Antaviana 6.0

Enguany acomiadem el 2014, però abans farem un balanç de l'any blocaire d'aquest espai. Des del gener, s'ha participat en iniciatives proposades per la Fundació Joan Brossa, també s'han fet homenatges literaris a Antoine Saint-Exupery, i la seva gran obra El petit príncep . També s'han fet recomanacions culturals de llibres, pel·ícules i altres activitats culturals. En alguns casos, fins i tot, he escrit alguns posts poètics i literaris, i moltíssimes seccions noves, i ja conegudes que han anat passant per aquest espai. El més important d'aquest balanç sou vosaltres, els i les lectors/res, tant els qui deixeu petjada, com els qui llegiu els posts en silenci, sempre esteu a l'altre cantó, establint ponts de comunicació entre vosaltres, i l'Arlequí. L'Arlequí creix amb vosaltres, i encara que es vagi fent gran, encara pot créixer més. Així us desitjo un feliç any nou 2015, ple de literatura, somnis d'amor, pau, amistat... FELIÇ ANY 2015 PER A

La Fundació Joan Brossa ha organitzat un homenatge a Joan Brossa en la commemoració del 16è aniversari de la seva mort, convidant a tothom qui vulgui a escriure un haikú brossià, amb el "hastag" #HaikúBrossa. La meva contribució a l'homenatge és aquesta: Sóc en un vaixell, Viatjant en un mar de paraules Sense fi. Per molts anys que seguim recordant Brossa i la seva obra! 

L'any 1910 va néixer a Lleida Màrius Torres.  Des de ben aviat, va tenir interès en la literatura, tot i que els seus estudis es van encaminar a la Universitat de Barcelona, en medicina. Quan va complir vint-i-cinc anys va emmaltir de tuberculosi cosa que va fer que fos ingressat a sanatori de Puigdolena, de Sant Quirze de Safaja. En els dies que va passar al sanatori, va llegir filòsofs clàssics com Plató i Aristòtil; i contemporanis com Bergson o Nietzsche. Així com també en la seva capçalera d'autors hi havien poetes com Baudalire, Carner, García Lorca, Maragall.  Tots aquests poetes van influir Màrius Torres de manera que en la seva poesia es va veure immersa en el Simbolisme.  Al sanatori, també va conèixer Mercè Figueres, que li insprarien el poemari Cançons a Mahalta , datat el 1937. Així doncs, en el lloc on ell residia és on es va formar a nivell intel·lectual, i a nivell poètic, i d'aquí van sorgir les obres poètiques: Dolç Àngel de la Mort,  i La ciutat lluny

Aquest post el dedico a les meves nebodes i nebot perquè siguin bons lectors i no deixin mai de somniar. El passat vespre del 26 de desembre d'enguany, a propòsit de les meves nebodes de 8 i 4 anyets, em van convidar al Teatre Tívoli de la ciutat comtal, per veure "El petit príncep", obra de l'autor Antoine Saint-Èxupery i que ha portat a l'escenari el director i actor Àngel Llàcer.  Un munt de rostres i veus càndids i plens d'emoció esperaven impacients que s'apaguessin els llums. Un cop el teló es va aixecar, va aparèixer el director sota la pell de l'aviador que es troba al desert del Sàhara amb el seu avió espatllat, i en el curs d'intentar arreglar-lo, li apareix un nen, el petit príncep, un nen que sembla sortir del no-res, però que en realitat prové del petit planeta B-612. El petit príncep va demanar a l'aviador que li dibuixés un xai, i aquell li va dibuixar un que estava dins d'una capsa que tenia tres forats. Així enm

Enamorats i enamorades de la novel·la El petit príncep d'Antoine Saint-Exupèry, esteu de sort. Des del 5 de desembre i fins a l'11 de gener del nou any, podreu anar a veure l'adaptació de la història del noi d'origen del planeta B-51, en format musical i està dirigida per l'Àngel Llàcer. Com que encara no l'he vista, us poso un vídeo de la promoció per si algú de vosaltres s'anima a anar-hi. I recordeu, si l'aneu a veure, podeu fer les vostres recomanacions aquí al bloc.

