Cercar en aquest blog

dijous, 31 de desembre de 2015

dissabte, 19 de desembre de 2015

Parèntesi Blocaire





Des de fa un temps, les meves prioritats han canviat. Tot canvia, tot flueix, com deia Heràclit. Actualment, estic en una nova etapa laboral, on treballo en un centre que ha començat molts projectes i jo en formo part o almenys ho inteno. Per altra banda, també estic fent el segon any del Màster d'Art i Humanitats a la UOC, on estic aprenent moltíssim de literatura, i d'altres temes relacionats amb les humanitats. També tinc en ment, diferents projectes creatius... Per totes aquestes raons, he decidit fer un parèntesi blocaire. No sé per quan de temps serà, però de vegades és necessari deixar reposar projectes i emprendre'n de nous. Moltes gràcies als lectors i lectores que sempre us apropeu aquest espai,  i també als qui deixeu la timidesa i feu sentir la vostra veu en forma de comentari. Fins aviat!

dilluns, 26 d’octubre de 2015

A propòsit de...


Contextualitzar o descontextualitzar una obra literària?

Creus que es pot aprofundir en una obra literària sense conèixer-ne el context?




dimecres, 21 d’octubre de 2015

Notícia literària: La magadalena de Proust




Avui al diariThe Guardian ha sortit el següent titular: Proust's memory laden madeleine cakes started life as toast,  manuscrits revealshttp://www.theguardian.com/books/2015/oct/19/proust-madeleine-cakes-started-as-toast-in-search-of-lost-time-manuscripts-reveal. 
 Què en penseu? Us canviar la concepió de la història?   Creieu que la història serial igual amb una torrada?

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Bústia de suggeriments: Suggereix



Queden pocs posts per arribar al número 1600, i voldria donar-vos l'oportunitat que vosaltres lectors i lectores, suggeriu un tema, un post, de literatura, cultura, teatre, cinema..,per quan arribi aquesta xifra. Moltes gràcies!

Recomana: contes, poemes, novel·les de literatura infantil i juvenil





Avui el Recomana, podreu recomanar obres de literatura infantil tant clàssiques com actuals.
Animeu-vos i digueu-hi la vostra.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Platea: L'idiota de Jordi Casanovas





Un dissabte a la nit, vaig anar al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Vaig seguir els rituals, donar l'entrada perquè me l'estripessin, buscar el seient a les fosques, ja que arribava tard, amb el risc de caure a causa dels talons i del meu pèssim equilibri. Un cop asseguda, a l'escenari hi havia una habitació de despatx, amb una cadira, una taula i un micro, on romania assegut el protagonista masculí, intepretat per en Ramon Madaula. Enfront d'ell hi havia una taula de despatx, amb un ordinador d'últimíssima generació, i una dona vestida amb una bata blanca.  Darrere d'ells hi havia una pantalla de televisor, que no era gratuïta. L'obra començava amb un psicotècnic fet per la dona, a l'home, entre rialles i ironies. Tot semblava una broma, fins que ella li explica que pel contracte firmat havia de contestar bé tota una sèrie d'enigmes, perquè sinó part de la seva família podria patir algun mal, i aquí és on entrava la funció del televisor per ensenyar com uns homes amb la cara tapada a anaven a la casa d'un cosí llunyà del protagonista.  Per ara, no seré jo qui us desvetlli el final de la història per si la voleu veure en alguna altra contrada on l'estrenin. Només diré que el guió era molt ben travat ja que barrejava humor negre amb escenes de tensió impredictibles. És una obra que no deixa indiferent a l'espectador/a, tant si és per dir que no li ha agradat gens, o que li ha agradat una mica, o molt. I us preguntareu per què té aquest títol tan curiós És possible que aquest títol remeti a una obra d'un gran autor rus, L'idiota de Dostoiewski. Doncs bé aquest títol evoca una reflexió sobre de quina manera ens podem deixar manipular o no per una gran multinacional per diners, sense saber si  en un carreró sense sortida.  I no puc tancar aquest post, sense lloar les magnífiques interpretacions dels dos protagonistes: en Ramon Madaula i l'Anna Sahun. Tots dos es fiquen dins del personatge i es produeix una catarsi amb els espectadors que fa que tots formem part de l'obra, i ens preguntem "qui és l'idiota?"

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Continua la història III





Caminava feliç sota les gotes d'aigua, somrient. Quan va tornar a casa xopa de la pluja, va anar a la llar de foc, volia contemplar els records cremats.  Llavors va tenir un esglai, un crit va sorgir de dins seu.  No hi havia rastre de les centres ni del foc, no  hi havia res. "Què havia passat?" No estava somniant... O sí?

dijous, 24 de setembre de 2015

Taller de creació: Continua la història II





Aquella foguera el primer pas. Es va mirar al mirall del menjador, es va veure aquells cabells rinxolats i pèl-rojos, els ulls color mel, i un seguit de pigues que semblaven dibuixar un camí en el seu rostre. Les cendres eren ferides del passat, ferides que ara es tancarien. La seva veu interior la va animar a sortir al carrer, i quan ja estava passejant per l'asfalt de la ciutat de Barcelona, va començar a ploure força, ella es mirava aquelles gotes i va somriure. Encara podia sentir la flaire de les cendres cremades.


