Estrenem secció, A propòsit de la magdalena de Proust.
https://anchor.fm/roser-cao-valls/episodes/A-propsit-de-la-magdalena-de-Proust-e1bjjv4
"Dins l'hivern vaig comprendre en el meu interior, hi viu un estiu imparable". Albert Camus
Estrenem secció, A propòsit de la magdalena de Proust.
https://anchor.fm/roser-cao-valls/episodes/A-propsit-de-la-magdalena-de-Proust-e1bjjv4
Avui dia escrivim a un ordinador, en una tablet, o un Whatsapp un missatge, o un escrit. Vull dir que actualment els qui aprenem l'ofici d'escriure tenim moltes eines tecnològiques, però confesso que sempre tinc en un calaix llibretes de tapes amb decoracions boniques, i amb pàgines de color veig buides esperant que comenci a apuntar idees, títols, sinopsis de relats, noms de personatges, nous projectes literaris. I és que l'encant que té el fet d'obrir aquell objecte, que avui podria ser vintage, quan una musa em desvetlla alguna cosa que pot ser motiu d'un inici d'un conte, d'una prosa poètica, començo a fer anar el bolígraf sense aturar-me, sentint que per un moment Kronos s'ha adormit, i que el cúmul d'emocions per iniciar alguna cosa només escrivint unes poques paraules, unes paraules que queden allà i que cap virus podrà esborrar, i per tant, perviuran i si algun d'aquests projectes creix, és aleshores on la llibreta pren el sentit de l'origen de tot. I és allò de tot va començar quan vaig escriure aquell mot, i d'allí vaig anar descabellant la llana, fins esdevenir quelcom més que una simple idea. Això no vol dir que bandegi la tecnologia, ans al contrari, la llibreta i la tecnologia són recursos per als qui volem crear paraules dins del llenguatge literari fins que prenguin cos i es converteixin en un ocell que emprengui el vol, si em permeteu la metàfora.
Que els podcast no ens facin perdre l'escriure és una nova secció dedicada a temes que despertin la curiositat de l'Arlequí. Avui passejant pels carrers de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, enmig d'un món on el present i per tant el futur estan plens d'invents tecnològics, de naixements de noves xarxes socials, encara he pogut gaudir de la feina de la castanyera. Una filera de persones esperaven impacientment recollir una bosseta calentona plena de castanyes recent torradetes. Mentre m'esperava observava com aquella dona remenava el contingut d'una olla, que de tant en tant explotava i clar ens obligava a apartar-nos. Seria una d'aquelles imatges que potser l'escriptor Pere Calders hauria convertit en un conte irònic embolcallat d'un realisme màgic i absurd, o inclús Mercè Rodoreda, ens hagués obert una finestra de l'interior de la castanyera per descobrir els seus pensaments, les seves pors, les seves vivències. En definitiva, era una imatge inspiradora. I després d'aquella llarga espera, arribava el torn de l'Arlequí d'emportar-se el preuat premi, sentint l'escalfor als seus dits. I no ha estat menys catàrtic tastar cadascun d'aquells fruits i endur-se'ls a la boca degustant durant una bona estona aquell sabor que ens podria transportar a la infantesa, com Marcel Proust a la seva gràcies a una magdalena. Ja veieu, les castanyeres encara perviuen i conviuen amb Halloween, per què no? Hi ha tradicions que poden conviure i confluir, i cadascú pot prendre allò que li agradi. Sigui com sigui, malgrat que som en un món on tot flueix tal com deia el filòsof Heràclit, però hi ha algunes coses que perduren en el temps, com és el cas de la castanyera, que forma part ja de tots nosaltres.
Bon dia, lectors i lectores! Aquí us comparteixo un nou podcast on parlo de la meva cançó preferida, Qualsevol nit pot sortir el sol.
https://anchor.fm/roser-cao-valls/episodes/La-meva-can-preferida-e18tdfm
Sí, lectors i lectores, avui l'Arlequí ha trobat al seu bagul la secció de música i literatura. Les coses bones sempre tornen. Avui tenim la cançó "Batega" del grup Txarango, que recentment s'ha acomiadat dels escenaris. Els desitgem que els vagi molt bé amb els nous i futurs projectes.
