Passa al contingut principal

Antaviana

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de setembre 21, 2025

Entrades

Exercici literari 5: Trencada

el dia de setembre 27, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Exercici literari 4: Reconstrucció del jo

el dia de setembre 27, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Exercici literari 3: Amor preescrit

el dia de setembre 24, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Exercici literari 2: Segona versió, "El desitjat oblit"

el dia de setembre 21, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

L'Arlequí

Moltes gràcies lectors i lectores d'aquest blog.

L'Arlequí

El més viral

41è aniversari de la mort de Salvador Espriu: Sinera

Salvador Espriu quan era petit, juntament amb la seva família estiuejava a Arenys de Mar. Aquest indret on Espriu va créixer, es va convertir en el mite Sinera. Així va ser l'any 1946 quan Espriu va publicar el seu primer poemari Cementiri de Sinera, i és aquí en aquest espai creat i recordat per l'escriptor, on ell evoca la destrucció del món i de la civilització individual i col lectiva. De fet, al llarg de tota la seva obra de narrativa, poesia i de teatre els mites de la tradició grega, jueva i bíblica, han sigut els elements d'insipiració que Espriu ha emprat i ha reinterpretat per fer una crítica a la devastació creada per la Guerra Civil, i també per la dictadura civil. Sinera és doncs un espai que esdevé trencat, trencat per les circumstàncies històriques, i on els records d'una infantesa idíl·lica queden esquinçats. Com podem llegir en aquest poema. Cementiri de Sinera Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols...

4t Aniversari bloc Antaviana: Inventa

un micrconte per aquesta imatge, penja-la el teu bloc, i deixa un comentari amb l'enllaç perquè el pugui enllaçant en aquest post. Moltes gràcies per la vostra participació! Microconte d'Aurembaix: La llum dels fanals del carrer es fonia sota la claror del nou dia. Caminava a pas decidit i de pressa. El fred li gratava les galtes i se li enfilava columna amunt, fins a la nuca. Si no fos pel so del retruc dels talons, semblaria una ciutat mig morta. Microconte d'en Rafel: Tenia el cap boirós, la nit abans era a Salou en un tot inclós amb paella, sol, sangria i altres detalls que no cal anomenar. Quan era arrossegat pel seu amic cap a casa, pels carrers de Londres, s’anava preguntant què li havien posat a la sangria que no veia més enllà d’un pam. Microconte d'Elfreelang: Agafats de bracet s'allunyaven de la boira i caminaven feliços cap a la llum, més enllà de la fotografia en la que havíem viscut, sense adonar-se, els darrers anys....ara fugirien plegats. A...

Reflexions filosòfiques: Per què ens mirem?

Avui l'Arlequí s'ha llevat reflexiu, serà que el vent i l'obligació de quedar-se a casa, li han desvetllat el cervell. I la pregunta que es fa és: per què ens mirem? No es refereix a un/a/e mateix/a/e, sinó a per què ens mirem als ulls els uns als altres? Diria que és una qüestió sense resposta, però al cap i a la fi, mirar-se és un element de comunicació no verbal que pot significar moltes coses com sinceritat amb l'altra persona o simplement voler mirar la bellesa d'aquells ulls. Mercè Rodoreda deia que la bellesa no està en els ulls, sinó en la mirada i en el mirar de la persona. Si busquem sinònims de mirar, trobarem mots com: esguardar, llambregar, observar... Paraules que signifiquen el mateix per una sola idea: mirar els ulls dels altres; potser per esbrinar qui som, o per esbrinar què sentim, i què pensem o potser simplement, per sentir una connexió amb algú intangible però que se sent al cor. La mirada dels altres és com un mirall, un mirall sense reflex,...

Memòria Històrica Literària: Salvador Espriu i el realisme històric

L'any 1913 naixia a Santa Coloma de Farners, Salvador Espriu. Espriu va ser un escriptor polifacètic ja que va conrear tots els gèneres: narrativa breu, novel·la, teatre i poesia. Tot i així, avui coincicint amb el dia mundial de la poesia catalana, dins l'any dedicat al seu centenari, l'Arlequí enceta la nova secció amb la figura i una obra concreta de Salvador Espriu. L'any 1960, després d'una escletxa per on sortia l'alenada mínima de llibertat del règim franquista, van sorgir dues obres poètiques: La pell de brau de Salvador Espriu i Vacances Pagades de Pere Quart que van significar l'inici d'un nou corrent literari, anomenat, "realisme històric".Un any abans de la publicació de l'esmentada obra d'Espriu, va sorgir a Catalunya aquest corrent, procedent d'Europa, que tenia la voluntat d'una banda rebutjar la cultura d'aquells moments, en ple franquisme, i de l'altra banda, els autors i autores, d'aquell t...

25 sense Espriu: 22 F blocs participants darrera actualització

22F - Blogs participants de Raons que rimen de vpamies 2n de Bat Paco Molla - 2n de Batxillerat de la Melva - A peu coix - Amb ulls de sargantana - AMPA Sagrat Cor de Girona (Dominiques Pont Major) - Antaviana - Ara mateix - Balances Oktoberfest - Barrinant a Ciutat Vella - Bibliogoigs - Bloc Caldesplugues - Bloc de Mariàngela Vilallonga - Blog de l'Assumpta - Ca l'Assur - Coc ràpid - Coca de recapte - Conversió i mort d'en Quim Federal - Salvador Espriu Col·lecció de moments - Com cagalló per sèquia - Cor Literari Garraf - 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu Cridem qui som - Salvador Espriu i Castelló Cuaderno de poesía - Criticart - Daniel Garcia Peris - David Figueres Descric - Des del Porxet Diari d'un llibre vell - Diari MEF - Dic...

25 sense Espriu: L'homenatge

Aquest és el meu homenatge a la figura de l'escriptor de Santa Coloma de Farners, a través d'una de les seves obres, La pell de brau : L'any 1985 va morir Salvador Espriu. Espriu fou un escriptor singular i polifacètic. Singular, per la seva original manera de crear poesia a través de mites com el de Sinera; polifacètic per la seva capacitat de "temptejar" tots els gèneres: narrativa, poesia i teatre. L'any 1960 publica el poemari La pell de brau, aquesta obra enceta un nou corrent literari fruit de la situació històrica del moment: la dictadura del règim franquista. Aquest nou corrent literari fou batejat per Josep M. Castellet com realisme històric. Espriu crea un mite Sepharad . Sepharad és Espanya. Tot el poemari parla d'un poble, un poble oprimit i que ha de despertar-se i lluitar envers aquesta opressió, d'aquí ve el títol La pell de brau . En aquest cas no es tracta simplement d'una obra emmarcada i sobre un context històric, sinó que aques...

Segueix-me si t'agrada el blog

Entrades

Entrades

Comentaris

Comentaris

Arxiu de l'Arlequí

02/08 - 02/155
02/01 - 02/084
01/18 - 01/251
01/11 - 01/184
01/04 - 01/114
12/28 - 01/042
12/21 - 12/281
12/14 - 12/218
12/07 - 12/143
11/30 - 12/072

Mostra'n més Mostra'n menys

Visualitzacions de lectors/lectores

Informa d'un ús abusiu

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per konradlew