Antaviana 6.0

L'any 2014 es compliran 95 anys del naixement de Joan Bross a, és per això que la Fundació Joan Brossa i CCCB han creat una iniciativa per a celebrar-los. Entre els dies 1 i 19 de gener de l'any 2014 (data de naixement del poeta), haureu d'escriure cada dia un acròstic a partir de paraules brossianes escollides per la Fundació. Si voleu més informació, aneu al següent enllaç i sabreu quines són les paraules i quines les dates perquè us animeu a participar-hi:  "Celebrem el 95è aniversari de Joan Brossa!"

Veure marxar el 13, i quan siguin les 12 de la nit, rebrem el 14. Feliç 2014 per a tots i totes!

us desitja un Bon Nadal!

Les meves sabates caminen sense mi, dansant i descobrint nous carrerons, jo descalça i quieta per por de caure a les brases o caure presa d'un pou ple de teranyines. Vés, corre i atrapa-les abans que s'allunyin de tu.

de Joana Raspall.

Moltes gràcies!

Penja un llaç vermell al teu bloc/blog i escriu un poema, un conte, una història que tingui a veure amb la simbologia del llaç vermell. I deixa un comentari aquí amb l'enllaç per compartir-ho.

  Des que tinc ús de raó, quan em venia al cap el nom Miquel Martí i Pol, de seguida recordo un home afable, en una cadira de rodes, aparentment immòbil, ple de vitalitat i sempre amb un somriure als llavis. Tothom sembla ha llegit algun poema de Miquel Martí i Pol, però després d'un any de la seva absència humana, què en sabem d'ell? Realment, hem aprofundit en la seva poesia? Crec que aquests aniversaris ens fan adonar que potser encara tot just estem començant  a copsar un món poètic, amb segell propi, d'un home d'una intensa força poètica. Quan perdem algú com ell, es crea un buit irrecuperable. Cada poeta, cada vers, cada estrofa esdevenen únics i universals , cosa que contribueix a construir el nostre viatge per la poesia, un indret, que ens mostren un camí que mai no té fi.  Redescobrim-lo una mica més llegint un dels seus poemes, en el desè aniversari de la seva absència. Estimada Marta [I] Mira'm els ulls que cap fosca no venç. Vinc d'u

Entrée du village de Voisins (1872)                                                  "Two Women Chatting by the Sea," St. Thomas, (1856) Fonts: wikipedia Avui m'he apropat al Caixa Fòrum de Barcelona, i m'he endinsat en l'exposició d'un pintor que m'era totalment desconegut: Jacob Abraham Camile Pissarro (1830-1903). Pissarro, nascut a l'Illa de St. Thomas U.S Virgin Islands, va ser el mentor de l'impressionisme, i es va relacionar amb Paul  Cézanne i Claude Monet.  El cert és que la seva obra pictòrica va ser eclipsada per la fama del seu amic Monet. Tot i així, ell va ser "l'impulsor" dels quadres que es pintaven amb les impressions del moment, i que segons com els miris, tens una impressió una altra, si ets a prop veus els trassos gruixuts del pinzell, i si ets lluny veus l'efecte de tota la pintura. Pissarro es va especialitzar en paisatges verds, sobretot amb un element quasi obssessiu: el camí. I això sí semp

Des dels temps en què els trobadors componien els seus poemes d'amor per a les seves dames, hem immortalitzat aquells primers, oblidant-nos de les trobadores. I sovint, quan hem parlat dels diferents períodes de la història de la literatura tant catalana com universal hem utilitzat el terme "escriptors", enterrant en l'oblit a moltes escritpores, encara anònimes per a nosaltres. Hi ha qui diu que la idea de dir poetes i poetesses, per exemple és "ridícula". Crec que utilitzar els dos termes no tan sols és correcte sinó un exercici de memòria històrica. Em fa l'efecte que hi ha qui li fa nosa que alguns i algunes volguem donar visibilitat a les dones. I és per això que quan ens referim a persones que es dediquen a conrear poemes podem optar per dir "poetes" o "poetes i poetesses".

