Creació literària: Pàgines en blanc

Imatge presa de la xarxa

Sóc dins d'un llibre ple de pàgines escrites, em resisteixo a passar la darrera pàgina, però una veu em diu que no m'entretingui, perquè encara em queden moltes pàgines en blanc.
Els meus dits s'avancen al meu pensament.

El bloc dels contes divers: Cassiopea, Orió i el Centaure

Il·lustració de Bess Harding


Feia temps que la Marina li havien explicat històries increïbles sobre els estels, cadascun tenia un nom de persona, i tenien un regne, el regne de l'Olimp, que era on vivien juntament amb divinitats. Una nit va sortir a la terrassa, amb el Puck, el seu amic inseparable, i va començar a mirar el cel ple d'estrelles brillants. De cop va veure, una estrella que tothom li deia Cassiopea que es va convertir en dona, i una mica més enllà, hi havia Orió que es va transformar en home. Feia dies que Orió s'havia barallat amb Cassiopea i ella havia marxat, a prop de l'estrella de nom Centaure, que era mig home i mig cavall. El Centaure li havia regalat un munt de roses, i li havia xiuxiuejat amoretes a cau d'orella, però Cassiopea estava trista,
enyorava les històries i les llegendes que sempre li explicava Orió. Així que aquella nit es va decidir anar a fer les paus amb Orió, i ell va pensar al mateix, i quan es van trobar cara a cara, es van regalar un bes, i aquelles dues estrelles avui sempre estan l'una al costat de l'altra. La Marina s'ho va passar pipa veient aquest teatre tant bonic.

Centenari Enric Valor: Digues

Imatge presa de la xarxa

Tot i que sóc filòloga i he llegit moltíssims autors, desconec l'obra d'Enric Valor. És per això, que per a retre-li homenatge, us demano que digueu noms d'obres, dades biogràfiques que considereu que siguin significatives perquè persones com jo i d'altres poguem conèixer l'abast de la figura i la tasca cultural d'aquest valencià.

Joc literari: Troba les paraules.. Especial homenatge escriptors

Logos ideats per Blogs de Lletres

Avui dedico aquest joc literari als escriptors/escriptores que enguany celebren aniversaris de la seva absència o del seu naixement: Enric Valor, Josep M. de Sagarra, Manuel Sanchis Guarner, Pere Quart i Joan Maragall:


1. Nom del lloc de naixement d'Enric Valor.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

2. Lloc emblemàtic de Santa Coloma de Gramenet on solia estiuejar Josep M. de Sagarra.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


3. Títol d'una obra lingüística d'influència fabriana en la qual va participar Manuel Sanchis Guarner.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


4. Quin any va publicar el seu primer recull de poemes Pere Quart i quin és el títol d'aquest poemari?


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

5. Cognom d'un autor alemany que va influí en l'obra de Joan Maragall:

_ _ _ _ _ _ _


6. Quin any va rebre Enric Valor el Premi de les Lletres Valencianes?

_ _ _ _ _

7. De quin poeta valencià de l'època medievalista va estudiar-ne la llengua en Manel Sanchis Guarner?

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

8. Títol de l'0bra poètica de Josep Maria de Sagarra que va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona l'any 1923:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

9. Nom de la Fundació que va crear Pere Quart, amb la participació de Riba i Carner:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

10. Títol de l'obra maragalliana a la qual pertany aquest fragment:
Doncs jo crec que la paraula és la cosa més meravellosa d'aquest món, perquè en ella s'abracen i's confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la nostra naturalesa.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

l'Editorial: 3 anys gairebé 10 mesos de blog

Els llatins deien "tempus fugitus". I és ben cert, que el temps vola i no ens adonarem i ja serem a l'estiu, amb la xafogor, la platja i els convits estiuencs del senyor Valls. I en aquest període de l'any va néixer el blog Antaviana, i la seva creadora l'Arlequí. Així que un bon dia vaig seguir els passos de blogguer i em vaig convertir en blocaire. Aquest espai ja no és tan sols un espai per a publicar textos literaris, sinó que és l'espai literari per a compartir amb tots i totes vosaltres: jocs literaris, entrevistes, qüestions a debat, ressenyes de temes de literatura, ressenyes sobre música, cinema, etc. La veritat és que aquest blog m'ha servit per convertir l'escriure en una activitat més intensa, i també més exigent perquè sempre reviso que els textos estiguin bé. També he après que hi ha tants lectors i lectores com interpretacions d'una lectura, d'un quadre, d'una fotografia. Els estudis filològics i pedagògics diuen que la lectura és una activitat passiva, els blocs han desbancat aquesta idea, perquè vosaltres feu que els textos estiguin en una contínua transformació, i això és el que fa que la literatura i aquest bloc tinguin vida, perquè vosaltres sou la part essencial de l'Arlequí, sense vosaltres ella no tindria raó de ser. I és per això que us agraeixo la vostra constància i participació, i us envio també un petó per fer possible que avui el bloc compleixi 3 anys i gairebé 10 mesos. GRÀCIES!

El bloc dels contes divers: Al país de les meravelles

Il.lustració de Rico Shacher

Havia arribat la primavera, i feia tan bon temps que a l'Ariadna li va venir de gust sortir al bosc, i seure davant del roure més bell per llegir el seu llibre preferit: Alícia al país de les meravelles. Mentre llegia, al seu costat tenia l'entrepà que li havia preparat la seva mare per fer un mos entre pàgina i pàgina, i de cop i volta un espiral se la va endur, i es va veure dins del país de les meravelles, ella i l'elefant que volia cruspir-se l'entrepà. Així que l'Ariadna es va convertir en l'Alícia, i l'elefant en el conill blanc amb rellotge, i tant l'un com l'altre es van posar en el seu paper, ella es va posar a perseguir al conill-elefant i ell corria amb pressa a tot arreu. I quan la mare va cridar l'Ariadna, tots dos es trobaven davant del roure, ella llegint i ell intentant cruspir-se l'entrepà, i de tant en tant també feia una ullada el llibre que el trobava d'allò més interessant.

Creació poètica: Desvetllament

Imatge presa de la xarxa

El sol m'ha desvetllat avui i he descobert un punt de tristesa rere el somriure del pallasso.

50 anys sense Josep Maria de Sagarra: L'entrevista imaginària

Imatge presa de la xarxa
L'entrevista imaginària: Josep Maria de Sagarra.

1. En la teva trajectòria has escrit poesia, teatre, novel·la, articles periodístics, i has fet traduccions de clàssics en català, en quin ordre posaries totes les teves tasques artístiques?

2. Què t'ha aportat conèixer i traduir autors com Dant, Goldoni, Shakespeare, Plutarc? Creus que alguna de les seves obres t'ha influït en la teva trajectòria literària?

3. La primera obra de teatre que es va estrenar al teatre fou Rondalla d'esparvers l'any 1919. Què vas sentir quan vas veure la teva creació posada en escena per un director i uns actors?

4. Durant els anys 30 vas escriure molts articles a La Publicitat per promoure i incentivar la creació de la novel·la, un gènere que estava en declivi, quina difusió creus que van tenir els teus escrits en relació amb l'0bjectiu que tu plantejaves?

5. Què va suposar, per a tu, l'inici de la guerra civil i les conseqüències de la derrota en la teva trajectòria literària?

6. I per últim, què en penses de la qüestió: l'escriptor neix o es fa?

Digues

Imatge presa de la xarxa

què et suggereix aquesta imatge?

Creació literària: Vestigis d'estiu

Imatge presa de la xarxa

La dolçor i vermelló de les maduixes anuncien que aviat el senyor Estiu trucarà a la nostra porta. Milers d'orenetes han arribat al sud deixant l'hivern al seu darrere. Pels carrers ja s'albiren nens i nenes amb les boques plenes de gelat de xocolata, de vainilla, o de llimona. Tothom rep el senyor Estiu amb un somriure, però tots i totes quan arriba cerquem l'ombra, i les platges per fugir de les brases del foc de Febus.

Cinema i literatura: Oliver Twist

Imatge presa de la xarxa

Hi ha una pregunta que sempre em ve al cap: que és millor el llibre o la pel·lícula? En la majoria de casos, la versió original és la bona, o la que té més bones crítiques. Ara bé, hi ha versions cinematogràfiques que són una representació visual i força fidel del llibre. En aquest grup de films podem afegir Oliver Twist del director Roman Polanski. La primavera del 2009 es va estrenar als cinemes el film de l'obra originària de Charles Dickens. L'argument gira entorn d'un nen orfe, Oliver que va passant d'una banda a l'altra patint maltractaments físics, psíquics i menyspreus perquè era un infant sense pares ni un estatus social benestant. El film de Polanski reuneix una sèrie d'elements: la música, la imatge, els plans, el contrast de colors, la caracterització dels personatges que segueixen la idea del mestre Txèjov, en què deia que tot element que apareix a escena té la seva funcionalitat. Polanski ha aconseguit traslladar les paraules escrites en boca dels personatges de la novel·la de Dickens, amb un art i una qualitat preuables. Així si hom ha llegit el llibre i després veu el film podrà veure que ambdues obres són complementàries i que l'una dóna sentit a l'altra. En fi, hi ha ocasions en què els mestres del cinema ens brinden l'oportunitat de gaudir dels grans mestres de la literatura universal en una butaca i en català.

Joc literari: Qui s'amaga rere el teló?

Imatge presa de la xarxa

Aquest és un joc literari nou en el qual haureu de descobrir el títol d'una obra i el nom de l''autor que la va crear, i tot és clar a partir d'unes pistes. Espero que us animeu a participar-hi. Aquí teniu les primeres pistes:

Pista 1: L'autor era metge de professió.
Pista 2: L'obra és una tragèdia.

Creació poètica: M'agradaria...

Imatge presa de la xarxa
M'agradaria rebre el teu somriure amb un colom missatger.
M'agradaria trobar les teves paraules dins la bústia.
M'agradaria creure que un racó de tu
recorda un bocinet de mi.

El bloc de contes divers: Dolç oblit

Il·lustració de Bàrbara Dessi


Un vespre la Belle va sentir una música que entrava per la finestra de la seva cambra, i aleshores aquelles notes se la van endur cap una altra casa, més petita i a un altre barri. Aquell era un barri ple de nens i nenes jugant a bales, a fet i amagar... Aleshores, va veure a una nena d'uns cinc anys, que ella coneixia bé, que jugava a saltar a corda amb dues nenes més. La Belle va sentir una veu que la cridava i que la despertava del seu dolç oblit i va començar a tararejar la cançó que sempre cantaven quan jugaven a saltar a corda.

Joc literari: Qui s'amaga rere el teló? Les solucions

Imatges preses de la xarxa

Anton Txekhov i L'hort dels cirerers. Els encertants han estat Quadern de mots que ha encertat l'autor, i Francesc Mompó Valls que ha encertat l'obra.

Joc literari: Qui s'amaga rere el teló? Dues pistes més

Imatge presa de la xarxa

Aquí teniu dues pistes més per a descobrir quina obra i quin autor s'amaguen rere el teló:

Pista 3: L'autor és un home que va néixer a Tagnarog l'any 1890.
Pista 4: En l'obra d'aquest autor apareix un arbre com el símbol de la vida i el declivi dels personatges.

Digues

Imatge presa de la xarxa

què et suggereix aquesta imatge?

Música i literatura: El tren de mitjanit

La cançó comença amb la veu d'un jo poètic en primera persona que diu en els primers versos:
Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson

I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que estroba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

El jo poètic s'inventa un tren de mitjanit màgic, i si pensem una mica sabem que en aquesta franja horària apareixen bruixes, fades i en fi, tot és possible. Així que aquest tren és un indret que acull poetes i d'altres persones solitàries. I la cançó continua amb els següents versos:

Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d'aquest pes
Que em lliga el cor

Un primer pas per sortir d'un pou és el somni, però cal desfer-se d'allò que ens impedeix viure i respirar, i cal mirar-se al mirall per retrobar-nos i retrobar el camí.
I a continuació vénen una sèrie de versos, on el jo poètic esmenta totes les persones, gent de la tradició literària, sirenes, Julietes i Romeus, i princeses...

Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s'està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

I la cançó conclou adreçant-se a un tu, dient: Si tens el cor solitari, cada dia en algun lloc puja el tren de mitjanit, és a dir, que no hem de permetre que les tristeses i la soledat ens venci i que cal que pugem a aquest tren perquè ens durà per un viatge d'aprenentatge com si fòssim l'Ulisses que torna a la seva Ítaca, però abans de vèncer tota mena d'obstacles.

Joc literari: Qui s'amaga rere el teló?

Imatge presa de la xarxa

Nou joc literari on haureu de descobrir una obra i el seu autor a partir d'una sèrie de pistes.
Comencem amb les dues primeres pistes:

Pista 1. L'autor era metge de professió.
Pista 2. L'obra és una tragèdia.

Creació poètica: Només en un instant

Imatge presa de la xarxa

Només en un instant,

he tornat allà

on érem;

dos desconeguts

només ens sabíem el nom.

Qui pot véncer la maça de Kronos?

Només en un instant,

he recordat aquella sensació

que mai et vaig confessar.

La Biografia: Cole Porter

Imatge presa de la xarxa

L'any 1891 va néixer Cole Albert Porter a Indiana. Porter va ser un dels compositors que van convertir el musical en un gènere teatral en comptes d'un subgènere, gràcies a les seves obres Kiss Me Kate basat en l'obra La fèrestega dómada de William Shakepespeare, Fifty Million Frenchmen i Anything goes. Així és que amb el seu talent i constància va ser un dels que va fer possible el Gran Cançoner Americà. Cole Porter i les seves cançons s'han convertit en un referent indiscutible de la música jazzística, i han pervingut gràcies a obres i posades dalt dels escenaris catalans, com Memory, T'ho Odio Amor Meu... El més curiós de tot és que aquest compositor no va obtenir èxit a Brodway, tot i que va escriure lletres de films mítics com Cantant sota la pluja, i moltíssims d'altres. Així doncs, tot i que fou un grandíssim lletrista i compositor, el seu talent i el seu llegat musical no fou merescudament valorat. Avui tenim un gran llistat de cançons, melodies i paraules plenes de poesia que ens transporten al teatre ple de butaques perquè els melòmans poguem gaudir, sense presses, del llegat que ens ha deixat, el qual per anys que passin ningú no l'esborrarà.

Reflexions en veu alta: L'entrada més llegida "La balada del vell roure"

Imatges preses de la xarxa

Fa bastant les muses em van inspirar un text poètic que vaig batejar amb el nom "La balada del vell roure", on explicava la història d'una oreneta que era amiga d'un roure i que havia emigrat cap al sud sense dir-li adéu. El cas és que quan fas un post penses que només agrada si et deixen comentaris, i aquest text només en tenia d'un d'una persona anònima que amablement es va llegir la història i va deixar la seva empremta del seu pas pel blog. El cert és que des de l'11 d'octubre del 2010 i fins avui és el post més llegit, només cal que ho comproveu al llistat d'entrades més llegides. I és ben evident que els comentaris dels lectors i lectores, tot i que són necessaris, la seva absència no significa que allò que hom escriu no sigui llegit i/o no agradi a ningú.

Digues

Imatge presa de la xarxa

què et suggreix aquesta imatge?

Joan Brossa: Digues què et suggereix...

Imatge presa de la xarxa

aquest poema visual?

Microconte: A contracorrent

Imatge presa de la xarxa

La Sara era una noia que tancava els ulls cada vegada que un noi la mirava. Un dia se li aparegué un nanet, que li digué: -No pots anar a contracorrent. Ella fugí corrents, i abans que se n'adonés es va topar amb unes nines sota les aigües de colors de la font de Montjuïc.

Digue'm

què llegeixes aquest mes?

L'Editorial: La mort d'escriptors "anònims"

Imatge presa de la xarxa

Ahir 30 d'abril els telenotícies van anunciar la mort de l'escriptor Ernesto Sabato. Confesso que no sabia qui era fins ahir. I això em planteja la qüestió: quants escriptos "anònims" han mort? I el més irònic de tot és que molts i moltes d'ells passen a ser coneguts a partir de la seva absència. És clar que és complicat conèixer l'existència de tots els noms de la literatura universal actual, i empro l'adjectiu universal per referir-me a tot el món. Però també reconec que tenim una certa ignorància del tema, perquè malauradament alguns/algunes tenen més difusió que d'altres. Per exemple, avui dia tothom sap qui és J.K Rowling i quina és l'obra que l'ha dut al cim, i el mateix passa amb la saga de Stieg Larsson. Evidentment, ara entrem a fer referència a noms i obres que entren dins la categoria de best sellers, i aquests, qui més qui menys, tothom en té alguna noció encara que no n'hagi llegit cap obra. I el més trist és que dia a dia, descobrim noms que desconeixíem mentre escrivien en vida, i que potser ara gràcies als mitjans que anuncien la trista notícia, ens desvetllaran l'incògnita i aquests autors ja no esdevindran anònims i potser la seva obra no morirà a l'oblit.

30 anys sense Josep Pla: Especial troba les paraules Josep Pla, Les solucions

Imatge de la pàgina web de Josep Pla de l'AELC

Aquí teniu les solucions del joc, gràcies a tots/totes els que heu participat:


1. Ciutat on va néixer Josep Pla.

PALAFRUGELL

2. Nom i cognom d'un escriptor que va ser company de Josep Pla.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

3. Nom d'una publicació on Josep Pla va col·laborar com a redactor anònim.

LA PUBLICITAT

4. Nom d'un autor francès del segle XIX que fou admirat per Josep Pla.

STENDHAL

5. Nom d'una ciutat francesa on va anar Josep Pla.

MARSELLA


6. Nom del lloc on viu una mena d'exili interior complex.

EMPORDÀ

7. Nom d'un premi que Josep Pla va guanyar en tres ocasions.

PREMI CRÍTICA SERRA D'OR

8. Títol d'una novel·la de Josep Pla que no té un carrer ample.

EL CARRER ESTRET

9. Títol d'un quadern de Pla que no és de colors.
EL QUADERN GRIS

10. Títol d'un llibre de narracions breus de Pla.

CONTRABAN