Salta al contingut principal

Antaviana

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de novembre 1, 2011

Entrades

Joies lingüístiques: Depullar-se o ser despullat?

el dia de novembre 07, 2011

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

La finestra i jo

el dia de novembre 06, 2011

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Digues

el dia de novembre 05, 2011

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Digue'm

el dia de novembre 05, 2011

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

L'Arlequí

Moltes gràcies lectors i lectores d'aquest blog.

L'Arlequí

El més viral

Creació literària: El tatuatge invisible

Un dia, no sabia ben bé com, quan era davant de les fonts de Montjuïc, per uns instants va tornar a aquella tarda on es va trobar amb ell. Es van asseure a prop, i mentre les miraven, xerraven com si el temps s'hagués aturat. Va ser un miratge o va ser real? Ella sabia quina era la resposta. Aquell vespre tan idíl.lic i aliè a la multitud, la fressa i les tristeses va volar com les orenetes quan volen cel enllà. Sentia que aquell record ja no s'esborrarà de la seva pell, com si fos un tatuatge que només ella podia veure.

Setmana de la poesia de Barcelona 2026: "Vora la mar" de Jacint Verdaguer

Avui per continuar compartint poemes amb la Setmana de la poesia de Barcelona, l'Arlequí dedica aquest espai a Jacint Verdaguer, un gran poeta del segle XIX, que ens va deixar escrit aquesta meravella de poema "Vora la mar", on expressa les seves inquietuds i pors en un moment de crisi personal, espiritual i literària. Celebrem doncs la poesia amb Verdaguer. Al cim d'un promontori que domina les ones de la mar, quan l'astre rei cap a ponent declina me'n pujo a meditar. Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m'aixafa com un pes. Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts. Aixequí tants castells en eixes ribes que m'ha aterrat lo vent, amb ses torres i cúpules altives de vori, d'or i argent: poemes, ai!, que foren una estona joguina d'infantons, petxine...

Setmana de la poesia a Barcelona 2026: "Cambra de tardor "

Avui per donar la benvinguda a la Setmana de la Poesia a Barcelona 2026, llegim un fragment de "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra?

Jocs literaris Especial Pere Calders: Acaba el microconte

Aquests die s, el bloc Antaviana proposa diferents jocs literaris/creatius per a celebrar els 100 anys del naixement de Pere Calders, l'home que va posar en boca d'un nen la paraula que dóna nom aquest espai virtual literari en català i català: Antaviana. Avui us proposo un joc on us penjaré un microconte de l'autor barceloní i vosaltres podreu acabar-lo com vulgueu . Ho podeu penjar als vostres blocs i poseu l'enllaç en forma de comentari, o directament en un comentari. Heu de posar un títol nou al vostre microconte caldersià. El conte: Discreció Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèstries, que ja pensaria a casa. Van convidar-lo a pensar... continua tu, sí sí tu! Vinga, anima't a acabar el microconte!

Dia Mundial de la poesia: "La primavera besaba" del poeta Antonio Machado

Avui Dia Mundial de la Poesia, el poema "Lav primavera besaba" de Antonio Machado per donar la benvinguda a la Primavera. La primavera besaba suavemente la arboleda, y el verde nuevo brotaba como una verde humareda. Las nubes iban pasando sobre el campo juvenil... Yo vi en las hojas temblando las frescas lluvias de abril. Bajo ese almendro florido, todo cargado de flor —recordé—, yo he maldecido mi juventud sin amor. Hoy, en mitad de la vida, me he parado a meditar... ¡Juventud nunca vivida, quién te volviera a soñar

Reflexions en veu alta: L'ideal, a propòsit de "La bella dama del Tramvia"

J osep Carner comença el poema, amb aquests versos, "La Bella dama del tramvia": Si ran de la parada veieu el "tram" passar tot ple de "smarts" o gent de la pescateria, sota un gran feix de plomes eternament hi ha la bella dama del tramvia. L'any 1918 el poeta català va crear l'ideal de dona que de fet era un de les premisses del Noucentisme, on s'emmarquen els inicis de la seva trajectòria literària, tot i que en l'etapa més madura, evolucionaria cap al postsimbolisme. Si ens aturem a llegir els versos, veiem que la protagonista és una dama del classe burguesa que d'entrada sembla tenir una bellesa mai vista. Ara bé quan arribem a les darreres estrofes, llegim: Car la beutat, o baixa quan hem pujat —ço és… la nostra maniobra subtil resulta vana—, o resta, i és de Gràcia i de segur diu "pues", sollant la parla catalana. I no hi ha més manera: la dama corre avall o bé de dispesera tot d'una pren la fila. Anem a peu, poe...

Segueix-me si t'agrada el blog

Entrades

Entrades

Comentaris

Comentaris

Arxiu de l'Arlequí

06/07 - 06/141
05/17 - 05/241
05/10 - 05/172
04/26 - 05/031
03/29 - 04/051
03/22 - 03/291
03/15 - 03/225
03/08 - 03/159
03/01 - 03/089
02/22 - 03/011

Mostra'n més Mostra'n menys

Visualitzacions de lectors/lectores

Informa d'un ús abusiu

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per konradlew