dimecres, 31 de desembre de 2014

Balanç del 2014


Enguany acomiadem el 2014, però abans farem un balanç de l'any blocaire d'aquest espai. Des del gener, s'ha participat en iniciatives proposades per la Fundació Joan Brossa, també s'han fet homenatges literaris a Antoine Saint-Exupery, i la seva gran obra El petit príncep. També s'han fet recomanacions culturals de llibres, pel·ícules i altres activitats culturals. En alguns casos, fins i tot, he escrit alguns posts poètics i literaris, i moltíssimes seccions noves, i ja conegudes que han anat passant per aquest espai. El més important d'aquest balanç sou vosaltres, els i les lectors/res, tant els qui deixeu petjada, com els qui llegiu els posts en silenci, sempre esteu a l'altre cantó, establint ponts de comunicació entre vosaltres, i l'Arlequí. L'Arlequí creix amb vosaltres, i encara que es vagi fent gran, encara pot créixer més. Així us desitjo un feliç any nou 2015, ple de literatura, somnis d'amor, pau, amistat...

FELIÇ ANY 2015 PER A TOTS VOSALTRES!.

dimarts, 30 de desembre de 2014

Homenatges literaris: Joan Brossa "Vaixell de paraules"



La Fundació Joan Brossa ha organitzat un homenatge a Joan Brossa en la commemoració del 16è aniversari de la seva mort, convidant a tothom qui vulgui a escriure un haikú brossià, amb el "hastag" #HaikúBrossa. La meva contribució a l'homenatge és aquesta:

Sóc en un vaixell,
Viatjant en un mar de paraules
Sense fi.



Per molts anys que seguim recordant Brossa i la seva obra! 

dilluns, 29 de desembre de 2014

Homenatges Literaris: Recordant Màrius Torres


L'any 1910 va néixer a Lleida Màrius Torres.  Des de ben aviat, va tenir interès en la literatura, tot i que els seus estudis es van encaminar a la Universitat de Barcelona, en medicina. Quan va complir vint-i-cinc anys va emmaltir de tuberculosi cosa que va fer que fos ingressat a sanatori de Puigdolena, de Sant Quirze de Safaja. En els dies que va passar al sanatori, va llegir filòsofs clàssics com Plató i Aristòtil; i contemporanis com Bergson o Nietzsche. Així com també en la seva capçalera d'autors hi havien poetes com Baudalire, Carner, García Lorca, Maragall.  Tots aquests poetes van influir Màrius Torres de manera que en la seva poesia es va veure immersa en el Simbolisme.  Al sanatori, també va conèixer Mercè Figueres, que li insprarien el poemari Cançons a Mahalta, datat el 1937. Així doncs, en el lloc on ell residia és on es va formar a nivell intel·lectual, i a nivell poètic, i d'aquí van sorgir les obres poètiques: Dolç Àngel de la Mort,  i La ciutat llunyana.Enguany es compleixen setanta-dos anys de la seva prematura mort. Sempre m'ha semblat trist que un escriptor jove mori tan aviat, perquè encara li quedava molt per donar en la poesia. Malgrat tot, les paraules escrites i els poemaris publicats són el seu llegat poètic i gràcies a ells, avui podem recordar un gran poeta, que va lluitar i conviure amb la malaltia, llegint, escrivint, i estimant. Avui li dediquem aquest homenatge, i com no podia ser menys, l'homenatjarem amb el que ell sabia millor: escriure poesia.

 
EL COMBAT DELS POETES
"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"
Joan Sales, Amarint
Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.
Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.
Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.


diumenge, 28 de desembre de 2014

Literatura infantil i juvenil: "El petit príncep" al Teatre Tívoli








Aquest post el dedico a les meves nebodes i nebot perquè siguin bons lectors i no deixin mai de somniar.

El passat vespre del 26 de desembre d'enguany, a propòsit de les meves nebodes de 8 i 4 anyets, em van convidar al Teatre Tívoli de la ciutat comtal, per veure "El petit príncep", obra de l'autor Antoine Saint-Èxupery i que ha portat a l'escenari el director i actor Àngel Llàcer.  Un munt de rostres i veus càndids i plens d'emoció esperaven impacients que s'apaguessin els llums. Un cop el teló es va aixecar, va aparèixer el director sota la pell de l'aviador que es troba al desert del Sàhara amb el seu avió espatllat, i en el curs d'intentar arreglar-lo, li apareix un nen, el petit príncep, un nen que sembla sortir del no-res, però que en realitat prové del petit planeta B-612. El petit príncep va demanar a l'aviador que li dibuixés un xai, i aquell li va dibuixar un que estava dins d'una capsa que tenia tres forats. Així enmig de cançons, balls i melodies plenes de sentiments i de ritme, l'aviador ens anava explicant qui era aquell noiet, i perquè havia marxat del seu planeta. I és que a casa seva, a més d'un munt de baobabs, i tres volcans petits, hi tenia una rosa vermella de qui estava enamorat, i va decidir marxar per aprendre a estimar-la. Aleshores viatja per diferents planetes de la galàxia, i també viatja per diferents indrets del planeta Terra, allà coneix una serp, i també una guineu qui li demana al petit príncep que la domestiqui. Realment, és difícil adaptar aquesta història, i més si va adreçada als més menuts i menudes. En la meva opinió, si entres al Teatre Tívoli, quan comenci l'obra, et trobaràs immers en un món ple de fantasia, reflexions, amistat, amor, cançons, melodies, màgia, i sortiràs del teatre repetint aquella famosa frase del llibre: "el que és essencial és invisible als ulls".

dissabte, 6 de desembre de 2014

Recomanacions: El teatre Barts estrena "El petit príncep"

Enamorats i enamorades de la novel·la El petit príncep d'Antoine Saint-Exupèry, esteu de sort. Des del 5 de desembre i fins a l'11 de gener del nou any, podreu anar a veure l'adaptació de la història del noi d'origen del planeta B-51, en format musical i està dirigida per l'Àngel Llàcer. Com que encara no l'he vista, us poso un vídeo de la promoció per si algú de vosaltres s'anima a anar-hi. I recordeu, si l'aneu a veure, podeu fer les vostres recomanacions aquí al bloc.


