"Necessitem desesperadament que ens expliquin històries. Tant com el menjar, perquè ens ajuden a organitzar la realitat i il·luminin el caos de les nostres vides." Paul Auster.
dilluns, 7 de desembre del 2020
Improvisacions literàries 1 : L'ocell d'ales verdes i blaves
dimarts, 24 de novembre del 2020
25 de novembre: Emprendre el vol sense por.
NI UNA MÉS!
NO A CAP VIOLÈNCIA DE CAP TIPUS, NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!
No podia articular cap mot, sentia les ferides de les cicatrius que ningú podia veure. Es mirava al mirall, i podia veure aquell rostre marcat per la tristesa, les llàgrimes no vessades per la basarda de mostrar la pròpia vulnerabilitat. Després de veure's aquell senyal, que ja mai més s'esborraria de la seva memòria, va marcar un número, 016. Amb una veu tremolosa, finalment, va demanar ajuda. Ella no vol ser una víctima més, ara més que mai, vol sentir la vida dins seu, i les seves ales no estan mortes, simplement, estaven lligades, però fins i tot els lligams més forts, es poden trencar. I ella va trencar els lligams, i va emprendre el vol sense rumb, però sense por.
diumenge, 22 de novembre del 2020
Feliç dia de la música
Avui és el dia de felicitar a tots i totes aquells que ens deleiten cada día amb la seva música, ja sigui tocant algun instrument, composant una lletra de cançó o cantant-la. Aprofito l'avinentesa per recomanar-vos un grup que potser ja coneixereu, però que he descobert que es diuen Stay Homas, que han composat, tocat i cantat cançons dedicades al confinament, que ens poden alegrar una mica aquest temps tan estrany, difícil i esquerp. I no tan sols això, sinó que a través de les seves lletres, ens poden arribar missatges que ens obrin una nova perspectiva vital, valorar les petites coses importants: com poder veure les amistats, tenir un amor que potser ens espera, o potser encara no coneixem, caminar pels carrers, i que fins i tot, un cop s'acabi aquest malson, potser ens atrevim a dir coses que abans potser no hauríem dit, vull dir, que cal reviure, o tornar a començar a viure i no deixar-nos véncer mai per la tristesa o la desesperança. Potser sona utopia, però simplement, jo mateixa lluito contra aquestes tenebres perquè tard o d'hora tot canvia i tot passa. Mentrestant, gaudim de la música, sigui la que sigui que us agradi, perquè hi ha gustos per a tots i totes. Feliç dia de la música i per celebrar-ho us comparteixo una versió diferent de "Paraules d'amor", cantada per Joan Manuel Serrat i Pablo Alboran.
diumenge, 25 d’octubre del 2020
Propera activitat cultural: Conferència virtual "La consciència de si mateixes i la seva autoestima en dues dones: Catherine i Aloma.
El proper dilluns 16 de novembre, hi haurà una conferència sota el títol: "La consciència de si mateixes i la seva autoestima en dues dones: Catherine de Jane Austen a L'abadia de Northanger i la protagonista de la novel·la Aloma de Mercè Rodoreda. Serà a càrrec de les ponents, Marta Caño, Núria Valls i Roser Caño. La xerrada serà virtual, començarà a les 18:00h i està dins l'agenda d'activitats de l'AELC.
dissabte, 10 d’octubre del 2020
Improvisacions literàries: El bosc encantat (1a part)
Hi havia una vegada, una nena que es deia Marina, que tenia 10 anys, aquell dia havia anat a la biblioteca de la seva ciutat Santa Coloma de Gramenet. Se li feia pesat haver de dur mascareta, però sabia que en temps de covid-19, no tenia més remei. Estava a la secció de llibres de misteri, i en va veure un que tenia aquesta imatge que veieu a la portada. Una nena va entrar en un bosc encantat... i de cop i volta, un vent molt fort es va endur la Marina cap a un indret ple d'arbres, fulles rogenques tardorals. Estava dins del llibre.
Continuarà....
dissabte, 19 de setembre del 2020
Silenci, comença la sessió: Big, i l'esperit de Peter Pan.
diumenge, 13 de setembre del 2020
Resiliència blocaire: L'Arlequí torna a la xarxa.
Lectors i lectores,
Després de molts anys, de vegades em plantejo si tancar o continuar amb aquest bloc. Avui he tornat a optar per la segona opció. En l'actualitat amb les xarxes com Facebook, Twitter, Instagram, Youtube, o Tik Tok, sembla que els blocs estiguin en període d'extinció, però què voleu que us digui, em resisteixo perquè sento que encara puc escriure idees, pensaments, opinons de llibres, etc. I com a propòsit vull intentar escriure com a mínim un post a la setmana. Sí, sembla una utopia, però aquest cop, l'Arlequí vol tornar a escriure i vol que vosaltres escriviu aquí si ho voleu. Encara no sé si hi haurà noves seccions, o de què us parlaré, però sempre serà de i sobre cultura d'arreu del món, perquè al cap i a la fi, la cultura creix amb nosaltres, ens permet somniar i voler saber més. El filòsof Sócrates va dir un cop: "Només sé que no sé res". Doncs això, que volem saber més i compartir allò que no sabíem i descobrim ara. Així que sigueu de nou benvinguts i benvingudes, tant si sou lectors/res silenciosos/es com si decidiu deixar els vostres comentaris. Així doncs, fins aviat!
dimarts, 18 d’agost del 2020
Efemèrides: Federico García Lorca
Avui 18 d'agost es compleixen vuitanta-quatre anys de l'afusellament del poeta Federico García Lorca. Sí, d'aquell noi que va deixar tantíssims poemaris, i obres de teatre que estan dins del nostra memòria col·lectiva. Avui li dediquem aquest post amb un dels seus poemes:
verde viento verdes ramas
el barco sobre la mar
el caballo en la montaña.