Aquest matí, dissabte 19 d'octubre, dia mundial contra el càncer de mama, he assistit a la primera jornada del V CONGRÉS DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA : Història i ficció històrica per a infants i joves , organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'anomenat congrés se celebrava a la Sala Moragues del Born. Com bé diu el subtítol del mateix, avui els conferenciants i tertulians se centraven en la narrativa històrica de ficció adreçada a infants i joves. El primer conferenciant que ha donat el tret de sortida ha estat l'escriptor Oriol Vergés. L'escriptor ha parlat des de la seva experiència de les narracions breus i novel·les per a infants i joves, i en la seva conferència ha dit: "Queda molt per a escriure sobre el franquisme per a infants i adolescents.".   A continuació, l'AELC ens ha obsequiat amb un esmorzar amb te o café i pastes ben dolces per tornar i continuar amb la Taula Rodona: Entre la fic

Abans que les agulles corrin, els nostres peus ja llisquen per l'asfalt. Els cotxes assalten les zebres de ciment, i no hi ha ningú que s'aturi a olorar l'olor de la tardor. Els humans ens deixem arrossegar per les presses, avançant-nos a Kronos, ignorant que ell ja ens marca el pas. Caiem en l'oblit, l'oblit del mirall, de les veus que ens parlen a cau d'orella, de la música que ens acompanya pels passadissos del metro, del nostre propi alè. Temem la mà de Kronos, però les nostres mans ens empenyen més. Una veu de dins ens crida suaument, i ens diu: Carpe diem, Carpe... Diem, Diem...

Cada any la Fundació Prudenci Bertrana i Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya convoquen els Premis Lletra per a projectes digitals de literatura catalana . Enguany, he decidit llençar-me a la piscina i presentar un projecte que vaig fer en un curs de Webquest, organitzat per la Universitat de Barcelona. Es tracta d'una webquest titulada Les barques de Sinera que vaig idear, pensar, i crear com un projecte docent. Aquest projecte docent, l'objectiu és apropar la figura de Salvador Espriu en un dels seus mites més reeixits però més desconeguts pels més joves. Així doncs, Les barques de Sinera és una de les candidates als Premis Lletra 2013. El cert és que no he presentat el projecte per vanitat, però sí per donar-lo a conèixer a tothom i sobretot a d'altres docents.

Pablo Neruda ens va deixar ja fa quaranta anys. Neruda va néixer a Santiago de Xile l'any 1904. Va publica els seus primers poemes a un diari regional La Mañana , mentre realitzava els seus estudis al Liceo d'Home. L'any 1919 ja va obtenir el tercer premi als Jocs Florals, amb el poema Nocturno ideal. Un any més tard col·labora en la revista literària "Selva austral" sota el pseudònim Pablo Neruda, en honor al poeta txec Jan Neruda.El 1924 va publicà el seu poemari més conegut Veinte poemas de amor y una canción desesperada.   Posteriorment, la Guerra Civil i l'assassinat de Federico García Lorca el van convertir en un poeta compromès amb el moviment republicà. Morí el 1973 a causa d'un càncer. Per concloure aquesta breu i homenatgística biografia, penjo un dels poemes d'amor més bonics que s'han escrit mai.                                          15 M E gustas cuando callas porque estás como ausente,

El Déu del vent sacseja les portes, i totes s'obren i li cedeixen el pas. Tothom la rep, i l'espera, deixant enrere aquell qui ens ha fet somniar, i oblidar els rellotges i les rutines. Ara ella és aquí, i ens acompanya quan trepitgem catifes que canten crec crec. També ens porta les pluges que ens transporten a olors com si fóssim a la fageda d'en Jordà. Ja es comencen a veure senyores vestides amb davantal preparant les castanyes i els moniatos. L'estiu es resisteix a abandonar-nos, mentre ja sentim les passes de la tardor que ja ha arribat, per quedar-se amb permís del senyor hivern! Benvinguda tardor! A reveure estiu?

Nova secció Música i poesia de la mà d'una cançó dels inoblidables ABBA: Thank you for the music .

