1 – 7 de 7
dilluns, 28 de gener del 2013
Joc creatiu literari: Ajuda'm a escriure un conte
Ara que ja heu fet algunes tries, ara cal fer la tria de les tries, mai tan ben dit. Us poso les propostes, i en voteu una, la que sigui més votada serà l'opció guanyadora.
1 – 7 de 7
1 – 7 de 7
diumenge, 27 de gener del 2013
Joc creatiu literari nou: Ajuda'm a escriure un conte
Lectors i lectores, avui us proposo un joc literari nou. Es tracta que jo us doni una sèrie de dades perquè cadascú de vosaltres pugui fer una tria. I quan hagueu fet la tria, jo escriuré un conte a partir de les vostres tries. Sona bé, oi? Comencem?
Els espais:
1) Un paisatge muntanyenc
2) Una platja
3) Un paisatge urbà
El temps:
1) L'alba
2) Capvespre
3)Mitjanit
Els personatges:
1) Un poeta apadrinat
2) Una noia jove esmaperduda
3) Un músic de carrer solitari
4) Un lladre de joies amb sentiment de culpa
5) Una fetillera despistada
7) Una actriu de cinquanta anys
8) Un estudiant enamorat i tímid
9) Un mestre de dibuix enamorat d'una escultura femenina
Aquí teniu algunes dades per què vosaltres us animeu a triar, un de cada de l'espai i el temps, i de dos a nou personatges del llistat que teniu aquí. L'acció i el tipus de narrador seran a càrrec de l'Arlequí. Espero les vostres participacions!
diumenge, 20 de gener del 2013
20è aniversari de la mort d'Audrey Hepburn
Recordant una gran actriu, i una gran dona plena de personalitat:
94 anys i un dia amb Joan Brossa
El passat 19 de gener del 2013, es complien 94 anys del naixement de Joan Brossa. Què podríem dir d'ell que no s'hagi dit ja. Brossa, tot i que va adoptar trets de les Avantguardes, fou un escriptor que es va anar construint la seva trajectòria i personalitat literària i artística dins la tradició cultural catalana. I és que Brossa va crear poemes seguint les normes tradicionals, però també va trencar motlles amb els poemes-objectes i la poesia visual. Jo fa uns anys, vaig descobrir gràcies a la Fundació Joan Brossa, a la Glòria Bordons i a l'Oriol Izquierdo, qui va ser Joan Brossa. És per això que avui, i de tant en tant, aquest bloc i l'Arlequí, li dedicarem uns quants posts per a celebrar el seu naixement i la seva vàlua artística i literària. Brossa, t'estimem i et recordem.
dissabte, 19 de gener del 2013
Reflexions en veu alta: Uns se'n van, molts encara hi són
Imatge extreta de la pàgina web http://www.eldiario.es
El passat dissabte 12 de gener, des del menjador vaig sentir una veu en off radiofònica que anunciava la mort d'Anna Lizaran. En aquell moment, em vaig quedar petrificada, no m'ho podia creure. Normalment, quan anuncien la mort d'alguna persona pública em sap greu però penso que és llei de vida. Però aquesta vegada em va suposar un "shock". Primer perquè sempre havia vist aquesta actriu amb molta vitalitat. Segon perquè la mort va ser sobtada, i tercer perquè l'he vist actuar tantes vegades, que encara que no la conegués personalment, era com si ella formés part del meu "món". El cap de setmana del seu adéu, ja volia fer un escrit en record d'ella, però la pena que sentia i sento és tan immensa que era incapaç de posar-me davant de l'ordinador i escriure res. Fins i tot, no era capaç de veure i escoltar a les notícies, com els qui la coneixien i l'estimen parlaven d'ella a les portes del tanatori. Tot i així, arran de la seva mort se'm planteja una pregunta. Què voleu qui faci,?Sóc dubtosa de mena! Quan un personatge públic es mor, als mitjans de comunicació sempre parlen de qui era, com era, de tot el què va fer en vida. I la pregunta és: per què em fa l'efecte que es valora a un personatge públic quan es mor que en vida? Vull dir que en aquests dies, hem conegut més la figura i la tasca cultural d'Anna Lizaran que quan estigué amb vida. I no és l'únic cas, jo opino, que s'hauria de canviar el ritual. Vull dir que hauríem de sentir als mitjans com les persones públiques dedicades a mantenir viva la cultura desenvolupen la seva tasca dia a dia, i no haguem d'esperar que ens deixin per sentir-ho, per conèixer-ho. Només cal veure els homenatges blocaires que hem fet, que demostren que sembla que valorem més els morts que els vius. Hi hauria d'haver un equilibri, sense deixar de recordar i apreciar els que se'n van, però coneixent i apreciant els qui encara hi són.