"I va ser aquell dia que vaig dir-me que s'havia acabat. Que s'havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig!" Així és com comença el XXV de la novel·la La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. I és que avui 10 d'octubre es compleixen cent tretze anys del naixement de l'escriptora de Sant Gervasi. Rodoreda, nascuda a Barcelona l'any 1908 avui encara és una de les escriptores catalanes més universals. Confesso que és una de les autores preferides de l'Arlequí. Cada vegada que rellegeixo una obra seva, em meravello. Ara estic reedescobrint l'obra més coneguda, i tot i que a simple vista sembla una prosa senzilla, no ho és. La Plaça del Diamant ofereix una narradora protagonista que viu tres períodes històrics: la República, la Guerra Civil i la Postguerra. Rodoreda va adoptar les noves tècniques narratives del segle XX, com la tècnica del monòleg interior. A través d'una barreja de pensaments anem descobrint la història de Natàlia-Colometa-Senyora Natàlia-la Senyora dels coloms. A més, Quimet és la construcció d'un personatge que encarna el masclisme, un masclisme que es pot observar des del moment que ell bateja a la narradora-protagonista amb el nom de Colometa. Així doncs, la història d'aquesta obra ha esdevingut universal. I és per aquesta raó, que en aquest blog volem celebrar el 113 naixement d'aquesta escriptora que encara que ja no hi sigui entre nosaltres, tota la seva trajectòria literària forma un compendi d'obres que ha esdevingut part d'un llegat de la literatura contemporània catalana del segle XX.
Aquí trobareu un nou podcast fet per l'Arlequí. Sí ja sé que aquest és un debat del qual sempre es parla, però he volgut expressar la meva opinió. Trobareu el podcast en aquest enllaç.
https://open.spotify.com/show/5odIC7oJAI5VVaRUj8NJUB
Després de dos estius sense Festa Major a causa de la pandèmia del Covid-19, enguany, Santa Coloma de Gramenet celebrarà la Festa Major d'Estiu. Els dies 2,3,4,5 i 6 es duran a terme activitats, concerts, i diverses iniciatives per a celebrar-la sempre de seguint les normes de seguretat, aforament i d'higiene. Si algú està interessat en assistir a alguna activitat, cal reservar-la abans pel límit d'aforament. En l'enllaç que us facilito trobareu el programa de la festa, les activitats, hores i llocs. El dijous 2 de setembre tornaran a sortir els Gegants Vells de la ciutat als Jardins del Museu Torre Balldovina. I el divendres 3, l'acte inaugural tindrà com a pregoneres María José Díaz i Alba Coll. Un acte que podreu seguir en streaming al canal www.youtube.com/ikonograma.
Com cada any, quan comencen a caure fulles seques a l'asfalt, és l'anunci que s'apropa el mes de Setembre. Per una banda, es torna a la rutina laboral diària deixant enrere dies estiuencs fugissers, però per l'altra banda, tenim ja dues cites culturals que podem apuntar a les nostres agendes. Primerament, del 10 al 19 al Moll de la Fusta de Barcelona, els lletraferits podrem gaudir de diferents activitats a la Setmana del llibre en català. Des d'aquest espai, l'Arlequí us n'anirà informant, i potser farà alguns podcasts perquè estigueu al dia de l'agenda de la Setmana del Llibre en català. També a partir del 9 i fins al 12, els amants del teatre al carrer, podreu gaudir de la Fira de Tàrrega. Comencem doncs amb dues bones iniciatives culturals per a tots els gustos, edats, persones de tot arreu, en conclusió, cultura en llengua catalana.