Avui inaugurem una nova secció, a les portes d'un nou any, a l'Antaviana comencem amb bons propòsits i bones seccions. Arran d'un projecte de recerca sobre les emocions amb alumnes de 2n de Batxillerat de l'institut on sóc professora de llengua i literatura catalanes, i arran del màster d'humanitats a la UOC, he pensat que seria bo que us plantegi poemes, contes, quadres, cançons que us penjaré i vosaltres només cal que expresseu si us emociona aquell poema, conte, etc, i quines emocions neixen d'aquestes manifestacions artístiques i literàries. Per començar la secció, he triat un poema de Jacint Verdaguer, "Vora la mar", perquè l'he treballat a l'aula amb alumnes de 4t i han expressat un munt d'emocions diverses, i crec que és un bon punt de partida. Així que espero que participeu en aquesta nova secció. Moltes gràcies per la vostra constància a aquest bloc. A l cim d'un promontori que domina

Després del parèntesi blocaire, comença aquesta nova etapa tardorenca, i ja pròxima a l'hivern, amb una nova secció: Cinefòrum, on penjaré vídeos de curts, fragments de pel·lícules, etc. per iniciar debats que com no siguin culturals, literaris i/o artístics. I inicio aquesta secció novella, posant-vos el curt "El proverbio chino", un curt que he conegut i estic treballant al Màster d'Humanitats, a la matèria de Teoria social i cultura contemporànies. Feu un primer visionat de l'anomenat curt, i després podrem començar el debat. Aquí teniu algunes preguntes per iniciar el primer cinefòrum. Us animo a participar-hi i dir-hi la vostra! 1. Quin missatge creieu que vol donar el director a través d'aquest curt? 2. Com veieu el personatge protagonista, el Sergio? 3. Quina relació creieu que té el fil musical: "Te estás equivocando..." amb l'argument del curt? 4. Quin sentit té el proverbi de Confuci amb la història del personatge protagonista? 5.

Lectors i lectores d'aquest bloc, darrerament no he actualitzat gaire aquest espai, amb entrades diguem que he hagut de fer un parèntesi blocaire. Les dues raons per les quals he fet aquest petit parèntesi són les següents: la primera, és que la tasca docent demana molta dedicació, i la segona, és l'inici d'un nou camí, cursar el Màster d'Humanitats: Art, Literatura i cultura contemporànies. De moment, estic cursant tres matèries: Teoria social i cultura contemporànies, Filosofia contemporània i Mètodes de les ciències humanes (projecte treball de recerca). Això no vol dir que m'oblidi de vosaltres, ans al contrari, simplement, he necessitat un temps per dedicar-me a la feina, i a aquest nou camí que de moment començo. Moltes gràcies per la vostra constància, i comprensió.

i crea el teu poema visual , en forma de comentari, al teu bloc/blog, indicant l'enllaç . Anima't a participar en aquesta nova secció!

Què és per a cadascun de nosaltres la felicitat? Bé, aquesta pregunta no la puc contestar jo perquè cada persona tindrà una idea de què és el que us fa feliços o felices. Sovint els magazines de televisió, o els llibres d'autoajuda parlen d'aquest concepte, però sabem si som feliços? És clar que aquesta emoció no és eterna, ni constant, perquè els individus experimentem múltiples emocions cada segon del rellotge. Així, podem passar de la tristesa a l'alegria, i a l'inrevés en poc temps. Felicitat i tristesa són termes que no poden existir l'un sense l'altre. Si cerquem un exemple en la literatura, en trobarem molts que parlen de la felicitat. Precisament, aquest terme dóna títol a un relat de l'escriptora Katherine Mansfield, on la protagonista era una dona aparentment feliçment casada, amb vida social, una casa bonica, i al final, la narradora ens va insinuant el punt que trencarà aquesta estabilitat emocional, el descobriment de l'afer del seu mari