Avui, enceto una de les seccions noves d'aquesta tardor 2013: Recomana. Es tracta d'una secció on podreu recomanar llibres, pel·lícules, obres de teatre... etc. Com que ha començat ja la Setmana del Llibre en Català , us demano que recomaneu un llibre de poesia Així doncs, penseu-hi, i si heu trobat un llibre de poesia que us hagi enamorat, encisat...  no sigueu tímids ni tímides, compartiu el títol i el nom de l'autor o autora, i si voleu fer un comentari del llibre esmentat també ho podeu fer. Espero les vostres participacions!

Som a 1 de setembre. Un altre estiu ja s'ha fos, la caiguda d'algunes fulles dels arbres, els dies plujosos, i l'olor de terra mullada ens anuncien que la tardor de l'any 2013 ja ens acaricia. I és que aquesta tardor ve carregada d'activitats culturals. D'una banda, tenim la Fira de Tàrrega , que un cop més ens deleitarà amb diversitat d'espectacles teatrals als carrers de Tàrrega. Una cita que com cada any és puntual, i que ens recorda que antigament, el teatre popular va néixer als carrers. D'altra banda, tenim la Setmana del Llibre en català, una setmana on els més lletraferits podrem deleitar-nos passejant pels estants plens de llibres, i participant a activitats relacionades amb escriptors, poetes, etc . I aquest mes de setembre també arriba amb unes quantes novetats al bloc. Sí sí com heu llegit bé! hi haurà novetats! Hi ha una dita que diu: "renovar-se o morir". En aquest cas, encara que aquest espai cultural ja tingui sis anyets,

El riu Lateu em parla: Vull el teu somriure, Vull la teva força, vull que et banyis dins meu.

Camino a cegues, i m'entrebanco amb la mateixa pedra. El teu esguard fuig darrere d'un altre. La veu del mirall em parla: Desperta't!

Avui es compleixen setanta-set anys de la mort d'un poeta nascut a Granada: Federico García Lorca. Què sabem d'aquest poeta? Què sabem de la seva vida i de la seva mort? Tenim moltes preguntes i algunes sense respostes. Però si volem saber qui era i què ens va llegar, aleshores caldrà aprendre a llegir a poc a poc la seva poesia, paraules plenes de sentit, d'imatges i  de bellesa... Lorca tenia un talent inigualable, gràcies a la Generación del 27, ell va anar construint la seva obra tant poètica com dramàtica, arran de les seves vivències, i també de la seva cultura literària, i dels seus viatges. Qui no recorda aquells versos: "Verde que te quiero verde", o la canço popular de la "Tarara"? per citar-ne alguns. Cada peça poètica, cada obra teatral han esdevinguts llegats que ell ,sense saber el seu trist destí, ens va deixar ahir, ens ha deixat avui i que podrem recuperar demà. Sempre, Lorca! Caña de voz y gesto, una vez y otra vez tiembla si

Si mirem les xifres, fa sis anys que va néixer el bloc Antaviana, i l'Arlequí va començar a signar posts, seguirem dient que avui escric el post 1399, i tinc uns 159 seguidors/res. Si anem més enllà dels càculs, des que vaig començar he après a compartir escrits, entrevistes, jocs literaris, articles, reflexions, jocs creatius... El més important sempre ha sigut que vosaltres esteu aquí, tant si deixeu comentaris, com si feu una ullada els posts que vaig penjant. Escriure un bloc no té raó de ser, sinó hi ha lectors/res/autors/res amb qui tenir una comunicació bilateral. Quan vaig iniciar-me al món dels blocs o blogs, poc m'imaginava totes les satisfaccions que guanyaria, quan escric i em contesteu amb un poema, o fins i tot, alguns heu proposat aquest bloc a alguns premis blocaires. Aquest espai ha anat creixent, i l'Arlequí, el meu alter ego, també ha crescut. Potser no actualitzo tant a diari com al principi, però procuro seleccionar més el que m'interessa penjar, d&

