Aquest és la primera part d'un treball final de l'assignatura
"Cultura i mercat" dins del Màster d'Arts i Humanitats de la UOC. Es tracta d'una investigació sobre l'autenticitat i font de creativitat i llibertat de l'obra de Federico García Lorca, per demostrar que hi ha persones dedicades a la cultura que no busquen mercantilitzar la seva obra.
1) Introducció cas,
justificació tria Lorca, la Barraca i el grup Lauta (Santa Coloma)
Per a desenvolupar aquest treball de recerca, he triat dos
casos que són d’una banda, el grup de teatre La Barraca, fundat i dirigit per Federico García Lorca, i de l’altra,
el grup de teatre Lauta, sorgit a Santa
Coloma de Gramenet, ja que han representat obres de teatre de Lorca. El punt en
comú de tots dos casos és la investigació sobre l’autenticitat de l’obra de
Federico García Lorca, com a font de creativitat i llibertat. Lorca en la seva
vida i obra cercava la llibertat, sentir-se lliure, però no li van deixar
ser-ho, sinó que li van tallar les ales. Tot i això, la seva obra perdura i
perdurarà en el temps precisament perquè té aquesta autenticitat, i esdevé universal.
Pel que fa a les tècniques de recerca escollides per tal
d’investigar aquests dos casos esmentat són:
-la recerca bibliogràfica de l’obra de Lorca i
-l’entrevista a una persona que és membre del grup de teatre
Lauta de Santa Coloma de Gramenet.
2. L’autenticitat
moderna de Lorca a través del grup de teatre La Barraca
L’autenticitat moderna de Federico García Lorca apareix en
la seva obra, ja que cerca la modernitat estètica, però sense renunciar al seu
“jo” i a la gent de les capes més desafavorides de la societat.
Segons Luís Sáenz de la Calzada, referint-se a la
representació
La vida es sueño de
Calderón de la Barca, en la plaça d’un poble:
A la gente senzilla, sin letras, le
gustaba el teatro, y le gustaba aunque se hallara marginado de su ámbito de
información, de su mundo perfeceptible.
A La Barraca hi
havia una fusió entre tradició i vanguardia; poble i modernitat, això vol dir
que es va crear una simbiosi entre l’innovador i l’antic, fusionat que
culminava en un teatre popular. Un concepte modern que movia els propòsits de La Barraca, és el de posar en escena els clàssics
espanyols, com a educadors del gust popular, produint-se una interacció entre
el teatre del Siglo de Oro i el públic popular.
Per complir aquesta funció d’educar el gust popular, les
representacions de La Barraca van ser
gratuïtes per al poble i els seus components prestaven els seus serveis
gratuïtament. La UFEH es feia càrrec de les despeses, perquè la subvenció del
govern de la República era de cent mil pessetes anuals.
En una entrevista de 1934, el poeta declarava això
:
Nuestro público los verdaderos captadores del arte teatral, están en
los dos extremos: las clases cultas, universitarias o de formación
intel·lectual o artística espontánea, y el pueblo, el pueblo más pobre y más
rudo, incontaminada, virgen terreno fértil a todos los estremicimientos del
dolor y a todos los giros de la gracia.
Federico García Lorca estava sempre molt preocupat per la
situació del públic en el teatre. Això demostra el fet que una de les obres més
avantguardistes i complexes de Lorca es titulava així: El público, i potser va ser una de les obres que més transcendència
va tenir de cara al teatre contemporani.
L’obra de Federico García Lorca fa una fusió entre “l’alta
cultura”, per exemple, obres de teatre del Siglo de Oro espanyol i “la cultura
comuna” (Willis) que es caracteritza perquè l’estètica és en la creativitat
dins la quotidianitat.
El poeta li dóna molta importància a la funció de l’artista
dins la societat, però considera que l’art no és només un gaudi estètic d’una
minoria sinó que l’art ha de servir per ensenyar i conscienciar.
Aquesta
preocupació per allò social s’insereix en una tendència que inclou els artistes
i poetes de la seva generació, influïts pel sentit de la llibertat, heretat
dels escriptors medievals i que arriba al segle XIX i XX. Aquesta inquietud
humana de Lorca per als més dèbils, en una societat molt desigual, el va portar
a impulsar ideològicament el grup
La
Barraca, en la qual explicava què és
el teatre i posava en pràctica les obres clàssiques del seu projecte cultural
sobre el qual ell opinava així
:
¿Los versos? No se suspenden. Lo que pasa es que ahora andamos a
vueltas con los versos de Calderón, de Cervantes y de Lope de Rueda. Los
sacamos del fondo de las bibliotecas, se los arrebatamos a los eruditos, los
devolvemos a la luz del sol, y al aire libre de los pueblos; y si viera usted
que preciosos resultan.