Escriure és un exercici complex, i si matissem, escriure literatura és una tasca complicada. Com ja sabeu, des de petita, m'he aventurat en el món de la narrativa breu, i he escrit moltíssims contes, molts dels quals s'han perdut, i d'altres han acabat en un llibre. Un bon dia vaig començar a endinsar-me en el món de la poesia, suposo que per influència d'amistats que escriuen versos harmònics com Alfons Navarret, David Madueño, Jordi Valls, Rodolfo Del Hoyo, Jesús M. Tibau... De fet, els tres primers, en alguna ocasió m'havien dit que ho provés, ja que molts dels meus relats són proses poètiques. I bé, la qüestió és que escriure narrativa és una cosa molt diferent de provar d'escriure poesia. I de fet, dos dels bons amics aquí citats em van donar dos consells sobre el fet de crear versos: el primera es contextualitza amb la pregunta "I com es troben les imatges?" i en David Madueño va respondre:   La pregunta del milió. Són inspiracions que poden v

Després de dos mesos de vacances, el dissabte passat el taller del Miquel Àngel Para ens va tornar a reunir a tots aquells amants de la poesia. I és així que en aquell escenari improvisat ple d'obres, colors, i diferents manifestacions artístiques, hi havia un tamburet i un balancí per a les dues noies que van iniciar la temporada de les Jams Poètiques de la tardor del 2014 a Santa Coloma de Gramenet. La novetat però és que a més de la poetessa,Raquel Delgado, hi havia una acompanyant, Marta, que tocava el monocorde, un instrument per a tocar Mantres, i Oms, és a dir, músiques que convidaven a relaxar la ment i deixa-re seduir per la poesia i la música d'inspiració oriental. Així doncs, mentre la poetessa anava recitant paraules rimades i harmòniques, plenes d'ardor, la Marta, tocava i cantava amb una veu que s'endinsava per la ment fins despertar allò que dormia. Després, uns quants vam recitar poemes, llegir contes, etc., fins que va arribar el moment del colof

què et suggereix aquesta imatge?

Comencem la secció dedicada a Cavall Fort , fent un salt enrere. L'any 1971 va néixer per primera vegada Ot el Bruixot, que va ser creat pel dibuixant Picanyol. Un personatge menudet, vestit de negre com a bon bruixot, que viu aventures amb personatges diferents, com també amb la seva dona a partir de la seva màgia. És un personatge que sempre vol ajudar a la gent, i de vegades vol fer realitat els seus somnis, però no tots els trucs surten sempre com ell espera, ja que és un bruixot humà, és a dir, que sovint s'equivoca. I aquí és on hi ha l'element humorístic, i també el fet que aquest còmic sigui especial. Qui no recorda haver rebut la revista a casa i obrir-la per la primera pàgina per veure quina perpècia li ocorria  a Ot, el Bruixot?

Donem la benvinguda a l'equinocci de tardor amb la nova secció Espai de música i amb  Antonio Vivaldi.   En aquest espai podeu suggerir peces de música clàssica o moderna que us agradi escoltar per rebre el mes de les fulles d'or i les castanyeres.

Avui dediquem la secció recomana als més menuts i menudes. Us proposo que recomaneu llibres per a nens de 2 a 10 anyets, evidentment, cada edat té una lectura adequada. Així doncs poseu el títol, l'autor i per a quina edat, i un petit resum de l'argument del llibre.Aquesta  31a Setmana del Llibre en Català també és per als més menuts i menudes!

Els fulls del calendari avancen, i gairebé ja som al setembre i també sentim com la tardor truca a la porta. Els primers dies del mes de les fulles seques i les castanyes els lectors i lectores sense remei tenim una setmana per gaudir, olorar, sentir, comprar, tafanejar llibres en català a la 31a edició de la Setmana del Llibre en Català. 31 anys ja és una bona pila, cosa que vol dir que entre els qui llegim i els qui escriuen i publiquen hem aconseguit mantenir una activitat de lectura que ja forma part del nostre calendari de tardor. Així també donem la benvinguda al nou curs escolar, personal, d'oci que comença aviat. I també us proposo que tots aquells qui aneu a una activitat de la Setmana del Llibre en Català, o compreu un llibre interessant ens ho expliqueu perquè tots i totes poguem gaudir encara més d'aquests dies tan especials. I com sempre, llegiu molt perquè com diuen "Llegir ens fa més grans".

