Imatge presa de la xarxa Aquí teniu un poema per donar la benvinguda al mes de gener del 2011: Les minves del gener Com al mig de l'hivern la primavera, aixís el cel avui, i el sol i l'aire, obre de bat a bat balcons i portes i omple la casa de clarors, aimia. Glòria dels ulls el cel, del pit les aures, són avui. Fins a cada moment sembla que han d'esclatar en verdor les branques nues, que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes, i que s'ha d'embaumar tota la terra. No sents una frisança, dona? Digues: no et sents la primavera a les entranyes? Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa, te donaria un bes al mig dels llavis, al davant de tothom, sense vergonya de besar i ser besat, que avui n'és dia. Som al mig de l'hivern: ahir glaçava, demà les neus blanquejaran la serra. La primavera és lluny del temps endintre, pro un dia com avui n'és la promesa. Si promesa tu em fo