Continuarà...




divendres, 11 de setembre de 2015

Taller de creació: Continua la història...






Cendres, i més cendres, barrejades amb fum d'olor a cremat. Tot cremat a la llar de foc. Ella no s'ho podia creure, després de tot, allà hi havia part de la seva vida. Es va quedar sense paraules, el seu rostre es va transformar en un interrogant gegant, i encara sentia la farum de paper cremat. Era com si un ésser petitet hagués sortit de la seva ànima, i hagués llençat tot aquell gruix de paper a les flames, unes flames dansaires i juganeres.

dimarts, 8 de setembre de 2015

Inventa...

Foto feta aquest matí a l'andana del metro per l'Arlequí
Una història, poema, aforisme... a partir d'aquesta imatge.

dilluns, 7 de setembre de 2015

Reflexions en veu alta: A reveure Ludo!


La vida t'ensenya a encaixar cops díficils d'acceptar. Aquest estiu passat, arran d'un curs intensiu de dansa a l'escola Luthier de Barcelona, vaig assabentar-me que un noi de nom Ludovico Hombravella tenia càncer, el que jo desconeixia és que estava tan malalt que va morir al cap de pocs dies d'assabentar-me'n. I em vaig quedar sense paraules. Ludo de trenta i pocs anys, era un gran ballarí de claqué, i no només això sinó que cada vegada que sortia a improvisar ritmes amb els peus a les Tap Jams de claqué, transmetia la passió, la bellesa, i la seva grandesa humanes a través del seu art. Potser era algú que pràcticament no coneixia, però la dansa uneix, i s'estableix un vincle amb tots els qui gaudim veiem la unió de música i cos a través de l'acció de ballar. El que més em va emocionar van ser tots els missatges que Ludo va rebre a través de les xarxes socials per acomiadar-se'n.  A reveure, Ludo!

diumenge, 6 de setembre de 2015

Què et suggereix...?








aquesta imatge?

Setembre: Setmana del Llibre en Català i Fira de Tàrrega 2015









Un any més, quan s'acaba el mes d'agost, arriba el setembre amb la Setmana del Llibre en Català i la Fira de Tàrrega 2015. Els lectors i lectores dels llibres antics i nous podran gaudir durant tota una setmaneta d'activitats relacionades amb la lectura a la ciutat comtal. El dia 11 l'AELC ha organitzat una lectura de textos per part d'autors i autores, socis de l'entitat. Trobareu activitats per a totes les edats i per a tots els gustos.
D'altra banda, aviat començarà la Fira de Tàrrega 2015, durant uns dies Tàrrega s'omple d'espectacles al carrer de tota mena, per a tots els amants del teatre.
Tenint en compte que avui dia, tot canvia, i neixen noves maneres de veure i gaudir de la cultura, és bo veure que hi ha esdeveniments que perduren i creixen amb nosaltres. Benvingut, sigui el mes de Setembre, perquè tots els lectors i lectores i amants del teatre podrem gaudir de bones propostes culturals.


diumenge, 30 d’agost de 2015

Jocs literaris: Acròstics



Avui us proposo un joc literari per acomiadar el mes d'estiu, us convido a fer un acròstic a partir de les paraules...



A REVEURE






















8 anys d'Antaviana





Quan projecte nou comença, mai no saps on et portarà. Això és el que m'ha passat des que vaig iniciar El blog Antaviana. Llavors vaig coincidir amb el "boom" blocaire. En aquells inicis, escrivia un post diari. Ara, escric quan tinc coses per dir als lectors/lectores. Aleshores, també em preocupava tenir moltes visites i comentaris. Avui, sóc feliç de saber que tinc  lectors/lectores constants i assidus que donen vida a aquest espai. Moltes gràcies per ser-hi.


dimecres, 19 d’agost de 2015

Festes de Gràcia 2015




Enguany, se celebren un cop més les Festes de Gràcia. Cada any, els veïns i veïnes treballen tot l'any per idear i guarnir els carrers. Durant aquests dies i nits, com si fos un somni, Gràcia es converteix en un barri ple d'històries, fantasies, personatges... que ens conviden a visitar-los a conèixer-los, i crear-nos les nostres pròpies ficcions. I quin carrer engalanat és més bonic? Per a mi, tots i cadascun tenen el seu encant, i em fa pensar que malgrat les noves tecnologies ho han canviat tot, hi ha coses que segueixen essent genuïnes, i una d'elles són aquestes festes, unes festes que ens conviden a somniar, i a estimar aquesta ciutat.  Sigueu benvinguts doncs a les Festes de Gràcia. I si algú de vosaltres, vol deixar un comentari per comentar anècdotes, quins carrers us han agradat, què recomanaríeu, ja sabeu que casa meva és casa vostra.

"Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."