"Em seria impossible pintar a poc a poc a l'aire lliure, per més que ho volgués. No i ha res immòbil en tot el que ens envolta. El mar s'arrissa a cada moment, el núvol es deforma, en canviar de lloc [...] però encara que tot estigués petrificat i fix, n'hi havira prou que el sol es mogués, que ho fa contínuament per donar un caire diferent a les coses... Cal pintar ràpidamen perquè... quantes coses es perden, fugaces, i no es tornen a trobar". Joaquín Sorolla. Sovint desconeixem l'obra de grans artistes, fins que una exposició ens permet endinsar-nos-hi. És el cas del pintor Joaquín Sorolla,  nascut a València que va crear-se una gran trajectòria pictòrica a través de les seves etapes artístiques i sobretot dels seus quadres. Sorolla va néixer i viure a prop del mar, i aquest fet seria el punt de partida de la seva obra, el mar. Des de ben petit, Sorolla investigava i estudiava el mar des de diferents perspectives: les diverses llums, els reflexos,

Fa unes setmanes es va cloure el curs "L'art del conte breu" conduït per la Gemma Lienas i la Laura Gomara. A partir d'aquí em sorgeix una pregunta que molts i moltes ens hem fet ja abans: Es pot ensenyar a escriure literatura? Bé, crec que cadascú pot respondre's aquesta qüestió de manera personal, però està clar que en aquest món de la literatura i la lectura tot té una part positiva. El primer punt positiu és que he llegit i per tant conegut contistes que desconeixia: Patricia Higsmith, Raymond Carver, Roald Dahl, Dorothy Parker, cadascun amb el seu estil. En cada unitat, treballàvem la teoria i la pràctica dels diferents elements d'un conte: el tipus de narrador, com construïm els personatges, la creació de suspens, etc. I a partir d'aquí en les pràctiques vam desenvolupar diversos exercicis d'estil, un bon exercici literari si em permeteu aquesta redundància. El segon punt és que des del principi, havíem de treballar en un projecte de conte, p

Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l'agost del 2007 vaig encetar la nova aventura amb el bloc Antaviana. Hi ha qui diu que els blocs o blogs encara tenen perdurabilitat. Qui sap fins on ens durà aquesta aventura? El cert, és que fa set estius que he anat creant diversos espais dedicats a la literatura, ja siguin projectes, o iniciatives de participació per a fomentar la vostra vena literària, com també homenatges a autors i autores de diversa índole per tal d'establint ponts de diàleg mitjançant les paraules i el món de la imaginació.I com sempre, sense vosaltres, sense la vostra constància lectora i participativa, l'Antaviana i per tant l'Arlequí no tindrien raó de ser, com les flors que necessiten l'aigua per a créixer. És per això que enguany per celebrar aquest setè aniversari, us proposo que feu: un poema, un conte, aforisme fent servir la paraula Antaviana. Espero les vostres participacions!

un poema, conte, aforisme, frase , etc a partir de la rosa d'El petit príncep per homenatjar al seu creador, Antoine de Saint-Exupéry.

L'any 1944 ens va deixar  Així Antoine de Saint-Exupéry creador d'un personatge universal de la literatura. Així doncs, l'autor va escriure  El petit príncep  , una gran obra mestra que tot infant, jove i adult hauria de llegir i conèixer perquè hi descobriran tot un món meravellós.  I és que hi ha molts llibres de la literatura universal que esdevenen  l'inici del trajecte dels lectors i lectores, ja que creixem quan entrem dins de les històries i dels seus personatges. És per això que dediquem aquest espai a recordar, rellegir i redescobrir El petit príncep. Convidem a tots els fans d'aquest personatge a compartir frases seves, o experiències de quan van llegir el llibre, i què van sentir quan el van llegir.