Avui es compleixen 89 anys de la mort d'en Joan Salvat-Papasseit. Salvat-Papasseit és un d'aquests poetes que al morir jove, ell i la seva obra es van immortalitzar. Va ser un dels autors que va aventurar-se en les Avantguardes, i així és com en la seva poesia trobem cal·ligrames, i aspectes característics del període que cercava trencar amb la tradició literària precedent. Però Salvat-Papasseit és un d'aquells poetes que més bé ha "cantat el tema de l'amor amb la seva obra poètica, especialment amb El poema de la rosa als llavis. Aquesta obra pren referents com la poesia trobadoresca, i la singularitat de la veu poètica de Salvat-Papasseit construeix una història on el jo poètic s'enamora d'una noia, i la va conquistant per mitjà de  la poesia, fins que finalment aconsegueix tenir el seu amor. Una obra que és cícilica, ja que en el darrer poema es mostra com l'enamorament i el desig poden tornar començar un altre cop. El poeta barceloní amb un

Arran del centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pórcel, he descobert pels tuits de la gent, que aquest poeta i l'Espriu eren bons amics, i aquesta amistat es va traduir en llurs obres poètiques, ja que es van dedicar poemes l'un a l'altre. Penso que això és el que fa grans aquests dos homes, perquè no només tenien el do de la poesia, sinó que compartien aquest do entre ells, i avui que tots dos són absents, tenim el testimoni de la seva amistat a través del llegat que ens han deixat. Quantes coses s'aprenen quan han passat anys, i encara hi ha dades dels poetes més universals que tenim que ens els representen com persones encara per a descobrir, tant a nivell personal, com a nivell poètic. Celebro aquesta amistat, perquè avui podem celebrar els dos centenaris, recordant les paraules que es van dir mitjançant els versos i l'harmonia de la poesia. Alcem les copes i brindem per les amistats entre poetes universals.

Un vídeo amb una cançó plena de ritme, colors amb la veu de Macy Gray. Que tingueu un bonic dia a tot el món!

"Pensar o despensar?, aquesta és la qüestió." Despensar, tancar els ulls i desvetllar els de l'ànima. Despensar els desamors de ningú Despensar per uns instants, la fotografia del nostre món ple de misèries, tristeses, injustícies, i criatures sense far. Despensar i obrir l'ànima al fons del mar i  sentir la música de les ones acaronant les roques, i i les ones deixant-se acaronar per la lluna.

Fa uns quants anys, quan jo estudiava filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, el professor Josep M. Balaguer de literatura contemporània, en l'assignatura Poesia del Segle XX II, ens va descobrir la figura i l'obra de Bartomeu Rosselló-Pórcel, un poeta que va morí jove però que com molts d'altres ens va deixar una obra poètica plena de força, intensitat  i un llenguatge ric i ben acurat. Probablement, hagués desenvolupat un cosmos poètic enorme si la mort no se l'hagués endut tan aviat.  Com ell, altres poetes com Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres, Gabriel Ferrater, Maria Mercè-Marçal han tingut una vida breu, però la seva obra breu però no menor ha esdevingut universal. Així doncs, avui podem recordar la figura de Rosselló-Pórcel que va crear una poètica genuïna, i el fet que avui celebrem el seu centenari ens permet descobrir i redescobrir els seus poemes, i a través d'ells la seva visió de la poesia. Un poeta que cal no oblidar i que cal lle

L'agost de 2007, l'Arlequí va plantar una llavor a la xarxa, que va batejar amb el nom Antaviana. Cada dia, regava aquesta planta, alimentant-lo amb literatura perquè no es marcís com una rosa. Així que, a poc a poquet, la criatura es va fer gran i avui ja li neixen noves fulles, noves tiges i també noves flors. I és així, que cada dia molts vénen a visitar-la per veure-la d'a prop, per compartir amb l'Arlequí com creix i com aprèn a caminar sense caure. Molts han deixat un record en forma de comentari, fins i tot, alguns s'han estimat més no dir el seu nom, i fins i tot, molts li han donat menjar amb la participació als jocs literaris creatius. I la criatura ha continuat creixent amunt, amunt. I ja té 6 anys, sí sí, ja té 6 anys. I encara que sembli que fos ahir que l'Arlequí li va donar vida i el va batejar, avui ella encara té energia per parlar, córrer, cantar...  I si vosaltres voleu, vingueu d'on vingueu, sigueu com sigueu, podeu parlar, córrer, c

Una entrada i  una sortida sense portes sense pany sense clau sense fressa només, silenci...