Darrerament, no he actualitzat aquest bloc. I és que m'he pres uns dies de vacances blocaires. Penso que quan es tenen coses a dir i compartir és quan hi ha material per a escriure, però també crec que quan les muses inspiradores dormen, cal deixar-les reposar. Com bé ja sabeu, vaig començar aquesta aventura, l'estiu del 2007. Sí, ja han passat 8 anys, Carpe diem, va dir el professor John Keating, al film Deads Poets Society. Sovint ens aventurem a coses noves per instint, o per arriscar-nos a descobrir un nou camí que ignoràvem. El cert és que malgrat tot, aquest bloc m'ha donat moltes alegries, sobretot, el saber que hi ha lectors constants, i lectors novells que s'apropen de tant en tant; alguns deixen les seves paraules, d'altres una petjada inesborrable. I és que escriure és comunicar i comunicar-se, i gràcies a la xarxa, aquesta activitat ja no és unilateral, perquè vosaltres m'ajudeu molt a construir relats, poemes, escrits, seccions, amb les vostres opinions i petjades. Així, que encara que hi hagi èpoques menys inspiradores i de menys actualitzacions, l'Arlequí segueix aquí per vosaltres, perquè vosaltres sou la sàlvia d'aquest bloc. De tot cor, moltes gràcies a tots i a totes, sigueu d'on sigueu, vingueu d'on vingueu, i com deia Jaume Sisa, "Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú."

dimarts, 21 de juliol de 2015

Joc literari caldersià: Escriu el teu conte





Un cop més, hem de fer memòria d'algú que ja no hi és. Es tracta del 21 aniversari de la mort de l'escriptor Pere Calders. Un dels millors contistes i novel·listes de la literatura catalana del segle XX. Per homenatjar-lo us proposo un joc literari, a partir d'un conte breu caldersià, podeu fer els vostres contes, aforismes...

Aquí teniu el conte:

Balanç
 

Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou.
Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva  vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

dilluns, 20 de juliol de 2015

Cinema i literatura: You've got mail



En la tarda de diumenge passat, vaig topar amb una pel·lícula interessant amb un discurs metaliterari destacable. Es tracta del film titulat Tens un e-mail, traducció del títol originari You've got mail. Aquesta història està dirigida per la directora Nora Ephron, i protagonitzada pels actors Meg Ryan i Tom Hanks. 

La trama es remunta a la dècada dels noranta,  Katlheen Kelly és la propietària d'una llibreria de llibres infantils i juvenils, heretada de la seva mare. A l'altre cantó, tenim en Joe Fox, Fox, ja sabeu que en anglès vol dir "guineu",  hereu de l'empresa i fortuna de la família Fox, i que decideix obrir una gran llibreria al costat de la llibreria de la Kathleen. Per tant, ja  tenim una part del conflicte,  un conflicte que es veu immers en dues històries paral·leles. La primera  és quan la llibretera i el senyor Fox es coneixen i a tots dos els neix l'orgull, creant un sentiment d'animadversió. I la segona històra, és quan tots dos protagonistes es comencen a conèixer a través de l'e-mail. Per tant, tots dos semblen tenir dues personalitats, una la real, i l'altra la virtual. Tot està dins d'un discurs metaliterari, ja que apareix al film molt sovint un debat sobre els personatges de la novel·la de Jane Austin, Orgull i Prejudici. El debat sobre aquesta obra no és casual ja que és un correlat de la història que "viuen" Kathleen i Joe, ja que mostren orgull i prejudici envers l'altre. Però aquests dos sentiments desapareixen quan els dos personatges es troben a la xarxa, perquè allà és on es mostren tal i com són, i expressen com se senten. La trama es complica quan decideixen desvirtuar-se. És llavors quan  ell descobreix qui és ella, però ella no ho sap. 

Tots dos personatges fan una mena de viatge d'aprenentatge interior del seu "orgull i prejudici" i s'adonen que s'han enamorat. És curiós com quan ella tanca la llibreria, ell decideix apropar-s'hi perquè no la vol perdre. És impressionant, l'escena final en què ells dos s'han de desvirtuar de nou, i se sent la veu de'n Joe cridant al gos, cosa que l'identifica davant d'ella,  i ella apareix somrient i plorant alhora; és una escena plena de poesia. 

Potser hi hagi algú que pensi que aquest film és massa ensucrat, però penso que està molt ben fet, pel que he anat comentant: les dues històries paral·leles, el debat sobre "orgull i prejudicis", i el debat sobre llibreria versus gran botiga comercial de llibres.

Homenatges literaris: Maria Mercè-Marçal

 Quan era encara una nena, i una adolescent anava al Parc que ara és el Patufet, que està enfront de la Biblioteca Central, de Santa Coloma de Gramenet. per passejar un gosset. A la paret hi havien escrits aquests tres versos:


A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Va ser el meu primer contacte amb la poesia de Maria Merçè-Marçal. I és que aquesta autora encara avui tan poc coneguda, va deixar escrites poesies plenes d'intensitat, passió, amor i harmonia. Quan entres en el seu cosmos poètic, t'enamora i ja no te' vols desprendre. Ella va ser una escriptora que a més de crear bells versos, també va reivindicar la seva condició de dona.  I segurament el seu camí, haurà obert camins de les noves poetesses d'avui. Aquest no vol ser un homenatge a algú que ja no hi és, sinó que vol ser un cant a la vitalitat i la universalitat de la poesia de Maria Mercè-Marçal. Us deixo amb el poema, "Per tu retorno", interpretat per Marina Rossell.



17 anys sense Maria Mercè-Marçal




Enguany es compleixen 17 anys de la mort de Maria Mercè-Marçal. Us convido a penjar poemes, versos, vídeos amb poemes cantats, d'aquesta gran dona i poetessa, tant en forma de comentaris com als vostres blocs/blogs o pàgines web. Animeu-vos i recordem, rellegim, somiem amb les paraules que va crear l'autora de poemaris com Desglaç, entre d'altres obres. I per trencar el glaç, endinseu-vos en aquests versos del poemari Bruixa de dol:

Pujaré la tristesa daltLES golfes 
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , 
el cartipàs vençut, la tarlatana vella. 
I baixaré les graus amb vestit d’alegria 
que hauran teixit aranyes sense seny. 

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

diumenge, 12 de juliol de 2015

Nova secció: Endevina on és l'Arlequí



Enceto una nova secció, endevina on és l'Arlequí. De tant en tant, us penjaré una fotografia, i us posaré una pista, i vosaltres haureu d'endevinar on es troba l'Arlequí.

La pista: És una plaça on hi ha l'estàtua de l'escriptora Montserrat Roig. Ara us toca a vosaltres, esbrinar on és l'Arlequí. 

dimarts, 7 de juliol de 2015

Cinema i literatura: Shrek








Avui, repesco una secció una mica aparcada, però que com l'au fènix reneix de les cendres, si em permeteu aquesta metàfora ja tan universal. Doncs per recomençar aquesta secció sobre l'estreta vinculació entre la gran pantalla i la literatura, he triat el film Shrek que ja comença a ser un clàssic. És com sabeu un film d'animació, i està basat en els contes infantils populars de sempre, més ben dit, apareixen molts personatges com Pinotxo, els tres porquets, el llop, ... Ara bé, aquesta història no és la típica d'un bell príncep que passa per molts perills, i venç a un drac, s'enfila dalt una torre i la desperta i enamora amb un petó. Més aviat, és un conte on un ogre de nom Shrek, solitari i poc sociable, i amb molts complexes, que viu en un bosc, allunyat de tothom i amb cartells que adverteixen del perillós ogre. Gràcies a un ase molt xerraire, i al fet que el príncep, i futur rei, li encomana la tasca de rescatar a una princesa d'una torre, ell i l'ase fan un camí d'aprenentatge d'ells mateixos, dels seus sentiments i de com enfrontar-se als estereotips que tenen les persones d'un mateix. Així la rescaten, i resulta que és una bella princesa, amb un secret, i és que està embruixada, i a mitjanit es converteix en orgre. Com ja sabeu, al final ella continua essent ogre perquè s'enamora de Shrek. És realment, una història on es barregen elements dels contes, personatges, però hi ha una ruptura amb les històries de sempre, i va més enllà, perquè mostra uns valors, com el fet que dues persones que no segueixen els típics cànons de bellesa es poden enamorar, poden ser estimats pels amics com l'ase, i poden viure feliços i menjar anissos. Un film amb missatge que fa que no els espectadors no ens quedem indiferents, i veiem que els contes tradicionals poden ser útils per trencar esterotips i tòpics. Un gran film.

dissabte, 4 de juliol de 2015

Bústia de suggeriments: Suggereix, opina...











A la Bústia de suggeriments, podeu suggerir temes literaris, seccions, que voldríeu que aparaguessin en aquest bloc. No sigueu tímids, i digueu la vostra!

El taller: Nova secció



Avui és dia de novetats. Encetem El taller, una secció on podreu crear, inventar, escriure... a partir d'una imatge extreta d'internet. Avui us proposo que escriviu un microconte, conte, poema, aforisme... inspirant-vos en aquesta bella imatge.


El racó de llegir: Nova secció






A l'estiu comencen els dies de platja, de relax, de divertiment, i de noves seccions. Avui encetem El racó de llegir, un espai per parlar i compartir les vostres lectures. 

Quins llibres us endureu aquestes vacances si marxeu o quines lectures teniu pendents si us decidiu romandre a les vostres ciutats?

divendres, 3 de juliol de 2015

Crònica poètica: Una nit màgica!






Era de nit, però encara no s’havia post el sol. Em trobava  darrera d'un riu de gent, molt ben vestida, sense extravagàncies ni marques visibles. Vaig esperar uns segons,  i després de dir el meu cognom, un noi, d’origen aragonès, em va posar una polsera identificadora. Vaig entrar amb el meu vestit llarg, aquell que era pràcticament nou, i que estava abandonat a l’armari. Em vaig posar unes sabates de taló discret. Caminava a poc a poc, amb una barreja de sensacions màgiques. A cada passa,  em trobava amb cares que em resultaven familiars, però amb qui mai no hi havia parlat. Hi havia una barra, on podies demanar des d’un refresc fins a còctels carregats amb gotes d’alcohol. Hi havia també, una taula dedicada al pernil; un senyor tallava amb art i cura, trossets d’or ibèric, que es desfeia al paladar juntament amb de pa i un rajolinet d’oli. Després em vaig asseure en un dels sofàs blancs de disseny, i al davant tenia la Mar Bella, i el cel que, a poc a poc, s’anava tenyint de blau marí i la lluna plena de fons.  Hi havia tauletes on hi havia bossetes amb “xips”.  De tant en tant, uns cambrers vestits del color de la més negra nit, s’apropaven amb safates plenes de petites exiquiteses, que aviat es desfeien als llavis dels milers de convidats provinents del teatre, o de la gran pantalla. Cadascun d'aquells homenets, dones i joves compartien aquella vetllada amb “velles” amistats, iamb qui s’intercanviaven noves notícies sobre futurs projectes artístics. Jo era en una pel·lícula, sense ser la protagonista. De tant en tant, em creuava amb rostres anònims que em miraven les nines, idil·lis que començaven i finien al món dels somnis.  Després unes noies, van dir els títols de films en català que havien rebut premis arreu del món. La nit m’acaronava la pell, sentint la brisa marina onejant dins meu.  Quan tot es va acabar, sentia com si fos una Ventafocs que tornava a casa a mitjanit, i tot havia estat com un miratge. L’endemà, els programes informatius em van recordar que jo havia estat a la Festa del Cinema Català. Una nit màgica!

dissabte, 27 de juny de 2015

Una mica de música: Just the way you are (The Pitch Perfect)

Avui us recomano escoltar aquesta versió de la cançó Just the way you are (del cantant Bruno Mars interpretada a capel·la per les actrius de la pel·lícula Pitch Perfect, un film, del qual us en faré cinc cèntims ben aviat. De moment, deixeu que aquestes veus us sedueixin...

dilluns, 20 d’abril de 2015

dilluns, 6 d’abril de 2015

L'hora del cafè: L'art contemporani






Avui dia 6 d'abril,  s'inaugura una nova secció "L'hora del cafè", on plantejaré temes de cultura d'actualitat  que em semblen interessants,  perquè  els comenteu i opineu lliurement, si us ve de gust.

El tema d'avui és l'art contemporani. Ahir vaig anar al Caixafòrum, i vaig veure l'exposició "Tres narratives. Memòria". Quan entres en una exposició d'aquest tipus no saps què et trobaràs, i comences a veure objectes que sembla que no tinguin cap sentit, i sí que el tenen, perquè sempre trobes textos explicatius del significat de les obres. És llavors quan em pregunto si tot es pot considerar art. I si l'art contemporani es pot comparar amb  l'art d'artistes com per exemple  August Rodin, qui va crear el Pensador, inspirant-se en la Divina Comèdia, i en Dante.

Què en penseu: tot es pot considerar art? Quina opinió teniu de l'art contemporani? Heu vist alguna exposició d'art contemporani? Animeu-vos dir-hi la vostra!

diumenge, 5 d’abril de 2015

L'Article: Les xarxes socials, noves formes de creació literària






Avui dia, la majoria de gent utilitza xarxes com Facebook, Twitter, Instagram,... per a comunicar-se. El Twitter, en concret, s'està convertint en una plataforma per a fomentar noves formes de creació literària, mitjançant iniciatives que potencien la creativitat entre un grup de persones anònimes que s'uneixen. Una d'aquestes iniciatives prové de la Fundació Brossa, que cada 19 de gener celebren el naixement del poeta barceloní, proposant-nos un joc creatiu brossià al Twitter. El primer any, ens van convidar a escriure acròstics a partir de paraules brossianes amb el hastag #Brossa95, i el segon any ens van reptar a escriure Haikús a partir de poemes visuals de'n Brossa, amb el hastag #Haikubrossa. De tot plegat, van sortir dos tweetbooks, i també es va celebrar el 21, dia mundial de la poesia, "L'Acròstikus", un espectacle poètico musical,  a partir de les participacions de gent que no teníem cap vincle, però Brossa ens va unir. Una altra iniciativa semblant és la que proposa la pàgina Vullescriure.cat, que aquests dies amb el hastag #tweetrelatJJFF ens proposen cada vespre des de 2 quarts de deu fins a dos quarts d'onze, un principi de relat, i qui vulgui pot animar-se a continuar-lo, fent un relat conjunt fins al dia 18.Tot això em fa pensar que les xarxes socials estan obrint la porta a noves formes de creació literària conjunta i participativa, que fa que escriure sigui realment un acte de comunicació entre vàries persones que són alhora autors/res i lectors/res, i quan ens llegim i ens fem accions tuiteres com retuit, o marquem aquell text, o aquell vers com a preferit, estem interactuant amb els altres d'una manera activa, viva, i molt enriquidora. Fa temps, va sorgir l'hipertext, que era aquella tècnica on cadascú podia aportar el seu granet, escrivint un trosset, jo pensava que era estrany, però ara amb aquestes noves eines, penso que és molt enriquidor, perquè es potencia la creativitat, i per l'altra és una creativitat conjunta, i això és precisament el que converteix la xarxa social en una eina de comunicació social entre els uns i els altres. 

diumenge, 29 de març de 2015

Efermèrides: 150 anys d'Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll



Enguany, l'obra més coneguda de Lewis Carroll "no" compleix 150 anys. Jo quan era nena vaig veure la pel·lícula Alícia al país de les meravelles de la productora Disney, i al cap d'uns quants anys, vaig llegir-me el llibre i la seva altra part, A l'altra banda del mirall. Quines dues obres tan meravelloses. Són llibres que un nen de 10 o 11 que ja comença a ser un petit gran lector quan els descobreixes i entres en els seus móns, tu ja no ets igual que abans, sinó que ara et preguntes si existeix un país on tot és meravellós, i se celebren no aniversaris, i apareixen cartes com a súbdits d'una reina malcarada.  I com oblidar, les famoses galetes o begudes que et conviden a tastar-les amb el risc de créixer o fer-te més petit. Lewis Carroll va crear un personatge femení que aprèn a descobrir móns fins llavors ignorats, i que amb aquesta descoberta una part d'aquell personatge va creixent, sense deixar de somniar ni de oblidar tot el que ha viscut en aquells móns. I és que per anys que passin Alícia al país de les meravelles, sempre serà un llibre per descobrir, rellegir, recordar, i imaginar-nos que tots som Alícia i tots deixem el món que coneixem per endinsar-nos en móns diferents.


Homenatges literaris: Tot recordant la poesia de Miguel Hernández


Recordem una de les veus més intenses de la poesia, Miguel Hernández, a través dels versos del poema "El último rincón".


EL ÚLTIMO RINCÓN

El último y el primero:
rincón para el sol más grande,
sepultura de esta vida
donde tus ojos no caben.

Allí quisiera tenderme
para desenamorarme.

Por el olivo lo quiero,
lo persigo por la calle,
se sume por los rincones
donde se sumen los árboles.

Se ahonda y hace más honda
la intensidad de mi sangre.

Los olivos moribundos
florecen en todo el aire
y los muchachos se quedan
cercanos y agonizantes.

Carne de mi movimiento,
huesos de ritmos mortales:
me muero por respirar
sobre vuestros ademanes.

Corazón que entre dos piedras
ansiosas de machacarte,
de tanto querer te ahogas
como un mar entre dos mares.
De tanto querer me ahogo,
y no me es posible ahogarme.

Beso que viene rodando
desde el principio del mundo
a mi boca por tus labios.
Beso que va a un porvenir,
boca como un doble astro
que entre los astros palpita
por tantos besos parados,
por tantas bocas cerradas
sin un beso solitario.

¿Qué hice para que pusieran
a mi vida tanta cárcel?

Tu pelo donde lo negro
ha sufrido las edades
de la negrura más firme,
y la más emocionante:
tu secular pelo negro
recorro hasta remontarme
a la negrura primera
de tus ojos y tus padres,
al rincón de pelo denso
donde relampagueaste.

Como un rincón solitario
allí el hombre brota y arde.

Ay, el rincón de tu vientre;
el callejón de tu carne:
el callejón sin salida
donde agonicé una tarde.

La pólvora y el amor
marchan sobre las ciudades
deslumbrando, removiendo
la población de la sangre.

El naranjo sabe a vida
y el olivo a tiempo sabe.
Y entre el clamor de los dos
mis pasiones se debaten.

El último y el primero:
rincón donde algún cadáver
siente el arrullo del mundo
de los amorosos cauces.

Siesta que ha entenebrecido
el sol de las humedades.

Allí quisiera tenderme
para desenamorarme.

Después del amor, la tierra.
Después de la tierra, nadie.

dissabte, 21 de març de 2015

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015: Crònica de l'Acrostikus






Sabeu que a vegades persones que no coneixes, es troben en un mateix camí? Coneixeu la sensació quan es crea un vincle entre diferents veus que participen en iniciatives culturals a la xarxa a través d'un poeta? Doncs avui unes quantes persones ens hem acostat al carrer Flassaders, número 40 de Barcelona,  per endinsar-nos a l'Acrostikus, un recital poètico-musical organitzat per Cristina Companys, Pere Peries i la Fundació Joan Brossa, per llegir, recitar i cantar haikús brossians, a partir de les iniciatives tuiteres #Brossa95 i #HaikuBrossa organitzats per la fundació esmentada per celebrar el naixament de Joan Brossa. La veritat és que cap de nosaltres sabíem com seria l'espectacle. Primer, la Judith Barnés, gestora cultural de la fundació, ha presentat l'acte explicant que sorgia arrel de la participació de la gent a través del Tuiter fent acròstics i haikús brossians. Després, en Pere Pèries ens ha demanat si teníem ganes de fer coses. Es tractava d'un espectacle interactiu i plenament brossià. Seguidament, en Pere ens ensenyava diferents poemes visuals brossians, a partir dels quals havien nascut haikús, i la Cristina Companys els ha recitat com si tots aquells versos de diferents participants fossin un sol poema. A continuació, un tenor i una soprano han interpretat bellament diferents haikús, sota l'acompanyament d'una pianista que feia sonar una música preciosa.
 Entre recital, i cançó, el Pere feia sortir a gent a qui prèviament se'ls havia donat cartes amb lletres, i a partir de paraules, ens feia crear acròstics al moment. Finalment, en Pere ha cantat els darrers haikús, amb una interpretació molt bonica. I finalment, ens han obsequiat amb un sempre benvingut piscolabis. Realment, un espectacle poètico-musical màgic, impressionant... 

FELIÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015

Us desitjo a tots i totes, un feliç dia mundial de la poesia. Passeu, i escriviu els vostres versos preferits, i compartim, estimem, llegim, assaborim la bellesa de les paraules rimades o sense rimar. Que sigui benvinguda la primavera, i volin orenetes de metàfores que vénen i van...
I per celebrar aquest bonic dia de primavera i poesia, us convido a escoltar 39 poemes musicats...


dimarts, 17 de març de 2015

17 de març 2015: Joc literari a propòsit del Dia de la poesia catalana a internet



Us proposo un joc literari per celebrar el dia de la Poesia Catalana a internet. Us posaré uns quants versos, i els noms d'alguns poetes catalans, i catalanes i haureu de relacionar els versos amb els poetes. Som-hi:


VERSOS:

1) Poso cigarret.
M'apropo a vosaltres amb el mot escrit i em faig donar foc de debò

2) Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.

3) Al cim d'un promontori que domina 
les ones de la mar, 
quan l'astre rei cap a ponent declina 
me'n pujo a meditar. 

4) Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor

5) Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.

6) Saludeu el món que marxa,

que demà ja serà tard.


ELS I LES POETES

Ausiàs March
Laia Noguera
Jacint Verdaguer
Joan Maragall
Clementina Arderiu
Joan Margarit

17 de març: Dia de la poesia catalana a internet





Avui, 17 de març se celebra el Dia de la poesia catalana internet. Des de twitter, lletra UOC, han anat demanant als amants de la poesia, votar per un poeta català. Sincerament, no podria votar per un de sol, considero que cadascun/cadascuna ha deixat un llegat que ha construït i forjat la tradició poètica catalana. Crec que és bo que es fomentin les xarxes per abraçar els versos dels nostres poetes i poetesses d'ahir, d'avui i de sempre. I no només això, sinó que en l'actualitat hi ha molts poetes joves que estan configuran el seu trajecte poètic. Aquesta setmana és l'excusa per rellegir, descobrir, redescobrir i compartir poemes d'Ausiàs March, Joan Maragall, Clementina Arderiu, Pere Quart, Gabriel Ferrater, Maria Merçè-Marçal... i moltíssims d'altres. Podeu participar-hi escrivint versos a twitter amb el hastag: #jollegeixo. Animem-nos i omplim la xarxa de poesia catalana d'ahir, d'avui, i de sempre... FELIÇ DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET!


dissabte, 14 de març de 2015

JOC LITERARI: Tria una d'aquestes imatges...

















i escriu poesia, prosa poètica, contes poètics....

Primavera 2015: Dia mundial de la poesia



Falten pocs dies perquè diguem adéu a l'hivern, i donem la benvinguda a la primavera. I és que tot i que és una estació plena d'alts i baixos, també és el període dels arbres florits, de les fulles verdes que broten de les branques, dels jardins de colors que desprenen aromes que ens hipnotitzen. El dia 21 també donem la benvinguda al Dia mundial de la poesia, un dels dies més bells de l'any. I quina manera més bonica de rebre les orenetes, que anuncien el bon temps, que estimant, llegint, redescobrint, compartint... la poesia. I és que els qui som enamorats dels versos, de l'harmonia, de la bellesa mètrica, i dels poetes que han immortalitzat les paraules plenes de sentit, tenim una cita inoblidable on podem gaudir d'aquest món que ens uneix, i que ens permet evadir-nos de la realitat dura i de vegades trista. Recordarem poemes d'autors catalans, i d'altres autors d'altres literatures, perquè la literatura i la poesia són universals i no tenen fronteres ni límits, només cal que ens pugem a un vaixell, com deia Ausiàs March, en un dels seus poemes, i viatgem per l'univers de la POESIA.  



dissabte, 28 de febrer de 2015

A reveure, Rosa!




El passat divendres va morir Rosa Novell, actriu i directora, que patia un càncer que la va anar apagant fins al final. La veritat és que aquesta notícia és força trista perquè Rosa Novell ha estat dalt dels escenaris catalans, en sèries i pel·lícules des de que ella era molt joventa. La seva veu, la seva professionalitat ens seduïa als espectadors creant una bonica catarsi. Per fonts pròximes, coneixia que estava molt malalta, i que a causa del càncer, ella s'havia quedat cega, però tenia aquella esperança que potser es refaria. Sobretot, perquè vaig saber que va fer una darrera obra de teatre amb l'Abel Folk. El cert és que a vegades no valorem el que tenim fins que ho perdem, i sento enormement la pèrdua d'aquesta actriu perquè és algú que forma part de nosaltres, d'aquells qui hem crescut gaudint del teatre, estimant als actors i actrius que han crescut amb nosaltres. De totes maneres, gràcies a la seva tasca, Rosa Novell ens ha deixat molt bons records que faran que ella continuiï amb nosaltres, encara que el teatre s'hagi quedat orfe un cop més. A reveure, Rosa.