Diuen que el temps vola, tant és així que tot i que sembla que fos ahir que ens va deixar Pere Calders, enguany es compleixen vint anys de la seva absència. Molts de nosaltres hem crescut voltats pels contes i novel·les caldersians. Qui no recorda haver vist l'obra Antaviana , una adaptació teatral  dels seus contes, portada als escenaris per la companyia  Dagoll Dagom. De fet, jo quan tenia cinc anys vaig enamorar-me d'aquells personatges i de les seves històries. I des de llavors m'ha acompanyat al llarg de la meva vida lectora i cultural. I és que Pere Calders era un escriptor singular i genuí, que va començar a escriure des de ben jove, als 14 anys, i que tant ell com la seva literatura van créixer en diferents etapes vitals i històriques, ja que hi ha un abans i un després de l'obra caldersiana en el període de la Guerra Civil i en l'exili i el posterior retorn a Catalunya, Calders ens ha deixat un munt d'obres narratives que ara formen part de la no

quan i com vas descobrir Pere Calders? Participa i comparteix amb  nosaltres la teva descoberta per poder homenatjar un gran escriptor que encara viu en la nostra memòria cultural.

Som a la meitat del curs on line "L'art d'escriure el conte breu". En aquesta ocasió, hem llegit el conte "Subida al cielo" de l'autor Roal Dahl , i a partir d'aquí les professores ens han explicat diferents aspectes que hi ha en un conte: la Funció Cardinal, la Complementària, els indicis i la informació detallada. També ens han mostrat la diferència entre dir i mostrar les emocions dels personatges. I a continuació, venien les tres pràctiques. La primera es tractava de trobar els elements que acabo de citar en el conte llegit, una manera d'analitzar en profunditat el conte. La segona pràctica es tractava de crear dos escrits breus, un per dir les emocions dels personatges i un per mostrar les emocions dels personatges. Seguidament, venia la pràctica del projecte de conte, escriure la trama, sempre amb una bateria de preguntes com a guia. Així que a poc a poc, vaig aprenent noves coses com descobrir autors, que són mestres de la narrativa b

Avui us explicaré algunes de les pràctiques que ens proposen les professores Gemma Lienas i Laura Gomara al curs" L'art d'escriure el conte breu". Les primeres pràctiques es basaven en escriure fragments o contes curts, seguint els estils dels autors llegits que van ser Dorothy Parker i Raymond Carver. En el primer cas, havíem d'escriure un fragment de caire irònic, i en el segon un conte breu on hi hagués tensió. Dos exercicis molt interessants. En les altres pràctiques ja ens encaminem a l'objectiu del curs: escriure un conte. Primerament, cal fer la fitxa del personatge principal, i les fitxes dels antagonistes i personatges secundaris. A continuació, cal presentar el projecte de conte, i tot seguit la línia temporal, la sinopsis de l'argument i el tipus de narrador. Així a poc a poc, anem seguint pautes d'una metodologia, interessant, per a escriure un conte.

El matí del dissabte 28 de juny, vaig tenir el plaer de participar en un itinerari poètic: "l'Itinerari "A d'autocar" organitzat per la Fundació Joan Brossa. Es tracta d'un recorregut en autocar que comença al Velòdrom d'Horta amb el "Poema visual transitable en tres temps". Una obra que com indica el títol tracta de la vida i la mort. Així doncs, vam fer un passeig literari guiat pel periodista Sergi Andreu, qui ens explicava la vida i les obres de Joan Brossa i llegia poemes escrits de l'autor.  Vam seguir l'itinerari amb "La ciutat renovada", és a dir, amb la reconstrucció del Pabelló de la República a Barcelona, i amb el "Record d'un malson" al Museu de la Immigració de Sant Adrià de Besós, on hi ha un tren ple d'història; un museu molt interessant. Després vam anar a Badalona, on vam trobar el poema corpori "On es bada l'ona". Allà ens esperava una periodista de la televisió de Badalona

Després de la unitat inicial, les professores Gemma Lienas i Laura Gomara ens han penjat les unitats 2 i 3 del curs. La 2 es centrava en la lectura i l'anàlisi del conte "Cor de crema" de Dorothy Parker. Després hi havia una sèrie de preguntes sobre els personatges principals, l'estil per tal de fer l'anàlisi del relat. A continuació, hi havia un enllaç per llegir el mateix conte però amb comentaris analítics per part de la Gemma Lienas, cosa que fa que les alumnes aprofundim més en la lectura i l'anàlisi. Pel que fa la unitat 3, se centrava en el conte "El baño" de Raymond Carver. Aquí també hi havia qüestions d'anàlisi de personatges, narrador, estil i una pregunta de comparació de l'estil de Carver amb l'estil de la Dorothy Parker. Després venia la lectura del conte analitzat i comentat per la professora Laura Gomara. El cert és que després de llegir aquests grandíssims contistes em al cap la popular màxima de Sòcrates

