La incògnita: Qui és?

Aquí teniu un nou personatge literari incògnita, he decidit complicar-ho una miqueta i només donaré una pista. Podeu intentar resoldre-la fent preguntes de resposta sí o no. Molta sort!

1. No és un ésser humà.

Veí de dalt no és l'Aznar ni un personatge de còmic. És un personatge de conte.

No, Sadurní, no és el conillet d'Alícia.

No, Imma no és el Milú del Tintín. De fet, el personatge no és de color blanc.

Joan Brossa: Què et suggereix...

aquest poema visual?

Mots encreuats literaris: gener del 2009

Aquí teniu nous mots encreuats literaris:

1. Cognom d’un científic anglès del segle XIX.

2. Nom de dona que dóna títol a una novel·la del segle XIX.

3. Cognom d’un dramaturg català inscrit al Modernisme.

4. Moviment pictòric europeu de principis del segle XX acabat en –isme.

5. Títol d’una novel·la de Franz Kafka.

1	D	A	R	W	I	N
2	B	O	V	A	R	Y
3	I	G	L	É	S	I	E	S
4	C	U	B	I	S	M	E
5	E	L	P	R	O	C	É	S

El veí de dalt ja ha descobert quatre mots encreuats literaris. Moltes felicitats! Finalment, el veí de dalt ha encertat el darrer mot encreuat literari. Enhorabona!

Digue'm

què llegeixes aquest mes?

Voldria

Voldria imaginar un món sense guerres. Voldria somniar un indret on els diners i el poder no fossin més que les vides humanes. Voldria desitjar que tots els éssers humans s'estimen entre ells per damunt de tot, i que no hi ha enveges, ni odis, ni cobdícies que els empenyin a matar-se els uns als altres. Voldria oblidar les cares de sofriment d'aquells que han sobreviscut a la bàrbarie, i han vist morir aquells que tant estimaven. Voldria escoltar el perdó per part de tots aquells que han provocat aquesta guerra. Voldria que aquesta catàstrofe humana servís de lliçó per no tornar a repetir la història una altra vegada. Les paraules han de tenir més força que les bales o les bombes, i destruir qualsevol acte de violència que vagi en contra dels drets humans. Per això, des d'aquí diem no a les guerres, i diem sí a la pau.

L'Enigma Homenatge a Edgar Allan Poe

Fixeu-vos en aquestes imatges i digueu a quina obra fan referència i qui és l'autor d'aquesta obra.

Les respostes de l'Enigma eren L'escarabat d'or d'Edgar Allan Poe. Els dos encertants han estat en David Madueño i en Jesús M. Tibau.

Cinema i literatura: Primera plana de Billy Wilder

Anit Barcelona Televisió ens va deleitar amb el film Primera plana dirigida per Billy Wilder, l'any 1974, i interpretada pels incombustibles Walter Matthau i Jack Lemmon. Aquesta obra teatral, adaptada al cinemam fou escrita a quatre mans per Ben Hecht i Charles Mac Arthur. L'acció se situa a la ciutat de Chicago dels anys 30. Dos periodistes en són els protagonistes:El primer és Hildy, un periodista que decideix deixar la professió per casar-se amb una dona que li proporcionarà un lloc de treball més estable i convencional. El segon periodista és Walter un home cínic i sense escrúpols que sap com manegar-s'ho perquè el seu periodista més brillant no abandoni la màquina d'escriure i la tafaneria periodísitca a propòsit d'una notícia llaminera: la sentència de pena de mort d'un pobre home, que és carn pels voltors que es dediquen al periodisme. Els dos autors construeixen l'argument de l'obra sempre amb un punt d'ironia i de crítica envers una sèrie de personatges de la societat de Chicago dels anys 30: els polítics, la polícia, els periodistes i al final de tot hi ha un pobre home una mica sonat i una prostituta que es tira per la finestra per salvar-lo. Aquesta peça és magníficament transportada al cinema de la mà de Billy Wilder. L'esmentat director nordamericà reuneix a dos grans actors del setè art: Walter Matthau i Jack Lemmon. L'un borda el paper de periodista cínic i manipulador, l'altre dóna a vida al periodista que dubta entre un món acomodat al costat d'una dona de bona posició social lluny de les màquines d'escriure i les càmeres de retratar, i el periodisme, buscar la notícia deixant de banda els sentiments i els escrúpols. Finalment, el pols d'aquesta dualitat el guanya el periodisme. I tot això tenyit d'una atmosfera on apareixen diferents interessos d'una banda dels polítics, i de l'altra banda dels diferents diaris existents en l'època cercant trobar el titular més comercial d'una notícia on el protagonista no té ni veu ni vot. Així doncs, els escriptors Hecht i Mac Arthur es van avançar en el temps en un tema de constant actualitat, a través de la ironia i la reflexió crítica.

El lector opina

Amb quin/a escriptor/a t'agradaria fer un cafè i parlar de literatura?

Hipnosi llibresca

Avui només havia d'entrar a la Biblioteca de la ciutat per deixar roba vella al contenidor. Però quan anava a marxar, he vist un munt de llibres en una prestageria ambulant, i és llavors quan ha començat la hipnosi llibresca. L'olor dels llibres, les cobertes, els títols, les novetats, milers de llibres per remenar, tafanejar... m'han endinsat en un altre món, sense voler-ho. I finalment, m'he decidit pel llibre: Groucho fa l'article traduït per Màrius Serra en llengua catalana. Realment hi ha hipnosis que són agradables.

El Qüestionari: Sadurní Vergés

Aquí tenim el primer Qüestionari Antaviana de l'any 2009.

En Sadurní Vergés ha contestat amablement les qüestions:

1. Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?

M’imagino que com molts dels que vam néixer a la dècada dels setanta, em vaig aficionar a la lectura gràcies al Tintín d’Hergé i a “Els Cinc” i “Els Set Secrets” de l’Enid Blyton. Sense oblidar, és clar, els llibres infantils de la col·lecció “El vaixell de vapor”.

2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?

A casa dels meus pares hi tinc guardats un parell de contes que vaig escriure quan tenia set o vuit anys, on hi apareixen detectius privats, extraterrestres, monges i capellans. Després d’això no recordo haver escrit gaire res més, a part d’algun poema solt, fins ben entrada la vintena. Aquests últims anys m’hi he tornat a posar i ara mateix estic provant sort en alguns premis. Ja veurem què en surt de tot plegat.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: la inspiració es troba treballant?

Sí, i tant, tot i que reconec que sovint no m’ho aplico. De vegades em passo més estona pensant en la idea d’escriure que no pas escrivint, i això no és gaire productiu.

4. Quin autor de la literatura clàssica t'ha marcat més?

Potser per l’estil directe i descarat, Catul és el poeta clàssic que més bé i més ràpid em va entrar quan vaig començar a llegir poesia.

5. Digues una cita literària.

Doncs mira, et repetiré la mateixa frase que tinc posada al bloc. És de la Maria Aurèlia Capmany, extreta del seu “Dietari de prudències”, i em sembla una frase d’antologia. Diu “[…] malgrat la força aclaparadora dels tants per cent i de les estadístiques, els costums trontollen i es modifiquen gràcies a l’empenta de les excepcions”.

L'Article: Charles Darwin i el naturalisme literari

L'any 1809 neix Charles Darwin. Enguany es compleixen 200 anys del seu naixement.Charles Darwin fou un naturalista de nacionalitat anglesa, fill d'un metge, així que es dedicà a estudiar medicina. Cap al 1837 va començar el primer llibre de notes on ja feia referència a l'origen de les espècies. Una teoria que prendria forma l'any 1858 amb l'obra L'origen de les espècies (On the origin of species by Means of Natural Selection or the Preservation of Favoured Races in the struglle for life). Coetàniament aquesta obra, va sorgir un nou moviment literari: el naturalisme, sobretot a França i de la mà de l'escriptor i màxim difusor Èmile Zolà. L'esmentat corrent literari es definia com una mena de doctrina de caire filosòfic que no admetia res que fos superior a la natura, la natura com la realitat existent, i l'objetiu dels teòrics i escriptors del corrent de comprendre aquesta realitat seguint les lleis naturals. D'aquí prové el fet que ciència, experimentació i literatura són conceptes que conformen el naturalisme. Segons Taine, l'ésser està sotmès al determinisme universal, on tot està predestinat per les lleis de l'herència tant a la literatura com en la biologia i la teologia. I aquí és on trobem la influència de Charles Darwin i la seva teoria evolucionista amb el naturalisme. Les forces de la llei de la natura, teoria darwiniana i la predestinació de l'ésser, com a integrant de les espècies, és un dels aspectes clau d'aquest moviment sorgit a França i encapçalat per Zolà. Podem estar més o menys d'acord amb la teoria de l'evolucionisme defensada i difosa per Darwin, però també és cert, que a finals del segle XIX, a França i arreu d'Europa sorgí un corrent literari que anava de bracet amb la ciència i l'experimentació, i sobretot amb les tesis darwinistes. Aquí a Catalunya tot i que no podem parlar d'autors que combreguessin amb el naturalisme, hi van haver un parell de noms que van importar el corrent en terres catalanes: Josep Yxart i Joan Sardà. Aquests dos crítics van encaminar Narcís Oller perquè fes alguns tempteigs en el naturalisme en algunes de les seves novel·les. La papallona s'obre amb un pròleg de Zolà, on manifesta obertament que aquella obra no és pròpiament naturalista, i que, per tant, Oller no és en el llistat dels naturalistes. Tot i així el nou corrent va tenir una repercussió molt important a Catalunya.

En conclusió, l'any 1858 és l'any de la publicació de L'origen de les espècies que van canviar la visió de la realitat i també la ciència. Així doncs la teoria darwiniana i els nous presupòsits estètics es van unir per configurar el naturalisme: una doctrina filosofico i científica que va transformar el panorama literari arreu d'Europa i a Catalunya.

Fòrum literari: gener del 2009

Creus que Hamlet és l'obra més universal de William Shakespeare?

El penjat especial de Nadal: la solució

Aquí teniu les darreres pistes per esbrinar el penjat especial de Nadal:

La solució:

a) EBNEZER SCROONGE

b) CHARLES DICKENS

c) CONTE DE NADAL

El veí de dalt ha encertat les altres dues incògnites: Scroonge i Conte de Nadal, de Charles Dickens. Moltes felicitats!

Teatre: Els nois d'història d'Alan Bennett

Ahir vaig passar la nit de cap d'any al Teatre Goya, veient Els nois d'història d'Alan Bennett i dirigida per Josep Maria Pou. L'obra tracta d'uns estudiants de darrer curs de batxillerat a Anglaterra que s'han de preparar per fer l'examen d'ingrés a Oxford o Cambridge, les universitats més prestigioses del país anomenat. Aquests etudiants tenen dos professors antagònics: l'Hèctor, un professor que no creu en els programes educatius establerts, i que ensenya poesia, francès, l'ús del subjuntiu, en definitiva, coneixements; i l'Irwin, un professor jove que es dedica a qüestionar tots els fets històrics, i a donar-los la volta amb teories i arguments. La veritat és que l'autor anglès ens presenta dues formes d'ensenyar totalment oposades, però no necessàriament enfrontades, que cerquen formar joves. El dubte ve del fet de si aquests joves només se'ls ha d'ensenyar allò que han de saber per aprovar un examen d'ingrés en una universitat de prestigi, o se'ls ha d'ensenyar allò essencial per enfrontar-se amb el món real. És realment una qüestió interessant, i enmig de tots els coneixements apareix la literatura. Per a Hèctor: "Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa- un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que no tan sols coneixes, i que fa temps que és morta, fins i tot. I és com sihagués sortit una mà i hagués agafat la teva" . I per a l'Irwin la literatura no és útil a l'examen d'ingrés a Oxford o Cambridge. Bennett deixa enlaire tota una sèrie de reflexions sobre l'educació dels joves en l'obra que queden reflectides en la frase final pronunciada per l'Hèctor: Passa-ho. Allò que t'han ensenyat passa-ho. Per tant, allò important no és només la metodologia d'ensenyament d'un professor sinó com ho transmeten els estudiants a la vida, i a la societat, i a les generacions futures. Així doncs aquesta és una bona obra de teatre que planteja un debat sobre l'educació, un debat actual, ja que la formació dels adolescents és el bagatge dels adults, una formació no tan sols de coneixements sinó també vital i social per viure i sobreviure en la societat actual.