Nova secció: T'emociones amb la literatura?


Muntanya i mar


















Avui inaugurem una nova secció, a les portes d'un nou any, a l'Antaviana comencem amb bons propòsits i bones seccions. Arran d'un projecte de recerca sobre les emocions amb alumnes de 2n de Batxillerat de l'institut on sóc professora de llengua i literatura catalanes, i arran del màster d'humanitats a la UOC, he pensat que seria bo que us plantegi poemes, contes, quadres, cançons que us penjaré i vosaltres només cal que expresseu si us emociona aquell poema, conte, etc, i quines emocions neixen d'aquestes manifestacions artístiques i literàries. Per començar la secció, he triat un poema de Jacint Verdaguer, "Vora la mar", perquè l'he treballat a l'aula amb alumnes de 4t i han expressat un munt d'emocions diverses, i crec que és un bon punt de partida. Així que espero que participeu en aquesta nova secció. Moltes gràcies per la vostra constància a aquest bloc.


Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap al ponent declina,
me'n pujo a meditar.
Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells, en eixes ribes,
que m'ha aterrat lo vent,
ab ses torres i cúpules altives
d'evori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
vaixells que ab veles i aparell s'ensorren
en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú ab l'essència
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
digueu-me: què voldran?
Ab les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré ab estels?




divendres, 28 de novembre de 2014

Cinefòrum: "El proverbio chino"

Després del parèntesi blocaire, comença aquesta nova etapa tardorenca, i ja pròxima a l'hivern, amb una nova secció: Cinefòrum, on penjaré vídeos de curts, fragments de pel·lícules, etc. per iniciar debats que com no siguin culturals, literaris i/o artístics. I inicio aquesta secció novella, posant-vos el curt "El proverbio chino", un curt que he conegut i estic treballant al Màster d'Humanitats, a la matèria de Teoria social i cultura contemporànies. Feu un primer visionat de l'anomenat curt, i després podrem començar el debat.
Aquí teniu algunes preguntes per iniciar el primer cinefòrum. Us animo a participar-hi i dir-hi la vostra! 1. Quin missatge creieu que vol donar el director a través d'aquest curt? 2. Com veieu el personatge protagonista, el Sergio? 3. Quina relació creieu que té el fil musical: "Te estás equivocando..." amb l'argument del curt? 4. Quin sentit té el proverbi de Confuci amb la història del personatge protagonista? 5. Creieu que en aquest curt hi ha poesia o elements relacionables amb l'art o la literatura? Si la resposta és afirmativa, quins són aquests elements poètics.

Petit parèntesi blocaire

Lectors i lectores d'aquest bloc, darrerament no he actualitzat gaire aquest espai, amb entrades
diguem que he hagut de fer un parèntesi blocaire. Les dues raons per les quals he fet aquest petit parèntesi són les següents: la primera, és que la tasca docent demana molta dedicació, i la segona, és l'inici d'un nou camí, cursar el Màster d'Humanitats: Art, Literatura i cultura contemporànies. De moment, estic cursant tres matèries: Teoria social i cultura contemporànies, Filosofia contemporània i Mètodes de les ciències humanes (projecte treball de recerca). Això no vol dir que m'oblidi de vosaltres, ans al contrari, simplement, he necessitat un temps per dedicar-me a la feina, i a aquest nou camí que de moment començo. Moltes gràcies per la vostra constància, i comprensió.


diumenge, 9 de novembre de 2014

Juga a fer el teu poema visual: Posa un títol







i crea el teu poema visual, en forma de comentari, al teu bloc/blog, indicant l'enllaç. Anima't a participar en aquesta nova secció!



dilluns, 3 de novembre de 2014

Reflexió filosòfica i vital: Sabem si som feliços?



Què és per a cadascun de nosaltres la felicitat? Bé, aquesta pregunta no la puc contestar jo perquè cada persona tindrà una idea de què és el que us fa feliços o felices. Sovint els magazines de televisió, o els llibres d'autoajuda parlen d'aquest concepte, però sabem si som feliços? És clar que aquesta emoció no és eterna, ni constant, perquè els individus experimentem múltiples emocions cada segon del rellotge. Així, podem passar de la tristesa a l'alegria, i a l'inrevés en poc temps. Felicitat i tristesa són termes que no poden existir l'un sense l'altre. Si cerquem un exemple en la literatura, en trobarem molts que parlen de la felicitat. Precisament, aquest terme dóna títol a un relat de l'escriptora Katherine Mansfield, on la protagonista era una dona aparentment feliçment casada, amb vida social, una casa bonica, i al final, la narradora ens va insinuant el punt que trencarà aquesta estabilitat emocional, el descobriment de l'afer del seu marit amb una de les dones del cercle d'amistats. I si busquéssim obres en què tracten la tristesa, només caldria cercar en l'hemeroteca literària, alguns, poemes del Romanticisme,de Byron, Goethe, o Oscar Wilde, en els quals, el jo poètic expressa  l'amargor i la solitud en una societat canviant i insatisfactòria per als romàntics. La literatura segueix un camí, i la vida el seu propi, així que cadascú de nosaltres ha de saber valorar tots els petits moments feliços que ens ofereix l'atzar i que més tard es convertirà en un record que sempre ens acompanyarà, i amenitzarà els records amb gust de llimona. Així doncs, deixeu entrar la felicitat per la finestra, com un ocell quan vola cel enllà sentint la carícia dels núvols a les seves ales.