Com ja us vaig comentar en l'anterior post, la pràctica 1 del curs consistia en enviar un conte escrit a la Gemma Lienas, i més endavant ella el retornaria amb les correccions fetes. Així li vaig enviar una narració de fa un temps, i me la va  retornar amb indicacions de què havia de corregir per millorar-la. La veritat és que de seguida em vaig posar a l'ordinador i vaig reescriure el conte, seguint les pautes que ella em va indicar. I el cert és que va ser un exercici del qual me'n sento satisfeta, perquè tant important és escriure com reescriure. Així doncs estic aprenent a millorar el meu estil i per tant a aprofundir en "l'art d'escriure un conte breu". Potser d'aquest curs en surt alguna idea per a un futur projecte literari, qui sap?

Confesso que des de sempre m'ha fascinat Egipte, tota la seva cultura. A través de pel·lícules com Cleòpatra , protagonitzada per l'Elizabeth Taylor, i de reportatges que sempre han parlat del misteri de les piràmides i dels faraons que van governar-hi, em vaig enamorar d'aquest país, un dels que formen part del nostre bressol, juntament amb Grècia, Roma, els països Àrabs, etc. Així que avui m'he inspirat i he volgut crear una secció dedicada a parlar d'Egipte i la seva cultura. Per exemple, sabíeu que escriptors com Salvador Espriu i Baltasar Rosselló-Pórcel van viatjar al paradís de Tutankamon? I ben segur que molts autors, artistes, arquitectes, etc de tot el món s'han deixat seduir per la cultura egípcia i l'han plasmat a les seves obres. Ben segur que també sabeu que els egipcis van ser els primers a desenvolupar la literatura. O sigui que amb només aquesta dada, ja podem començar establir una relació en aquest bloc, d'Egipte i la literatura.  Ai

Heu pensat mai com ens han arribat els contes populars com per exemple "La caputxeta vermella?" Quina definició del diccionari DIEC s'adiu amb la vostra idea de "conte"? Aquestes preguntes tenen relació amb el vídeo introductori del curs "L'art d'escriure un conte breu" conduït per Gemma Lienas i Laura Gomara. El curs ha començat molt bé, i amb un munt de noms d'autors, alguns que havia sentit però no llegit, que ja tinc ganes de descobrir a través dels seus contes. I suposo que us preguntareu quina pràctica ha encetat el curs. Doncs bé, les dues professores ens han demanat un conte, i ens han demanat que primerament l'analitzem nosaltres, si la descripció és l'adquada, l'acció, els personatges, en resum si tot gira entorn a la trama? Així doncs aquells que sigueu "contistes" podeu rellegir algun dels vostres contes i analitzar-lo per veure què podeu millorar.

Lectors, i lectores, si fa poc us parlava del fet que enguany no escric sovint en aquest espai, avui comparteixo amb vosaltres, el resorgiment d'un vell/nou bloc , "A l'altra banda del riu" esdevé "A l'altra banda del riu i altres històries", o n podreu participar amb els vostres comentaris, creacions literàries, i altres petjades! Moltes gràcies per la vostra constància!

Els primers anys de vida d'aquest espai literari i de literatura, necessitava escriure i compartir amb vosaltres les diferents seccions, iniciatives i idees que han anat sorgint. Enguany però ha estat potser un any en què no he pogut publicar cada dia, o gaire sovint. Això em genera una reflexió en veu alta: publicar o no publicar al bloc cada dia? A l'hora d'escriure sempre em ve el cap un consell que he escoltat de gent sàbia: "per a escriure s'han de tenir coses per dir". I he après amb els anys què significa l'esmentat consell. I és que quan vas creixent, aprens que per a escriure cal viure, llegir, passejar, i deixar que les muses obrin la porta a la imaginació de cada petit/a creador/a. Així que potser la novetat d'enguany és que penso molt més què puc aportar-vos als lectors/lectores quan trio què vull escriure i per tant què vull comunicar i compartir amb vosaltres.