Des de fa un temps, estic treballant en un projecte narratiu nou. Sí, malgrat que la docència de vegades em treu temps de dedicar-me a escriure. De moment, no destriparé res de l'argument. Això sí, puc avançar que m'he endinsat en un subgènere que abans no havia experimentat. Tot evoluciona, i de tant en tant, és bo provar nous camins narratius i temàtics. Renovar-se sempre és un creixement personal. De fet, m'he trobat que tenia al projecte sense saber-ho. Un bon dia, les muses em van desvetllar i les meves mans van començar a teclejar lletres, paraules, frases, construir personatges,etc. I vet aquí, que d'un fil està naixent un projecte literari narratiu nou.
En el dia del 85è aniversari de la mort del poeta granadenc Federico García Lorca, l'Arlequí us posa un fragment del poema "Verde que te quiero verde" i un enllaç per qui vulgui escoltar-lo musicat i cantat.
Verde que te quiero verde. |
El mes de maig d'enguany, l'Arlequí va provar de fer alguns podcasts, arran de la Setmana de la Poesia a Barcelona. Tot i que va ser una experiència enriquidora, i que s'havia dit que faria entrevistes en aquest format, el cert és que és una tasca que dóna molta feina, si es vol fer ben feta. L'autor/a del blog reconeix que és un/a principiant/a en aquest format, per això, continuarà amb el format tradicional, posts escrits, i de tant en tant, quan tingui un tema interessant, farà algun altre podcast. Vull aprofitar per agrair als lectors i lectores que s'apropen en aquest espai, i també als que deixen la seva opinió sobre els posts. Ara l'Arlequí està rumiant el proper posts, si voleu podeu proposar temes literaris i culturals perquè tingui material per a escriure. Totes les aportacions seran benvingudes.
Des de fa més d'un any, tots i totes patim una pandèmia mundial, el Covid-19. Sé que aquest blog o bloc com vulgueu anomenar-lo és per a parlar de cultura, però crec que és bo reflexionar sobre aquest moment històric tan dur. Tot ha canviat: la manera de relacionar-nos, la manera de cuidar-nos a nosaltres mateixos... el què no ha canviat, o bé només en una part (normes d'higiene i sanitat) és la cultura. La cultura és amb nosaltres, teatre, cinema, exposicions... De fet, fa uns mesos vaig anar a veure la primera obra de teatre, des que va començar tot plegat. Concretament, vaig anar a veure una adaptació "Una habitació pròpia" de Virgínia Woolf a la Sala Beckett. Era un monòleg, i de fet, ja us n'havia parlat després de veure l'obra. Però la sensació de poder estar asseguda a la butaca, esperant que aparegués l'actriu, un cop van apagar els llums, va ser indescriptiblement bella, agradable, i tants adjectius similars, que em va fer veure que malgrat tot, la pandèmia m'ha fet revalorar de nou quelcom tan necessari com el teatre, i de la cultura. Quelcom que no ens pot faltar de cap manera. Per tant des d'aquí celebrem que els teatres tornin a obrir perquè encara que visquem un estiu diferent, no deixem de gaudir d'aquest art que ja van descobrir els grecs, i que ha perdurat i perdurarà en el temps, perquè la vida es nodreix d'aquest art, i l'art es nodreix de la vida.
Ja hem arribat a l'estiu, un any més. Aquella estació que fa calor a tot arreu, però que aprofites per tenir temps lliure per a llegir, escriure, anar al teatre/cinema, anar a la platja... sigui com sigui donem la benvinguda a l'estiu amb l'Estiu de Vivaldi.
A partir del 2 de juny, podreu llegir, veure i escoltar diferents categories de relats curts, en la 15na edició del Concurs de Relats Curts organitzats per TMB. Enguany, l'Arlequí ha decidit presentar un relat titulat "La inscripció de la T-jove!". Trobareu relats lliures, àudio relats, contes infantils (fets per infants), instarelats, o tuitrelats. Així que animeu-vos a tafanejar els escrits i potser trobareu algun que us agradi.