dissabte, 4 d’octubre de 2014

Gèneres: Trobar imatges poètiques


Escriure és un exercici complex, i si matissem, escriure literatura és una tasca complicada. Com ja sabeu, des de petita, m'he aventurat en el món de la narrativa breu, i he escrit moltíssims contes, molts dels quals s'han perdut, i d'altres han acabat en un llibre. Un bon dia vaig començar a endinsar-me en el món de la poesia, suposo que per influència d'amistats que escriuen versos harmònics com Alfons Navarret, David Madueño, Jordi Valls, Rodolfo Del Hoyo, Jesús M. Tibau... De fet, els tres primers, en alguna ocasió m'havien dit que ho provés, ja que molts dels meus relats són proses poètiques. I bé, la qüestió és que escriure narrativa és una cosa molt diferent de provar d'escriure poesia. I de fet, dos dels bons amics aquí citats em van donar dos consells sobre el fet de crear versos: el primera es contextualitza amb la pregunta "I com es troben les imatges?" i en David Madueño va respondre: La pregunta del milió. Són inspiracions que poden venir de diversos llocs: coses que llegim que ens les generen, algunes que ja existeixen i les canviem una mica (els mites, per exemple), coses que veiem i vivim i que funcionen com a metàfores, coses imaginades.. . I el segon és el consell d',en Jordi Valls: pots pensar el circuït per anar en cotxe que si carretera o autopista, que si drecera o camí ral, però necessites conduir per adonar-te de la viabilitat de la planificació. Escriu i condueix atenta als senyals, així trobaràs la via. Equivocant-te i trobant possibilitats que ni t'havies plantejat i que potser resulta que és el camí veritable. Prova- error- prova... fins trobar la pedra de toc.

El cert és que són dues opinions que es complementen, ja que la primera aconsella buscar imatges i la segona, anar escrivint com si fóssim en una carretera. Així que trobar imatges poètiques és un exercici on cal tenir en compte les lectures, les vivències, i també voler arriscar-se a trobar-les escrivint, i concloc aquesta reflexió de Gèneres amb aquella famosa cita del pintor Pablo Ruiz Picasso: "La inspiració es troba treballant".

dimarts, 30 de setembre de 2014

Primera Jam poètica de la tardor 2014






Després de dos mesos de vacances, el dissabte passat el taller del Miquel Àngel Para ens va tornar a reunir a tots aquells amants de la poesia. I és així que en aquell escenari improvisat ple d'obres, colors, i diferents manifestacions artístiques, hi havia un tamburet i un balancí per a les dues noies que van iniciar la temporada de les Jams Poètiques de la tardor del 2014 a Santa Coloma de Gramenet. La novetat però és que a més de la poetessa,Raquel Delgado, hi havia una acompanyant, Marta, que tocava el monocorde, un instrument per a tocar Mantres, i Oms, és a dir, músiques que convidaven a relaxar la ment i deixa-re seduir per la poesia i la música d'inspiració oriental. Així doncs, mentre la poetessa anava recitant paraules rimades i harmòniques, plenes d'ardor, la Marta, tocava i cantava amb una veu que s'endinsava per la ment fins despertar allò que dormia. Després, uns quants vam recitar poemes, llegir contes, etc., fins que va arribar el moment del colofó abans del vi i el pica-pica final,quan la música va tocar dues Mantres i un Om, convidant-nos a sentir aquestes dues peces des de la catarsi. Fou una nit plena d'harmonia.

diumenge, 14 de setembre de 2014

Cavall Fort: Ot el Bruixot d'En Picanyol


Comencem la secció dedicada a Cavall Fort, fent un salt enrere. L'any 1971 va néixer per primera vegada Ot el Bruixot, que va ser creat pel dibuixant Picanyol. Un personatge menudet, vestit de negre com a bon bruixot, que viu aventures amb personatges diferents, com també amb la seva dona a partir de la seva màgia. És un personatge que sempre vol ajudar a la gent, i de vegades vol fer realitat els seus somnis, però no tots els trucs surten sempre com ell espera, ja que és un bruixot humà, és a dir, que sovint s'equivoca. I aquí és on hi ha l'element humorístic, i també el fet que aquest còmic sigui especial. Qui no recorda haver rebut la revista a casa i obrir-la per la primera pàgina per veure quina perpècia li ocorria  a Ot, el Bruixot?



dijous, 11 de setembre de 2014

Espai de música: Tardor de Vivaldi





Donem la benvinguda a l'equinocci de tardor amb la nova secció Espai de música i amb Antonio Vivaldi. En aquest espai podeu suggerir peces de música clàssica o moderna que us agradi escoltar per rebre el mes de les fulles d'or i les castanyeres.



diumenge, 31 d’agost de 2014

Recomana: una lectura per a nens i nenes



Avui dediquem la secció recomana als més menuts i menudes. Us proposo que recomaneu llibres per a nens de 2 a 10 anyets, evidentment, cada edat té una lectura adequada. Així doncs poseu el títol, l'autor i per a quina edat, i un petit resum de l'argument del llibre.Aquesta  31a Setmana del Llibre en Català també és per als més menuts i menudes!