dilluns, 14 de gener del 2013
diumenge, 13 de gener del 2013
Ateneuesfera d'hivern: Actualitzar o seleccionar continguts?
.jpg)
Fotografia feta ahir a l'Ateneu Barcelonès, a quarts de cinc de la tarda.
El passat dissabte 12 del nou any 2013 es va celebrar l'Ateneuesfera d'hivern i la primera del nou any a la Sala de Juntes, de l'Ateneu Barcelonès, l'espai històric de tantíssims escritpors/res que ens han deixat un llegat literari incalculable i inoblidable. Érem una llarga llista d'assistents-blocaires, i es van afegir a la reunió cinc blocaires més, entre ells l'escriptor Jaume Subirana, autor del bloc Flux, un bloc realment interessant. Doncs bé, una de les qüestions que va llançar l'organitzador i moderador Guillem Carbonell fou la següent: " "tots ens obliguem a actualitzar el bloc o blog?". En aquest punt es genera el següent dubte: Actualitzar o seleccionar continguts? I és que al menys jo, tenint en compte que el meu bloc és literari i de literatura, si alguna cosa he après en aquests cinc anys com a Arlequí és que de vegades és millor esperar a tenir un bon apunt i per tant un tema interessant per penjar, que no pas penjar dia a dia posts que després a mi, com autora i lectora, em resulten potser repetitius, innecessaris, o gratuïts. Jo sempre tinc a la meva capçalera la famosa cita de Txèjov: "Si en una obra de teatre, hi ha un clau a la paret, és per a què algun dels personatges de la història s'hi acabi penjant". A més, quan hom intenta escriure literatura, a més o menys gràcia, sap que allò "d'escriure a raig" de Joan Maragall era una teoria poèticament bella Però a la pràctica, tot el qui intenti escriure una mica seriosament és conscient que cal idear, gestar, i anar construint progressivament un text literari, encara que sigui una sola línia. I jo cada vegada camino més cap a aquest rumb. Per què si alguna cosa he après al llarg dels anys com a escriptora és que escriure vol temps, esforç, treball, revisió, i més revisió fins que allò que tens en esborrany decideixes publicar-ho, i tot i així sempre es pot tornar a revisar. Perquè quan publiques no escrius per a tu, escrius per als altres, per als lectors/res potencials. Per tant, quan escrius has de pensar en ells i elles. No pots intentar vendre'ls gat per llebre i donar-los a llegir quelcom que ni tu mateix/a llegiries. Per tant, tot i que, respecto sincerament els blocaires que són del parer d'actualitzar dia a dia el seu bloc o blog, jo prefereixo seleccionar continguts.
dissabte, 12 de gener del 2013
Platea: Un altre Cyrano, si us plau!