Montserrat Abelló, Federico Garcia Lorca i Alfons Navarret.
https://anchor.fm/arlequi/episodes/Tres-poemes--tres-autors-e10to9s
El proper dimecres 12 de maig, dins de la 24na Setmana de la Poesia de Barcelona hi ha programades les següents activitats:
1)7.00 h Verger del Museu Frederic Marès ELS VENTS ETESIS,
3 Taula rodona Juma B. Barratxina, Bartomeu Crespí, Xavier Hernàndez i Júlia Bacardit
2) 18.30 h Verger del Museu Frederic Marès ELS VENTS ETESIS,
4 Taula rodona Ester Xargay, Pepe Murciego, Gerard Altaió i Anna Crosas.
3)18.30 h Jardins de la Casa de la Misericòrdia
UN ÚTER ÉS DE LA MIDA D’UN PUNY
Conversa amb Angélica Freitas Angélica Freitas, Aníbal Cristobo i Lucía Fumero .
4.a) 20.00 h Verger del Museu Frederic Marès
MARTA Y MICÓ, LA MÚSICA EN LA PARAULA
Marta Boldú i José María Micó.
4.b) 20.00 hJardins de la Casa de la Misericòrdia
NEUS BORRELL I BRU FERRI LLIBRETES I OROGÈNESIS
Neus Borrell i Bru Ferri.
El proper dimarts 12 de maig, hi ha programades les següents activitats dins la 24na Setmana de la Poesia de Barcelona:
1) A les 17:00 h.,Verger del Museu Frederic Marès
ELS VENTS ETESIS, 1
Taula rodona Victoria Pradilla, Juan Carlos Abril, Laia López Manrique i Álex Chico.
2) A les 18:30 hVerger del Museu Frederic Marès
ELS VENTS ETESIS, 2
Taula rodona Jaume Aulet, Francesc Codina, Esteban Martínez Serra i Gemma Bartolí.
3) A les 20.00 h, Verger del Museu Frederic Marès
QUI TÉ POR D’ELIMINAR ELS CÀNONS?
Debat i recitació al voltant de l’Antologia de la poesia social catalana’ (1970), d’Àngel Carmona, 51 anys després.
Núria Armengol, Pere Antoni Pons i Ismael Sampere Ho presenta i modera: Arnau Pons.
El passat 14 d'abril a les sis de la tarda, es va celebrar una taula rodona virtual sota el títol "La literatura a Santa Coloma de Gramenet en temps de pandèmia. Una taula organitzada des de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En aquest esdeveniment cultural, van intervenir Núria Valls, com a moderadora, Roldolfo Del Hoyo, escriptor colomenc, la Marga Mendoza, enfermera i llevadora, i Margarida Codina, professora de literatura catalana i llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana. Podeu gaudir d'aquest esdeveniment cultural en aquest vídeo que us comparteixo.
Sabíeu que Mary Shelley va concebre la idea del "monstre" en una trobada amb Lord Byron, John William Polidori i Claire Clarmont a prop de Ginebra? Doncs sí, aquell va ser l'inici d'un projecte que culminaria en la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu, publicada el 1818. Arran de la meva experiència docent, anava dir que he rellegit l'obra, però més aviat he l'he llegit. Des d'un començament, no podia deixar de seguir les petjades del científic Víctor Frankenstein fins al darrer suspir. I és que la peça narrativa està ben construïda tant a nivell de personatges, com la descripció dels llocs on passaven les escenes més crucials, i es podria dir que és una història que va "increscendo" si em pertmeteu l'expressió. El moment en què el científic crea al "monstre", dit així per ell mateix, i com les seves vides es van entrecreuant fins al final. D'una banda, el doctor, rebutja la seva pròpia creació, considerant-la abominable, de l'altre, el mal anomenat "monstre" cerca amor dels humans, amor que no troba i que el porta a demanar al seu creador que li creiï una dona per estimar-la. La negació d'aquest fet, fa que "el monstre" comenci a teixir una venjança al voltant dels familiars i amics de Frankenstein. Tot això narrat pel científic a un mariner que és qui recull el testimoni tant