Lectors, i lectores, en breu l'autora d'aquest bloc/blog començarà,com a alumna, un curs on line d'escriptura: "l'art del conte breu". Es tracta d'un curs proposat i conduït per l'escriptora Gemma Lienas , on sessió a sessió proposarà diferents exercicis per a construir un conte. Així, doncs, compartiré amb vosaltres, les diferents tasques per si algú li ve de gust posar-les en pràctica per escriure el seu propi conte.

En motiu de la Setmana de la Poesia del 2014 , el bloc Antaviana, dedicarà diferents iniciatives perquè entre tots hi participem i la visquem amb intensitat. Per començar, us proposo una imatge a partir de la qual podreu crear poemes, versos, prosa poètica... i penjar-los al vostre bloc/blog o pàgina web. Espero les vostres pinzellades poètiques ...

Poeta de les flors, regues els pètals amb llàgrimes d'aigua dolça. Xiuxiueges amoretes a les roses, quan talles les males herbes.   Només tu sents la cançó de les poncelles. Qui pogués ser una flor per sentir les teves carícies!

Després de la febrada de Sant Jordi, avui us diré quin m'han regalat. Es tracta d'un llibre que vaig demanar i que ara que el tinc al davant, que ja m'està dient: llegeix-me! El títol és Poesia i  l'autor Salvador Espriu. Doncs sí, em segueixo rendint a la paraula poètica del creador de Sinera. Olívia Gassol ha recopil·lat un generós conjunt de poemes dels diferents poemaris espriuans, i  de regal, també hi inclou un apartat d'un llibre inacabat A penes un llum vacil·lant.  Mai no deixem de descobrir tot allò que els nostres escriptors, pintors, músics, etc. ens han deixat en herència cultural. Així que començaré l'aventura de llegir Espriu, un cop més...

La tarda del dia 23 d'abril a les 17h, vaig arribar a la carpa que había preparat la Librería del Carrera Major pels autors/res que signavem llibres. Total i que el meu segon llibre Gentil entre els gentiles va ser editar i publicar l'any 2011, vaig decidir treure una segona edicio d'aquest libre. Aixi que vaig arribar i conjuntament amb d'altres autors/res colomencs, entre els quals hi havia en Rodolfo Del Hoyo, i vaig veure companys/y es de feina que van comprar un exemplar. Tambe van venir a veure'm els meus alumnes de 1r de Batxillerat (modalitat: literatura catalana  en van regalar una rosa, es van endur el meu llibre i en van ver companyia. Tambe van venir a veure persones amigues. Realmente és màgic viure el Sant Jordi des de la perspectiva d'autora.

 Segueixes les recomanacions a l'hora de triar un llibre el dia de Sant Jordi?

Què sabem dels nostres orígens?  Si t'endinses a l'exposició Mediterràni: del Mite a la raó, passejaràs per la història dels grecs, egipcis, romans..., des de la creença en les diferents divinitats de l'Olimp, passant pels primers pensadors presocràtics, i els filòsofs com Sòcrates, Plató, Aristòtil, així com descobrint el sistema de la polis, la democràcia que van establir alguns governants d'Atenes, i també com hi havia sectors com els estrangers, els esclaus i les dones que no tenien drets humans en aquella societat.  Tota aquesta història està pintada en diverses obres com: gerros amb il·lustracions, estàtues, quadres, etc. que mostraven personatges de l'Olimp, o personatges que han esdevingut mítics com Ulisses, etc. Si algú entra en aquest viatge, ha de fer com l'heroi de l'Odissea fer el viatge a poc a poc. Així doncs, és ben  recomanable anar a visitar aquesta exposició perquè per entendre el nostre present, cal conèixer els qui ens van prece

Aviat arribarà el dia de la màgia del llibre i de la rosa. Esperem amb candeletes poder passejar sense pressa per les paradetes de llibres per olorar-los, palpar-los, i fullejar-los per veure si ens captiven. I recordarem un cop més que un cavaller va salvar un poble i una princesa de la fam d'un drac, que va ser vençut i de la seva sang va néixer la rosa. I és que el dia de Sant Jordi és per a viure'l amb intensitat.