L'editorial: Setembre del 2014


Els fulls del calendari avancen, i gairebé ja som al setembre i també sentim com la tardor truca a la porta. Els primers dies del mes de les fulles seques i les castanyes els lectors i lectores sense remei tenim una setmana per gaudir, olorar, sentir, comprar, tafanejar llibres en català a la 31a edició de la Setmana del Llibre en Català. 31 anys ja és una bona pila, cosa que vol dir que entre els qui llegim i els qui escriuen i publiquen hem aconseguit mantenir una activitat de lectura que ja forma part del nostre calendari de tardor. Així també donem la benvinguda al nou curs escolar, personal, d'oci que comença aviat. I també us proposo que tots aquells qui aneu a una activitat de la Setmana del Llibre en Català, o compreu un llibre interessant ens ho expliqueu perquè tots i totes poguem gaudir encara més d'aquests dies tan especials. I com sempre, llegiu molt perquè com diuen "Llegir ens fa més grans".

dissabte, 23 d’agost de 2014

Recomanació: El color del mar



"Em seria impossible pintar a poc a poc a l'aire lliure, per més que ho volgués. No i ha res immòbil en tot el que ens envolta. El mar s'arrissa a cada moment, el núvol es deforma, en canviar de lloc [...] però encara que tot estigués petrificat i fix, n'hi havira prou que el sol es mogués, que ho fa contínuament per donar un caire diferent a les coses... Cal pintar ràpidamen perquè... quantes coses es perden, fugaces, i no es tornen a trobar". Joaquín Sorolla.


Sovint desconeixem l'obra de grans artistes, fins que una exposició ens permet endinsar-nos-hi. És el cas del pintor Joaquín Sorolla,  nascut a València que va crear-se una gran trajectòria pictòrica a través de les seves etapes artístiques i sobretot dels seus quadres. Sorolla va néixer i viure a prop del mar, i aquest fet seria el punt de partida de la seva obra, el mar. Des de ben petit, Sorolla investigava i estudiava el mar des de diferents perspectives: les diverses llums, els reflexos, el seu moviment, el mar com un joc de miralls i transparènciesmels colors i percecpcions de la natures, les diferents hores del blau, en ple sol, etc. Així des dels seus inicis pintava cadascun dels seus quadres intentant captar l'essència del mar, i no un mar estàtic, sinó en moviment, i amb els reflexos del sol, i fins i tot reflexos de persones, nens, dones... També al mar, hi apareixen personatges que hi estan relacionats: banyistes, pescadors i pescadores, nens i nenes, i barques, les barques que ens permeten viatjar per les aigües salades. És impressionant com amb pocs traçats de pinzell, Sorolla va pintar diversos quadres on apareix un mar ple de moviment, llum, colors segons el moment del dia, i com a cada etapa el pintor va descobrint els diferents elements que li permeten evolucionar en el seu estudi de l'essència marina. Per aquells qui sou enamorats del mar, i si a més també us encandila l'obra pictòrica de Joaquín Sorolla, us recomano l'exposició dels seus quadres al Caixa Fòrum, un passeig pel mar des dels seus ulls, que us captivarà.

dimecres, 20 d’agost de 2014

L'article: Valoració del curs L"'art del conte breu" on line



Fa unes setmanes es va cloure el curs "L'art del conte breu" conduït per la Gemma Lienas i la Laura Gomara. A partir d'aquí em sorgeix una pregunta que molts i moltes ens hem fet ja abans: Es pot ensenyar a escriure literatura? Bé, crec que cadascú pot respondre's aquesta qüestió de manera personal, però està clar que en aquest món de la literatura i la lectura tot té una part positiva. El primer punt positiu és que he llegit i per tant conegut contistes que desconeixia: Patricia Higsmith, Raymond Carver, Roald Dahl, Dorothy Parker, cadascun amb el seu estil. En cada unitat, treballàvem la teoria i la pràctica dels diferents elements d'un conte: el tipus de narrador, com construïm els personatges, la creació de suspens, etc. I a partir d'aquí en les pràctiques vam desenvolupar diversos exercicis d'estil, un bon exercici literari si em permeteu aquesta redundància. El segon punt és que des del principi, havíem de treballar en un projecte de conte, primer la idea, després la fitxa del principal personatge, després la sinopsi de l'argument, la trama, etc. Això m'ha permès reconduir un projecte literari que tenia estancat, i ara estic acabant de polir un futur conte. Ara bé, crec que cada lector, escriptor i crític té una perspectiva diferent, i per tant, hi ha tantes maneres d'escriure un conte com d'analitzar-lo.

dilluns, 4 d’agost de 2014

7è aniversari bloc Antaviana: Crea amb Antaviana


Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l'agost del 2007 vaig encetar la nova aventura amb el bloc Antaviana. Hi ha qui diu que els blocs o blogs encara tenen perdurabilitat. Qui sap fins on ens durà aquesta aventura? El cert, és que fa set estius que he anat creant diversos espais dedicats a la literatura, ja siguin projectes, o iniciatives de participació per a fomentar la vostra vena literària, com també homenatges a autors i autores de diversa índole per tal d'establint ponts de diàleg mitjançant les paraules i el món de la imaginació.I com sempre, sense vosaltres, sense la vostra constància lectora i participativa, l'Antaviana i per tant l'Arlequí no tindrien raó de ser, com les flors que necessiten l'aigua per a créixer.

