La muntanya










Hi havia una vegada una noia d'uns 25 anys, que vivia en un poble envoltat d'un bosc. Aquesta noia tenia un somni, pujar dalt d'una muntanya. Cada dia, es vestia i sortia dient: avui sí que hi pujaré. I començava a traspassar el bosc, però llavors va caure per un barranc. Només es va fer unes quantes rascadetes, però va decidir fer el camí de retorn cap a casa. L'endemà, va tornar a sortir i aquest cop quan estava a mig camí, va començar a ploure, una pluja no gaire intensa. La noia va tornar enrere per por de refredar-se. I així van passar uns quants dies, la noia iniciava el caminet que ja es coneixia, però sempre trobava una excusa o una altra per desfer el camí. I un bon dia, va dir-se: "no podré pujar-hi mai a aquella muntanya, i això que m'havia fet tantes il·lusions d'arribar al cim", i dir a tothom: "ho he aconseguit, sóc dalt del cim".





Van passar uns anys, la noia continuava fent la seva vida al poble. Semblava que la idea de fer el cim de la muntanya, ja l'havia oblidat. Fins que un dia, van tenir a casa uns convidats. El cosí Tomàs, durant el sopar, els va explicar, tot cofoi, com un dia d'estiu, s'havia posat les xiruques i havia fet el cim. La noia va desenterrar aquell somni de l'oblit. Tot i que, de moment, no es va posar les xiruques.


Un dia que ella va anar a comprar , quan anava de camí, es va topar amb un vell ermità, i li va dir: "Ja sé que tens un somni, si no ho intentes mai, mai sabràs si ho aconseguiràs. Tot depèn de tu." La noia es va quedar callada i pensativa, "i si tingués raó aquest vell ermità?". I dit i fet, l'endemà, un diumenge assolellat, es va penjar una motxilla a l'esquena, i es va calçar les xiruques. I camina que caminaràs, i finalment, va arribar al cim.

I avui torno a ser dalt del cim.

Comentaris

enric faura ha dit…
Moltes felicitats per haver assolit el teu cim!
vpamies ha dit…
Diuen que bon camí no és marrada i que no deixem les sendes velles per les novelles.

Ara bé, també diuen que la cabra sempre tira a la muntanya, però jo no gosaria pas afirmar-ho. :-)

Salutacions cordials

Víctor Pàmies

[Raons que rimen]
Anònim ha dit…
saps altres contes??
Arlequí ha dit…
Hola Anònim! Quan tingui temps i inspiració ja escriuré més contes, sí.

Salutacions!

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies