Antaviana 6.0

Imatge presa de la xarxa Tal i com Harold Bloom diu al seu darrer llibre Anatomia de la influència , la literatura és una manera de viure. Us desitjo que tingueu un 2012 ple de literatura i de vida.

Imatge presa de la xarxa

Imatge presa de la xarxa Aquesta és la meva participació al 228è joc literari del bloc Tens un racó dalt del món, d'en Tibau. Mentre sentia els coc-coc i els quiquiriquí dels meus companys, jo vaig descobrir que la meva gàbia era oberta. Ets una cagadubtes, vinga no t'ho pensis més i salta! No sabia si havia de saltar o seguir als altres per solidaritat. I aleshores em va venir el flaix d'unes mans que em posaven dins d' una olla al foc i com si hi hagués una mà invisible que em donés una empenta, vaig sortir de la gàbia i vaig còrrer carretera enllà.

Amb aquesta fotografia de la Plaça Montserrat Roig inauguro la secció Racons per a la lectura, on penjaré imatges i fotografies de llocs per gaudir de la literatura.

Imatges preses de la xarxa En l'actualitat, s'estan succeint molts canvis a nivell polític, social i econòmic que ens poden trasbalasar el món tal i com el coneixem fins ara. Malgrat tot, penso que tenim un espai on trobarem un refugi: la literatura. Els més grans escriptors i escriptores com per exemple els del segle XIX, ja van escriure obres mostrant el context històric del moment amb les corresponents vicissituds per les diferents classes socials, i també per les dones que llavors començaven a tenir presència però no drets en la societat. Així doncs, les pàgines d'un llibre, o el visionat d'un film literari ens fan pujar dalt d'una barca que ens permet viatjar i convertir-nos en l'Ulisses que torna a la seva Ítaca, però abans viu fantàstiques aventures que el fan ser viu. Per tant, encara que vinguin onades gegantines que ens vulguin engolir, tenim i tindrem sempre els clàssics de totes les cultures que ens han regalat el seu llegat i que hem heretat, i gràc

Imatge presa de la xarxa Aquí teniu un Troba les paraules dedicat a la literatura de Nadal : 1. Com es diu el personatge principal del Conte de Nadal Charles Dickens? Scrooge 2. Quin director de cinema va fer una versió del Conte de Nadal de Charles Dickens? Hi havia dues possibles respostes Robert Zemicks i Tim Burtton. 3. Com es titula el conte de Pere Calders on apareix un Pare Nöel que no és esperat per ningú? Quieta nit 4. Qui és l'autor d'aquesta estrofa nadalenca? Josep Carner Branca rompuda pel vent espectral -un dia plena de fulles i rama!-, dóna'ns la flama, la flama, la flama no de cap negra foguera del mal, sinó la flama del foc de Nadal . 5. Qui és l'autor del poema titulat "Tothom ho sap és profecia"? Josep V. Foix 6. Quin poeta va escriure el poema "Rondalla de Bou? Maria Manent? (ho he buscat a Google) 7. Quin poeta va escriure el Poema de Nadal? Josep M. de Sagarra 8. Quin altre poeta va escriure una "Nadala"? Miquel Marí i P

El passat mes d'octubre d'enguany vaig decidir publicar la meva nova criatura literària: Gentil entre els gentils. Fins a la publicació del meu primer llibre A l'altra banda del riu , havia escrit narracions on apareixia algun conflicte amorós, però la idea de parlar d'amor dins del llenguatge poètic, no m'havia passat pel cap fins que em vaig trobar escrivint el primer dels textos d'aquest nou llibre. Vaig agafar dues vessants de l'amor de la tradició literària i universal: l'amor trobadoresc i l'amor definit pel filòsof Plató. Parlar d'amor en la literatura és molt complicat perquè és un dels temes més tractats en l'art. L'amor és un ésser complex i misteriós i precisament per això és tan complicat parlar-ne en la literatura. No obstant, la meva segona criatura és un intent de parlar de l'amor i, també, d'apropar-me a la poesia. Segurament, algunes de les lectures dels poetes trobadorescos catalans, així com poetes de la tradi

Amb el poema l'Ametller de Joan Maragall us desitjo unes bones festes i un feliç any nou 2012 a tots i totes els antavianencs i antavianenques:

Imatge presa de la xarxa Segona pista: L'autor no és un escriptor pròpiament dit, ni va formar part de la classe obrera. La pista: L'obra té un to autobiogràfic, amb un realisme notable, que proporciona intimisme a la narració, i es fa palès un clima heroic, així com un cert providencialisme. La pregunta enrevessada: A quina obra pertanyen aquestes característiques, qui n'és l'autor i en quin període de la literatura catalana fou escrita?

Imatge presa de la xarxa Avui l'Arlequí inaugura un nou joc literari que he batejat com La pregunta enrevessada . I com el títol indica haureu de trobar la resposta a una pregunta que us faré relacionada amb la literatura. La pista: L'obra té un to autobiogràfic, amb un realisme notable, que proporciona intimisme a la narració, i es fa palès un clima heroic, així com un cert providencialisme. La pregunta enrevessada: A quina obra pertanyen aquestes característiques, qui n'és l'autor i en quin període de la literatura catalana fou escrita?

Imatge presa de la xarxa què et suggereix aquesta imatge?

Imatge presa de la xarxa Des de sempre i fins avui s'han incrustat una sèrie de qualificatius i d'altres etiquetes relacionats amb el món de les lletres. Per exemple, fa poc en algun programa de ràdio, vaig sentir que la locutora feia la següent afirmació: "Els correctors estil·lístics no són uns literats". Bé, puntualitzem els correctors estil·lístics són un col·lectiu que es dedica a polir les obres dels autors i autores, perquè quatre ulls hi veuen més errades. No es pot dir ben bé que siguin uns literats, però són persones que estan formades com a lingüistes, i han llegit infinitat d'obres literàries, per tant tenen un bagatge cultural inqüestionable. Seguint amb les etiquetes, una altra és aquella tan famosa que diu que "els crítics literaris són escriptors frustrats." Bé, els crítics literaris fan una tasca es dediquen a llegir llibres i a oferir una opinió que sempre està tenyida de subjectivitat perquè cada lector/lectora té una interpretació del

Imatge presa de la xarxa Inventa't un micrconte a partir d'aquest dibuix d'en Sergi Grapes. 1r microconte de Garbi24: Puc caminar tota la vida carregant el sac a l'esquena. No pesa, tant sols hi poso la felicitat i els bons records. 2n microconte de Jesús M. Tibau: Camina lent pel pes dels dies que acumula, pel forat a la sabata i, sobretot, per l'absoluta manca de pressa. 3r microconte de Rafael Meyerhofer : tot el que tinc ho duc al damunt...i camino, perdut, camino per no recordar el que tinc al damunt. 4t microconte d' Elfreelang : El veritable home del sac sóc jo! 5è microconte de la Pilar: Es carregà la vida a l'esquena i començà a caminar fins que s'enfonsà. 6è microconte de Rafel: A la vegada que notava cada cop menys feixuga la càrrega, sentia que el cant dels ocells feia més lleugeres les seves passes.

Vet aquí, que ja no em quedaven diners a les butxaques, ni tampoc hi havia gran cosa a la nevera. Tot el que hi havia ja feia olor d'estar passat. Endreçant vaig trobar una sabata, i vaig pensar i si la cuino amb una mica d'oli, sal i un parell de grills d'all?Potser seria bo i tot. Vaig posar l'olla, ho vaig bullir una bona estona, i vaig punxar la sabata amb una forquilla per comprovar si estava al punt. Efectivament, ja podia para la taula, i menjar. Era a punt de mossegar aquell sabatot, i una veueta em va dir: -Ei, no te'm mengis! -No te'n mengis que jo haig de tornar a la botiga del sabater perquè m'arregli. Sóc la parella d'una altra, i totes dues hem de tornar amb el nostre amo. L'home s'ho va rumiar una bona estona, i es va estar mirant aquella sabata, sense saber què fer...

Imatge presa de la xarxa Diu la dita que una imatge val més que mil paraules. Cert és que no podem viure sense les paraules, perquè amb elles construïm tota mena de textos que tenen la finalitat de comunicar allò que volem dir als altres, és a dir, als i a les lectors. Però seria ingenu obviar el poder captivador de les imatges davant dels nostres ulls. Per exemple, quan veiem una pel·lícula on apareix un munt de glaç passem a sentir fred; si ens deixem seduir per un anunci de bombons, tenim el desig imperant de menjar aquelles petites creacions de xocolata que tant ens tempten i quan veiem la fotografia d'un paisatge bonic ens imaginem que caminem per aquells indrets. Així doncs, deixar-nos seduir pel poder de la suggestió és una mena de catarsi, ja que nosaltres i la imatge formem part d'un instant fugisser que ens permet evadir-nos d'on som i somniar....

Imatge presa de la xarxa La nit del divendres 2 de desembre, el Teatre Sagarra de Santa Coloma es va omplir de gent de totes les edats per anar a veure Luces de Bohemia de Ramon del Valle Inclán. La història comença quan un poeta que s'ha tornat cec, Max Estrella s'assabenta per don Latino que no ha rebut gaires diners de vendre una novel·la. El poeta i don Latino recorren els carrers de la ciutat de Madrid de l'any 1920 per reclamar uns diners que no arriben mai. Els dos personatges decideixen ofegar les penes bevent alcohol en una taverna, i entremig es veuen immersos en una revolta de modernistes, cosa que fa que al cec l'empresonin. Finalment, Max mor, i Don Latino, el suposat amic, li roba uns diners que li havia donat un ministre, fet que provoca el suïcidi de la dona i la filla del poeta cec. Aquesta obra està ambientada als anys 20 del segle XX, apareixen les tensions entre la burgesia, és a dir, els empresaris i els obrers, alguns dels quals s'apropaven a l

Imatge presa de la xarxa què et suggereix aquest quadre?

Imatge presa de la xarxa Quina edat tenia quan vas començar a descobrir la revista Cavall Fort? I quin era el teu personatge favorit?

Imatge presa de la xarxa L'any 1971 va néixer,un bruixot a la revista Cavall Fort. El pare de la criatura es fa dir Picanyol, però el seu nom de pila és Josep Lluís Martínez Picañol. La veritat és que des que vaig començar a llegir les pàgines d'aquesta singular i indispensable revista, les aventures sense paraules, però no absentes de signficat literari em van captivar. El bruixot sempre ajuda a diferents persones amb la seva màgia, i de vegades se'n surt i de vegades "fica la pota". Però és un personatge tan encantador, que forma part de tot el que és la revista, un "magazine" cultural, educatiu, amè, interessant, divertit i un munt de qualitats més que no em cansaria de repetir. Així que per començar la meva secció dedicada a celebrar els 50 anys de la revista Cavall Fort, dedico aquest primer post al bruixot més encantador i divertit: l'Ot, el Bruixot.

Avui en dia sembla que ser escriptor, en molts casos, vulgui dir ser mediàtic, conegut, o sortir a tots els mitjans de comunicació. Un bon amic, en David Madueño, em va dir una vegada que "els escriptors/poetes que no fan soroll són els que continuaran endavant en el món literari". Bé, jo no puc dir si jo sóc o seré una escriptora o no, això ja ho dirà el temps, i els lectors i lectores. Però, sí que puc afirmar que sóc de les que prefereix no fer soroll pel simple fet d'escriure. Escriure i publicar l'escrit no són actes per a alimentar l'ego, no pas per a mi. Escriure i publicar, en el meu parer, és un acte de comunicació i ara amb el bloc ja és bilateral perquè els lectors i lectores poden comentar, opinar, i completar allò que jo intento escriure quan vénen les muses i em desvetllen. Senzillament escric i publico per aquells i aquelles lectors/lectores que vulguin llegir-me. La raó de ser del meu ofici és tenir coses per dir i cercar la meva manera literària

En Marvin Gave i la Tammy Garrell ens diuen que no hi ha cap muntanya prou alta per aconseguir allò que somniem, l'amor:

Imatge presa de la xarxa Dia a dia, ens trobem davant d'infinites adversitats, però des dels seus orígens, la literatura ens ensenya a somniar. Moltíssims autors i autores de la literatura universal, òbviament en aquest gran grup hi afegíriem tots i totes els nostres escriptors/res, ens han deixat escrites les seves obres, que en molts casos hi han reflectit societats dures, sentiments d'angoixa o de desamor en el cas dels poetes romàntics, per exemple; o com algunes filosofies ens condicionen com va voler demostrar Èmile Zolà amb el determinisme i el naturalisme al segle XIX. Tot això ens ensenya i ens ofereix un munt de textos literaris que ens fan somniar contínuament, i ens recorden que gràcies als llibres, a la música, i a l'art podem resistir qualsevol moment de desànim. Per això, els homenatges blocaires són tan importants perquè recordem a la xarxa cadascun dels i de les figures de la literatura de casa nostra que ens han ensenyat a somniar, a ser crítics, a estimar

1. Nom d'una espasa del període del Rei Artús i els caballers de la taula rodona. 2. Nom d'un recurs literari. 3. Nom d'un gènere literari en què l'emissor intenta persuadir d'alguna cosa als oients. 4. Nom d'un gènere literari de l'edat mitjana. 5. Nom d'un fet polític que va canviar el període del segle d'Or en la literatura catalana. 6. Nom de la causa de la mort del protagonista de Tirant lo Blanch . 7. Títol d'una obra basada en diàlegs escrita per Cristòfor Despuig. 8. Nom sencer d'un baró del segle XIX que va escriure la primera obra considerada dins del gènere periodístic. 9. Nom d'un gènere de la literatura popular del període XVI,XVII i XVIII. 10. Nom d'un fet econòmic que es va produir a Catalunya entre el 1871 i el 1885, i nom d'un escriptor que va fer una novel·la sobre aquest fet. 11. Nom del poeta valencià a qui pertanyen els següents versos: Per què em miren tos ulls blaus, si no em vols, dolça xiqueta? Si em negue

Imatge presa de la xarxa què et suggereix aquesta imatge?

Fascicle V: -Una lladre de somriures! Va afirmar la flor. Aleshores, la Margarideta va recordar el segon quadre, el de la dona que somreia. No sabia si tenia cap relació, i abans que digués res, la flor va dir: -Sí, aquella dona del quadre és una bruixa. Viu dalt de la muntanya en una cabana, i s'ha endut tots els somriures... -Aniré a la cabana i els recuperaré. I aleshores va aparèixer el nan Benjamí. -Hola, Margarideta! -El nan Benjamí! -No et pensaves que et deixaria anar a sola a la cabana de la bruixa, oi?Així tots dos, van acomiadar-se de les flors, i van pujar muntanya amunt, mentre el nan li explicava que la bruixa tenia els somriures en un flascó, i que haurien de pensar un pla per recuperar-los. Quan van arribar-hi, el nan es va amagar a prop d'allà, i la Margarideta va trucar a la porta: Toc, toc! -Qui hi ha? -Va respondre una veu aparentment dolça. Sóc la Margarideta! Es va obrir la porta, i va sortir una dona molt bonica. La Margarideta no s'acaba

D'ençà que vaig donar vida a l'Arlequí i per tant al bloc Antaviana, he tingut la sort de participar en tots els homenatge de la blogosfera que hem dedicat a personalitats de la cultura catalana que són absents, però que no els oblidem ni els deixem de llegir. Un cop més, s'ha demostrat que la blogosfera continua viva, i ben viva, i que serveix d'espai per a reunir moltíssims blocaires que s'han volgut afegir a l'homenatge. En aquesta ocasió, es tractava de posar un apunt dedicat a una autora que va morir jove, Montserrat Roig. Montserrat Roig va ser escriptora,periodista i també dona compromesa amb la seva realitat social i política. Ens va deixar un llegat: la lluita pels nostres drets, i també per la nostra cultura. Així, la xarxa s'ha vist inundada de més d'un centenar d'apunts amb l'etiqueta: 20 anys sense Montserrat Roig, i amb tres blocaires al capdavant: Víctor Pàmies , Carme Rosanas i Lluís Gil. Gràcies a tots i totes ells i ells, hem

En aquest vídeo, l'escriptora Isabel Clara Simó ens explica perquè no podem oblidar la figura i la tasca cultural i de memòria històrica en llengua catalana de la Montserrat Roig. De fet, és fins i tot un vídeo que parla de temes de l'actualitat, ja que l'escriptora que fa vint anys ens va deixar a causa d'un càncer amb només 44 anys, era una escriptora compromesa amb el seu temps: la transició, així com també amb la seva llengua: el català. Montserrat Roig té una extensa llista d'obres de narrativa, així com també vídeos on ella va entrevistar a personalitats de la cultura catalana del moment. Així no podem ni devem oblidar, és més hauríem de llegir, conèixer profundament la figura i l'obra d'aquesta barcelonina que va tenir la mala sort de deixar-nos abans d'hora. Aquí teniu el meu HOMENATGE a una de les escriptores més polifacètiques i més desconegudes de tots els temps, Montserrat Roig:

Imatge presa de la xarxa Un matí de primavera, en un jardí ple de roses, pensaments i orquídees, de sota terra nasqué un bri de color verd, suau i delicadíssim. El vent, la pluja, la neu i el fred el sacsejaven fins a deixar-lo gairebé intert. Al dia següent, el bri seguia creixent cap al cel. Al cap d'uns anys, aquell bri de color verd desaparegué, i en aquell racó nasqué un roure.

Avui podeu escoltar i sentir la cançó, It must have been love del grup Roxette , que ens recorda que hi ha moments en què per alguna raó no sorgeix l'amor.

Imatge presa de la xarxa Avui he decidit repescar la secció Joies lingüístiques per a parlar d'una dualitat, que comença amb la següent qüestió: Despullar-se o ser despullat? Vet aquí, doncs, que podria, d'antuvi, semblar una pregunta picantona, si es vol, però em centraré en termes literaris. Despullar-se, en sentit propi, significa treure's la roba. Ara bé, si parlem de literatura, fa referència a l'acció de nuar-se d'un/a escriptor/a quan mostra una petita part dels indrets més recòndits del seu jo; amagant-los paradoxalment, mitjançant el llenguatge literari. Pel que fa al segon terme, ser despullat , en sentit propi significa quan un home o una dona desvesteix a algú altre/a. Aquest segon terme es podria aplicar en dos sentits literaris. El primer és quan els/les escriptors/res arriben a l'ànima dels i de les lectors/lectores i els desvesteixen a través de la paraula amb un sentit figurat. L'altre sentit, seria quan els i les crítics/ exerceixen la s

Text inspirat en una imatge del blog del Manel d'Incontinències fotogràfiques. Ha arribat la tardor, i m'he assegut davant d'ella. Torno a mirar-la una altra cop, és nítida, quieta i indiscreta. M'ensenya l'altra banda del món: el carrer. No puc apartar el meu esguard d'ella. I en la quietud, som un sol ésser, que s'escindeix quan el soroll trenca el silenci.

Imatges preses de la xarxa què et suggereix aquest paisatge.

Imatges preses de la xarxa què llegeixes aquest mes.

Però com cal i toca, ens endinsarem, ni que siga breument, per la mar d’aquest recull poètic i el primer que ens crida l’atenció és el títol del llibre, Gentil entre els gentils , donat que amb aquesta pista l’autora ens està mostrant diverses coses alhora: en primer lloc, que és una gran lectora de la tradició poètica europea, que té amb la poesia dels trobadors un dels seus punts màxims en l’evolució fins als nostres dies, tot exercint de pont magistral amb la tradició clàssica gregollatina; i, en segon lloc, que el tema dels versos anirà de la mà de la influència que aquesta veu literària ha pogut deixar en la nostra autora, però en un sentit d’assimilació i reinterpretació de l’escriptura medieval. Així, ens caldria poder extraure un significat del terme gentil en la tradició, cosa que ens podria aportar alguna dada per relacionar-la amb la visió de Roser en el present llibre. I serà això el primer que farem, endinsar-nos en la concepció que la literatura dels trobadors tenien d’u

Imatge presa de la imatge Els meus peus m'han conduit fins a l'indret pregó i solitari, on sóc ara. Em desfaig quan l'aroma de la gespa puja pel meu cos. Camino per tocar l'astre que desprèn l'escalfor que m'abraça i m'encega, sota l'aixoplug del cel. Cada vespre hi torno amb l'esperança de palpar un bri de raig del déu Apol·lo.

Imatges preses de la xarxa Era l'aniversari de la Nora, complia trenta anys. Sempre era tan callada... Temia que s'obrís una escletxa dins del seu món. Un vespre després de moltes hores treballant, una olor la va portar a fer un passeig com si entrés per primera vegada a la seva ciutat natal. I, passejant, passejant es va tioar amb la paradeta d'una vella amb el rostre dolç i afable. Era la castanyera. La Nora es va es va sentir hipnotizada per l'olor de castanya acabada de coure. La castanyera li va preguntar: -Vols un cucurutxo de castanyes, maca? Ella li va respondre que sí, i li va donar les gràcies. Així la Nora se'n va anar caminant i menjant aquell fruit de la tardor.Tornava a néixer.

Acabo de saber que Cosstània edicions ha encetat un projecte prou saborós per a incentivar la narrativa eròtica en llengua catalana. Bé, no cal negar que aquest subgènere està creixent dia a dia en la literatura catalana actual, i això és positiu. Ara bé, penso que no cal confondre el fet que un autor o autora posi un conjunt d'escenes pujades de to, amb la narrativa. Vull dir que des de sempre, jo tinc clar que tant una novel·la com un conte han de tenir un argument que enganxi als i a les lectores per a què flueixi fins que arribem al final; i mai tan ben dit, en aquesta ocasió. En alguns casos, i ara generalitzo, pot passar que els i les autores decideixin recrear-se en les descripcions de les trobades sexuals, i s'oblidin que hi ha una trama que queda aturada i/o oblidada. Com a lectora, a mi això em fa perdre l'interès per la novel·la o pel conte, perquè aquella "obra", suposadament narrativa i eròtica, esdevé simplement un collage eròtic que per a mi no té

Des de sempre els mestres m'havien ensenyat que les obres literàries es dividien en els gèneres de la narrativa, la poesia i el teatre. En algunes ocasions, també esmentaven els assaigs, sobretot quan entràvem en el període del Noucentisme i Les Glosses d'Eugeni d'Ors. El que mai ningú no m'havia dit mai és que el pròleg és una obra mestra de la literatura que s'inclou dins d'una altra obra, un llibre. D'ençà que he començat l'aventura d'escriure llibres, he tingut la sort de trobar una persona que sap convertir un senzill pròleg amb el desplegament de paraules plenes de llenguatge figurat, amb la intenció de captivar el lector per fer-lo entrar en l'obra que és a punt de començar a llegir. Així doncs, considero que tot text que encapçala una obra literària és també una petita obra mestra de la literatura, que a més, permet als i a les lectors tenir un primer esboç del llibre que té entre les mans. L'Alfons Navarret doncs ha sabut copsar la

què et suggereix aquest poema visual d'en Toni Prat?

Quan una persona es dedica, en la mesura possible, a l'ofici d'escriure hi ha un moment en què gesta i elabora un llibre. Qualsevol llibre sempre és un primer llibre, perquè evidentment quan es fa una primera obra, si em permeteu aquesta expressió, l'escriptor/a és un nadó i encara li queda molt camí per recórrer per trobar la seva veu, perfeccionar el seu estil, consolidar els seus referents literaris, etc. I clar, en aquell primer esborrany queden els dies que s'ha passat corregint, esborrant, reescrivint paràgrafs fins que ha arribat aquell esborrany. I passat un temps, si les muses el o la voltegen torna a crear una segona obra, però en realitat, continua essent un primer llibre. Els qui intentem escriure, a més o menys talent literari, sempre cerquem tantejar nous camins, i per això el segon, és també el primer. És un nou primer esborrany, però amb un intent de navegar per nous trajectes literaris i per d'altres gèneres. Vaig començar el meu primer llibre A l&#

Portada del llibre Gentil entre els gentils . Aquí teniu un fragment del pròleg de la meva nova criatura Gentil entre els gentils . L'autor del pròleg és Alfons Navarret i Xapa. Pròleg: Història d’una història d’amor. Acompanyar amb unes senzilles paraules un llibre sempre és un exercici complex, que podríem qualificar com un salt al buit: ni tan sols amb elles cap lector no en podria extreure una visió lúcida, un mapa geogràfic que li permeta no perdre’s. I podem afirmar això perquè la literatura, la que s’escriu en majúscules i amb voluntat de perviure, de canviar la vida dels potencials lectors que assumisquen el risc d’endinsar-se en els seus territoris inexplorats, té per finalitat ocasionar una pèrdua en el lector: de referents, de constants vitals, i així, si se’m permet la comparació, arribar a la delicadesa d’una operació a cor obert, o millorment, a ànima oberta: cap text seria sincer si no intentara, amb ell, colpir el rostre del seu lector i no endolcir-lo amb amabilita

a què creus que correspon aquesta imatge? Properament, l'Arlequí donarà una nova pista...

Quan comences l'aventura d'un bloc, tens la necessitat d'escriure sovint, i per tant d'actualitzar-lo. Quan la criatura cibernètica compleix quatre anys i mig, es consolida i aleshores és moment de deixar entrar els silencis, i de canviar la impetuositat d'actualitzar el bloc dia a dia, amb el fet d'escriure quan a l'autora li vingui una idea per fer un post que li agradi i que cregui interessant. És per això que potser a partir d'ara trobareu que baixa una mica la intensitat de l'activitat blocaire, però això no vol dir que decaigui. Continuaré escrivint, proposant jocs literaris/creatius però amb mesura.

20 anys sense Montserrat Roig El 10 de novembre es compliran 10 anys sense Montserrat Roig. Tothom que vulgui participar-hi, només cal que posi un apunt al vostre blog, i a l'entrada hi digui 20 anys sense Montserrat Roig . Ja sabeu podeu enviar-me les vostres aportacions al correu rcanovalls@gmail.com , o podeu deixar un comentari indicant l'enllaç i el nom del blog.

Il·lustració de Deborah Melmon. Era un matí de primavera preciós. La Jasmin havia tret el gos a passejar, i per primera vegada l'acompanyava el Youssef, el seu germanet. Aleshores el Youssef va veure una papallona i la va començar a perseguir sense èxit. La Jasmin es va fer petita. Era un matí de primavera, i ella i els seus pares van anar a fer un pícnic als jardins de Montjuïc. Llavors ella va veure una papallona volant i la va perseguir fins que es va perdre... Al cap de poc, els pares la van trobar. I aleshores, quan van arribar a casa, a la Jasmin li van néixer ales de papallona.

Avui repesco una secció que tenia abandonada per la poca participació dels blocaires. A propòsit del Premi Nobel de literatura d'enguany Tomas Tranströmer: Creus que la gent llegeix més un autor si obté el Premi Nobel de literatura?

Us proposo un joc literari creatiu, heu de continuar aquest microconte, a partir d'aquesta imatge. Podeu deixar els vostres microcontes en un comentari, i jo després els aniré penjant aquí. Gràcies. Hi havia una vegada una nena, que sempre estava a la seva habitació i mai sortia al carrer. 1. Microconte de la Carme: mai no va entendre que l'olor sortia de les flors i els xiscles els feien el ocells. 2. Microconte del Dissortat: Mai treia el cap per la finestra i unes gruixudes cortines li impedien veure la llum natural, i per açò la làmpara de la seua habitació, tant de dia com de nit, sempre estava encesa. 3. Microconte de Globos.blog: mai va pensar que a l'altre costat de la finestra hi havien nenes com ella passejant pel carrer, jugant.

L'ofici d'escriure és complex ja que requereix llegir, viure i escriure... Escriure és com una muntanya russa, els qui intentem crear viatgem en èpoques dins d'un tren que corre cap amunt, i avall. També n'hi ha d'altres on la muntanya s'atura i descansa sota un llençol que la protegeix de la pols i de les teranyines. Però també, és cert que aturar-se uns instants, siguin breus o llargs, esdevenen una porta oberta per a descobrir nous camins per a continuar creant, partint de zero. Paradoxalment l'escriptor/a és un nadó a cada passa que fa davant del full en blanc, i també duu amb ell o ella la maleta, on hi desa les lectures, les vivències i els milers d'esborranys que mai no han vist la llum, però que han sigut el fil d'un cabdell. Així és que ara cal esperar dins de la muntanya russa, i abandonr-se a les muses perquè em transportin per paratges desconeguts.

En motiu de la diada del País Valencià, avui us proposo un Especial Troba les paraules, amb pistes sobre autors/res, artistes i personalitats de la cultura valenciana. 1. Nom del cantautor que posa veu als poemes d'Ausiàs March. Raimon 2. Títol d'una novel·la cavalleresca i nom i cognom del primer autor. Tirant lo Blanch. Joanot Martorell 3. Nom i cognom de dos autors que recentment han escrit una novel·la a quatre mans. Francesc Mompó i Mercè Climent 4. Nom i cognom d'un lingüista, literat, i intel·lectual valencià que fa poc va rebre un homenatge catosfèric. Enric Valor 5. Títol d'un conegut poema de Vicent Andrés Estellés. Els amants 6. Nom i cognom d'un poeta coetani a Ausiàs March. Jordi de Sant Jordi 7. Nom i cognom d'un cantautor valencià desaparegut. Ovidi Montllor 8. Nom i cognom d'un autor de la Renaixença. Teodor Llorente 9. Nom amb què es coneix el període literari del segle XV. Segle d'or 10. Títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés in

Versió del duet Louis Armstrong i Ella Fitzgerald: Versió de Frank Sinatra:

què llegeixes aquest mes?

què et suggereix aquesta imatge?

S'originen núvols negres. Comença la tempesta, plouen llàgrimes, que deixen escapar gotes de dolor, que esdevenen el riu que desemboca al mar. Després de la pluja, neix el sol dins dels meus ulls.

Aquell dia, la Diana estava netejant i endreçant el despatx de papers i objectes vells,. De cop i volta, li va caure, d'un prestatge, un diari, el seu diari secret. Ella el va obrir i de cop es va encongir, i es va tornar a asseure a la seva taula de l'institut, allà on va dibuixar el seu primer cor amb la inicial del seu primer amor platònic.

A través dels vidres d'aquest vagó, torno a passar per l'estació, on tu i jo vam coincidir durant un intens moment. Cada gota, em mostra un trosset d'aquell record.

què llegeixes aquest mes.