  Aquí teniu un nou joc creatiu  literari: Aquell matí no vaig sentir el so de la persiana. Eren dos quarts de nou, i em vaig atançar a la finestra del menjador i vaig veure la persiana de la Papereria tancada. 1a participació: Elfreelang del blog Si dubto és que sóc si penso és que sóc

No puc somniar els teus llavis. El llapis no m'obeeix, si vull dibuixar-los. El meu sender és lluny dels teus dos camins paral·lels.

Ni una llàgrima vessis, ni una nit esperis la trucada que no arriba mai. Res, tot esdevé sorra, la sorra d'Èol. I quan neixin noves flors, tu seràs lluny del jo que avui ja no hi és.

El passat divendres, es tancaven els llums de la sala dels cinemes Icària de Barcelona, i en una ambientació de principis de segle XX, un personatge masculí atès per un psiquiatre comença a intentar respondre's i respondre'ns la següent qüestió: "Who is the great Gatsby?". A través d'una història que recorre al conegut flaixback per tornar al passat, recurs gens gratuït tenint en compte que un dels temes principals del film és l'intent del protagonista que li dóna títol per repetir el passat o com deia el personatge: We can repeat the past! Així doncs, Nick Carraway, un noi sense cap ambició, treballador a Wall Street de Nova York, entra al món del mite de Jay Gatsby, a través d'una cosina casada amb un home ric, Daisy, la casa dels quals està situada enmig del mar, i que té per veí a l'altra banda de la badia, la casa del gran Gatsby. Així doncs, Carraway coneix com un marit, aparentment enamorat, té festes d'amagat amb una amant, on l'

Èol s'enduu la quimera de l'ahir. Busco el teu rostre, entre milers... Sóc Orfeu que anhela retrobar aquell ésser, un altre miratge.

El passat mes de març d'enguany, vaig participar en un curs sobre Webquests, en un curs de l'ICE de la UAB, a la Casa de la Convalescència de l'Hospital Sant Pau. En les set sessions, els mestres ens orientaven sobre què és una webquesta, i com fer-ne una. La webquesta és una eina a cavall de la pàgina web i del bloc, en la qual l'alumnat dels diferents nivells han de fer un treball col·laboratiu a partir d'una tasca, i d'unes activitats.  Així qu se'm va ocórrer la idea de crear-ne una sobre Salvador Espriu. Primer vaig pensar en crear la típica webquesta sobre la figura i l'obra espriuana, però la mestre em va advertir que ja n'hi havia una. Així que vaig haver d'anar més enllà, i vaig pensar que seria interessant dedicar la Webquesta a un dels temes que ha convertit la seva obra poètica en universal, em refereixo a Sinera. Vaig titular l'espai " Les barques de Sinera" , perquè en el primer poemari sobre el tema, Espriu parla

Avui neix un nou joc literari, que espero sigui del vostre interès i que tothom i totdon qui ho desitgi hi pugui participar. Es tracta del fet que us posaré versos de dues poetesses, i haureu d'esbrinar de quina autora són els versos. Comencem amb dues poetesses, una compleix 15 anys de la seva mort, i l'altra, compleix cent anys en vida. Ben segur que ja sabeu de quines dues autorasses parlo. MARIA-MERCÈ MARÇAL I JOANA RASPALL 1) Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa: aquella part de mi que se'm revolta, que expulso lluny i em torna feta desig, cant i paraula. Feta desig, cant i paraula et miro. Jo sóc tu mateixa. No em reconec. Sóc l'altra.   2) L'ESPERA T'espero i sé que vindràs.        Se'm fa l'hora cançonera,        que qui espera, desespera! Enyoro el jou del teu braç on el meu cos troba força, que sóc la flor que es colltorça si es queda sola en el vas. Em cal aquell entramat de llaços i serpentines que nomé

  El passat dissabte a les set del vespre, ens vam reunir una munió de colomencs i badalonins al Monestir de St. Jeroni de la Murtra, espai que està a cavall de Santa Coloma i Badalona. El motiu de la reunió va ser fer una lectura de poemes per aturar la M.A.T, és a dir, per demanar a l'Ajuntament de Santa Coloma i el de Badalona que soterrin la M.A.T que ara suposen un risc tant ecològic com humà. Així doncs un llarg llistat de poetes i col·lectius ecologistes d'ambdues ciutats germanes, vam anar llegint textos per fer-nos escoltar i que allò que demanem sigui una realitat. Jo, vaig posar el meu granet de sorra llegint tres textos poètics que vaig penjar aquí al bloc. Fou un vespre màgic, que va anar acompanyat d'un deliciós pica-pica per celebrar tots junts que havíem dedicat aquell vespre i els nostres textos per una causa comuna i noble: NO  A LA M.A.T.

El passat 5 de juliol d'enguany es complien quinze anys de la mort d'una de les dones escriptores en llengua catalana de la literatura contemporània. Però qui era Maria-Mercè Marçal? I per a què cal recordar-la? Doncs bé, Maria-Mercè Marçal fou una noia nascuda a Barcelona, però que tenia les seves arrels a Pla d'Urgell, ja que venia del camp i de pagès. Va estudiar el Batxillerat a la ciutat comtal, i és quan va començar a temptejar amb la poesia escrivint poemes en castellà, però seria el moviment de la Nova Cançó qui la portaria a retrobar-se amb la seva llengua i per tant va començar a escriure versos en català. Fou llicenciada en Filologia Clàssica, fet que indica que era bona coneixedora dels autors de la literatura clàssica grecollatina. Després dels estudis, va passar una etapa mística convivint amb les teresianes, dada que va suposar com ella afirmà "un canvi molt radical en la seva vida". Més tard,   va col·laborar a Llibres del Mall , editorial de po

Els meus dits corren per tocar-te envà. No puc viure sense el teu alè. Els teus braços m'envolten en una abraçada inacabable. Sé que hi ha d'altres que et desitgen en silenci, com jo. I en veu baixa, pronuncio les lletres del teu nom, M Ú S I C A

Ja han tornat a volar nou mesos més, un curs escolar. I aquí al bloc Antaviana com sempre farem un petit balanç per no oblidar què hem fet i què hem après. El mes de novembre, l'Arlequí, va participar en una conferència sobre Pere Calders, per acabar d'arrodonir el centenari Calders, una conferència amb el grup de teatre La Colmena, de Santa Coloma i que es va fer al Teatre Sagarra el 8, i que va combinar una part de conferència, amb lectura dramatitzada de contes caldersians. Va ser una experiència molt enriquidora. Després, en el nou any, em vaig assabentar que uns quants de vosaltres vau triar el Joc Especial Pere Calders, aquell en què vosaltres havíeu de fer una versió d'un conte breu, com a iniciativa del 2012 per als Premis C@ts , i només el fet que vosaltres la votéssiu em fa ver molta il·lusió. Després durant els mesos de març, abril i maig, vaig participar en un curs de Webquest per a docents, i vaig elaborar una webquest dedicada a la poètica de Salvador Esp

Flors, llums, papallones, màgia, fades. Un món de somnis on tot és possible.

Lectors i lectores del bloc, aquest espai és per als qui vulgueu proposar seccions noves per a renovar una mica l'Antaviana. Ja se sap renovar-se o morir,  i a l'Arlequí encara té corda per dedicar posts a la cultura en català vingui d'on vingui. Podeu proposar idees noves, o si voleu que rescati alguna secció antiga, també ho podeu dir aquí. El cas és doncs que vosaltres també participeu dient la vostra en donar vida, alimentar el bloc perquè segueixi creixent. Moltes gràcies per la vostra constància.!

      Imatge de http://bibliomil.wordpress.com/2010/08/03/horari-estiu/     Escriu un poema, un conte, un haikú... a partir d'aquesta imatge i dóna la benvinguda a l'estiu!   Anima't i participa-hi!