És per això que enguany per celebrar aquest setè aniversari, us proposo que feu: un poema, un conte, aforisme fent servir la paraula Antaviana. Espero les vostres participacions!


diumenge, 3 d’agost de 2014

Joc literari "El petit príncep": Crea








un poema, conte, aforisme, frase, etc a partir de la rosa d'El petit príncep per homenatjar al seu creador, Antoine de Saint-Exupéry.

L'homenatge: "El petit príncep", una obra universal




L'any 1944 ens va deixar  Així Antoine de Saint-Exupéry creador d'un personatge universal de la literatura.
Així doncs, l'autor va escriure El petit príncep , una gran obra mestra que tot infant, jove i adult hauria de llegir i conèixer perquè hi descobriran tot un món meravellós.  I és que hi ha molts llibres de la literatura universal que esdevenen  l'inici del trajecte dels lectors i lectores, ja que creixem quan entrem dins de les històries i dels seus personatges. És per això que dediquem aquest espai a recordar, rellegir i redescobrir El petit príncep. Convidem a tots els fans d'aquest personatge a compartir frases seves, o experiències de quan van llegir el llibre, i què van sentir quan el van llegir.

dijous, 24 de juliol de 2014

L'article: La petjada de Pere Calders




Diuen que el temps vola, tant és així que tot i que sembla que fos ahir que ens va deixar Pere Calders, enguany es compleixen vint anys de la seva absència. Molts de nosaltres hem crescut voltats pels contes i novel·les caldersians. Qui no recorda haver vist l'obra Antaviana, una adaptació teatral  dels seus contes, portada als escenaris per la companyia  Dagoll Dagom. De fet, jo quan tenia cinc anys vaig enamorar-me d'aquells personatges i de les seves històries. I des de llavors m'ha acompanyat al llarg de la meva vida lectora i cultural. I és que Pere Calders era un escriptor singular i genuí, que va començar a escriure des de ben jove, als 14 anys, i que tant ell com la seva literatura van créixer en diferents etapes vitals i històriques, ja que hi ha un abans i un després de l'obra caldersiana en el període de la Guerra Civil i en l'exili i el posterior retorn a Catalunya, Calders ens ha deixat un munt d'obres narratives que ara formen part de la nostra cultura, i fins i tot, la seva petjada és en el nom d'aquest bloc, i en el nom del meu alter ego.

20 anys sense Pere Calders: Recordes





quan i com vas descobrir Pere Calders? Participa i comparteix amb  nosaltres la teva descoberta per poder homenatjar un gran escriptor que encara viu en la nostra memòria cultural.

diumenge, 13 de juliol de 2014

L'art d'escriure un conte breu: Unitat 5




Som a la meitat del curs on line "L'art d'escriure el conte breu". En aquesta ocasió, hem llegit el conte "Subida al cielo" de l'autor Roal Dahl, i a partir d'aquí les professores ens han explicat diferents aspectes que hi ha en un conte: la Funció Cardinal, la Complementària, els indicis i la informació detallada. També ens han mostrat la diferència entre dir i mostrar les emocions dels personatges. I a continuació, venien les tres pràctiques. La primera es tractava de trobar els elements que acabo de citar en el conte llegit, una manera d'analitzar en profunditat el conte. La segona pràctica es tractava de crear dos escrits breus, un per dir les emocions dels personatges i un per mostrar les emocions dels personatges. Seguidament, venia la pràctica del projecte de conte, escriure la trama, sempre amb una bateria de preguntes com a guia. Així que a poc a poc, vaig aprenent noves coses com descobrir autors, que són mestres de la narrativa breu, així com d'analitzar a fons un conte llegit, i realitzar exercicis literaris i narratius a partir dels models llegits. També estic aprenent a treballar una idea d'un conte a través d'un mètode força interessant. Així que aquesta unitat ha estat molt profitosa i productiva.

dimecres, 2 de juliol de 2014

L'art d'escriure el conte breu: Les pràctiques



Avui us explicaré algunes de les pràctiques que ens proposen les professores Gemma Lienas i Laura Gomara al curs" L'art d'escriure el conte breu". Les primeres pràctiques es basaven en escriure fragments o contes curts, seguint els estils dels autors llegits que van ser Dorothy Parker i Raymond Carver. En el primer cas, havíem d'escriure un fragment de caire irònic, i en el segon un conte breu on hi hagués tensió. Dos exercicis molt interessants. En les altres pràctiques ja ens encaminem a l'objectiu del curs: escriure un conte. Primerament, cal fer la fitxa del personatge principal, i les fitxes dels antagonistes i personatges secundaris. A continuació, cal presentar el projecte de conte, i tot seguit la línia temporal, la sinopsis de l'argument i el tipus de narrador. Així a poc a poc, anem seguint pautes d'una metodologia, interessant, per a escriure un conte.

