Imatge presa de la xarxa
Ahir arran d'una conversa, on parlava amb un conegut sobre el meu llibre de relats, l'interlocutor em deia que és difícil difondre el conte perquè no hi ha mitjans que el potenciïn, i em deia, inclús que havia d'escriure una novel·la. I això em fa venir una qüestió: el conte és un gènere menor? En principi, és ben cert, que les obres que han tingut més difusió, només cal veure el llistat de les més venudes aquest darrer Sant Jordi, són novel·les. Però en la història de la literatura catalana, des de l'edat mitjana que escrivien els anomenats "lais", fins arribar a Josep Carner, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, i una llarga llista més, van ser també conreadors d'aquest gènere, fins i tot, fou un gènere que esdevingué important en el període en què la novel·la va entrar en declivi a Catalunya. Així, que realment el conte és un gènere menor?. No sé on vaig sentir algú que deia que escriure un conte era una tasca complexa perquè s'havia d'escriure una història dins de la brevetat. I hi estic d'acord, perquè per exemple, hi ha un conte molt conegut de la Carme Riera, Te deix l'amor com a penyora, on comences a llegir i t'imagines que està narrant la història d'un home i d'una dona que s'han estimat i ja no estan junts, fins que arribes al final, i descobreixes a partir d'un nom, el nom d'una dona, la filla del jo narrador, que es dirà Maria, i aquest gir és fantàstic, és un gir que només és possible trobar en un relat. Perquè un relat té una estructura concreta, però al final sempre es pot sorprendre al lector, i deixar un regust inoblidable en el lector. Per tant, opino, que el conte és un gènere tant important com la novel·la, la poesia, el teatre, l'assaig... Cada gènere literari té la seva essència. I ja sabem que diu la dita: "lo bueno si es breve es dos veces bueno".
