Antaviana

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de març 22, 2026

Mostra-ho tot

Entrades

El meu primer poemari, "Dibuixo mil sagetes al vent"

el dia de març 22, 2026

0

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Més entrades

L'Arlequí

Moltes gràcies lectors i lectores d'aquest blog.

L'Arlequí

El més viral

Aigües de Primavera de Josep Carner

AIGÜES DE LA PRIMAVERA Aigües de la primavera que degoten pels jardins, posades damunt les branques, les gotes es tornen brins. Al cor d'una trista fotja tremolen els cels divins. S'acuita la neu a fondre's i baixa torrent endins; la fressa de les escumes, com mou el fullam dels pins! Com sotgen, les flors novelles! Com dringuen aquests matins! Al riu de les aigües noves diuen que hi ha tres remolins: ”L’un molia or i plata, l’altre perles i robins, l’altre l’amor de les dames que captiven els fadrins”. Carner, Josep. “Aigües de la primavera”. Poesia. Barcelona, Ed. dels Quaderns Crema.1992 (p.396)

25 anys sense Espriu: 22 de febrer

25 ANYS SENSE ESPRIU (1913-1985) El 22 de febrer d'enguany es compliran 25 anys de la mort de Salvador Espriu, poeta, narrador, dramaturg... La idea és fer un acte conjunt a la Catosfera, és a dir en aquesta data, tots els blocaires o bloguers de literatura que ja heu participat en homenatges catosfèrics ja podeu pensar un post de i sobre la figura o l'obra de l'escriptor de Santa Coloma de Farners. Té una pàgina a l'AELC: on podreu trobar informació sobre la vida i la immensa trajectòria literària que ens va deixar. Així doncs el dilluns 22 del febrer, de les 10 a les 13 hores , podreu anar penjant un text de o sobre Salvador Espriu. Si a més a més, al marge de la xarxa, sorgeixen idees o iniciatives per aquesta causa homenatgística me les podeu fer arribar a rcano3@xtec.cat i jo les aniré penjant al bloc/blog. Per exemple, algú coneix la ruta literària espriuana per Arenys de Mar?

Dia Mundial de la poesia: "La primavera besaba" del poeta Antonio Machado

Avui Dia Mundial de la Poesia, el poema "Lav primavera besaba" de Antonio Machado per donar la benvinguda a la Primavera. La primavera besaba suavemente la arboleda, y el verde nuevo brotaba como una verde humareda. Las nubes iban pasando sobre el campo juvenil... Yo vi en las hojas temblando las frescas lluvias de abril. Bajo ese almendro florido, todo cargado de flor —recordé—, yo he maldecido mi juventud sin amor. Hoy, en mitad de la vida, me he parado a meditar... ¡Juventud nunca vivida, quién te volviera a soñar

Joc creatiu literari: Benvingut, Estiu!

Imatge de http://bibliomil.wordpress.com/2010/08/03/horari-estiu/ Escriu un poema, un conte, un haikú... a partir d'aquesta imatge i dóna la benvinguda a l'estiu! Anima't i participa-hi!

17/03/2026 Dia de la poesia: "Corrandes d'exili" de Joan Oliver/Pere Quart

Avui dia de la poesia catalana a internet, el poema escollit és "Corrandes d'exili" de Joan Oliver/Pere Quart, perquè ningú no oblidi el dolor d'una guerra. Actualment, per desgràcia la guerra no és quelcom del passat, sinó que estem en un període històric dur. Precisament, l'he triat per dir clarament no a la guerra. Corrandes d’exili Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sense vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser,...

17M2026 Dia de la poesia catalana a Internet: "Oda a Barcelona" de Joan Oliver

Avui "Oda a Barcelona" de Joan Oliver. Milers de finestres i cors t'esguarden com bulls i et regires. La nit s'atarda. Els coixins esventrats de la memòria, la flama del teu somni, la sang nova del crim, la infàmia morta, el clam i la barreja! Barcelona! Barcelona, ferida i eixalada. Repiquen les campanes soterrades, volen les creus, ocells d'incert auguri. Els murs suporten voltes invisibles, fumeres, panys de cel, roba blanca de núvols. D'aquí estant, Barcelona, el tumult és ordre. L'or pàl.lid ni respira. Bressen els asfaltats deliris de les rodes inflades de tempesta, veles terreres i envilides. Barcelona, els teus fills no t'acaben d'entendre, bruixa frenètica, matalàs d'esperes. Escabellada, ronca, perds la vergonya i la senyera, però et guanyes la vida, entre la mort i la follia. Danses encara i et pentines un xic amb les estelles...