diumenge, 29 de juny de 2014

Joan Brossa: Itinerari "A" d'autocar


El matí del dissabte 28 de juny, vaig tenir el plaer de participar en un itinerari poètic: "l'Itinerari "A d'autocar" organitzat per la Fundació Joan Brossa. Es tracta d'un recorregut en autocar que comença al Velòdrom d'Horta amb el "Poema visual transitable en tres temps". Una obra que com indica el títol tracta de la vida i la mort. Així doncs, vam fer un passeig literari guiat pel periodista Sergi Andreu, qui ens explicava la vida i les obres de Joan Brossa i llegia poemes escrits de l'autor.  Vam seguir l'itinerari amb "La ciutat renovada", és a dir, amb la reconstrucció del Pabelló de la República a Barcelona, i amb el "Record d'un malson" al Museu de la Immigració de Sant Adrià de Besós, on hi ha un tren ple d'història; un museu molt interessant.
Després vam anar a Badalona, on vam trobar el poema corpori "On es bada l'ona". Allà ens esperava una periodista de la televisió de Badalona per entrevistar alguns dels participants sobre l'itinerari. Tot seguit, vam arribar a Sabadell on vam admirar el poema "A de barca" situat a prop d'un bellíssim llac. Vam acabar la ruta, a l'última obra corpòria de Joan Brossa la Façana de l'Ajuntament de Mollet del Vallès. En aquesta façana hi ha una A de color vermell ajaguda, a dins hi ha un peix anomenat moll, i al voltant  unes ones, i un llangardaix de ferro que sembla viu. Tot el dia, l'esperit de'n Brossa ens va acompanyar per mostrar-nos el seu llegat, que ara ja és el de tothom qui vulgui entrar dins la poesia visual brossiana.

diumenge, 22 de juny de 2014

L'art d'escriure un conte breu: UNITATS 2 I 3 DOROTHY PARKER I RAYMON CARVER










Després de la unitat inicial, les professores Gemma Lienas i Laura Gomara ens han penjat les unitats 2 i 3 del curs. La 2 es centrava en la lectura i l'anàlisi del conte "Cor de crema" de Dorothy Parker. Després hi havia una sèrie de preguntes sobre els personatges principals, l'estil per tal de fer l'anàlisi del relat. A continuació, hi havia un enllaç per llegir el mateix conte però amb comentaris analítics per part de la Gemma Lienas, cosa que fa que les alumnes aprofundim més en la lectura i l'anàlisi.

Pel que fa la unitat 3, se centrava en el conte "El baño" de Raymond Carver. Aquí també hi havia qüestions d'anàlisi de personatges, narrador, estil i una pregunta de comparació de l'estil de Carver amb l'estil de la Dorothy Parker. Després venia la lectura del conte analitzat i comentat per la professora Laura Gomara.

El cert és que després de llegir aquests grandíssims contistes em al cap la popular màxima de Sòcrates: "Només sé que no sé res" i amb l'anàlisi de les professores et fixes en detalls que en una primera lectura se t'havien escapat. I de fet, és com començar de zero, perquè estic aprenent progressivament com s'escriu un conte, objectiu principal d'aquest curs.


dissabte, 14 de juny de 2014

L'art d'escriure un conte 1: Valoració de la pràctica 1




Com ja us vaig comentar en l'anterior post, la pràctica 1 del curs consistia en enviar un conte escrit a la Gemma Lienas, i més endavant ella el retornaria amb les correccions fetes. Així li vaig enviar una narració de fa un temps, i me la va  retornar amb indicacions de què havia de corregir per millorar-la. La veritat és que de seguida em vaig posar a l'ordinador i vaig reescriure el conte, seguint les pautes que ella em va indicar. I el cert és que va ser un exercici del qual me'n sento satisfeta, perquè tant important és escriure com reescriure. Així doncs estic aprenent a millorar el meu estil i per tant a aprofundir en "l'art d'escriure un conte breu". Potser d'aquest curs en surt alguna idea per a un futur projecte literari, qui sap?

diumenge, 8 de juny de 2014

Nova secció: Egipte


Confesso que des de sempre m'ha fascinat Egipte, tota la seva cultura. A través de pel·lícules com Cleòpatra, protagonitzada per l'Elizabeth Taylor, i de reportatges que sempre han parlat del misteri de les piràmides i dels faraons que van governar-hi, em vaig enamorar d'aquest país, un dels que formen part del nostre bressol, juntament amb Grècia, Roma, els països Àrabs, etc. Així que avui m'he inspirat i he volgut crear una secció dedicada a parlar d'Egipte i la seva cultura. Per exemple, sabíeu que escriptors com Salvador Espriu i Baltasar Rosselló-Pórcel van viatjar al paradís de Tutankamon? I ben segur que molts autors, artistes, arquitectes, etc de tot el món s'han deixat seduir per la cultura egípcia i l'han plasmat a les seves obres. Ben segur que també sabeu que els egipcis van ser els primers a desenvolupar la literatura. O sigui que amb només aquesta dada, ja podem començar establir una relació en aquest bloc, d'Egipte i la literatura.  Així doncs us convido a que de tant en tant viatge a l'antic Egipte per retrobar part dels nostres orígens culturals. Voleu acompanyar-m'hi? Si és així, per encetar aquesta nova secció podeu recomanar llibres, catalans i de tot el món, d'Egipte i/o literatura egípcia.

dijous, 5 de juny de 2014

"L'ART D'ESCRIURE UN CONTE BREU: PRÀCTICA 1"


Heu pensat mai com ens han arribat els contes populars com per exemple "La caputxeta vermella?" Quina definició del diccionari DIEC s'adiu amb la vostra idea de "conte"? Aquestes preguntes tenen relació amb el vídeo introductori del curs "L'art d'escriure un conte breu" conduït per Gemma Lienas i Laura Gomara. El curs ha començat molt bé, i amb un munt de noms d'autors, alguns que havia sentit però no llegit, que ja tinc ganes de descobrir a través dels seus contes. I suposo que us preguntareu quina pràctica ha encetat el curs. Doncs bé, les dues professores ens han demanat un conte, i ens han demanat que primerament l'analitzem nosaltres, si la descripció és l'adquada, l'acció, els personatges, en resum si tot gira entorn a la trama? Així doncs aquells que sigueu "contistes" podeu rellegir algun dels vostres contes i analitzar-lo per veure què podeu millorar.