Jo vivia dins una gota El crit la va converitr en pluja.

què et suggereix aquesta imatge?

DIA INTERNACIONAL DEL CLAQUÉ:

L'any 1400 va començar a Europa un període de canvi, que va afavorir moviments artístics com el Renaixement i el posterior Neoclassicisme, als Països Catalans, si em permeteu aquesta nomenclatura, la llengua cullta i oficial va anar perdent prestigi, gràcies a la monarquia castellana que va anar arraconant i minvant la llengua catalana. A finals del segle XVIII i principis del XIX se succeeixen els fets de la Revolució Francesa, on els francesos tenen la llengua com part de la seva identitat. I això va afavorir la Renaixença, la recuperació de la llengua culta i també "el naixement" d'autors com Verdaguer, Guimerà i Oller. Despés de la Guerra Civil, molts escriptors/res que formaven part del bàndol dels no vencedors, van haver d'exiliar-se, exiliar-se interiorment com Salvador Espriu, o van ser empresonats i/o afusellats no només per ser catalans sinó per tenir la seva ideologia. Al segle XX, vingué en Pompeu Fabra qui va iniciar la normalització lingüística

D'un temps ençà, s'han creat debats "metablocaires" si em permeteu el terme, al voltant de la qüestió: els blocs van a la baixa? com diu el Xexu al seu bloc. Doncs bé, potser és cert que aquell "bloc boom" que molts de nosaltres vam viure, potser ja no és el que era. De tota manera, encara hi ha molts indicis que indiquen que els blocs o blogs es renoven, a més dels que cada dia neixen a la xarxa. En primer lloc, hi ha molts blocs de referència com el  Llunàtic , Tens un racó dalt del món , entre molts d'altres que es mantenen vius a la xarxa i que van actualitzant-los. En segon lloc, hi ha blocs com Un bloc de contes divers o Premis C@ts que ens motiven a escriure relats, o a conèixer diversitat de blocs i blocaires. I encara més, els blocs ens permeten crear apunts al moment, per crear feedfback amb els lectors que també són autors, i així la blogosfera continua viva. Així que qui digui que els blocs s'estan morint, més aviat, jo els diria que es

què suggereix aquesta imatge?

Des de sempre ha existit un debat literari, entre molts d'altres, què qüestiona si com deia Pablo Picasso: "la inspiració es troba treballant" o és millor deixar que les muses ens desvetllin els mots? Probablement, aquesta pregunta mai no tindrà una única resposta. Sabem per la "vox poppuli" que Gustave Flaubert cada dia escrivia una pàgina, és a dir, tenia una disciplina a l'hora d'escriure, però també hi ha "L'Elogi de la Paraula Viva" on Joan Maragall va popularitzar la idea d'escriure "a raig". Potser la resposta seria en cercar el punt intermig, és a dir, tenir certa disciplina a l'hora d'escriure, però també deixar que brollin les paraules. Perquè és obvi que si no hi ha res a dir, és millor optar pel silenci, al menys fins que neixin les idees que més tard es convertiran en paraules. Crec que cada creador/a pot triar el seu mètode de treball, perquè al capdavall qui té la veritat sobre què és el millor

Aquí teniu uns mots encreuats espriuans, compte no digueu totes les paraules d'un cop, deixeu que cadascú en digui una, i així tots podreu participar en aquest joc. Animeu-vos-hi! 1.     1.    Any de publicació del primer poemari de Salvador Espriu  2.      2.    Nom d’una noia a la que Espriu va donar vida en la seva primera novel·la  3.        3.  Nom d’un país on viatja Espriu durant el període de República, on va viure Tutankamon.  4.        4.  Cognom d’un poeta amb qui es va relacionar Espriu. 5.       5.   Primera part del títol on apareix el mite de Sinera per primera vegada. 6.       6.   Primera part del títol d’un poema musicat i cantat pel cantautor Raimon. 7.        7.  Nom en clau mitològica de la ciutat de Barcelona. 1 1 9 4 6 2 L A I A 3 E G I P T E 4 R