Passa al contingut principal

Antaviana

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de novembre 23, 2025

Entrades

A propòsit de: "Rellegir Salvat-Papasseit"

el dia de novembre 29, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Reflexions en veu alta: "Ser o no ser escriptor/a"

el dia de novembre 29, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

L'Arlequí

Moltes gràcies lectors i lectores d'aquest blog.

L'Arlequí

El més viral

Amb veu pròpia: 50 anys sense Agatha Christie o trencar el sostre de vidre

Avui es compleixen cinquanta anys de la mort d'una de les escriptores de novel·les de misteri més importants de la història de la literatura universal. Doncs sí, Agatha Mary Clarissa, Lady Mallowan, com sabeu fou la creadora de personatges com Hèrcules Poirot o Miss Marpple, qui eren els encarregats de descobrir misteris enrevessats. Així Christie va crear tot un cosmos al voltant dels diferents enigmes i dels assassinats, que ha transcendit fronteres i períodes, ja que fins a dia d'avui encara se'n publiquen edicions dels seus llibres, se'n fan pel·lícules i sèries... I és que aquesta autora va trencar el seu sostre de vidre, en un període en què no era gaire habitual que hi haguessin dones escriptores. De fet, la seva més coneguda, i versionada al cinema i al teatre és Assassinats a l'Orient Express. Fa uns quants anys Ken Ludwig i Ivan Morales, van adaptar i digirir respectivament una versió al Teatre Condal de Barcelona. El cert és que recordo com dins l'...

Microrelat poètic: I es va convertir en la protagonista de la seva història

Aquell dia ennuvolat a l'Escala, semblava un dia qualsevol. Aleshores, el cambrer que li havia parlat algunes vegades i que gairebé no coneixia, se li va apropar per felicitar-li el seu aniversari i li va fer un petó suau i tendre a la galta. I va sentir que deixava aquell seient des d'on veia la pel.lícula d'una noia que creia que coneixia però no sabia de què. Des d'aquell bes innocent i sense més, es va convertir en la protagonista de la seva història.

Microrelat poètic II: El comiat

Quan es va acabar el festival de dansa, ella, ja vestida amb roba de carrer, es va apropar a ell, i li va suggerir una abraçada de comiat. Aquell home alt, pèl-roig d'ulls blaus i somriure franc, li va passar el braç per l'esquena, mentre els ulls miraven els d'ella, i li va fer un petó a la galta. Per uns instants, van oblidar-ho tot, i després es van dir adéu. I ara des de l'Arc de Triomf, va reviure aquell dia...

Any Clementina Arderiu: Bústia de suggeriments

Pensant, pensant, l'Arlequí ha tingut una 💡, crear una bústia de suggeriments perquè vosaltres lectors i lectores si voleu proposeu idees, iniciatives per a l'Any Clementina Arderiu per al blog Antaviana. Així que us demano que si teniu idees, les compartiu en un un comentari.

Any Clementina Arderiu: Any nou, nou homenatge literari, Clementina Arderiu

Per fi, enguany podem dedicar 365 dies a homenatjar a una escriptora catalana. L'any 2026 es compleixen cinquanta anys de la mort de Clementina Arderiu i Voltas. Podria començar a dir la biografia de l'autora treta de la pàgina de l'AELC, però confesso que no l'he llegit gaire i la conec ben poc, ja que a la carrera de Filologia Catalana, tot i que sí que en van fer menció, no era una de les autores més esmentades i estudiades. En comptes d'això, aprofitaré aquest homenatge literari per conèixer aquesta autora, i llegir la seva poesia. Perquè sí perquè ja està bé, que cada anys es dediquin sempre autors, i les dones sempre topin amb el sostre de vida. Així, que aniré coneixent la seva biografia i també llegint algun dels seus poemaris i així podré aprendre albirar la seva essència i podré homenatjar-la com es mereix, i no, pas com a dona de Carles Riba, poeta al qual admiro molt, sinó com a Clementina Arderiu. Per tu, Clementina, l'Arlequí dedicarà una secci...

Carta de propòsits de l'Arlequí

Fa molt temps que ens coneixem, 19 anys, ja que vam néixer en aquest blog. I ara que hem canviat d'any, volia recordar-te els teus propòsits per continuar creixent junts: -Prometo no permetre que cap ombra, apagui la meva llum. -Prometo no deixar que cap desamor em furti la il·lusió vital. -Prometo tancar la finestra de l'ahir per viure sense por al present. -Prometo tornar a començar de nou, caigui les vegades que caigui. -Prometo aprendre a estimar el meu reflex sense jutjar-me. -Prometo aprendre a parlar-me amb amor i no amb odi. -Prometo aprendre a riure més sense por a sentir la felicitat dins meu. -Prometo continuar essent forta quan vinguin noves nebuloses grises. -Prometo no oblidar que rere les nebuloses grises, sempre brilla el sol. -Prometo no escoltar els ganivets d'aquells éssers que cerquen apagar la meva llum. -Prometo continuar escrivint deixant que les muses m'obrin la finestra de la inspiració. -Prometo no oblidar aquests propòsits.

Segueix-me si t'agrada el blog

Entrades

Entrades

Comentaris

Comentaris

Arxiu de l'Arlequí

01/11 - 01/184
01/04 - 01/114
12/28 - 01/042
12/21 - 12/281
12/14 - 12/218
12/07 - 12/143
11/30 - 12/072
11/23 - 11/302
11/16 - 11/231
11/02 - 11/093

Mostra'n més Mostra'n menys

Visualitzacions de lectors/lectores

Informa d'un ús abusiu

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per tjasam