diumenge, 1 de juny de 2014

News Antaviana: Nou/Vell bloc "A l'altra banda del riu i altres històries"


Lectors, i lectores, si fa poc us parlava del fet que enguany no escric sovint en aquest espai, avui comparteixo amb vosaltres, el resorgiment d'un vell/nou bloc, "A l'altra banda del riu" esdevé "A l'altra banda del riu i altres històries", on podreu participar amb els vostres comentaris, creacions literàries, i altres petjades! Moltes gràcies per la vostra constància!

dissabte, 31 de maig de 2014

Reflexions en veu alta: Publicar o no publicar al bloc cada dia?




Els primers anys de vida d'aquest espai literari i de literatura, necessitava escriure i compartir amb vosaltres les diferents seccions, iniciatives i idees que han anat sorgint. Enguany però ha estat potser un any en què no he pogut publicar cada dia, o gaire sovint. Això em genera una reflexió en veu alta: publicar o no publicar al bloc cada dia? A l'hora d'escriure sempre em ve el cap un consell que he escoltat de gent sàbia: "per a escriure s'han de tenir coses per dir". I he après amb els anys què significa l'esmentat consell. I és que quan vas creixent, aprens que per a escriure cal viure, llegir, passejar, i deixar que les muses obrin la porta a la imaginació de cada petit/a creador/a. Així que potser la novetat d'enguany és que penso molt més què puc aportar-vos als lectors/lectores quan trio què vull escriure i per tant què vull comunicar i compartir amb vosaltres.

Curs d'escriptura: L'art del conte breu



Lectors, i lectores, en breu l'autora d'aquest bloc/blog començarà,com a alumna, un curs on line d'escriptura: "l'art del conte breu". Es tracta d'un curs proposat i conduït per l'escriptora Gemma Lienas, on sessió a sessió proposarà diferents exercicis per a construir un conte. Així, doncs, compartiré amb vosaltres, les diferents tasques per si algú li ve de gust posar-les en pràctica per escriure el seu propi conte.

diumenge, 18 de maig de 2014

SETMANA DE LA POESIA 14/20 MAIG 2014: Inspira't

En motiu de la Setmana de la Poesia del 2014, el bloc Antaviana, dedicarà diferents iniciatives perquè entre tots hi participem i la visquem amb intensitat. Per començar, us proposo una imatge a partir de la qual podreu crear poemes, versos, prosa poètica... i penjar-los al vostre bloc/blog o pàgina web. Espero les vostres pinzellades poètiques...



Creació poètica: El poeta de les flors






Poeta de les flors,
regues els pètals
amb llàgrimes d'aigua dolça.

Xiuxiueges amoretes a les roses,
quan talles les males herbes.
 
Només tu sents
la cançó de les poncelles.

Qui pogués ser una
flor per sentir les teves carícies!

dijous, 1 de maig de 2014

Salvador Espriu: "Poesia" a cura d'Olívia Gassol




Després de la febrada de Sant Jordi, avui us diré quin m'han regalat. Es tracta d'un llibre que vaig demanar i que ara que el tinc al davant, que ja m'està dient: llegeix-me! El títol és Poesia i l'autor Salvador Espriu. Doncs sí, em segueixo rendint a la paraula poètica del creador de Sinera. Olívia Gassol ha recopil·lat un generós conjunt de poemes dels diferents poemaris espriuans, i  de regal, també hi inclou un apartat d'un llibre inacabat A penes un llum vacil·lant. Mai no deixem de descobrir tot allò que els nostres escriptors, pintors, músics, etc. ens han deixat en herència cultural. Així que començaré l'aventura de llegir Espriu, un cop més...

Sant Jordi 2014: Un dia ben especial



La tarda del dia 23 d'abril a les 17h, vaig arribar a la carpa que había preparat la Librería del Carrera Major pels autors/res que signavem llibres. Total i que el meu segon llibre Gentil entre els gentiles va ser editar i publicar l'any 2011, vaig decidir treure una segona edicio d'aquest libre. Aixi que vaig arribar i conjuntament amb d'altres autors/res colomencs, entre els quals hi havia en Rodolfo Del Hoyo, i vaig veure companys/y es de feina que van comprar un exemplar. Tambe van venir a veure'm els meus alumnes de 1r de Batxillerat (modalitat: literatura catalana  en van regalar una rosa, es van endur el meu llibre i en van ver companyia. Tambe van venir a veure persones amigues. Realmente és màgic viure el Sant Jordi des de la perspectiva d'autora.

dissabte, 19 d’abril de 2014

Sant Jordi 2014: Opina







 Segueixes les recomanacions a l'hora de triar un llibre el dia de Sant Jordi?