Imatge extreta de la pàgina web: http://www.isaacmorera.com/esgrima-teatral/coreografies/
Ahir a les nou del vespre, el Teatre de Sagarra, s'omplia de gom a gom de ciutadans, ciutadanes i personalitats tant de la cultura com de l'Ajuntament de la ciutat de Santa Coloma. El motiu d'aquest munt de gent no era altra que la representació de Cyrano de Bergerac, l'obra d'Edmond Ronsard. Cyrano és una peça inspirada en un poeta, lliure pensador contemporani de Molière, i que com a personatge ha assolit una magnitud incalculable. Doncs bé,en la representació d'ahir, sota la direcció d'Oriol Broggi, un director que està renovant l'escena catalana, i que va fer una aposta segura amb Pere Arquillué rere el nas, el barret, la capa, l'espasa i l'art de rimar. El darrer vespre tots els espectadors vam sentir la catarsi des del principi on a escena es va fer un intent de posar dalt de l'escenari una obra, i nosaltres érem els espectadors i per tant, en aquell instant formàvem part d'aquella història. Vam riure amb les ironies de Cyrano, vam patir quan descobríem un cop més l'amor que el nassut sentia i que en un principi semblava no correspost, i que estava condemnat a no ser correspost en vida. Aquesta obra té un discurs metalingüístic i també social, perquè d'una banda, des de l'inici el protagonista fa crítica als qui no saben emprar l'art de rimar, i de l'altra, ell es creava enemics per ser lliure pensador. Després també hi ha una sèrie de dualitats característiques del Romanticisme, període on podríem emmarcar aquesta peça teatral, el lleig (Cyrano) i el bell (el cadet Cristià), el culte i l'ignorant. Aquestes dualitats es confonen quan Cyrano esdevé el portaveu de la declaració d'amor rimada a Rosaura, però amb el rostre bell del cadet Cristià. Cristià mor a la batalla per cedir-li l'amor de Rosaura, i Cyrano calla un cop més el seu neguit. Finalment, Cyrano moribund visita per darrera vegada Rosaura, i és llavors quan ella descobreix el seu amor. Una història plena de bellesa, poesia i també tristesa. Així doncs vam veure un altre Cyrano, i segur que molts de nosaltres vam comparar el Cyrano Arquillué, amb el Cyrano Flotats, dues maneres de posar cara, nas i veu a un dels personatges més universals de la literatura. Un altre Cyrano, si us plau!
divendres, 4 de gener del 2013
Conte: La flor marcida
Un dia to jo em vaig transformar en una flor marcida. Cada dia les flors s'esrogueïen i se'm feia dificíl respirar tal i com em deia l'Espill. Un vespre, em van robar el somriure, i jo creia que ja no podria recuperar-lo. Així que esperava que m'anès apagant, i un matí la pluja d'aigua i els raigs del Sol em van tornar el somriure.
dijous, 3 de gener del 2013
Any 2013, Any de poetes catalans
Hem acomiadat el 2012, i hem acomiadat l'Any Calders, Tísner, Salas. Enguany entrem en un any de poetes, Espriu, com bé sabeu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners, i Rosselló-Pórcel, va néixer a Palma de Mallorca. Cadascun tenia un estil poètic genuí, però tots van lluitar, l'un per sobreviure en un món de censura i persecució de la llengua catalana, l'altre, lluitant per sobreviure d'una tuberculosi sense èxit. Sigui com sigui, deixem un any de narradors, i encetem 365 dies dedicades a la poesia, la poesia en català de la mà de Salvador Espriu i Bartomeu-Rosselló-Pòrcel. Feliç any de poetes!
dimecres, 2 de gener del 2013
Any 2013: Any Espriu
Logo ideat i creat per Blocs de Lletres.
El 25 de febrer del 2010, més de 300 participants de la xarxa vam participar en el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. Enguany comença un nou any 2013, i tot i que, hi ha qui diu que és un any que acaba en un número de mal presagi, el cert és que és l'any, entre altres, del centenari del naixement de Salvador Espriu. Si aquell 25 de febrer molts de nosaltres vam descobrir o redescobrir la personalitat i l'obra d'aquest autor que va crear el mite de Sinera, ara tindrem 365 dies per retrobar-lo, conèixer-lo, llegir-lo, i un munt d'iniciatives que ens permeti apropar-nos a Salvador Espriu i també a la seva obra. Tingueu doncs, un feliç 2013 Espriuà.
dimarts, 1 de gener del 2013
We take care of our own
Per començar bé l'any us deixo amb una de les darreres cançons de Bruce Springsteen, on ens recomana que ens cuidem a nosaltres mateixos. Feliç 2013 a tothom!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Sóc la primera a triar:
Un paisatge muntanyenc
L'alba
Una fetillera despistada
Una actriu de 50 anys
Elfreelang, un altre possible conte!
Una platja
Mitjanit
Un músic de carrer solitari
Un mestre de dibuix enamorat d'una escultura femenina (molt bo! jajaja!)
Una actriu de cinquanta anys
Un paisatge urbà al capvespre. Un mestre de dibuix enamorat d'una escultura femenina.
Bon cap el que queda de setmana
L'alba
Un estudiant enamorat i tímid.