de la vida del científic com la de l'ésser creat pel protagonista. Així que hi ha diferents tipus de narradors, primerament, el mariner li escriu unes cartes a la seva germana, després Víctor esdevé el narrador de la seva història, i en alguns passatges, "el monstre" narra els seus fracassats intents de cercar amor en els humans. Una combinació de veus narratives sublim. I no només això, la majoria d'espais, paisatges estan descrits des del Romanticisme, sobretot aquella escena en què Víctor va en una barca per un llac, ple de boira, cercant "al monstre", tot envoltat de misteri, i el mateix personatge tenint sentiments de tristesa, insatisfacció, soledat... És pot dir que és una gran novel·la d'aquest període, i no només això sinó que es pot considerar, i de fet s'hi considera, una novel·la de ciència ficció. I llegint-la, com l'he llegit també m'he adonat que Shelley no sé si conscientment o inconscientment, tracta el tema de la intolerància a partir de la marginació que pateix "el monstre". De fet, em pregunto: ell és malvat o li fan tornar els humans negant-li amor, com li nega el propi creador? I al final quan mor primer el científic, i després "el monstre" desapareix per convertir-se en cendres. Així és com Shelley va crear aquesta obra mestra universal, que avui seria vigent ja que tracta la intolerància, les pors, el misteri del jo, la possibilitat que algú tingui el poder de crear "humans" de restes de morts... i que també tracta el tema de la marginació i la intolerància cap persones diferents, d'altres cultures, d'altres pobles, d'altres maneres de ser... Una gran autora que recomanem des de la nova secció "El reflex de Virgínia Woolf".
Avui començo aquesta nova secció dedicada a parlar de literatura infantil i juvenil, i l'he titulat, "el racó d'Atreyu". Els més lletraferits, segur que ja sabeu qui fou Atreyu oi? I iniciem la sessió parlant de la descoberta d'Enola Holmes de Nancy Springer. Avui l'Arlequí ha tingut la visita dels seus nebots, i hi havia sessió de pel·lícula. El film es titulava Enola Holmes, sí sí, us sona perquè és la germana petita de Sherlock, el personatge creat per Arthur Conan Doyle. Només començar la protagonista era la narradora en primera persona de la seva pròpia història, que comença en un poble d'Anglaterra, i continua a Londres. A través d'una trama plena d'intriga, misteris i personatges ambigus, he descobert una col·lecció de llibres que no només recuperen al famós detectiu que viu en un carrer de la capital d'Anglaterra, sinó que una jove és que protagonitza la investigació d'un cas que la porta per diversos racons, i a conèixer diferents personatges, i tot perquè en el fons, es cercava a ella mateixa, a qui era. La creadora d'aquest personatge és l'autora Nancy Springer, nordamericana, que ha escrit llibres de fantasia, literatura juvenil, misteri i ciència. Al film, i també a la novel·la, la protagonista qüestiona la societat del segle XIX, i cerca un canvi, de fet, apareix un tema social,que no desvetllaré per evitar per no destripar-vos cap detall. Però realment, la connexió amb el famós personatge de Doyle, amb la germana i la trama són realment brillants. I la meva sorpresa, ha sigut que hi ha tota una col·lecció de llibres d'aquest nou personatge de l'autora Nancy Springer. Hi ha un món ple de literatura per infants i joves, ideal perquè aquests s'enganxin als llibres i descobreixin nous escriptors/res, i nous caràcters. No he llegit cap llibre, ho tinc pendent, però el film està tan ben fet que convida a llegir-lo per descobrir-ne més.