Recomanacions culturals: "Mediterràni: del mite a la raó"







Què sabem dels nostres orígens?  Si t'endinses a l'exposició Mediterràni: del Mite a la raó, passejaràs per la història dels grecs, egipcis, romans..., des de la creença en les diferents divinitats de l'Olimp, passant pels primers pensadors presocràtics, i els filòsofs com Sòcrates, Plató, Aristòtil, així com descobrint el sistema de la polis, la democràcia que van establir alguns governants d'Atenes, i també com hi havia sectors com els estrangers, els esclaus i les dones que no tenien drets humans en aquella societat.  Tota aquesta història està pintada en diverses obres com: gerros amb il·lustracions, estàtues, quadres, etc. que mostraven personatges de l'Olimp, o personatges que han esdevingut mítics com Ulisses, etc. Si algú entra en aquest viatge, ha de fer com l'heroi de l'Odissea fer el viatge a poc a poc. Així doncs, és ben  recomanable anar a visitar aquesta exposició perquè per entendre el nostre present, cal conèixer els qui ens van precedir i que ara formen part del nostre bressol: la Mediterrània.

dijous, 17 d’abril de 2014

Sant Jordi 2014


Aviat arribarà el dia de la màgia del llibre i de la rosa. Esperem amb candeletes poder passejar sense pressa per les paradetes de llibres per olorar-los, palpar-los, i fullejar-los per veure si ens captiven. I recordarem un cop més que un cavaller va salvar un poble i una princesa de la fam d'un drac, que va ser vençut i de la seva sang va néixer la rosa. I és que el dia de Sant Jordi és per a viure'l amb intensitat.

diumenge, 6 d’abril de 2014

El far







Com si fóssim vaixells navegant a la deriva,
com si fóssim gavines buscant el nord,
com si fóssim nàugrafs movent els braços enmig del mar,
cerquem el far que il·luimini un camí ple de sàvia nova,
i arrels que creixeran dins nostre.

 

diumenge, 23 de març de 2014

Tast creatiu: primavera




Un poema, un conte, un aforisme que estigui inspirat en el dibuix i en  la primavera. Espero les vostres participacions!

dilluns, 17 de març de 2014

Dia de la Poesia Catalana a Internet: La poesia em desvetlla...



Avui és el Dia de la Poesia Catalana a Internet. Moltes veus m'han convidat a triar un poema per tuitejar-lo o penjar-lo al bloc. I és que sóc incapaç de decidir-me per un únic vers, una sola estrofa, i un sol nom. He crescut bevent dels autors des dels trobadors fins a la poesia contemporània, i encara n'hi ha molts que em queden per descobrir i redescobrir, que em criden perquè els llegeixi. Per a mi aquest dia és per a recordar que el meu bressol cultural és avui part de mi, i avancen amb mi, i em recorden que no estem sols, que tots ells i elles han deixat una trajectòria literària inesborrable. I és per això que avui dedico aquest dia a tots i totes els qui estimeu els versos, els escriviu, els busqueu, els llegiu, els seduïu... Feliç Dia de la Poesia Catalana!

diumenge, 9 de març de 2014

Impressions: Embriagats per tu




Ens embriagues amb la teva llum emergent d'oceans, rius i llacs emmirallats pel sol. Ens sedueixes amb  les llavors que mutes i vestim de verd la nostra pell.  Ens eclipses, quan ens descobreixes la mare Naturalesa;  el seu alè és el nostre oxigen vital. Embiraguem-nos, i somniem l'arribada de les orenetes que anuncien que tu ens abraces i diem adéu al glaç.

Amb Lletra de dona: Bruixa de dol (III) Maria-Mercè Marçal





Amb Lletra de dona  de la mà i la ploma de Maria-Mercè Marçal, gaudiu del poema:


    III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.


Bruixa de dol

dissabte, 1 de març de 2014

L'Article: Redescobrint autors/autores universals




Arran de donar la matèria de modalitat literatura catalana de primer de Batxillerat com a professora, estic llegint llibres d'autors que no havia descobert encara del tot. De moment, m'he topat amb l'original de Mar i Cel d'Àngel Guimerà, amb l'Antologia poètica de Josep Carner, Antígona de Salvador Espriu, i ara, Jardí Vora el mar de Mercè Rodoreda. El cert és que m'adono que encara hi ha detalls de les personalitats i trets característics d'aquests autors/res, i que ara gràcies a la meva tasca docent els puc redescobrir, i aquest redescobriment el comparteixo amb alumnes motivats/des per també llegir-los i per tant descobrir-los. I el més indiscutible és que molts d'ells i d'elles han deixat obres que ja fa temps que entren dins la categoria de "clàssics", des del punt de vista que moltes de les seves creacions plantegen temes, personatges, històries, etc que encara avui tenen vigència. I realment, em fa il·lusió tenir  l'excusa d'haver de preparar i donar classes de literatura per viatjar per les pàgines que aquests homes i dones van deixar-nos com un llegat, un llegat que serà de tots, i dels joves que avui volen descobrir-los i que ens permeten redescobrir-los als qui encara tenim molt per recòrrer en el trajecte de la literatura com a lectors/res d'ahir, d'ara i de sempre.

Homenatges literaris: Antonio Machado








Escriviu un vers o estrofa d'un poema d'Antonio Machado que us agradi. Espero les vostres participacions.

diumenge, 16 de febrer de 2014

diumenge, 9 de febrer de 2014

ACRÒSTICS: CAVALLET DE MAR



  La Cua és una clau de música. La teva llar és
       Aixoplug d'ulls humans. La teva menudesa s'alimenta de   
       Vitalitat i ets una
       Ànima dibuixada amb petites ones de cristall.
       Llisques per la roques ballant un vals. Surts i
       Entres del teu refugi sense fer fressa.
       Tremoles quan Èol sacseja la teva llar marina.
       Dorms entre animals fantàstics.
       Exhales alè quan et mires a l'espill. Els teus
       Moviments segueixen el ritme de les onades.
       Agites la cua quan nedes a contracorrent. I t'agrada amagar-te entre llits de
    soRRa quan totes les criatures ja dormen.