Literatura i entorn: Taula rodona, La literatura a Santa Coloma en temps de pandèmia

 El passat 14 d'abril a les sis de la tarda, es va celebrar una taula rodona virtual sota el títol "La literatura a Santa Coloma de Gramenet en temps de pandèmia. Una taula organitzada des de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En aquest esdeveniment cultural, van intervenir Núria Valls, com a moderadora, Roldolfo Del Hoyo, escriptor colomenc, la Marga Mendoza, enfermera i llevadora, i Margarida Codina, professora de literatura catalana i llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana. Podeu gaudir d'aquest esdeveniment cultural en aquest vídeo que us comparteixo. 

El reflex de Virgínia Woolf: Frankenstein de Mary Shelley

 

Sabíeu que Mary Shelley va concebre la idea del "monstre" en una trobada amb Lord Byron, John William Polidori i Claire Clarmont a prop de Ginebra?  Doncs sí, aquell va ser l'inici d'un projecte que culminaria en la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu, publicada el 1818. Arran de la meva experiència docent, anava dir que he rellegit l'obra, però més aviat he l'he llegit. Des d'un començament, no podia deixar de seguir les petjades del científic Víctor Frankenstein fins al darrer suspir. I és que la peça narrativa està ben construïda tant a nivell de personatges, com la descripció dels llocs on passaven les escenes més crucials, i es podria dir que és una història que va "increscendo" si em pertmeteu l'expressió. El moment en què el científic crea al "monstre", dit així per ell mateix, i com les seves vides es van entrecreuant fins al final. D'una banda, el doctor, rebutja la seva pròpia creació, considerant-la abominable, de l'altre, el mal anomenat "monstre" cerca amor dels humans, amor que no troba i que el porta a demanar al seu creador que li creiï una dona per estimar-la. La negació d'aquest fet, fa que "el monstre" comenci a teixir una venjança al voltant dels familiars i amics de Frankenstein. Tot això narrat pel científic a un mariner que és qui recull el testimoni tant de la vida del científic com la de l'ésser creat pel protagonista. Així que hi ha diferents tipus de narradors, primerament, el mariner li escriu unes cartes a la seva germana, després Víctor esdevé el narrador de la seva història, i en alguns passatges, "el monstre" narra els seus fracassats intents de cercar amor en els humans. Una combinació de veus narratives sublim. I no només això, la majoria d'espais, paisatges estan descrits des del Romanticisme, sobretot aquella escena en què Víctor va en una barca per un llac, ple de boira, cercant "al monstre", tot envoltat de misteri, i el mateix personatge tenint sentiments de tristesa, insatisfacció, soledat... És pot dir que és una gran novel·la d'aquest període, i no només això sinó que es pot considerar, i de fet s'hi considera, una novel·la de ciència ficció. I llegint-la, com l'he llegit també m'he adonat que Shelley no sé si conscientment o inconscientment, tracta el tema de la intolerància a partir de la marginació que pateix "el monstre". De fet, em pregunto: ell és malvat o li fan tornar els humans negant-li amor, com li nega el propi creador? I al final quan mor primer el científic, i després "el monstre" desapareix per convertir-se en cendres. Així és com Shelley va crear aquesta obra mestra universal, que avui seria vigent  ja que tracta la intolerància, les pors, el misteri del jo, la possibilitat que algú tingui el poder de crear "humans" de restes de morts... i que també tracta el tema de la marginació i la intolerància cap persones diferents, d'altres cultures, d'altres pobles, d'altres maneres de ser... Una gran autora que recomanem des de la nova secció "El reflex de Virgínia Woolf".  