Des de fa un any, tots patim la pandèmia del COVID-19, contagis, morts, mesures i restriccions sanitàries... L'any passat ens van confinar, i no vam poder celebrar Sant Jordi. Al 2021, arriba de nou el dia de la rosa i dels llibres, de la literatura, i demà sempre dins les mesures establertes podrem viure una mica més aquesta data tan especial per als i les lletraferits. I és que de vegades, certes situacions ens fan reflexionar i valorar tot el que tenim, com és aquesta festa de flors i lletres que ens uneix a tots i totes, i que ja és universal. Qui no coneix la història del cavaller que anava vestit de blanc, i en cavall, i que va vèncer a un drac per salvar a una princesa i de la sang d'aquell nasqué una rosa vermella? Enmig d'una societat on tot canvia constanment, la tecnologia forma ja part del nostre entorn, és bo saber que tenim tradicions que no es perden i que continuen celebrant-se, per què malgrat tot, què faríem sense els llibres? Aquell objecte que avui dia és un tresor, perquè no té càmera, ni wifi, ni aplicacions xules, sinó que té històries, paraules poètiques, personatges que dialoguen dalt d'un escenari i que ens transporten a indrets sense moure'ns de casa. Per això, penso que aquest Sant Jordi segur que tots viurem un dia ben especial. Tingueu un feliç i ben literari Sant Jordi 2021.
Sé que ara quan llegiu aquest post, pensareu que sóc una indecisa, ara tanco el blog, ara l'obro. Segurament, teniu raó. Vaig estar temps pensant que com que no tenia temps per a escriure, el millor era tancar aquesta etapa bloguera o blocaire, com preferiu. Darrerament, però he trobat a faltar poder tenir un espai on dedicar-me a parlar de cultura, d'iniciatives, d'obres de teatre, en fi d'allò que a l'Arlequí sempre li ha enamorat la literatura. Així que avui ell o ella, m'ha despertat i m'ha dit que ja n'hi havia prou de fer la mandrosa, i que tornés a obrir el seu Antaviana, que ell/ella volia que tots dos tornéssim a fer viure aquest espai. I no m'hi he pogut negar. Són d'aquelles coses que no et pots negar, perquè et queda un rau-rau a dins que et diu i si... ? I aquest i si...? Va acompanyat d'un i per què no?. Aquí ens teniu un altre cop, perquè encara que Facebook, Twitter, Instagram, Tik Tok, You Tube, disculpeu si me'n deixo algun, el bloc o blog Antaviana torna a obrir les seves portes, a tothom i totdon qui vulgui entrar per llegir una miqueta allò que l'Arlequí i jo anirem escrivint a mesura que tinguem idees i coses per contar-vos. De moment, avui, us dono de nou la benvinguda, i espero que us apropeu per aquí sempre que vulgueu. L'Antaviana és casa de tots. I per a celebrar el retorn, no hi ha res millor que escoltar aquest himne, ideat pel gran Jaume Sisa.
Enguany aquest bloc ja ha complert 14 anys, ja és adolescent. Després de rumiar-hi molt, finalment m'ha vingut al cap la idea que tot té un inici i un final. I és que per encetar nous projectes, cal tancar-ne d'altres que ja han arribat a la seva fi. No, no us entristiu, l'Arlequí, el meu alter ego, té un projecte que encara està pensant, que consistirà en fer podcasts sobre cultura, humanitats, art, història, literatura, universals però tot sempre en la meva llengua materna, el català, perquè segueixo la premissa que deia Carles Riba, que deia que les persones ens expressem millor amb la llengua amb la que pensem. Us passo això sí les xarxes on em podreu trobar, i seguir els meus nous projectes: twitter @CanoRoser, FB: Roser Caño, Instagram: rosercanovalls. En més de1000 posts, l'Arlequí ha fet escrits propis, també ha fet entrevistes a gent molt interessant de la cultura, així com ha reflexionat sobre temes diversos relacionats amb les humanitats. I és per això, que jo, l'alter ego autèntic de l'Arlequí, us agraeixo la vostra fidelitat a aquest espai, que de fet és vostre i també el feu vosaltres tant si el llegiu en silenci, com si feu les vostres aportacions. Ens veiem aviat, si voleu, en la meva nova aventura, els podcasts. A reveure i sobretot, cuideu-vos molt. I per acompanyar-nos en aquest comiat, escoltarem un cop més la millor cançó, Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa Una abraçada.