diumenge, 25 de gener de 2015

Música i literatura: West Side Story al programa Òpera en texans de TV3

Quantes vegades hem vist el musical West side story? Tots sabem que es tracta d'una adaptació d'un clàssic literari: Romeu i Julieta de William Shakespeare, traslladat als carrers de Nova York dels anys 50/60, on un noi nordamericà s'enamora d'una noia portoriquenya. Això no és cap secret, avui però gràcies al programa Òpera en texans de TV3 i al seu presentador, Xavier Beltran he descobert qui va compondre la música Leonard Bernstein, juntament amb el lletrista Stephen Sondheim. Així doncs, el presentador ha anat explicant com és el ritme de les partitures del musical, i com Leonard Bernstein després de l'èxit del film, va aplegar cantants d'opera per gravar un disc, i sabíeu que un dels cantants que hi va participar va ser Josep Carreras? Doncs sí, avui al programa, s'ha vist un fragment de vídeo on el tenor català canta la cançó "Maria" d'una manera que posa la pell de gallina, en el sentit de gaudir de la música a través de la seva veu. Després, el presentador i Joan Lluís Bozzo ens han explicat una mica com es fa un musical, a partir d'un bon compositor, i unes veus impressionants. Tot això a mi m'ha descobert "West side story" no només com un clàssic inspirat en la literatura universal, sinó també des del punt de vista rítmic, a partir de les notes, i de les diferents melodies que van propiciar l'èxit al film. Un programa doncs cultural i didàctic que ens fa gaudir de la música, a tothom qui es vulgui deixar seduir per la batuta de Leonard Bernstein, a través de la història de Tony i Maria, als carrers de la ciutat de Nova York. I per concloure, us poso un vídeo de Josep Carreras cantant "Maria" de L. Bernstein:


dilluns, 19 de gener de 2015

Homenatges literaris: 96è aniversari de Joan Brossa



Doncs sí, passa el temps, i un cop més arriba el 19 de gener, la data en què Joan Brossa compleix 96 anys. I és que hi ha persones que encara que morin, el seu record, el seu llegat no desapareixen mai. Això és gràcies a entitats com la Fundació Joan Brossa, el CCCB, i la xarxa social Twitter. Durant molts dies han proposat poemes visuals a partir dels quals els tuiters i brossians de cor, han creat Haikús a la manera del poeta barceloní. Jo enguany he participat més de lectora, i no sabeu com he gaudit llegint les píndoles poètiques que ens han regalat els qui han deixat el seu propi Haikú. Ha sigut una experiència preciosa, de debò. Per a mi, ja ho sabeu, Brossa és especial, la seva manera de fer versos, teatre, de crear poemes visuals, era un escriptor i una persona singulars i sento que li tinc una estima tot i que mai el vaig tractar d'a prop. Avui dediquem aquest post per a tots i totes els que vulgueu penjar un poema, poema visual, un vers, o fins i tot un haikú en homenatge al gran Joan Brossa, podeu passar-vos pel bloc i fer el vostre homenatge. T'estimem, Brossa!

diumenge, 18 de gener de 2015

La descoberta: Ed Sheeran "Thinking out loud"

Avui inauguro una altra secció, La descoberta, i per encetar-la comparteixo amb vosaltres un cantant que acabo de descobrir i que espero que us agradi. Gaudiu de la bona música, avui, demà i sempre!

Reflexions en veu alta: Els blocs, blogs estan en declivi?





Quan vaig començar a entrar al món dels blocs,blogs, era l'època del boom, ara fa uns set anys, un moment en què hi havien espais de tota mena i totes les temàtiques en llengua catalana, i recordo tots els homenatges blocaires literaris que s'han fet a la xarxa, gràcies a moltes persones com per exemple,el Víctor Pàmies,o el Jesús M. Tibau, o el Toni Ibáñez, per esmentar-ne alguns, que sempre han iniciat i fomentat la participació en aquestes iniciatives. Avui dia, han aparegut moltes xarxes socials: facebook, twitter, instagram, whatssapp, linkedin, i moltíssimes més. Sembla que totes aquestes xarxes han guanyat terreny a internet i entre els navegants, i potser els blocs o blogs han perdut presència. Potser sí que la xarxa blocaire ha perdut pes i presència, però de tota manera, els blocs o blogs continuen essent un espai on els autors/res escriuen posts i els lectors/res participen ja sigui llegint-los o deixant comentaris, i esdevé una comunicació entre uns i altres que mai no s'acaba.
Crec que encara que aquestes eines socials, molts blocaires continuen al peu del canó oferint-nos píndoles de poesia, cultura, música clàssica, articles de ciència, crítica literària, jocs literaris, refranys i dites, etc. Així que no defalliu, perquè als blocaires o blogaires encara ens queda molt camí, qui sap fins on, però al menys estem aquí, a la xarxa.