Antaviana

Ara mateix no sé en quin moment em vaig enamorar d'Espriu i de la seva manera d'escriure. Només sé que cada vegada que en llegeixo un poema, un conte o una obra de teatre, me n'enamoro encara més. I és que en la meva opinió, tenia referents de la literatura europea de principis del XX, i també referents de la literatura catalana diversos, i tot plegat es fusionava amb la mitologia grega, jueva, i també bíblica. I això el feia un escriptor especial. Així l'escriure d'Espriu és singular i genuí com cap altre. Per exemple, Antígona és una tragèdia que pren del grec Sófocles, però que Espriu va reinterpretar el mite de la protagonista, situant-lo en la Guerra Civil, convertint la peça teatral en una denúncia. És precisament per aquesta manera de crear que fa que m'enamori cada vegada que el llegeixo i el rellegeixo. I a més d' Antígona , també va escriure el poemari La pell de brau. És un poemari unitari al voltant de Sepharad, el nom que en la llengua hebrea ...

4t Aniversari bloc Antaviana: Inventa

un micrconte per aquesta imatge, penja-la el teu bloc, i deixa un comentari amb l'enllaç perquè el pugui enllaçant en aquest post. Moltes gràcies per la vostra participació! Microconte d'Aurembaix: La llum dels fanals del carrer es fonia sota la claror del nou dia. Caminava a pas decidit i de pressa. El fred li gratava les galtes i se li enfilava columna amunt, fins a la nuca. Si no fos pel so del retruc dels talons, semblaria una ciutat mig morta. Microconte d'en Rafel: Tenia el cap boirós, la nit abans era a Salou en un tot inclós amb paella, sol, sangria i altres detalls que no cal anomenar. Quan era arrossegat pel seu amic cap a casa, pels carrers de Londres, s’anava preguntant què li havien posat a la sangria que no veia més enllà d’un pam. Microconte d'Elfreelang: Agafats de bracet s'allunyaven de la boira i caminaven feliços cap a la llum, més enllà de la fotografia en la que havíem viscut, sense adonar-se, els darrers anys....ara fugirien plegats. A...

41è aniversari de la mort de Salvador Espriu: Sinera

Salvador Espriu quan era petit, juntament amb la seva família estiuejava a Arenys de Mar. Aquest indret on Espriu va créixer, es va convertir en el mite Sinera. Així va ser l'any 1946 quan Espriu va publicar el seu primer poemari Cementiri de Sinera, i és aquí en aquest espai creat i recordat per l'escriptor, on ell evoca la destrucció del món i de la civilització individual i col lectiva. De fet, al llarg de tota la seva obra de narrativa, poesia i de teatre els mites de la tradició grega, jueva i bíblica, han sigut els elements d'insipiració que Espriu ha emprat i ha reinterpretat per fer una crítica a la devastació creada per la Guerra Civil, i també per la dictadura civil. Sinera és doncs un espai que esdevé trencat, trencat per les circumstàncies històriques, i on els records d'una infantesa idíl·lica queden esquinçats. Com podem llegir en aquest poema. Cementiri de Sinera Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols...

Memòria Històrica Literària: Salvador Espriu i el realisme històric

L'any 1913 naixia a Santa Coloma de Farners, Salvador Espriu. Espriu va ser un escriptor polifacètic ja que va conrear tots els gèneres: narrativa breu, novel·la, teatre i poesia. Tot i així, avui coincicint amb el dia mundial de la poesia catalana, dins l'any dedicat al seu centenari, l'Arlequí enceta la nova secció amb la figura i una obra concreta de Salvador Espriu. L'any 1960, després d'una escletxa per on sortia l'alenada mínima de llibertat del règim franquista, van sorgir dues obres poètiques: La pell de brau de Salvador Espriu i Vacances Pagades de Pere Quart que van significar l'inici d'un nou corrent literari, anomenat, "realisme històric".Un any abans de la publicació de l'esmentada obra d'Espriu, va sorgir a Catalunya aquest corrent, procedent d'Europa, que tenia la voluntat d'una banda rebutjar la cultura d'aquells moments, en ple franquisme, i de l'altra banda, els autors i autores, d'aquell t...

A propòsit de l'exposició "Rodoreda, un bosc" al CCCB

Avui he visitat l'exposició "Rodoreda, un bosc" al CCCB, i he de dir que m'havia creat unes expectatives que s'han desinflat una mica a mesura que anava veient-la. A veure, es veu que han volgut combinar fragments de les diferents obres narratives de l'autora, amb explicacions del seu estil literarari i la seva personalitat, amb quadres de natura. Fins i tot, allà hi ha un tronc d'arbre, i quan hi entres sents fragments t d'una de les seves peces literàries narratives. El què passa és que no he acabat de veure la relació entre la natura i la Rodoreda. Cert és que en la seva obra hi ha molta referència a les flors, els arbres, la natura, cert. I entenc que s'ha volgut oferir una perspectiva de la seva obra centrant-se en la natura, i de pas, hi han afegit obres pictòriques de la temàtica de la natura, però m'he sentit com que m'ha faltat alguna cosa, no sé dir el què. I no, no vull dir amb això que no valgui la pena visitar aquesta exposic...

25 sense Espriu: 22 F blocs participants darrera actualització

22F - Blogs participants de Raons que rimen de vpamies 2n de Bat Paco Molla - 2n de Batxillerat de la Melva - A peu coix - Amb ulls de sargantana - AMPA Sagrat Cor de Girona (Dominiques Pont Major) - Antaviana - Ara mateix - Balances Oktoberfest - Barrinant a Ciutat Vella - Bibliogoigs - Bloc Caldesplugues - Bloc de Mariàngela Vilallonga - Blog de l'Assumpta - Ca l'Assur - Coc ràpid - Coca de recapte - Conversió i mort d'en Quim Federal - Salvador Espriu Col·lecció de moments - Com cagalló per sèquia - Cor Literari Garraf - 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu Cridem qui som - Salvador Espriu i Castelló Cuaderno de poesía - Criticart - Daniel Garcia Peris - David Figueres Descric - Des del Porxet Diari d'un llibre vell - Diari MEF - Dic...