Antaviana

"A l'amor el pinten cec i amb ales. Cec per no veure els obstacles i amb ales per salvar-los." Jacinto Benavente

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de desembre 7, 2025

Mostra-ho tot

Entrades

A propòsit: "Què vol dir romàntic?

el dia de desembre 07, 2025

0

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Més entrades

18 anys del bloc/blog Antaviana

El més viral

A propòsit: "Què vol dir romàntic?

Quadre "Caminant damunt d'un mar de boira"de Caspar David Friederich. Avui dia, sovint s'utilitza el terme romàntic per qualificar una relació d'amor. Si mirem una mica "l'hemeroteca literària", i anem al segle XIX, quan el moviment Romanticisme va irrompre a l'Europa, que tot just deixava enrere la Il·lustració, "el segle de les llums" i de la raó, és d'aquí d'on prové aquest terme. Si busquem un exemple, a la novel·la El jove Wherter , publicada l'any 1877, i escrita per Johann Wolfang von Goethe ens endinsem en una història en què un jove s'enamora d'una dona burgesa i casada, amb qui té un idil·li, però s'acaba amb un final tràgic, ja que l'inassoliment de l'amor per part d'e...

A propòsit de: "Rellegir Salvat-Papasseit"

Fa uns dies, l'Arlequí va tenir la immensa sort com a professora retrobar-se amb Joan Salvat-Papasseit, i amb el poemari El poema de la rosa als llavis. " Botons al foc/la fiblada d'amor-però els deus s'hi tatuaven ", és amb aquestes paraules que l'autor barceloní inicia l'itinerari d'un amor, des de l'inici de l'enamorament i desig de la noia, anomenada "amiga", fins a la culminació, en el moment en que els dos amants passen la nit junts. Joan Salvat-Papasseit va coincidir amb les Avantguardes, i de fet, tot el poemari és ple d'elements rupturistes com diferents tipografies, manca de signes de puntuació, esglaonaments, així com també dos cal·ligrames. No obstant això, no podem bandejar el fet que l'autor barceloní era ben coneixedor de la tradició literària poètica, des dels trobadors, passant per Josep Carner. De fet, l'obra està construïda com un cançoner tradicional, amb poemes breus, que de fet són instants de ...

Reflexions en veu alta: "Ser o no ser escriptor/a" 2a part

Dedico aquest post al meu bon amic Alfons Navarret, qui em va donar la idea. Fa uns dies, l'Arlequí va escriure una reflexió en veu alta d'escriure i ser o no escriptor/a. El meu bon amic Alfons Navarret, em va suggerir que parlés del bagatge com a lector/a. Vet aquí un gran suggeriment, que des d'aquí li agraeixo. Per què què seria de l'escriptor/a sense ser prèviament lector/a? Veureu alguna vegada, algun "famós" que es va dedicar a escriure un llibre, en una entrevista va afirmar que no havia llegit cap llibre. Potser era mentida o potser no. Però l'Arlequí es va quedar estupefacte, perquè va pensar, però és possible escriure sense haver llegit cap llibre? I mira, crec més aviat que era una resposta tramposa, perquè si ha vist pel·lícules o escoltat cançons, tot plegat està nodrit de literatura, de llibres, i de referències a la tradició literària. Per tant, no es pot afirmar a la lleugera que si algú escriu, no ha llegit cap llibre. Penso que primer ...

Reflexions en veu alta: "Ser o no ser escriptor/a"

La primera vegada que algú em anomenar escriptora no vaig ser jo, perquè fins llavors jo m'autodenominava aprenent d'escriptora. L'estiu del 2002, quan ha estava acabant la carrera de Filologia Catalana a la UAB, vaig topar a la xarxa amb la revista Literària, i amb l'Alfons Navarret. L'Alfons, poeta valencià, em va publicar sense conèixer-me, i va ser ell que allà em va anomenar escriptora. Però què és realment ser escriptora? És algú que pensa tot el dia en escriure, o simplement algú que de cop i volta, comença a encadenar paraules fins que construeix alguna mena de text literari. Deien que Gustava Flauvert es passava un dia sencer per a escriure una pàgina sencera, i així fou com va construir Madame Bova ry , una obra literària considerada dins del cànon literari, i sobre aquest cànon, seria per obrir un altre debat. Així, des de llavors jo mateixa em vaig començar a dir escriptora, una mica en veu baixa. I l'any 2007 va néixer l'Arlequí, és a dir, el ...

Benvingut Octubre 2025

Els primers dies encara podíem sentir les onades, i el sol calorós. Avui ja veiem fulles daurades caure dels arbres, i els dies s'escurcen més, allunyant-nos més de l'estiu que tot just hem acomiadat. Un altre full del calendari que traurem, per donar pas a l'octubre, que també ve carregat d'iniciatives culturals, que podreu tafanejar a la pestanyeta dreta del blog. I clar, tampoc podem oblidar que ja podem sentir la flaire de les primeres castanyes calentones, rere les quals hi ha una castanyera ben ataviada. I amb les castanyes, també podrem sentir la flaire dels panellets i el moniatos. Octubre és també un mes de la nostàlgia, en què sabem que hem deixat enrere dies fugaços sense despertador. Ara però podrem gaudir d'estones de lectura perquè els dies de pluja ens suggereixen viatjar des de casa a través de paraules metafòriques. L'aigua dels rius flueix com els dies que vivim, i només cal que ens deixem endur pel moment i deixar que l'Atzar ens gui...

1800

Un dia com avui, vaig crear aquest espai i va ser quan va néixer l'Arlequí. Però què és un número 1800? És important haver arribat a aquesta xifra? Potser sí o potser no. El cert és que moltes vegades, he estat temptada de tancar-lo per falta de temps per escriure, però al final l'Arlequí em donava l'empemta, perquè continués endavant. Estem en l'era de les xarxes socials, i cada dia que passa en neix una de nova, deixant una mica més al marge als blogs, al marge, però no vol dir morts, no ans al contrari. Resisteixen malgrat la irrupció de Tik Tok, o inclús de la IA. En aquest indret, s'han creat diferents seccions, així com també s'han fet entrevistes, en funció de la inspiració. També ha sigut un espai per a compartir l'experiència amb els podcasts. Així que ha estat i és un blog d'experimentació, i el cert és que tinc sort que tant els lectors i lectores que passeu per aquí en silenci, com aquells i aquelles qui de vegades deixeu la vostra opinió, ...