Com si fóssim vaixells navegant a la deriva, com si fóssim gavines buscant el nord, com si fóssim nàugrafs movent els braços enmig del mar, cerquem el far que il·luimini un camí ple de sàvia nova, i arrels que creixeran dins nostre.  

Un poema, un conte, un aforisme que estigui inspirat en el  dibuix i en  la primavera . Espero les vostres participacions!

Avui és el Dia de la Poesia Catalana a Internet. Moltes veus m'han convidat a triar un poema per tuitejar-lo o penjar-lo al bloc. I és que sóc incapaç de decidir-me per un únic vers, una sola estrofa, i un sol nom. He crescut bevent dels autors des dels trobadors fins a la poesia contemporània, i encara n'hi ha molts que em queden per descobrir i redescobrir, que em criden perquè els llegeixi. Per a mi aquest dia és per a recordar que el meu bressol cultural és avui part de mi, i avancen amb mi, i em recorden que no estem sols, que tots ells i elles han deixat una trajectòria literària inesborrable. I és per això que avui dedico aquest dia a tots i totes els qui estimeu els versos, els escriviu, els busqueu, els llegiu, els seduïu... Feliç Dia de la Poesia Catalana!

No goso destrobar-te, del teu viatge, bressolat per Morfeu.

Ens embriagues amb la teva llum emergent d'oceans, rius i llacs emmirallats pel sol. Ens sedueixes amb  les llavors que mutes i vestim de verd la nostra pell.  Ens eclipses, quan ens descobreixes la mare Naturalesa;  el seu alè és el nostre oxigen vital. Embiraguem-nos, i somniem l'arribada de les orenetes que anuncien que tu ens abraces i diem adéu al glaç.

Amb Lletra de dona  de la mà i la ploma de Maria-Mercè Marçal, gaudiu del poema:     III Com un peix sense bicicleta cerco el meu cor entre les ones. Alço la copa on mor la lluna en vi molt dolç. M'he emborratxat de solitud. Bruixa de dol

Arran de donar la matèria de modalitat literatura catalana de primer de Batxillerat com a professora, estic llegint llibres d'autors que no havia descobert encara del tot. De moment, m'he topat amb l'original de Mar i Cel d'Àngel Guimerà, amb l'Antologia poètica de Josep Carner, Antígona de Salvador Espriu, i ara, Jardí Vora el mar de Mercè Rodoreda. El cert és que m'adono que encara hi ha detalls de les personalitats i trets característics d'aquests autors/res, i que ara gràcies a la meva tasca docent els puc redescobrir, i aquest redescobriment el comparteixo amb alumnes motivats/des per també llegir-los i per tant descobrir-los. I el més indiscutible és que molts d'ells i d'elles han deixat obres que ja fa temps que entren dins la categoria de "clàssics", des del punt de vista que moltes de les seves creacions plantegen temes, personatges, històries, etc que encara avui tenen vigència. I realment, em fa il·lusió tenir  l'excusa

Escriviu un vers o estrofa d'un poema d'Antonio Machado que us agradi. Espero les vostres participacions.

Una cançó d'amor, desamor, amors impossibles, amors possibles, amors inoblidables...

  La Cua és una clau de música. La teva llar és        Aixoplug d'ulls humans. La teva menudesa s'alimenta de           Vitalitat i ets una        Ànima dibuixada amb petites ones de cristall.        Llisques per la roques ballant un vals. Surts i        Entres del teu refugi sense fer fressa.        Tremoles quan Èol sacseja la teva llar marina.        Dorms entre animals fantàstics.        Exhales alè quan et mires a l'espill. Els teus        Moviments segueixen el ritme de les onades.        Agites la cua quan nedes a contracorrent. I t'agrada amagar-te entre llits de     soRRa quan totes les criatures ja dormen.                          

Què és el primer que et passa pel cap quan veus aquesta imatge?