Verde, que yo te quiero verde.
Con la sombra en la cintura
ella sueña en la baranda
verdes carne, pelo verde
su cuerpo de fría plata.
Compadre quiero cambiar
mi caballo por tu casa
mi montura por tu espejo
mi cuchillo por tu manta.
Compadre vengo sangrando
desde los Puerta de Cabra
y si yo fuera mocito
este trato lo cerraba.
Poema original de Federico García Lorca:
Romance sonámbulo
Verde que te quiero verde.
Verde viento. Verdes ramas.
El barco sobre la mar
y el caballo en la montaña.
Con la sombra en la cintura
ella sueña en su baranda,
verde carne, pelo verde,
con ojos de fría plata.
Verde que te quiero verde.
Bajo la luna gitana,
las cosas la están mirando
y ella no puede mirarlas.
Verde que te quiero verde.
Grandes estrellas de escarcha,
vienen con el pez de sombra
que abre el camino del alba.
La higuera frota su viento
con la lija de sus ramas,
y el monte, gato garduño,
eriza sus pitas agrias.
¿Pero quién vendrá? ¿Y por dónde?
Ella sigue en su baranda,
verde carne, pelo verde,
soñando en la mar amarga.
-Compadre, quiero cambiar
mi caballo por su casa,
mi montura por su espejo,
mi cuchillo por su manta.
Compadre, vengo sangrando,
desde los puertos de Cabra.
-Si yo pudiera, mocito,
este trato se cerraba.
Pero yo ya no soy yo,
ni mi casa es ya mi casa.
-Compadre, quiero morir,
decentemente en mi cama.
De acero, si puede ser,
con las sábanas de holanda.
¿No ves la herida que tengo
desde el pecho a la garganta?
-Trescientas rosas morenas
lleva tu pechera blanca.
Tu sangre rezuma y huele
alrededor de tu faja.
Pero yo ya no soy yo,
ni mi casa es ya mi casa.
-Dejadme subir al menos
hasta las altas barandas,
¡dejadme subir!, dejadme
hasta las verdes barandas.
Barandales de la luna
por donde retumba el agua.
Ya suben los dos compadres
hacia las altas barandas.
Dejando un rastro de sangre.
Dejando un rastro de lágrimas.
Temblaban en los tejados
farolillos de hojalata.
Mil panderos de cristal
herían la madrugada.
Verde que te quiero verde,
verde viento, verdes ramas.
Los dos compadres subieron.
El largo viento dejaba
en la boca un raro gusto
de hiel, de menta y de albahaca.
-¡Compadre! ¿Dónde está, dime?
¿Dónde está tu niña amarga?
¡Cuántas veces te esperó!
¡Cuántas veces te esperara,
cara fresca, negro pelo,
en esta verde baranda!
Sobre el rostro del aljibe
se mecía la gitana.
Verde carne, pelo verde,
con ojos de fría plata.
Un carámbano de luna
la sostiene sobre el agua.
La noche se puso íntima
como una pequeña plaza.
Guardias civiles borrachos
en la puerta golpeaban.
Verde que te quiero verde,
verde viento, verdes ramas.
El barco sobre la mar.
Y el caballo en la montaña.
Pero yo ya no soy yo,
ni mi casa es ya mi casa
dejadme subir al menos
hasta las altas barandas.
Compadre, quiero morir,
decentemente en mi cama.
De acero, si puede ser,
con las sábanas de holanda.
Compadre donde está dime,
donde está esa niña amarga
cuantas veces la esperé
cuantas veces la esperaba.
(1928)
dijous, 6 d’agost del 2020
Reflexions en veu alta: Moments difícils-Necessitem cultura.
dissabte, 20 de juny del 2020
Nou conte a Bubok: L'oracle de Sofia
divendres, 12 de juny del 2020
L'Article: Viure fins al darrer alè
dissabte, 16 de maig del 2020
Reflexions en veu alta: Maria Aurèlia Capmany
dijous, 23 d’abril del 2020
divendres, 10 d’abril del 2020
#microescritsdelarlequí: El mar blanc
dimarts, 31 de març del 2020
Iniciatives culturals interessants
Una iniciativa interessant que fa temps està duent a terme la Xarxa de Biblioteques es diu "robaunpoema. Un dels escriptors i blocaires que hi participa des del Facebook és en Jesús M. Tibau . Aquesta iniciativa es tracta d'agafar llibres i combinar els títols per fer petits poemes. Una bona manera d'incentivar la creativitat i la poesia. Així que ja ho sabeu si teniu ganes de fer coses creatives aquí en teniu una.
Una altra iniciativa prové de TMB i és el concurs literari que cada any per aquestes dates es convoca coincidint amb les dates de Sant Jordi. Enguany a més del #relatlliure "eltweetrelat i #l'instarelat, també hi haurà una nova categoria #àudiorelat. Així que tots i totes aquells als qui us agradi escriure, i tingueu algun text que passi en un bus, taxi, metro, o bici, per què no, i teniu ganes de presentar-vos al concurs, doncs ja ho sabeu.
dilluns, 16 de març del 2020
Trencant el silenci
dijous, 2 de gener del 2020
Fundació Joan Brossa-Twitter: #Fotopoemari
Com cada 30 de desembre, la Fundació Joan Brossa proposa una iniciativa creativa al Twitter, a través d'una obra del poeta barceloní. Enguany el hastag és #Fotopoemari, i és que a partir d'una imatge o poema fet per Joan Brossa, els brossians irremeiables podem crear les nostres pròpies "obres brossianes". Així que si escriviu i adoreu Brossa, us animo a participar-hi, fins al 19 de gener.