Antaviana

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de gener 18, 2026

Mostra-ho tot

Entrades

Editorial: BCN NEGRA i CARNAVAL 2026

el dia de gener 20, 2026

0

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Més entrades

L'Arlequí

Moltes gràcies lectors i lectores d'aquest blog.

L'Arlequí

El més viral

17M2026 Dia de la poesia catalana a internet: "La fageda d'en Jordà"

L'Arlequí comença la secció 17M2026 Dia de la poesia catalana a Internet, amb un dels seus poemes preferits: "La fageda d'en Jordà" de Joan Maragall. És un poema que m'agrada pel vitalisme que transmet, així com l'autor aconsegueix que les persones que el llegim ens sentim que som dins la fageda, sentint una soledat cercada amb la natura immensa. En aquell moment, ens convertim en el caminant, qui s'oblida de tot, i es deixa seduir per cada racó d'aquest espai, ara ja immortalitzat per Maragall, a través d'aquests versos. Gaudim doncs d'aquests versos i deixe'm-nos seduir per la fageda d'en Jordà. Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i pregon com mai més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, pregon i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud s'atura, i no sent res,...

17M2026 Dia de la poesia catalana a internet: La comtessa de Dia

Avui dedico aquesta secció a compartir un poema d'una trobadora, la Comtessa de Dia. Sembla ser que era d'origen occità. No se sap gaire de la seva biografia, i hi ha teories que manifesten que algunes de les seves composicions estaven dedicades a un tal Raimbaut d'Aurenja. Aquí teniu la composició: "Tinc un desfici, ai inclement". TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT Tinc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m'ha servit. Massa l'he amat, m'ha malferit, vull que tothom en tingui esment. Ara veig que sóc traïda car no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida. Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit. Feliç seria en el meu llit si jo li fos coixí plaent. Més que Blancaflor, ferida per Floris, cerco el seu favor, car jo li ofreno cor i amor, el seny, els ulls i la vida. Oh bell amic ple de dolçors! Quan us trindré vora el meu cor? Si amb vós jagués, quin bell deport! Quin bes, el meu, més amorós! ...

Creació litèraria: Abraçant a la pluja.

Sentia milers de gotes regalimant pel seu rostre. Escoltava el tintineig de les gotes a ritme com si fos una peça de música. Era com si en aquell instant, Kronos hagués aturat el rellotge de sorra i tot estigués en silenci; només existien ella i la pluja, com si fessin una dansa. Sentia els seus cabells humits per les llàgrimes i pressentia el pessigolleig pels seus flocs, pel nas, per les galtes, pels llavis... I aleshores, li venia a la ment, aquella tarda plujosa d'estiu en un cafè de Florència, on l'havia vist a ell, l'home misteriós que potser es deia Paolo o Luca, tenia els cabells negres humits, i ella no podia parar de mirar-lo com si fos un miratge en un oasi. I de nou tornà en si, abraçant a la pluja.

Creació poètica: "El crit alliberador"

De cop i volta, ella va deixar anar un crit. I en un moment, va veure en una mena de pel·lícula tots els bocins de records que li havien obert aquella cicatriu. I després d'aquell xiscle, un fort vent se'ls va endur més enllà de l'horitzó. De sobte, va aixecar el cap, i les nebuloses grises que l'havien acompanyat tants dies i tantes nits, es van fondre en un no res. Ara comença a somriure i sent que ha obert una altra finestra on no hi ha núvols grisos ni tempestes, tan sols veu els raigs de sol resplandents, i en el reflex del cristall, es veu a si mateixa, resplandent.

Cloenda de l'Any Amades: El llegat de la cultura popular

Al segle XIX a Europa sorgeix un moviment literari i cultural, el romanticisme; fruit de la Revolució Francesa que ocorregué el segle anterior, els intel·lectuals van començar a reivindicar la llengua i la cultura popular, és a dir, el folklore com dos dels símbols identitaris d'un país. A Catalunya, aquests dos símbols van propiciar el moviment cultural i ideològic del segle: la Renaixença. En el si d'aquest moviment, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Marià Aguiló van revalorar el folklore català com un element no només identitari del poble català, sinó també com un element de cultura, una cultura que va evitar la mort de la llengua després de tres períodes persecució. El folklore català va esdevenir també la principal tasca d'un intel·lectual de formació autodidacta: Joan Amades. Podria citar i parlar de cadascuna de les obres que va dedicar a les nostres arrels més populars, però em centraré en una que precisament tinc a l...

17M2026 Dia de la poesia catalana a internet: "Dona'm la mà"

Avui és el dia per rellegir un poema de Joan Salvat-Papasseit, del seu poemari L'irradiador del port i de les gavines. No és cap secret que aquest poeta és un dels meus preferits, justament perquè en la seva obra conflueixen elements de les Avantguardes i elements de la poesia catalana. I avui és el dia per tornar gaurdir dels versos de "Dona'm la mà". I és que qui millor que Salvat-Papasseit per escriure poemes d'amor. Dóna'm la mà Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret. Dóna'm la mà i arrecera ta galta sobre el meu pit, i no te...