El racó d'Atreyu: La descoberta "d'Enola Holmes" de Nancy Springer

Avui començo aquesta nova secció dedicada a parlar de literatura infantil i juvenil, i l'he titulat, "el racó d'Atreyu". Els més lletraferits, segur que ja sabeu qui fou Atreyu oi? I iniciem la sessió parlant de la descoberta d'Enola Holmes de Nancy Springer. Avui l'Arlequí ha tingut la visita dels seus nebots, i hi havia sessió de pel·lícula. El film es titulava Enola Holmes, sí sí, us sona perquè és la germana petita de Sherlock, el personatge creat per Arthur Conan Doyle. Només començar la protagonista era la narradora en primera persona de la seva pròpia història, que comença en un poble d'Anglaterra, i continua a Londres. A través d'una trama plena d'intriga, misteris i personatges ambigus, he descobert una col·lecció de llibres que no només recuperen al famós detectiu que viu en un carrer de la capital d'Anglaterra, sinó que una jove és que protagonitza la investigació d'un cas que la porta per diversos racons, i a conèixer diferents personatges, i tot perquè en el fons, es cercava a ella mateixa, a qui era. La creadora d'aquest personatge és l'autora Nancy Springer, nordamericana, que ha escrit llibres de fantasia, literatura juvenil, misteri i ciència. Al film, i també a la novel·la, la protagonista qüestiona la societat del segle XIX, i cerca un canvi, de fet, apareix un tema social,que no desvetllaré per evitar per no destripar-vos cap detall. Però realment, la connexió amb el famós personatge de Doyle, amb la germana i la trama són realment brillants. I la meva sorpresa, ha sigut que hi ha tota una col·lecció de llibres d'aquest nou personatge de l'autora Nancy Springer. Hi ha un món ple de literatura per infants i joves, ideal perquè aquests s'enganxin als llibres i descobreixin nous escriptors/res, i nous caràcters. No he llegit cap llibre, ho tinc pendent, però el film està tan ben fet que convida a llegir-lo per descobrir-ne més. 

ENMIG DE LA PANDÈMIA, SANT JORDI 2021

 

Des de fa un any, tots patim la pandèmia del COVID-19, contagis, morts, mesures i restriccions sanitàries... L'any passat ens van confinar, i no vam poder celebrar Sant Jordi. Al 2021, arriba de nou el dia de la rosa i dels llibres, de la literatura, i demà sempre dins les mesures establertes podrem viure una mica més aquesta data tan especial per als i les lletraferits. I és que de vegades, certes situacions ens fan reflexionar i valorar tot el que tenim, com és aquesta festa de flors i lletres que ens uneix a tots i totes, i que ja és universal. Qui no coneix la història del cavaller que anava vestit de blanc, i en cavall, i que va vèncer a un drac per salvar a una princesa i de la sang d'aquell nasqué una rosa vermella? Enmig d'una societat on tot canvia constanment, la tecnologia forma ja part del nostre entorn, és bo saber que tenim tradicions que no es perden i que continuen celebrant-se, per què malgrat tot, què faríem sense els llibres? Aquell objecte que avui dia és un tresor, perquè no té càmera, ni wifi, ni aplicacions xules, sinó que té històries, paraules poètiques, personatges que dialoguen dalt d'un escenari i que ens transporten a indrets sense moure'ns de casa. Per això, penso que aquest Sant Jordi segur que tots viurem un dia ben especial. Tingueu un feliç i ben literari Sant Jordi 2021.

I si...?

Sé que ara quan llegiu aquest post, pensareu que sóc una indecisa, ara tanco el blog, ara l'obro. Segurament, teniu raó. Vaig estar temps pensant que com que no tenia temps per a escriure, el millor era tancar aquesta etapa bloguera o blocaire, com preferiu. Darrerament, però he trobat a faltar poder tenir un espai on dedicar-me a parlar de cultura, d'iniciatives, d'obres de teatre, en fi d'allò que a l'Arlequí sempre li ha enamorat la literatura. Així que avui ell o ella, m'ha despertat i m'ha dit que ja n'hi havia prou de fer la mandrosa, i que tornés a obrir el seu Antaviana, que ell/ella volia que tots dos tornéssim a fer viure aquest espai. I no m'hi he pogut negar. Són d'aquelles coses que no et pots negar, perquè et queda un rau-rau a dins que et diu i si... ? I aquest i si...? Va acompanyat d'un i per què no?. Aquí ens teniu un altre cop, perquè encara que Facebook, Twitter, Instagram, Tik Tok, You Tube,  disculpeu si me'n deixo algun, el bloc o blog Antaviana torna a obrir les seves portes, a tothom i totdon qui vulgui entrar per llegir una miqueta allò que l'Arlequí i jo anirem escrivint a mesura que tinguem idees i coses per contar-vos. De moment, avui, us dono de nou la benvinguda, i espero que us apropeu per aquí sempre que vulgueu. L'Antaviana és casa de tots. I per a celebrar el retorn, no hi ha res millor que escoltar aquest himne, ideat pel gran Jaume Sisa.