari: Troba les paraules






















Imatge presa de la xarxa




1. Títol de l'obra i nom d'un filòsof grec:


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


2. Nom d'un gènere de la poesia medieval:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


3. Títol i autor d'una obra del Renaixement:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



4. Nom i cognom d'un compositor del Barroc:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



5. Nom i cognom d'un científic del període de la Il·lustració:


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



6. Nom i cognom d'un poeta del Romanticisme.


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



7. Nom i cognom d'un modernista de les Illes Balears.


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



8. Nom d'un “isme” i cognom de pintor d'aquest “isme”.


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _



9. Nom i cognom d'un noucentista català.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


10. Nom i cognom d'una escriptora de la narrativa contemporània europea.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

dijous, 18 de novembre de 2010

Referents clàssics: De Pigmalió a My Fair Lady
























Imatge presa de la xarxa


George Bernard Shaw era un escriptor d'origen irlandès del segle XX i que és l'autor de l'obra teatral Pigmalió. Aquesta obra planteja aquest argument: el professor Higgins decideix ensenyar l'Eliza Doolitle, una pobre florista, a parlar correctament la llengua anglesa i a convertir-se en una refinada senyoreta, com una mena d'aposta que fa amb un altre professor. En aquesta obra també s'observa que l'aprenentatge és bilateral, ja que mentre ella aprèn a utilitzar adequadament la llengua anglesa, així com les normes d'una societat refinada, ell aprèn progressivament de la humilitat i generositat de l'alumna. Aquesta peça teatral tan coneguda, i que ha estat versionada a Catalunya per Joan Oliver, fou convertida en una pel·lícula: My Fair Lady dirigida per George Cukor, protagonitzada per Audrey Hepburn i Rex Harrison. Això demostra que els referents clàssics no només són vigents amb el pas dels anys. Una persona humil es pot transformar en una persona d'una classe social benestant. La conclusió és que una cosa és formar part d'una classe social amb una sòlida formació, però Eliza Doolitle valora les coses importants de la vida, com per exemple l'afecte que rep per part del professor Higgins.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Has llegit...
























Imatge presa de la xarxa


Hamlet de Shakespare? Per què creus que aquesta obra continua tenint tanta presència als escenaris en l'actualitat? Era Shakespeare un visionari de la societat del seu temps i de la del futur?

diumenge, 14 de novembre de 2010

Reflexions en veu alta: Dels cercles literaris a la blogosfera


















Imatge presa de la xarxa

En l'època medieval van sorgir els primers cercles literaris tant a Europa, com a les nostres terres. Els cercles literaris eren diversos i representaven una sèrie de plataformes on els escriptors es reunien a propòsit de la literatura. Els cercles es convertien en un indret que facilitava no només les reunions literàries sinó la creació de textos. És sabut també que al segle XIX els cercles literaris esdevenen un espai no només per als intel·lectuals que voregen ja les premisses romàntiques i les realistes sinó que és també el lloc de reunió d'un nou sector de lectors: les dones. Així doncs, aquesta plataforma en diferents contextos socials, políticis i literaris ha esdevingut un espai per a donar-se a conèixer entre diferents persones que comparteixen la passió per la literatura ja sigui com a lectors/res o com a lectors/lectores i autors. Aquests cercles en l'actualitat, en l'era digital, han evolucionat amb el que hom ha batejat com La blogosfera. En un principi els blogs literaris en català van tenir un auge important, ara estan en l'etapa de consolidació i potser algun dia un altre format els substituirà, o potser perduraran. Ara per ara, la blogosfera és el nostre cercle literari, que és virtual, ja que tots i totes compartim aquesta passió per la literatura dins la xarxa, on escrivim i opinem de temes, autors de la literatura, ja sigui des dels propis o en d'altres blogs. En certes ocasions, la blogosfera ha trobat espais reals per a convertir aquests cercles literaris virtuals en els cercles que ja van freqüentar els nostres avantpassats literaris. Recordem les Jornades de la Catosfera Literària, de les quals va sorgir La primera antologia de blogs en català, i també com no, recordem les trobades a l'Ateneu Barcelonès, anomenades Ateneuesferes. Això significa que la forma de reunir-se dels lletraferits s'ha transformat, però els cercles literaris continuen essent una plataforma per a trobar-se amb l'excusa de debatre de i sobre literatura.

dijous, 11 de novembre de 2010

Ara sí: 900 posts

900




900 posts, 900 comentaris, 900 visites, 900 maneres d'escriure un text literari, 900 maneres de dir t'estimo, 900 cors trencats, 900 cançons inoblidables, 900 déjà vues, 900 cicatrius a la pell,900 portes tancades, 900 portes obertes, 900 maneres de mirar-te als ulls, 900 vegades de recitar un poema, 900 vegades esperant l'inesperable, 900 somnis, 900 viatges literaris, 900 somriures, 900 idees per a escriure, 900 formes de veure un paisatge, 900 lectures d'una lectura...

Joan Brossa: Què et suggereix...




















Imatge presa de la xarxa









aquest poema visual?

dissabte, 6 de novembre de 2010

Dues versions: Stand by me

Aquí teniu el clàssic Stand by me interpetada per dos mestres de la cançó:


Versió de Ben E. King:




Versió de Sam Cooke:

La incògnita: Qui és?














Imatge presa de la xarxa


Aquí teniu La incògnita i la primera pista:

1. És un personatge d'una obra de William Shakespeare.

La Pilar ha descobert que la incògnita és Laertes. Moltes felcitats! Gràcies Francesc i Mercè per participar-hi.